Torrella, entre l’antiga senyoria i les taronges

Torrella és un poble menut de la Costera que, com molts altres de la comarca, va dependre de Xàtiva durant segles: hui és conegut sobretot per les seues taronges i pel seu fill més il·lustre, Vicent Blasco Garcia, rector de la Universitat de València.

De l’època islàmica a la independència de Xàtiva

Torrella ja era una població documentada en època islàmica que, després de la conquesta cristiana, va passar a dependre de Xàtiva. Els seus primers senyors van ser els Llançol i, segons el Llibre del Repartiment, Petrus Torrelles, que li va donar nom al poble. En 1609 tenia 28 famílies i el senyor era Mossèn Torrella; en 1611, junt amb altres pobles veïns, va mantindre un plet amb la ciutat de Xàtiva pels tributs sobre la carn, arribant a patir la confiscació de béns per no pagar-los. El terratrèmol de 1748 també es va fer sentir a Torrella, que no va aconseguir la independència de Xàtiva fins a començaments del segle XIX.

Vicent Blasco Garcia, el rector il·lustrat

Vicent Blasco Garcia (Torrella, 13 de març de 1735 – 1813) és el fill més il·lustre de Torrella i té un monument dedicat al poble. Va ser rector de la Universitat de València entre 1784 i 1813, i des d’eixe càrrec va impulsar el pla d’estudis renovador de 1787, un dels episodis clau de la reforma il·lustrada de la universitat valenciana. En 1790 va encarregar a l’arquitecte Josep Pérez la construcció d’un laboratori de química i, damunt d’ell, un observatori astronòmic -un projecte ambiciós que finalment no es va arribar a completar-. El seu retrat, obra de Mariano Salvador Maella, es conserva encara hui a la Universitat de València.

Les festes: Sant Vicent i el Corpus

El calendari oficial de festius locals fixa les dos dates grans de Torrella: el 13 d’abril, per Sant Vicent Ferrer, i el dia del Corpus, al juny -una festa que a la Costera i a la Vall d’Albaida encara conserva danses i carrers enramats. Són dos festes de primavera i principi d’estiu, en un poble que viu del cicle de la taronja i que celebra abans que arribe la calor forta.

El Llanterner, el bandoler de Torrella

La Costera del segle XIX també va tindre el seu bandoler: el Llanterner, natural de Torrella, capitanejava una partida que a mitjan febrer de 1892 va ser sorpresa per la Guàrdia Civil en uns bancals de la partió entre Llanera de Ranes i la Granja de la Costera. En l’enfrontament, el Llanterner va caure mort per trets al pit, mentre quatre companys de partida -entre ells el conegut com «el Carnisser»- eren capturats vius, junt amb dos escopetes i dos pistoles. La memòria popular encara conserva una cançoneta sobre el seu ofici de llanterner (venedor o fabricant de llanternes) abans de fer-se bandoler:

Ai Marieta, cuida’m bé,
que tinc l’ofici de llanterner.
Jo fent llanternes i tu filant,
passem la vida i anem menjant.

Font: Nosaltres La Veu, «Roders de llegenda: el Llanterner».

Caminar la vall del Canyoles

Torrella és pràcticament tanca amb Llanera de Ranes, amb qui comparteix la mateixa vall del riu Canyoles -i l’escenari del final del Llanterner-, a pocs quilòmetres de Xàtiva i Canals, en un dels racons més tranquils i menys coneguts de tota la Costera. Els camins rurals entre els dos pobles, plans i entre tarongers, es fan en poc més de mitja hora a peu i són la manera natural de vore el terme; qui vulga pendent, la troba a la Serra Grossa, que tanca la comarca pel sud i on el GR-7 puja des de Vallada fins al castell i la carena. Encara es conserven part de les antigues muralles del poble, restaurades encara que amb un aspecte ben diferent de l’original. Hui la producció i comercialització de la taronja és el principal actiu econòmic del municipi.

Més informació, a la web de la Mancomunitat de la Costera.