Rotglà i Corberà, dos alqueries que es van fer un poble

Rotglà i Corberà és, com indica el seu nom doble, la unió de dos antigues alqueries musulmanes independents de la Costera, fusionades en un sol municipi en 1854 després de segles de vides paral·leles.

Dos alqueries des de la conquesta

Les primeres referències del lloc es remunten a l’entorn de 1240, quan Jaume I va fer donacions a Joan d’Uncastillo i altres pobladors: eixes alqueries es consideren l’origen dels actuals pobles de la Costera. Originàriament, Rotglà i Corberà eren dos alqueries musulmanes independents que, després de la conquesta, passaren a mans de cavallers i ciutadans de Xàtiva. En 1535, Rotglà es va constituir com a parròquia pròpia per als moriscos, separant-se de Xàtiva, mentre que Corberà seguia el seu propi camí.

Encara al segle XVIII eren dos coses diferents: Corberà apareix en 1752 entre les possessions del marqués de Bèlgida, Josep V. Bellvís de Moncada -el mateix llinatge que senyorejava el Ràfol de Salem-, i Rotglà consta en 1765 com a senyoriu de Marc Antoni Aracil, amb 344 habitants. La fusió en un únic municipi no arribaria fins a 1854.

Cavanilles ja els va vore junts

Seixanta anys abans que s’unificaren sobre el paper, el naturalista Cavanilles ja no els distingia sobre el terreny. En recórrer la Costera va anotar que «Roglá y Corverá son los mas orientales, cuyas calles y edificios se hallan contiguos»: els carrers d’un poble ja tocaven els de l’altre. De tota la ristra de pobles de la Costera va dir una cosa que encara els retrata:

Tan pròxims entre si que més bé pareixen una població amb alguns intervals que pobles diferents.

Junt amb Torrent sumaven aleshores 200 veïns, i el que collien dona la mesura d’aquella economia: 270 cafissos de blat, 650 de dacsa, 1.200 càntirs de vi, 1.400 arroves d’oli i 700 lliures de seda.

Festes: el Crist de la Veritat i la Socorreta

Les festes patronals de Rotglà i Corberà se celebren la primera quinzena de setembre en honor a dos titulars que vénen, precisament, dels dos nuclis: el Crist de la Veritat i la Mare de Déu dels Socors, que al poble anomenen la Socorreta. El programa reparteix els dies entre la gent: dia dels majors amb sopar per als jubilats, dia dels xiquets, dia del Crist -amb missa, mascletà, processó i desfilades-, dia de la paella, i un correfoc que encén l’inici de la setmana.

Toni Cucarella, l’escriptor que va triar Rotglà

Nascut a Xàtiva en 1959, Toni Cucarella és un dels novel·listes valencians més reconeguts de les últimes dècades, guanyador entre altres del Premi Ciutat de Badalona i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians amb L’última paraula (1998) i del Premi Andròmina dels Octubre amb Quina lenta agonia, la dels ametlers perduts (2003). Joan Pellicer, en la seua recerca etnobotànica pel territori diànic, el va entrevistar com a veí ja establit a Rotglà, on l’escriptor -que abans de dedicar-se a les lletres havia fet de manobre, peó, veremador, fuster, ferrer, collidor de maduixots i llibreter, entre molts altres oficis- ha fixat la seua residència.

Senderisme: la Costera de Ranes

Rotglà i Corberà forma part de la Ruta de la Costera de Ranes, un itinerari de 12 km (ampliable a 16) que enllaça sis pobles d’esta subcomarca històrica: Vallés, Cerdà, Torrella, Llanera de Ranes, Rotglà i Corberà i la Granja de la Costera. És una ruta fàcil i ben senyalitzada, apta per a caminar, anar en bici o a cavall, que passa per ermites, esglésies, antics palaus, llavadors i fonts d’estos xicotets pobles agrícoles.

De l’ermita de Corberà al Museu del Tabac

L’església dels Sants Joans és el principal temple del nucli de Rotglà, mentre que l’ermita de la Mare de Déu dels Socors, a Corberà, va ser la parròquia d’este poble abans de la fusió amb Rotglà. Un dels atractius més singulars del municipi és el Museu del Tabac, inaugurat en 2008, que recorda el pes que va tindre este cultiu en l’economia local.

Més informació, a la web de l’Ajuntament de Rotglà i Corberà.