Benisuera, el poble del Palau dels Bellvís

D’origen musulmà, Benisuera va pertànyer al segle XV a la família Bellvís, senyors també de la veïna Bèlgida, i encara conserva el seu Palau, declarat Bé d’Interés Cultural, al bell mig d’un dels pobles més menuts de la Vall d’Albaida.

No hi ha cap racó del poble des del qual no s’albiren les torres del palau. Vint-i-set metres de façana dominen la plaça Major: en un municipi de poc més de cent habitants, això no és un monument, és el paisatge sencer. (El nom del poble també s’escriu Benissuera, amb doble essa.)

Què visitar en Benisuera?

El Palau dels Bellvís, Bé d’Interés Cultural, és el monument més destacat d’este poble menut de la Vall d’Albaida, i compartix llinatge senyorial amb Bèlgida. L’element més antic de l’edifici és una torre del segle XIII, probablement d’origen andalusí, sobre la qual els Bellvís —Joan de Bellvís o el seu fill Miquel de Bellvís i Ferran— van bastir a principi del segle XVI un palau d’estil gòtic organitzat al voltant d’un pati central quadrat. Més tard el senyoriu va passar als comtes del Casal. El nucli urbà, xicotet i tranquil, conserva encara el traçat estret propi del seu origen andalusí.

Salvem el Palau: la història d’unes ruïnes que van tornar al poble

La portalada del casal ha presidit durant segles les festes del poble, i els seus jardins han sigut l’escenari —de vegades furtiu— dels jocs de moltes generacions de xiquets i xiquetes. Però el palau va passar dècades abandonat, en mans privades, i el 2015 va patir un esfondrament.

Eixe mateix any va passar una cosa poc habitual: la campanya ciutadana Salvem el Palau de Benissuera —veïnat, arquitectes, restauradores, arqueòlegs, l’Institut d’Estudis de la Vall d’Albaida i Acció pel Patrimoni Valencià— va aconseguir que l’empresa immobiliària propietària en fera donació a l’Ajuntament. Per primera vegada en tota la seua història, el palau era del poble. Així ho explicava Josep R. Segarra a VilaWeb:

El palau ha marcat la vida local d’una manera que cap document de propietat no podrà reflectir.

La segona part de la història encara s’està escrivint: el Palau dels Bellvís està inclòs en el pla de recuperació del patrimoni de la Diputació de València, amb una inversió prevista de vora 950.000 euros per a la seua rehabilitació. Val la pena passar-hi i vore com va.

Benisuera i el Camí del Cid

Des de 2023, Benisuera forma part de la Xarxa de Segellament del Salconduit del Camí del Cid, dins de la ruta anomenada La Defensa del Sud. El segell propi del poble, dissenyat per Julián de Velasco, reproduïx precisament el Palau dels Bellvís. El viatger que recorre el camí per terres de secà —vinyes, ametlers, cereal i oliveres, amb l’embassament de Bellús a la vora— pot segellar el salconduit a l’ajuntament, a la plaça de l’Església, i continuar cap a altres parades diàniques de la mateixa xarxa com Bufali, Montaverner, Ontinyent, Bocairent o Xàtiva.

Senderisme: la ruta dels sis pobles del riu

Benisuera és una de les parades de la Ruta dels Pobles del Riu, un recorregut circular que enllaça sis municipis vora el riu Albaida: l’Olleria, Bellús, Guadassèquies, Sempere, Benisuera i Alfarrasí. Una variant més curta ix des d’Alfarrasí i passa per Benisuera, Sempere i Guadassèquies, amb parada al castell dels Bellvís com a punt culminant del recorregut.

Festes a Benisuera

Les festes en honor a Sant Antoni Abat, amb la tradicional benedicció d’animals i les fogueres de gener, marquen el calendari festiu d’un poble on la vida comunitària encara gira al voltant d’estes celebracions senzilles i properes.

Curiositats de Benisuera

• L’herba-fam. A la penosella —eixa herbeta blanca i peluda que s’apodera dels erms— a Benisuera li diuen herba-fam, com a Llutxent i la Pobla del Duc. A Otos Joan Pellicer en va arreplegar l’explicació: «si desdejunes tres dies seguits amb esta herba, t’agarra fam». En altres pobles li diuen mal-llaurat o enganyaforcats, perquè la rella no la mata mai.
• La torre més antiga del palau és del segle XIII: quan els Bellvís hi van alçar el seu casal gòtic, ja hi havia hagut tres-cents anys de gent vivint al mateix lloc.

Més informació, a la web de la Mancomunitat de la Vall d’Albaida.