Castelló de Rugat, terrissa i porta del Benicadell

Castelló de Rugat, amb poc més de 2.300 habitants, és bressol d’una tradició terrissera secular i guarda, sota una casa-palau del centre històric, una de les poques mesquites morisques clandestines que es conserven a tot el País Valencià. El poble s’obri, per darrere, a les estribacions del Benicadell.

Del castell d’Aielo a frontera entre taifes

El castell de Rugat —conegut també com a castell d’Aielo—, d’origen àrab del segle XI, va ser reformat al segle XIII i quedà semidestruït al XIV. Durant l’època de taifes va fer de frontera entre els territoris de Xàtiva i Dénia, fins a la conquesta de Jaume I. Hui, a l’antic emplaçament del castell, s’alça l’ermita de Sant Antoni Abat, Santa Bàrbara i Sant Antoni de Pàdua (segle XVII), amb vistes magnífiques sobre tota la Vall d’Albaida.

La tradició de les gerres

El Museu-Taller de la Ceràmica de les Gerres recorda l’ofici que va donar fama a Castelló de Rugat, i encara es pot visitar el forn més antic del poble, conegut com «dels Macenes». Esta artesania terrissera va omplir de gerres i càntirs mig país valencià durant segles.

La mesquita morisca clandestina

Sota els soterranis d’una casa-palau del nucli antic es va descobrir una mesquita morisca clandestina, construïda en secret quan la pràctica de l’islam ja estava prohibida després de la conversió forçada. És un dels testimonis més rars i millor conservats d’este període a tot el País Valencià.

Què visitar al casc antic

El recorregut pel nucli històric passa per l’ermita, el llavador, el palau-mesquita adjacent a l’ajuntament i l’església parroquial de l’Assumpció de Nostra Senyora, del segle XVIII.

El Racó del Duc i el vi de la Vall

Cap a la serra, els cultius d’oliveres i vinyes donen pas als contraforts del massís del Benicadell, amb l’Ombria del Benicadell com a espai natural protegit i destinació excursionista de referència que enllaça amb els pobles veïns de sota la serra, com Beniatjar. La ruta del Racó del Duc, per la Via Verda del Serpis, seguix el riu a través del seu congost fins a l’Orxa. Les bodegues de la Vall d’Albaida, cada volta amb vins de més qualitat, oferixen visites i tast per als amants de l’enoturisme.

Festes a Castelló de Rugat

El calendari fester del poble té dos moments forts. A l’agost, el diumenge següent al dia 15, es fa la desfilada de Moros i Cristians. I al desembre, del 5 al 8, arriben les festes patronals en honor de la Mare de Déu del Remei —commemorant el seu Miracle—, el Crist de la Fe i la Immaculada: unes festes majors d’hivern, cosa poc habitual a la comarca. (Font: informació turística de la Vall d’Albaida.)

L’endevinalla dels espàrrecs

La saviesa popular del poble encara sap jugar amb les paraules. El metge i etnobotànic Joan Pellicer contava que, a Castelló de Rugat, un vell matrimoni li va plantejar una endevinalla sobre l’espàrrec bord, eixe brot amarg que naix a les vores dels camins:

Una cosa que naix mascle i mor femella. Això és l’espareguera: si la culls és mascle, i si no la culls es fa femella.

Un joc de camp que resumix, amb humor, l’observació pacient de qui ha collit espàrrecs tota la vida: si no els talles a temps, s’espiguen i floreixen.

Curiositats de Castelló de Rugat

• El dia dels arboços. Els fruits de l’arboç fermenten un poc i pugen al cap. Pellicer va arreplegar al poble dos avisos que valen per un: que «si en menges trenta o quaranta, agarres una bufa de por», i el testimoni d’un veí que ho va comprovar pel seu compte: «un dia, al bancal, vaig començar a menjar-ne i menjar-ne, i tornant al poble em deia: serà possible, serà possible!».
• Els mànecs del picaor de pedra. Un vell picapedrer del poble li va explicar a Pellicer per què els mànecs de les maces per a matxucar pedra es feien de fleix o de coscoll: «són més suaus i no feien tantes bambolles». Detalls d’ofici que no ixen a cap manual.
• Al poble se li diu poliol de menta al poliol, regalíssia mora o puro moro a la regalèssia, i farolet a una floreta que en altres llocs és el cresolet de frare.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de Castelló de Rugat.