Com ho va veure Cavanilles · 1797
Xixona i el seu torró
A Xixona i la Torre de les Maçanes
Observaciones, tom II (1797), p. 190
A finals del segle XVIII, el torró de Xixona ja era famós a tot arreu. I la Torre de les Maçanes acabava de separar-se de Xixona.
«se emplea en el turrón llamado de Xixona, bien conocido en todas partes»
En valencià: es fa servir en el torró anomenat de Xixona, ben conegut a tot arreu
Xixona i la Torre de les Maçanes cullen blat, ordi, dacsa, molta ametla, pebrots, fruita, raïm, garrofes, oli, vi i unes cinquanta arroves de mel.
Aquesta mel, i molta més que porten d’altres pobles, va al torró «llamado de Xixona, bien conocido en todas partes». És a dir, quan Cavanilles escriu, a la dècada de 1790, el torró de Xixona ja era conegut arreu.
Cavanilles anota també una novetat recent: en 1794, la Torre de les Maçanes s’havia separat de Xixona i s’havia fet vila.
Resumen en castellano
Xixona y su turrón. Cavanilles anota que la miel de Xixona, y mucha más traída de fuera, se usa en el turrón «llamado de Xixona, bien conocido en todas partes», y que en 1794 la Torre de les Maçanes se separó de Xixona.
D’on ve
Antoni Josep Cavanilles, Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del reyno de Valencia (Madrid, Imprenta Real), tom II (1797), p. 190.
La cita és literal, amb l’ortografia de 1795-1797; la resta la contem amb paraules nostres. Les xifres són les que dona Cavanilles: un «veí» és una casa o família, no una persona.
Com està ara?
Si coneixes el lloc, conta’ns què ha canviat i què continua igual des que hi va passar Cavanilles.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.