Xaló, el cor vinater de la Vall del Pop

Xaló és, junt amb Teulada i Parcent, un dels pobles que sostenen una tradició vinatera de més de 2.500 anys a la Marina: el cultiu del moscatell d’Alexandria, descendent directe d’aquella tradició ininterrompuda.

De les panses d’exportació a l’enoturisme

Durant el segle XIX, el comerç de panses a través del port de Dénia va estructurar bona part de l’economia de la comarca, i la producció de la zona de Xaló arribava per mar fins a Anglaterra i altres mercats europeus. Hui, Bodegues Xaló -una cooperativa amb més de 50 anys d’història, al cor de la Vall del Pop- manté viva la tradició amb visites guiades, tastos i maridatges de productes locals.

Senderisme: camins de pedra i aigua per la Vall del Pop

Xaló és punt de partida de «Camins de Pedra i Aigua», una ruta d’uns 10 km apta per a tots els públics -fins i tot amb carret de bebé o cadira de rodes- que enllaça amb Alcalalí per l’antiga xarxa de pedra seca, tècnica declarada Patrimoni Immaterial per la UNESCO. Una altra ruta uneix Xaló amb Llíber vora el riu Gorgos, i la Vall del Pop es pot recórrer sencera en bicicleta des de Benigembla fins a Benissa, passant per Xaló i Llíber.

Cap al sud, el terme puja a buscar la serra de Bèrnia: el camí de Bèrnia travessa la partida de les Murteres Roges -així anotada per Joan Pellicer- i passa vora l’esplèndid Pi Pepón, un dels arbres singulars que el mateix Pellicer va inventariar al territori diànic.

La Festa del Romer, quan el poble beneïx la muntanya

El tercer cap de setmana d’abril -antigament, el 28 i 29, vespra i dia de Sant Pere Màrtir- Xaló revifa una de les tradicions més genuïnes de la Vall del Pop: la Festa del Romer. La vespra, la gent puja en romiatge fins a la casa del Fondo, al cor de les solanes de la vall, hi berena bollos de pésols -pasta de farina, oli, ous i aigua, ben farcida de pésols, ceba i un poc de sobrassada- i baixa carregada de costalets de romer collits per la serra. L’endemà, en acabar la missa, es fa una processó dins l’església i el rector beneeix els costalets amb el salpasser, mentre recita una oració pel romer «i d’altres plantes medicinals que creixen a les nostres muntanyes».

Manolita l’estanquera, guardiana de la memòria de la festa, mostrava a Joan Pellicer els costalets de romer penjats de la paret de sa casa des de la primavera anterior:

Quan trona o fa llamps agarre un brotet de romer dels costalets i me’l pose al cap per a que no caiguen raigs.

La tradició, duta des de Xaló, se celebra també a la Drova l’últim diumenge d’abril, on els participants fan un romiatge a l’ermita amb rams florits de romer per a que siguen beneïts.

Curiositat: les ulleres de Xaló

A l’Erodium cicutarium, eixa herba de bancal que quan s’asseca es cargola sola en tocar-la l’aigua, cada poble li ha posat el nom que li ha semblat: a Tàrbena li diuen rellongera; a Alcalà de la Jovada, agulletes; a Castelló de Rugat, tenedors; a Quatretonda, filles maries. A Xaló, ulleres. Cinc noms per a la mateixa planta en trenta quilòmetres a la redona: un bon retrat de la diversitat lèxica que Pellicer va anar arreplegant poble a poble.

Xalònia, la festa de la cultura en directe

Xaló és també seu del Xalònia, un festival de música en valencià que ha portat noms com Vaire o Xavi Sarrià al poble. Junt amb les bodegues de la Vall del Pop, el festival ha convertit Xaló en un dels referents culturals i enoturístics de la Marina.

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Xaló.