El Ràfol d’Almúnia, l’antiga capital de la Rectoria

El Ràfol d’Almúnia és un poble menut de la Marina Alta, d’origen musulmà, que va ser tradicionalment la capital de la Rectoria per ser el municipi més gran d’esta xicoteta subcomarca de fort arrelament agrícola i hidràulic.

La capital de la Rectoria

El nom de «Rectoria» ve d’una raó ben concreta. El poble, d’arrels andalusines, va pertànyer al regne de taifa de Daniya i, després de la conquesta de Jaume I, va passar per mans dels Murs, els Sapena i finalment els Almúnia com a senyors del lloc. En 1535, el senyor de la baronia va fundar al Ràfol l’única església de les cinc poblacions morisques de la contornada —Benimeli, Sanet i els Negrals, Sagra i Tormos, a més del mateix Ràfol—, sota l’advocació de Sant Francesc de Paula, amb la voluntat de contrarestar l’arrelament musulmà dels seus habitants. D’ahí que el Ràfol fóra el cap i casal d’una rectoria que va acabar donant nom a tota la subcomarca. Després de l’expulsió dels moriscos, el poble es va repoblar el 1610 amb poc més d’un centenar d’ànimes.

Què visitar

L’església de Sant Francesc de Paula, del segle XVI, domina el poble; una de les seues capelles guarda els llençols del Monument, del segle XVII, usats en Setmana Santa per a vestir l’altar efímer amb la figura de Crist. El Llavador del Ràfol, construït als anys 50 del segle XX per iniciativa de l’alcalde Aureli Naia Ferrer, encara que hui en desús, va ser fonamental en la vida quotidiana del poble, quan les dones havien de fer el bugat als séquies abans que existira.

Senderisme: la Serra de Segària i la Penya Roja

La Serra de Segària, eixa cresta llarga i estreta que sembla una columna vertebral clavada enmig de la plana, és el gran teló de fons del poble, compartida amb Pego, el Verger, Ondara, Beniarbeig i Benimeli. El SL-CV 161, de 6 km i traçat circular, ressegueix el peu de la serra des del Parc públic l’Ombria de Segària fins a la Penya Roja i el Morro de les Coves, entre roques de formes cabrioles i vistes que arriben fins al riu Girona, la Vall de Gallinera i la Marjal de Pego-Oliva. Els senderistes més ambiciosos poden encadenar-hi el PR-CV 415, de 12,7 km, que travessa de dalt a baix tot el massís fins al vèrtex geodèsic. El Via Crucis, a la part alta del poble, oferix panoràmiques que arriben fins als pobles veïns de Sagra i Sanet i els Negrals. A prop es troba la Cova de Cocoví, amb art rupestre prehistòric i vistes sobre tota la comarca de la Rectoria.

Patrimoni hidràulic i curiositats del camp

Una ruta per l’arquitectura tradicional de l’aigua permet descobrir pous, cisternes i llavadors que van fer possible, durant segles, l’agricultura de regadiu d’este poble menut. Del saber pagés del terme n’ha quedat constància fins i tot en els catàlegs de Joan Pellicer, que hi va arreplegar un truc contra les mosques d’estiu al corral:

Penjàvem santjoanets dins del corral per a les mosques. Les atrea.

Els «santjoanets» són la vidriella (Clematis flammula), la mateixa herba enfiladissa que en altres pobles de Diània es penjava al coll dels matxos per a espantar-les-en mentre llauraven.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament del Ràfol d’Almúnia.