Otos, el poble que va vestir els seus carrers de rellotges de sol

Otos és un xicotet municipi de la Vall d’Albaida que, després de segles de baronia i despoblament, ha trobat en l’art una manera pròpia de mostrar-se: una ruta de rellotges de sol pels carrers del poble, firmats per alguns dels artistes valencians més reconeguts.

De la baronia dels Milà i Aragó a la carta pobla de 1611

En 1553, Cristòfor del Milà i Aragó, segon comte d’Albaida, va adquirir la baronia d’Otos al seu cunyat Ferran Proixida. Després de l’expulsió dels moriscos, el poble va quedar gairebé desert, i no es va repoblar fins a la carta atorgada en 1611. Al segle XX, el cultiu i la comercialització del raïm van portar una etapa de prosperitat econòmica, que la fil·loxera primer i la Guerra Civil després van acabar tallant de soca-rel.

Una ruta de rellotges de sol firmats

La idea va nàixer en 2005 amb un nom que ho diu tot, «Otos, el poble dels rellotges de sol», i amb huit rellotges encarregats a artistes valencians de primera fila: Arcadi Blasco, Rafael Armengol, Manuel Boix, Antoni Miró, Andreu Alfaro, Artur Heras, Elisa Martí i Rafael Amorós. Va funcionar tan bé que hui el poble en passa dels trenta, escampats per façanes i cantons, amb visites guiades. La ruta va guanyar el primer Premi de Turisme de la Diputació de València en 2006 i un reconeixement de Cultura en 2019. És una manera d’omplir de creativitat un poble menut, en la línia d’altres municipis de la Vall d’Albaida com Benissoda, que té els seus propis rellotges gnomònics al Parc de les Moreres.

Els Sants de la Pedra, dos-cents anys de festa

Els patrons d’Otos són Sant Abdó i Sant Senén, els Sants de la Pedra, els protectors dels llauradors contra la pedregada -una advocació que diu molt d’un poble que ha viscut del secà i de la vinya. Les festes patronals van complir el bicentenari en 2016: es documenten des de 1816. El dia gran dels patrons és el 7 d’agost, segona jornada de les festes; fins a 1969 se’ls dedicaven dos dies, i la data oficial del seu martiri a Roma és el 30 de juliol.

Senderisme: l’ombria del Benicadell

El sender SL-CV 10, de 8,5 km i unes 2,5 hores, travessa el Paratge Natural Municipal de l’Ombria del Benicadell eixint del Palau d’Otos. El poble forma part també de la ruta temàtica dels huit pobles del Benicadell, que enllaça Atzeneta d’Albaida, Carrícola, Bèlgida, Otos, Beniatjar, Ràfol de Salem, Salem i Castelló de Rugat, tots als peus de la mateixa muntanya.

Les garrofes d’Otos i les herbes de la muntanya

L’etnobotànic Joan Pellicer va documentar a Otos dues varietats locals de garrofa que encara es distingixen pel nom: la xopa, prou llarga, i la vera o melera, igual de llarga però més grossa -un matís que reflectix la importància que va tindre este fruit de secà en l’economia tradicional de tota la Vall d’Albaida, junt amb el raïm.

Però el que fa d’Otos un poble especialment ric al catàleg de Pellicer és la quantitat de noms i d’usos d’herba que s’hi van arreplegar. Uns quants, per a fer boca:

• Herba-fam: la pelosella. I el perquè del nom, tal com el conten a Otos: «si desdejunes tres dies seguits en esta herba t’agarra fam».
• Ajoca-perdius: així li diuen al card sant, «perquè les perdius van a ajocar-se sobre la planta». És dels noms més ben trobats de tot el catàleg.
• Gramònica per a fumar: a Otos en fumaven les fulletes «quan no n’hi havia tabaco, com en la guerra» -un record que Pellicer arreplega també a Terrateig, la Pobla del Duc i Ràfol de Salem.
• Carabassí de vi amb tapó d’espigó de dacsa: la carabassa buidada feia de bota per a anar al bancal, i el tap era una panolla. De la carabassa deien que «ni deixa ni pren».
• El card panical dels herbolaris: «ací els herbolaris d’abans arreplegaven les arrels del panical», contaven a Otos -la mateixa arrel que a mig territori es penjava al coll dins d’un canudet contra l’escaldat.
• I una manera de dir molt d’ací: prendre coronela per a netejar-se la sang en primavera «fent una novena», nou dies seguits, com les de l’església.

Més informació, a la web de l’Ajuntament d’Otos.