Carrícola, el castell i l’art enmig de la muntanya

Carrícola és un dels pobles més menuts de la Vall d’Albaida, amb poc més d’un centenar d’habitants, però amagat entre les seues muntanyes, als peus del Benicadell, hi ha un castell andalusí, una ermita amb via crucis de xiprers i, des de fa uns anys, un dels projectes d’art contemporani a l’aire lliure més originals de la comarca.

El Castell de Carrícola

D’origen andalusí (segles X-XII), bastit en època almohade, el castell —o Castellet— de Carrícola formava part de la xarxa defensiva de la serra del Benicadell que controlava el pas cap a l’interior. En 1270, Jaume I va cedir l’alqueria junt amb la torre del Castellet a Berenguela Alonso, i més tard es va transformar en fortalesa feudal. Hui restaurat i declarat Bé d’Interés Cultural, als seus peus l’Ermita del Crist del Calvari s’hi accedix per un via crucis de xiprers amb catorze capelletes decorades amb rajoles valencianes, un dels racons més fotogènics del poble.

El poble que va convertir tots els camps en ecològics

La història que explica el Carrícola d’avui comença als anys huitanta i té una decisió valenta al mig. Una empresa francesa va oferir al municipi comprar-li tota la producció de taronja amb una condició: que tots els camps del terme passaren a cultiu ecològic. El poble s’enfrontava aleshores a l’amenaça del despoblament per falta de faena al camp, i va acceptar sense pensar-s’ho massa.

D’aquella decisió n’ha eixit tota la resta: compostatge comunitari amb recollida selectiva d’orgànica —el compost va als horts i als jardins del poble—, un reg adaptat per a ser més eficient, energies renovables i, sobretot, una eco-depuradora natural que tracta les aigües residuals per fitodepuració, amb plantes aquàtiques, i que sembla més un jardí amagat entre camins que una depuradora. Ni polígons industrials ni grans projectes urbanístics: a Carrícola les prioritats són unes altres. (Font: revista Espores, del Jardí Botànic de la Universitat de València.)

Biodivers: art i natura al barranc

Des del 2010, Carrícola acull el projecte artístic Biodivers, amb més de setanta obres d’art contemporani integrades en el paisatge, repartides per dos itineraris senyalitzats: el barranc del Castell i els camins de l’aigua. Totes les intervencions són efímeres per definició i estan fetes amb materials reciclats o orgànics, perquè la protagonista real de la galeria és la natura, que se les acabarà fent seues.

Hi han passat artistes locals i internacionals: Lucía Loren, amb unes Torres de biodiversitat pensades per a atraure pol·linitzadors i rèptils; Guillermo Ros, amb Pedres d’aigua; el mural ceràmic Lluvia vuelve, de peregrini i despeinadda, fet com una crida a la pluja; o Joan Sancarlos, amb Escola rural, medi real, una reflexió sobre el que perd un poble que no té escola. Al voltant de Biodivers han nascut també el mercadet ecològic local, la mitja marató de muntanya MIMAMUCA, el càmping i una trobada ecologista anual.

Les Arcades: patrimoni hidràulic

Les Arcades, amb aqüeductes d’origen islàmic i aprofitaments per al reg que sumen unes 25.000 m² de superfície, són un dels conjunts de patrimoni hidràulic més notables de tota la Vall d’Albaida.

Senderisme: als peus del Benicadell

Carrícola és una de les portes d’accés a la serra del Benicadell, la carena que separa la Vall d’Albaida del Comtat i que corona el Pic del Benicadell (1.104 m). Des del poble arranquen sendes que s’enfilen cap a la carena i que enllacen amb les rutes dels pobles veïns de la vall, com Beniatjar, Otos i Bèlgida, tots ells arrecerats sota la mateixa muntanya.

Església de Sant Miquel Arcàngel

L’església parroquial de Sant Miquel Arcàngel ocupa l’espai d’una antiga mesquita cristianitzada en 1572, amb nau única i capelles laterals. Al centre del poble, la plaça conserva encara cases tradicionals del segle XVII amb balcons de ferro i plafons ceràmics.

Festes a Carrícola

Les festes patronals se celebren l’últim cap de setmana de setembre, en honor de Sant Miquel, el Crist del Calvari i els Sants de la Pedra —Abdó i Senén, els patrons dels llauradors, que en un poble com este no són cap detall menor.

El garrofer i les creences del camp

Carrícola és terra de garroferars, i el metge i etnobotànic Joan Pellicer hi va arreplegar una creença ben curiosa dels llauradors: la que un arbre boscà que al poble anomenen l’arbocer —o «garrofer mascle»— fa que les garrofes ixquen més llargues.

L’arbocer ajuda a fer la garrofa llarga. El que pol·linitza per a que faça la garrofa llarga és l’arbocer.

El mateix Pellicer va anotar les varietats de garrofa que es distingien al poble —llindar, xopes, veres i unes que es diuen costelles de burro—, i una dita que un llaurador deia per a remarcar el caràcter envaïdor d’una planta: «la fetgera és més borda que l’hedra». Detalls menuts que expliquen com era la vida al camp d’este racó de la Vall d’Albaida, i que hui, curiosament, tornen a tindre sentit en un poble que ha fet de l’ecologia la seua manera de guanyar-se la vida.

Gastronomia

Al bar del poble es pot tastar la cuina tradicional de la Vall d’Albaida: l’arròs al forn i l’arròs amb fonoll són els plats que millor representen la taula de Carrícola.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de Carrícola.