ÚLTIMS ARTICLES

Pep Gimeno «Botifarra» i Rozalén presenten «La Petenera Quan Canta», segon avançament de «El poble mana»

Jordi Juan Pérez
-
0
Pep Gimeno «Botifarra» i Rozalén presenten «La Petenera Quan Canta», segon avançament de «El poble mana»

Pep Gimeno «Botifarra» ha publicat este dimecres 4 de novembre el segon avançament del seu nou àlbum El poble mana, titulat La Petenera Quan Canta, en col·laboració amb la cantautora Rozalén. L’àlbum eixirà a la venda l’11 de desembre amb el segell El Mico Entertainment.

La petenera és una forma de cant tradicional envoltada d’històries tràgiques i misterioses. En este nou senzill, tots dos artistes transformen este imaginari en un símbol de vida, aprenentatge i memòria col·lectiva: quan la petenera canta, els xiquets aprenen els romanços als carrers i les cançons arrelen en el poble; quan ella ja no hi és, la seua veu continua viva en la memòria de qui l’ha escoltada.

Una de les sorpreses del senzill és que Rozalén, cantautora d’Albacete vinculada a la música de rel i a la recuperació del patrimoni oral, canta la peça íntegrament en català-valencià. La lletra és popular, amb una adaptació de Feliu Ventura —que ja havia signat la del primer avançament, Carrer del Ravalet (U de Moixent)—, i la música compta amb Toni Porcar a la guitarra, Jordi Pastor a l’acordió, Robert Moreno a la percussió i Miriam Alcaraz Albero a les veus. El videoclip, produït i dirigit per El Mico Entertainment, s’ha gravat a Ca Cuesa (Xàtiva) amb direcció d’art de kalebarroco, edició de Neus Albert i càmeres de Juanjo Company i Daniel Gramage.

Concerts de presentació

La presentació de El poble mana tindrà diverses cites destacades els primers mesos de 2027. La primera serà el 9 de gener al Palau de les Arts de València. Posteriorment, el 29 i 30 de gener, Botifarra actuarà al Gran Teatre de Xàtiva amb dos concerts per al públic de la seua ciutat; l’entrada general costa 20 euros (17 euros per a estudiants, titulars del Carnet Jove, menors de 14 anys, jubilats, pensionistes i membres d’Amants del Teatre). La gira arribarà a Madrid el 17 d’abril al Teatro Albéniz; les entrades ixen a la venda el divendres 6 de novembre.

Nascut a Xàtiva l’any 1960, Pep Gimeno «Botifarra» porta més de quatre dècades dedicat a recopilar, conservar i divulgar cançons, romanços, melodies i històries transmeses oralment, recuperant un repertori que corria el risc de desaparéixer. Al llarg de la seua carrera ha publicat més d’una dotzena de treballs discogràfics i ha rebut reconeixements com els Premis Ovidi, els Premis Enderrock i els Premis Carles Santos.

La Maria publica «Per què?», la cançó del documental ‘El fin del olvido’

Jordi Juan Pérez
-
0
La Maria publica «Per què?», la cançó del documental ‘El fin del olvido’

Amb cada cos que soterrava a les fosses de Paterna, Leoncio Badía deixava una ampolla de vidre amb objectes de la persona soterrada. Eixa història és el punt de partida de «Per què?», la cançó que La Maria ha escrit i gravat per al documental El fin del olvido i que es pot escoltar a les plataformes digitals des del 30 d’octubre.

Badía era un home republicà que, durant uns anys, va ser obligat a soterrar les persones afusellades a Paterna. Ho feia d’amagat: dins de cada ampolla guardava objectes de qui acabava d’enterrar, perquè algun dia es pogués saber qui era. Quan les fosses es van encetar, aquelles ampolles van permetre identificar els cossos.

El fin del olvido, dirigit per Tono Errando i Batiste Miguel i inspirat en la novel·la gràfica El abismo del olvido de Paco Roca, recupera la seua història i parla de les persones soterrades a les cunetes de tot l’Estat. «Per què?» és la peça central de la banda sonora del documental, que tenia l’estrena mundial programada el 22 d’octubre a la 28a edició del Festival Abycine d’Albacete, amb una segona projecció el 24.

Una cançó per a qui no va donar l’esquena

L’encàrrec li va arribar per telèfon. Tono Errando, des de l’equip del documental, li va explicar el projecte i li va parlar de Badía. «Estic acostumada a fer música sobre coses personals, sobre coses que van passant-me», explica La Maria. «Ha sigut un repte poder posar música a històries que no m’han passat a mi però que m’ericen la pell. Ha sigut un procés dur i bonic.»

Mentre componia, no va deixar de pensar en ell: «M’he imaginat com ho feia, com va arribar a eixa conclusió. Ell tenia l’esperança que algun dia eixes fosses veurien la llum del sol. No va donar l’esquena, va estimar totes estes persones sense conèixer-les.»

Per què? Perquè encara hi ha justícia per fer

La pregunta del títol troba la resposta dins de la mateixa cançó: encara hi ha justícia per fer. «S’ha de recuperar la dignitat de la bona gent», diu l’artista. «No estaríem cantant ni fent documentals sobre aquesta gent tan digna si s’haguessen fet les coses amb més estima per la vida, i no amb tant d’odi.»

De l’arrel a l’electrònica, amb disc nou en camí

La Maria, d’Oliva, parteix de la música d’arrel per portar-la cap a territoris nous, entre la tradició, l’avantguarda i l’electrònica. Ha rebut els Premis Ovidi i els Premis Carles Santos, i «Robina», el seu segon disc, l’ha portada per més d’un centenar d’escenaris.

Els últims mesos no ha parat: va crear «La Mentida», la cançó original del llargmetratge Eixam, d’Óscar Bernàcer, i ha col·laborat en la gira de La Gossa Sorda, en el nou disc de Sienna i en el disc dels 50 anys de La Bressola. Ara ja prepara un disc nou per al 2027.

LLETRA PER QUÈ LA MARIA

Per què tanta penúria?
Per què tanta sordesa?
Per què tanta ceguera?
Per què tanta brutícia?

Per què? Per què? Per què?
Per què ningú fa res?

I jo, que soc molt valenta,
ara xarraré del que han vist els meus ulls.
De missatges encriptats i tallats en cristalls.
I jo, que plore molt.
I jo, que cante més.

I em trobe gent corrent,
gent de tot el món.

I em trobe gent molt bona,
i em trobe gent malvada.

I em trobe gent feliç,
i gent infeliç.

I trobe gent bonica,
i gent mal estimada.

I em trobe gent molt digna,
i gent mal soterrada.

Tant de bo tots forem
Tant de bo tots forem
I tant de bo tots forem
Tant de bo tots forem
Tant de bo tots forem gent corrent
Tant de bo tot gent bona
Tant de bo tot gent feliç
Tant de bo tot gent bonica
I gent ben digna
I gent ben soterrada
Tant de bo ben soterrada
Tant de bo més gent bonica
I més gent feliç

Per això, per què?

Per què?

QUINTO posa veu a la frustració generacional amb «Castigat», el seu single més visceral

Jordi Juan Pérez
-
0
QUINTO posa veu a la frustració generacional amb «Castigat», el seu single més visceral

El cantant pegolí QUINTO (Josep Quinto) obri una nova etapa amb «Castigat», un senzill contundent que arriba després de l’èxit del seu àlbum debut «DCDV» i de ser guardonat com a Artista Revelació als Premis Ovidi. El tema, nascut en un context de tensió i ràbia col·lectiva, és una de les composicions més viscerals de la seua trajectòria.

Concebut com una crònica d’urgència des de la música urbana, «Castigat» té com a detonant l’agressió policial que va patir una mestra durant la vaga educativa de l’estiu passat. El creador de Pego utilitza este fet com a fil conductor per a disparar contra la violència institucional a tots els nivells, connectant-ho amb la mobilització social pel dret a l’habitatge digne i amb la situació d’una generació que se sent expulsada dels seus barris i pobles.

Una xiqueta i un gos rabiós, en una vella caseta de bancal

El videoclip de la cançó, dirigit per Enric Alepuz, construeix un relat de fort contingut simbòlic des de la foscor d’una vella caseta de bancal —refugi històric de la classe treballadora valenciana—, on una xiqueta s’enfronta a un gos rabiós i descontrolat. La xiqueta representa el poble, l’educació i el dret a un futur, mentre que el gos simbolitza la institució que ataca a qui hauria de protegir.

La producció musical, densa i asfixiant, ha anat a càrrec d’un equip format per Alex Moragues, Enric Alepuz, Guillermo Sanz, Dani Belenguer i el mateix QUINTO.

Pròximes actuacions

El pegolí continua amb la seua gira de presentació i ja té confirmades diverses cites: el 9 d’octubre al Poble Nou de Benitatxell, l’11 d’octubre al concert final de La Gossa Sorda a Pego, el 7 de novembre al Beniarjó Sound i el 14 de novembre a la Fira Trovam.

Seserino reivindica la memòria de les muses sense nom en «Autoretrat», single amb Abril

Jordi Juan Pérez
-
0
Seserino reivindica la memòria de les muses sense nom en «Autoretrat», single amb Abril

Seserino estrena «Autoretrat», el primer single del seu futur debut discogràfic, amb la col·laboració d’Abril. La cançó pren com a punt de partida un retrat anònim del Museu de Belles Arts de Castelló per a reivindicar la memòria de les muses silenciades de la pintura.

«Autoretrat» és, segons expliquen les pròpies artistes, l’origen i el fil conductor del seu futur primer disc. La lletra pren com a referència un retrat sense cap mena d’informació que l’acompanye, un quadre que només es pot conéixer si es visita en persona al Museu de Belles Arts de Castelló, on figura catalogat com a «Retrat de la senyora de Bardasano».

Per a Seserino, resulta paradoxal que la figura protagonista del quadre només estiga identificada amb un cognom que ni tan sols és el seu. A partir d’eixe punt de partida, «Autoretrat» reivindica la memòria de totes les muses silenciades i reduïdes, al llarg de la història de l’art, a simples figures de contemplació, sense nom ni biografia pròpia.

El videoclip, dirigit per Helga Ambak, reforça este missatge: mostra la «musa» atrapada en una pintura estàtica i sense autoritat sobre la seua pròpia imatge, fins que aconseguix alliberar-se i fugir de la seua pròpia realitat.

«Autoretrat», amb la col·laboració d’Abril, és el primer avanç del que serà el debut discogràfic de Seserino.

Seserino es pot seguir a Instagram i Facebook.

«Botifarra» recupera l’u per a parlar d’amor, retorn i absència en «Carrer del Ravalet»

Jordi Juan Pérez
-
0
«Botifarra» recupera l’u per a parlar d’amor, retorn i absència en «Carrer del Ravalet»

El cantautor valencià Pep Gimeno «Botifarra» estrena «Carrer del Ravalet (U de Moixent)», primer avanç del seu nou treball «El Poble Mana», acompanyat d’un videoclip rodat a Moixent amb els propis veïns del poble com a protagonistes.

Botifarra ha presentat este 2 d’octubre la cançó, que ha anunciat ell mateix en les seues xarxes socials amb paraules ben expressives: «Si no ho dic ja rebente!». L’artista ha volgut deixar clar, a més, que per a ell no es tracta d’«un single» més, sinó de la primera de «moltes cançons boniques» que té preparades per al nou disc.

La cançó recupera «l’u», un dels pals del cant valencià d’estil —la tradició de cançó i glossa amb guitarra i guitarró valencià, pròxima als fandangos, de la qual també formen part variants com «l’u i el dos» o «l’u i el dotze»—, per a construir una història d’amor, retorn i absència que connecta la memòria dels nostres pobles amb una mirada actual.

El videoclip oficial, ja disponible en YouTube, s’ha rodat a Moixent (la Costera), amb la Plaça Major del poble com a escenari principal i amb la participació dels propis veïns com a figurants.

No és la primera vegada que Botifarra posa la mirada en l’u i en Moixent: en el disc «La Barraca», enregistrat junt a Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, ja incloïa el tema «De l’Ebre a l’Albaida (l’U de Moixent)».

«Carrer del Ravalet (U de Moixent)» és el primer avanç d'»El Poble Mana«, el nou treball discogràfic de Pep Gimeno «Botifarra».

Portada Carrer Ravalet Botifarra 2026

Castalla estrena ‘Al-Sabil Blau’, la marxa mora que recorre el camí d’Al-Azraq

Jordi Juan Pérez
-
0
Castalla estrena ‘Al-Sabil Blau’, la marxa mora que recorre el camí d’Al-Azraq

L’Agrupació Musical Santa Cecília va estrenar el dissabte 29 d’agost, en el concert d’Exaltació Festera, ‘Al-Sabil Blau’, la marxa mora que Marcos Pérez Herrero ha compost per a la Capitania d’Alà Ke Tajà. La peça tornarà a sonar durant l’Entrada i l’Ofrena dels Moros i Cristians de Castalla.

El títol amaga dues paraules i una vida sencera. Al-sabil és, en àrab, «el camí»; el Blau és el sobrenom amb què va passar a la història el visir al-Azraq. Junts donen nom a una marxa que no vol ser només acompanyament de desfilada, sinó el relat sonor d’una biografia: del pacte a la revolta, de la derrota a l’exili i de la mort a la llegenda.

L’estructura de la peça no és casual: segueix pas a pas el relat del boato ideat per Eugeni Mataix Albiñana, inspirat en la història real del visir Al-Azraq, documentada al Llibre dels Feits de Jaume I. Així, tot allò que es veu al carrer i allò que sona van units i són fidels a la nostra història.

Quatre temps per a una biografia

La marxa arranca amb un tema d’inspiració àrab lligat al visir, que evoca el Pacte del Pouet (1245) i deixa damunt la taula el material temàtic que recorrerà tota la composició. A continuació passa al tema principal, desenvolupat amb variacions enèrgiques i guerreres: és la revolta d’al-Azraq, el Vell Llop de la Muntanya, i la resistència ferotge que va protagonitzar als seus castells. El terreny va dificultar a Jaume I conquerir les nostres terres.

El tercer episodi abaixa el to. Un segon tema melancòlic descriu la derrota i l’exili, amb un ambient íntim que la peça vincula poèticament a la seua estada en terres de Granada. El tancament arriba amb la reexposició transformada del tema: el retorn del visir, la seua mort davant Alcoi el 1276 i el naixement de la llegenda. El material reapareix solemne, com a símbol de la permanència de la seua memòria.

De l’auditori al carrer

Després de l’estrena del 29 d’agost a càrrec de l’Agrupació Musical Santa Cecília, ‘Al-Sabil Blau’ farà el salt al seu medi natural, que és el carrer. La interpretaran la Banda Primitiva El Palomar i Amics dels Capitans en els dos actes on una marxa mora es mesura de veritat: l’Entrada i l’Ofrena de les festes de Moros i Cristians de Castalla 2026.

750 anys del Blau

L’estrena no arriba en un any qualsevol. El 2026 es fan 750 anys de la mort d’Al-Azraq, una efemèride que ha activat iniciatives arreu de les comarques —recollides al portal elblau750.com— i que ja havia deixat rastre en treballs com l’audiovisual ‘Terra Forta’ de Just Sellés o la novel·la gràfica ‘Al-Azraq, el Malson de Jaume I’.

Que una capitania de Moros i Cristians escriga una marxa i un boato sobre el visir Al-Azraq i les seues revoltes diu prou de com la festa continua sent, també, una manera de contar-nos la nostra pròpia història. Els detalls de la Capitania es poden seguir al blog d’Alà Ke Tajà 2026.

Al Sabil Blau Marxa Mora

Dues veïnes gravades fa 40 anys tornen a fer ballar la jota de Ròtova

Jordi Juan Pérez
-
0
Dues veïnes gravades fa 40 anys tornen a fer ballar la jota de Ròtova

La Jota de Ròtova torna a sonar quaranta anys després. Una investigació sobre el patrimoni musical de transmissió oral del poble ha permés reconstruir la melodia i el ball a partir d’uns enregistraments arxivats des de finals dels anys huitanta, i la peça ja es pot escoltar a les plataformes digitals.

La veu de dues dones ha travessat quatre dècades per tornar a la plaça. Elena Morant Faus i Josefa Polop Tavallo van ser les informants que, a finals de la dècada de 1980, van cantar davant els micròfons dels Tallers de Música Popular de l’actual Institut Valencià de Cultura les tonades que havien aprés de xicotetes. Aquells enregistraments van quedar guardats en un arxiu. Ara han servit per a tornar a posar en peu una peça que el poble havia deixat de ballar.

De l’arxiu sonor a dues variants del ball

El treball de recopilació, estudi i muntatge musical l’ha dut a terme l’Associació La Vihuela, amb Germà Català i Pablo Martínez al capdavant. A partir de totes les melodies arreplegades en aquells enregistraments, s’han creat dues variants estructurades del ball popular de la jota, amb l’objectiu de tornar a donar vida a una manifestació del patrimoni immaterial del municipi que havia quedat només en la memòria d’unes poques persones.

L’Ajuntament de Ròtova emmarca la iniciativa dins d’un projecte d’investigació més ampli sobre el patrimoni musical popular de transmissió oral del poble, del qual la jota és el primer resultat. La intenció és continuar documentant i difonent les músiques que es transmetien de boca a orella i que en molts pobles s’han perdut sense deixar rastre. «Recuperar la nostra música és també recuperar una part de qui som», resumixen des del consistori.

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Una jota per a ballar-la entre tots

La recuperació no s’ha quedat en l’arxiu ni en l’estudi de gravació. El 24 d’agost, la plaça Major va acollir una trobada oberta a tota la ciutadania per a explicar l’origen de la jota i ensenyar-ne els passos, amb una participació notable. L’objectiu era que, quan arribara la presentació oficial, no ballaren només els grups de danses sinó qualsevol veí o veïna que s’hi animara.

Eixa presentació té data: el diumenge 6 de setembre, dia de Sant Bertomeu, la Jota de Ròtova es ballarà al pla de Missa just en acabar la missa, dins de les festes patronals del poble. Qui vulga podrà sumar-s’hi amb uns passos senzills.

Ja disponible a les plataformes

Qui vulga anar-se-la aprenent des de casa té les dues variants de la jota disponibles a les principals plataformes musicals. L’Ajuntament n’ha publicat tota la informació al seu web municipal.

Ròtova, al peu de la vall del riu Vernissa, és un poble de la Safor acostumat a treballar la seua memòria: cada febrer hi celebra el Porrat de Sant Macià, i cada estiu participa en les festes de l’escaldà de la pansa de la Ruta dels Riuraus. La jota recuperada s’afig ara a eixa llista de tradicions rescatades de l’oblit.

La Maria estrena ‘La Mentida’, la cançó original de la pel·lícula ‘Eixam’

Jordi Juan Pérez
-
0
La Maria estrena ‘La Mentida’, la cançó original de la pel·lícula ‘Eixam’

La Maria estrena ‘La Mentida’, la cançó que ha compost expressament per a Eixam, el primer llargmetratge d’Óscar Bernàcer, que arriba a les sales de cinema el pròxim 4 de setembre. El tema, enregistrat a Hankins Studio amb la violoncel·lista Teresa Alamà, naix d’una reflexió sobre les mentides quotidianes amb què tots ens protegim.

Per a compondre la cançó, la cantant d’Oliva es va ficar en la pell dels personatges d’Eixam, una pel·lícula que, assegura, empeny l’espectador a empatitzar fins i tot amb els personatges més detestables. «Ells juguen a la supervivència constant, siga quin siga el preu», explica l’artista. En l’enregistrament també ha comptat amb la implicació de Raquel Sánchez, compositora de la banda sonora original del film.

Eixam és una història travessada per mentides que van molt més enllà del que la societat sol perdonar: mentides de mort, d’assassinats, d’alcoholisme, de robatoris. Els seus personatges, a qui «els ha passat el tren de la societat per damunt», acaben preferint creure’s la mentida abans que afrontar una veritat que els supera. Ahí és on La Mentida troba el seu lloc, com a contrapunt musical d’eixe joc de supervivència.

Un mirall per a totes i tots

La Maria no s’ha quedat en la simple cançó d’encàrrec: reivindica que totes i tots amaguem coses, que dissimulem cada dia amb qüestions banals per la necessitat de mostrar una imatge impol·luta de nosaltres mateixos. La cançó també apunta al prejudici i a l’anomenada «gent de la meritocràcia», aquella que jutja sense pietat qui menteix per sobreviure mentre mai qüestiona els seus propis privilegis.

Un poble aïllat, un miratge trencat

A la pel·lícula, Lluc (Pablo Molinero) ho ha perdut tot quan Alba (Cristina Fernández Pintado) li ofereix una eixida: integrar-se en un poble aïllat on un grup de desheretats conviu en aparent harmonia. Allí troba l’amor de Sílvia (María Maroto), però el miratge es trenca a poc a poc i revela la perversió del sistema que ha creat Alba. En l’intent per recuperar la llibertat, Lluc es juga l’única cosa que li queda: la vida. Bernàcer definix el resultat com «una història universal sobre el poder i la llibertat».

Una òpera prima rodada al País Valencià

Eixam és el debut en el llargmetratge d’Óscar Bernàcer, que arriba als cinemes el 4 de setembre de la mà d’A Contracorriente Films, després d’estrenar-se a l’Atlàntida Mallorca Film Fest. El guió és de Joana M. Ortueta i Jorge Juan Martínez —guanyador del Goya al millor guió adaptat per Salvajes— i la producció, de Nakamura Films, Maqueta Films i Corte y Confección de Películas, esta última també darrere de Sirât, guardonada amb sis premis Goya. El rodatge es va fer en diverses localitzacions del País Valencià, com Bejís, Xelva i Calles, i al repartiment coral, encapçalat per Pablo Molinero i Cristina Fernández Pintado, també hi participa La Maria, que l’any passat ja va posar veu al dol col·lectiu del país amb ‘Mon vetlatori’ al funeral d’estat per la dana.

Diània es mobilitza per protegir el monestir de Cotalba de l’hotel termal: al·legacions fins al 31 d’agost

Jordi Juan Pérez
-
0
Diània es mobilitza per protegir el monestir de Cotalba de l’hotel termal: al·legacions fins al 31 d’agost

Saforíssims ha llançat una campanya d’al·legacions, oberta a qualsevol persona encara que no visca a Alfauir, per protegir el monestir de Sant Jeroni de Cotalba (la Safor) davant el projecte de convertir-lo en un hotel termal de luxe. El termini que ha fixat l’entitat acaba el 31 d’agost de 2026, dins del període d’informació pública del planejament que ha de regular el futur del conjunt.

El monestir, fundat a finals del segle XIV per Alfons el Vell, duc de Gandia, és un dels grans espais patrimonials de la comarca i Bé d’Interés Cultural des de 1994. Hi està vinculada la família March: Pere March, majordom del duc i pare del poeta Ausiàs March, va intervindre en l’organització de les obres del cenobi i el llinatge hi va tindre capella i cripta pròpies. El 2016, uns treballs arqueològics a l’església hi van localitzar eixa cripta familiar, amb restes atribuïdes, entre altres, al mateix Pere March, a Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell i primera esposa d’Ausiàs March) i a Joana Escorna, segona esposa del poeta.

Un hotel termal de cinc estreles al cor de la Safor

A l’agost de 2023, la família Trénor, propietària del monestir, va anunciar un acord de cessió de cinquanta anys amb l’empresa Castilla Termal, especialitzada a convertir edificis històrics en hotels i balnearis, per transformar Sant Jeroni de Cotalba en un establiment termal de luxe. La intervenció necessita un pla urbanístic especial que afecta tres municipis: encara que el monestir és a terme d’Alfauir, el paisatge protegit del voltant i un aqüeducte gòtic assimilat al conjunt s’estenen cap a Ròtova i Almiserà. Actualment es tramiten l’Homologació i el Pla Especial de Protecció del Sector Nord d’Alfauir, en informació pública fins al 2 de setembre de 2026.

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Per què s’hi oposen

Des de Saforíssims Societat Literària denuncien que el document en tràmit supedita la preservació del conjunt a la implantació de nous usos hotelers i estableix nivells de protecció massa baixos en algunes de les principals dependències monàstiques, cosa que permetria transformacions importants per adaptar-les a esta activitat, i fins i tot la construcció de noves edificacions dins l’àmbit protegit. L’entitat reclama, en particular, que el patrimoni vinculat a la família March —i la cripta, molt especialment— quede catalogat i protegit amb independència dels usos futurs del monestir.

La contestació ha anat més enllà de l’àmbit literari. Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) ha qualificat la intervenció de «despropòsit absolut» i denuncia que el projecte preveu instal·lar una piscina termal a la mateixa cripta on reposaven les restes de la família March i d’Alfons el Vell. El partit ha anunciat que traslladarà l’assumpte al grup d’ERC al Senat i al Congrés dels Diputats, i que buscarà reunir-se amb els responsables de Patrimoni del Ministeri de Cultura.

Com presentar les al·legacions abans del 31 d’agost

Saforíssims ha preparat un model d’al·legacions perquè qualsevol persona el puga presentar en pocs minuts, siga o no membre de l’entitat i visca o no a Alfauir. Cal descarregar-lo, emplenar-lo amb les dades personals i desar-lo en PDF. Després, des de la Seu Electrònica de l’Ajuntament d’Alfauir, cal identificar-se amb certificat digital, Cl@ve o DNIe i triar el tràmit «Instància General».

Al camp «Exposa» de la instància es pot copiar açò:

Que, dins del període d'informació pública, comparec al procediment d'Homologació del Sector Nord d'Alfauir i del Pla Especial de Protecció del Sector Nord d'Alfauir, i manifeste el meu interés en la protecció del patrimoni històric, arqueològic, literari, cultural i paisatgístic associat al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba. A este efecte, formule les al·legacions que s'adjunten a esta instància i que considere necessàries per a l'adequada protecció dels valors patrimonials de l'àmbit afectat.

I al camp «Sol·licita»:

Que es tinguen per presentades les al·legacions que s'adjunten, que siguen incorporades a l'expedient administratiu i que siguen examinades i valorades en la tramitació de l'Homologació i del Pla Especial de Protecció del Sector Nord d'Alfauir.

Cal adjuntar el PDF de les al·legacions a l’apartat de documents, signar i enviar telemàticament, i descarregar el justificant de registre com a prova de la presentació.

El cas de Sant Jeroni de Cotalba arriba just després de la mobilització veïnal a Planes contra la macrourbanització Modern Eco Village, un altre projecte que ha tornat a posar sobre la taula fins a on arriba la pressió urbanística i turística sobre el patrimoni i el paisatge de les comarques centrals. Ausiàs March, el poeta vinculat a la cripta que ara es vol protegir, ha sigut també objecte d’homenatges recents, com la cançó «Tot Amor Falla» d’El Diluvi.

Planes es mobilitza contra la macrourbanització Modern Eco Village: al·legacions fins al 12 d’agost

Jordi Juan Pérez
-
0
Planes es mobilitza contra la macrourbanització Modern Eco Village: al·legacions fins al 12 d’agost

Els veïns de Planes i diversos col·lectius del Comtat tenen fins al 12 d’agost de 2026 per presentar al·legacions contra Modern Eco Village, una urbanització de fins a 500 xalets projectada al costat del pantà de Beniarrés. La plataforma «Salvem Planes, protegim el Comtat» reclama una participació massiva per aturar un pla que, adverteixen, duplicaria la població d’este poble de vora 700 habitants.

El projecte no és nou del tot. S’aixeca sobre els terrenys de l’antiga «Joia de Planes», una promoció de centenars de vivendes que va quedar abandonada després de la crisi immobiliària del 2008, amb obres a mig fer i una fiança municipal confiscada. Ara, uns inversors estrangers han recuperat aquell sòl —vora 640.000 metres quadrats a tocar del riu Serpis— per a bastir el que ells anomenen «la primera ecovila moderna del món».

Què és Modern Eco Village

Els promotors del projecte són la noruega Belinda Jakobsen, una influenciadora amb més de 250.000 seguidors a Instagram, i el seu marit, l’empresari romanés Iancu Ilies. A través de les seues xarxes i d’un pòdcast propi, la parella presenta la iniciativa com una comunitat autosuficient i sostenible per a 500 llars al sud d’Espanya, amb hotel, cafeteries, escola, guarderies, una clínica mèdica i terrenys de cultiu, i asseguren que generarà més de 150 llocs de treball. Segons el seu web, les vivendes van des d’una «casa de poble» a partir de 175.000 euros fins a una «vila personalitzada» de 375 metres quadrats que supera el milió i mig d’euros.

Per què s’hi oposen els veïns

Des de «Salvem Planes, protegim el Comtat» —integrada per veïns de Planes i de pobles del voltant— qüestionen tant la magnitud com la marca «eco» del projecte. Els seus arguments principals són l’impacte ambiental de la tala de pinada, els dubtes sobre d’on eixirà l’aigua per a 500 xalets en una zona mediterrània de sequeres cícliques, i la manca de transparència en la tramitació dels permisos. Alerten, a més, que una urbanització d’eixa mida podria funcionar com una comunitat tancada, poc integrada amb la vida del poble, i comprometre l’accés a l’habitatge de la població local. Este mateix estiu, la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat va presentar una denúncia davant del Seprona per la casa pilot ja construïda, que segons l’entitat no comptaria amb la llicència adequada.

Els promotors, per la seua banda, defensen el pla com una aposta per revitalitzar Planes amb inversió, nous habitants i activitat econòmica en un municipi menut i envellit. La controvèrsia ha superat l’àmbit local: el grup parlamentari Sumar PV ha registrat preguntes al Congrés dels Diputats dirigides a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per avaluar la viabilitat del projecte davant dels possibles riscos hídrics i mediambientals.

Com presentar al·legacions abans del 12 d’agost

El termini per a al·legar acaba el 12 d’agost de 2026. La plataforma ha preparat un document tipus que qualsevol persona pot descarregar, omplir amb les seues dades i registrar de dos maneres: telemàticament, a la seu electrònica de l’Ajuntament de Planes (amb certificat electrònic o Cl@ve), o de manera presencial a les mateixes oficines municipals. Els organitzadors demanen, a més, que s’envie una còpia del justificant de registre al correu salvemplanesprotegimelcomtat@gmail.com per poder portar el recompte d’al·legacions presentades.

Instruccions per a signar

Baixeu les al·legacions al següent enllaç. Podeu baixar-lo i editar-lo. Fins i tot firmar amb el «llapis».

Podeu iniciar la tramitació online amb l’aplicació Clave o certificat electrònic al següent enllaç.

Podeu posar açò a Exposa: 

L'oposició formal al PAI «Mas de la Foia» ("The Modern Eco Village") per caducitat de la DIA de 2002, fragmentació de l'avaluació ambiental, afecció directa al Paisatge Protegit del Riu Serpis i la ZEPA Montañas de la Marina, destrucció d'hàbitat de l'àguila de Bonelli (en perill d'extinció) i inexistent disponibilitat d'aigua de la CHJ.

I açò a «Sol·licita»: 

La denegació i desestimació de l'aprovació del PAI «Mas de la Foia» o, subsidiàriament, la paralització de la tramitació fins a la realització d'una nova Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària integral de tot el projecte i de la seua afecció a la Xarxa Natura 2000.

Una vegada finalitzat, baixeu i envieu el justificant de registre a salvemplanesprotegimelcomtat@gmail.com o, si falla, a noalmev@gmail.com

Sagueta Nova homenatja les dones del folklore valencià amb la mostra ‘Aire a la balladora’ a Biar

Jordi Juan Pérez
-
0
Sagueta Nova homenatja les dones del folklore valencià amb la mostra ‘Aire a la balladora’ a Biar

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

L’associació d’estudis tradicionals Sagueta Nova va retre homenatge a les dones que han mantingut viu el folklore valencià amb la mostra de música i ball tradicional ‘Aire a la balladora’, el passat dissabte 1 d’agost a la plaça del Convent de Biar.

L’espectacle, enregistrat i publicat per Canal 3 TV Biar, és un homenatge «a totes les dones que han fet possible que hui seguim gaudint del folklore valencià», com explica la mateixa associació: les informants que van conservar les melodies i els passos, les balladores anònimes, les dones valentes i pioneres que van obrir camins abans reservats als hòmens i les mestres de ball que han transmés eixe llegat a les noves generacions. El cartell de l’acte és obra de Sergi Gómez i Juanjo Alcaide. La mostra arriba, a més, l’any en què Sagueta Nova celebra el seu 25é aniversari mantenint viu el folklore de Diània i del País Valencià.

Les veus de les dones que guarden la tradició

Durant les setmanes prèvies, Sagueta Nova va recórrer diversos pobles per a arreplegar el testimoni de dones que han estat memòria viva del ball i el cant tradicional, i algunes d’eixes veus es van poder escoltar durant la mostra. Entre elles, Fina Bornay, «la Mòbila», d’Ibi, que de menuda va viure els últims moments del ball solt als masos de la Foia de Castalla i gràcies a qui s’han pogut recuperar recentment dos balls del seu poble: l’Aragonesa i el Fandango de Dos.

De Mutxamel arribaven Pilar Blasco, «la Botja», creadora del grup de danses «Virgen de Loreto» i mestra de moltíssimes persones, i Reme Climent, «la Saora», membre del col·lectiu So de Mutxamel, on toca la guitarra, canta i exercix de vicepresidenta. Des de les comarques del nord, Consuelo Bonet, de Llucena (l’Alcalatén), gran cantadora que ha portat la música del seu poble per rondes i agrupacions folklòriques, i Consuelo Plaja, de Vilafranca (els Ports), que ha assegurat la transmissió de les passades de ball del seu poble a la generació següent. Totes dues han passat més d’una vegada per l’Aplec de Rondalles de Biar.

Completaven el homenatge Isabel Martí, nascuda a Xàtiva i hereva de la tradició dels mestres de ball de comptes de la Costera, que des de fa dècades ensenya ball tradicional valencià a la Marina Alta, i les biarudes Amalia Martínez i Asunción Sánchez, que fa anys ja havien ensenyat balls i cançons a la mateixa Sagueta Nova.

La mostra va ser la primera de dos vesprades seguides de folklore a Biar: l’endemà, diumenge 2 d’agost, la vila va acollir el Dia de la Dansa Valenciana amb un sarau obert a tothom, com ja vam avançar.

El cronista Sergi Gómez i Soler ha dedicat a la vetlada una crònica en què subratlla la cura del muntatge i la contundència de la seua tesi: que han sigut les dones, com a hereves, practicants i transmissores, les que han salvat i mantingut viva la cultura tradicional valenciana.

Romàntic Dimoni estrena nou senzill a la vostra ‘Salut’!

Jordi Juan Pérez
-
0
Romàntic Dimoni estrena nou senzill a la vostra ‘Salut’!

El cantant de Smoking Souls publica una cançó lluminosa que serveix com a tret d’eixida per a la seua gira d’estiu, amb parada aquest dissabte al Beneixama Rock.

Carles Caselles, reconegut per ser la veu i ànima de la formació pegolina Smoking Souls, ha presentat oficialment «SALUT!!», el nou senzill del seu projecte Romàntic Dimoni. La cançó, que ja es troba disponible en totes les plataformes digitals, es planteja com una celebració de la vida, un agraïment a la terra i un cant a la resistència col·lectiva davant l’individualisme actual.

Amb un so més desenfadat, directe i lluminós, la composició construeix una litúrgia quotidiana on cada vers és una alça de copes per la dignitat social, la cultura i l’afecte mutu. A la lletra, el músic reivindica el treball de la terra, el dret a un habitatge digne i la memòria compartida, fent referències explícites a la poesia de Joan Vinyoli i Miquel Martí i Pol. El tema ve acompanyat d’una peça audiovisual dirigida per Clàudia Marconell que reforça el caràcter festiu i pròxim de la proposta.

Aquest llançament marca el punt d’inici d’un nou bloc de concerts per tot el territori. La primera oportunitat per a gaudir d’aquest nou directe serà aquest mateix dissabte, 25 de juliol al Beneixama Rock 2026.

Lletra «Salut- Romàntic Dimoni».

La vida, salut.
El créixer, salut.
La pau sense guerra, salut.
A tu que treballes la terra, salut.

La casa, salut.
Ningú sense casa, salut.
Un gest solidari, salut.
Somriure a la mort a diari, salut.

Escriure, salut.
El llibre i ser lliure salut.
Vinyoli i Miquel Martí i Pol, salut.
Els versos que vénen del sol, salut.

El tacte, salut.
El sexe i l’afecte salut.
Em cantes, salut.
La meua expressió quan t’escolte, salut.

La perillosa costum de seguir esperant, que arribe un bon any.
I saber que ens espera, una treva de seda, al teu tacte una droga.

La festa. salut
a tu i al comando, salut. un comando
Converses amb gent estimada
La nostra primera vegada, salut.

Memòries, salut.
Les nostres comèdies, salut.
La mar i la mare, salut.
A setembre la treva declare, salut.

Silenci, salut.
L’amor del més feble, salut.
Viatger sense or ni rellotge, salut.
Qui no necessita equipatge, salut.

Cultura, salut.
Qui pensa i et cura, salut.
Qui sembra, recull.
De fruita un amor que l’acull.

A tu que m’escoltes, salut.

123...146Pàgina 1 de 146