ÚLTIMS ARTICLES

Castalla estrena ‘Al-Sabil Blau’, la marxa mora que recorre el camí d’Al-Azraq

L’Agrupació Musical Santa Cecília va estrenar el dissabte 29 d’agost, en el concert d’Exaltació Festera, ‘Al-Sabil Blau’, la marxa mora que Marcos Pérez Herrero ha compost per a la Capitania d’Alà Ke Tajà. La peça tornarà a sonar durant l’Entrada i l’Ofrena dels Moros i Cristians de Castalla.

El títol amaga dues paraules i una vida sencera. Al-sabil és, en àrab, «el camí»; el Blau és el sobrenom amb què va passar a la història el visir al-Azraq. Junts donen nom a una marxa que no vol ser només acompanyament de desfilada, sinó el relat sonor d’una biografia: del pacte a la revolta, de la derrota a l’exili i de la mort a la llegenda.

L’estructura de la peça no és casual: segueix pas a pas el relat del boato ideat per Eugeni Mataix Albiñana, inspirat en la història real del visir Al-Azraq, documentada al Llibre dels Feits de Jaume I. Així, tot allò que es veu al carrer i allò que sona van units i són fidels a la nostra història.

Quatre temps per a una biografia

La marxa arranca amb un tema d’inspiració àrab lligat al visir, que evoca el Pacte del Pouet (1245) i deixa damunt la taula el material temàtic que recorrerà tota la composició. A continuació passa al tema principal, desenvolupat amb variacions enèrgiques i guerreres: és la revolta d’al-Azraq, el Vell Llop de la Muntanya, i la resistència ferotge que va protagonitzar als seus castells. El terreny va dificultar a Jaume I conquerir les nostres terres.

El tercer episodi abaixa el to. Un segon tema melancòlic descriu la derrota i l’exili, amb un ambient íntim que la peça vincula poèticament a la seua estada en terres de Granada. El tancament arriba amb la reexposició transformada del tema: el retorn del visir, la seua mort davant Alcoi el 1276 i el naixement de la llegenda. El material reapareix solemne, com a símbol de la permanència de la seua memòria.

De l’auditori al carrer

Després de l’estrena del 29 d’agost a càrrec de l’Agrupació Musical Santa Cecília, ‘Al-Sabil Blau’ farà el salt al seu medi natural, que és el carrer. La interpretaran la Banda Primitiva El Palomar i Amics dels Capitans en els dos actes on una marxa mora es mesura de veritat: l’Entrada i l’Ofrena de les festes de Moros i Cristians de Castalla 2026.

750 anys del Blau

L’estrena no arriba en un any qualsevol. El 2026 es fan 750 anys de la mort d’Al-Azraq, una efemèride que ha activat iniciatives arreu de les comarques —recollides al portal elblau750.com— i que ja havia deixat rastre en treballs com l’audiovisual ‘Terra Forta’ de Just Sellés o la novel·la gràfica ‘Al-Azraq, el Malson de Jaume I’.

Que una capitania de Moros i Cristians escriga una marxa i un boato sobre el visir Al-Azraq i les seues revoltes diu prou de com la festa continua sent, també, una manera de contar-nos la nostra pròpia història. Els detalls de la Capitania es poden seguir al blog d’Alà Ke Tajà 2026.

Al Sabil Blau Marxa Mora

Dues veïnes gravades fa 40 anys tornen a fer ballar la jota de Ròtova

La Jota de Ròtova torna a sonar quaranta anys després. Una investigació sobre el patrimoni musical de transmissió oral del poble ha permés reconstruir la melodia i el ball a partir d’uns enregistraments arxivats des de finals dels anys huitanta, i la peça ja es pot escoltar a les plataformes digitals.

La veu de dues dones ha travessat quatre dècades per tornar a la plaça. Elena Morant Faus i Josefa Polop Tavallo van ser les informants que, a finals de la dècada de 1980, van cantar davant els micròfons dels Tallers de Música Popular de l’actual Institut Valencià de Cultura les tonades que havien aprés de xicotetes. Aquells enregistraments van quedar guardats en un arxiu. Ara han servit per a tornar a posar en peu una peça que el poble havia deixat de ballar.

De l’arxiu sonor a dues variants del ball

El treball de recopilació, estudi i muntatge musical l’ha dut a terme l’Associació La Vihuela, amb Germà Català i Pablo Martínez al capdavant. A partir de totes les melodies arreplegades en aquells enregistraments, s’han creat dues variants estructurades del ball popular de la jota, amb l’objectiu de tornar a donar vida a una manifestació del patrimoni immaterial del municipi que havia quedat només en la memòria d’unes poques persones.

L’Ajuntament de Ròtova emmarca la iniciativa dins d’un projecte d’investigació més ampli sobre el patrimoni musical popular de transmissió oral del poble, del qual la jota és el primer resultat. La intenció és continuar documentant i difonent les músiques que es transmetien de boca a orella i que en molts pobles s’han perdut sense deixar rastre. «Recuperar la nostra música és també recuperar una part de qui som», resumixen des del consistori.

Una jota per a ballar-la entre tots

La recuperació no s’ha quedat en l’arxiu ni en l’estudi de gravació. El 24 d’agost, la plaça Major va acollir una trobada oberta a tota la ciutadania per a explicar l’origen de la jota i ensenyar-ne els passos, amb una participació notable. L’objectiu era que, quan arribara la presentació oficial, no ballaren només els grups de danses sinó qualsevol veí o veïna que s’hi animara.

Eixa presentació té data: el diumenge 6 de setembre, dia de Sant Bertomeu, la Jota de Ròtova es ballarà al pla de Missa just en acabar la missa, dins de les festes patronals del poble. Qui vulga podrà sumar-s’hi amb uns passos senzills.

Ja disponible a les plataformes

Qui vulga anar-se-la aprenent des de casa té les dues variants de la jota disponibles a les principals plataformes musicals. L’Ajuntament n’ha publicat tota la informació al seu web municipal.

Ròtova, al peu de la vall del riu Vernissa, és un poble de la Safor acostumat a treballar la seua memòria: cada febrer hi celebra el Porrat de Sant Macià, i cada estiu participa en les festes de l’escaldà de la pansa de la Ruta dels Riuraus. La jota recuperada s’afig ara a eixa llista de tradicions rescatades de l’oblit.

La Maria estrena ‘La Mentida’, la cançó original de la pel·lícula ‘Eixam’

La Maria estrena ‘La Mentida’, la cançó que ha compost expressament per a Eixam, el primer llargmetratge d’Óscar Bernàcer, que arriba a les sales de cinema el pròxim 4 de setembre. El tema, enregistrat a Hankins Studio amb la violoncel·lista Teresa Alamà, naix d’una reflexió sobre les mentides quotidianes amb què tots ens protegim.

Per a compondre la cançó, la cantant d’Oliva es va ficar en la pell dels personatges d’Eixam, una pel·lícula que, assegura, empeny l’espectador a empatitzar fins i tot amb els personatges més detestables. «Ells juguen a la supervivència constant, siga quin siga el preu», explica l’artista. En l’enregistrament també ha comptat amb la implicació de Raquel Sánchez, compositora de la banda sonora original del film.

Eixam és una història travessada per mentides que van molt més enllà del que la societat sol perdonar: mentides de mort, d’assassinats, d’alcoholisme, de robatoris. Els seus personatges, a qui «els ha passat el tren de la societat per damunt», acaben preferint creure’s la mentida abans que afrontar una veritat que els supera. Ahí és on La Mentida troba el seu lloc, com a contrapunt musical d’eixe joc de supervivència.

Un mirall per a totes i tots

La Maria no s’ha quedat en la simple cançó d’encàrrec: reivindica que totes i tots amaguem coses, que dissimulem cada dia amb qüestions banals per la necessitat de mostrar una imatge impol·luta de nosaltres mateixos. La cançó també apunta al prejudici i a l’anomenada «gent de la meritocràcia», aquella que jutja sense pietat qui menteix per sobreviure mentre mai qüestiona els seus propis privilegis.

Un poble aïllat, un miratge trencat

A la pel·lícula, Lluc (Pablo Molinero) ho ha perdut tot quan Alba (Cristina Fernández Pintado) li ofereix una eixida: integrar-se en un poble aïllat on un grup de desheretats conviu en aparent harmonia. Allí troba l’amor de Sílvia (María Maroto), però el miratge es trenca a poc a poc i revela la perversió del sistema que ha creat Alba. En l’intent per recuperar la llibertat, Lluc es juga l’única cosa que li queda: la vida. Bernàcer definix el resultat com «una història universal sobre el poder i la llibertat».

Una òpera prima rodada al País Valencià

Eixam és el debut en el llargmetratge d’Óscar Bernàcer, que arriba als cinemes el 4 de setembre de la mà d’A Contracorriente Films, després d’estrenar-se a l’Atlàntida Mallorca Film Fest. El guió és de Joana M. Ortueta i Jorge Juan Martínez —guanyador del Goya al millor guió adaptat per Salvajes— i la producció, de Nakamura Films, Maqueta Films i Corte y Confección de Películas, esta última també darrere de Sirât, guardonada amb sis premis Goya. El rodatge es va fer en diverses localitzacions del País Valencià, com Bejís, Xelva i Calles, i al repartiment coral, encapçalat per Pablo Molinero i Cristina Fernández Pintado, també hi participa La Maria, que l’any passat ja va posar veu al dol col·lectiu del país amb ‘Mon vetlatori’ al funeral d’estat per la dana.

Diània es mobilitza per protegir el monestir de Cotalba de l’hotel termal: al·legacions fins al 31 d’agost

Saforíssims ha llançat una campanya d’al·legacions, oberta a qualsevol persona encara que no visca a Alfauir, per protegir el monestir de Sant Jeroni de Cotalba (la Safor) davant el projecte de convertir-lo en un hotel termal de luxe. El termini que ha fixat l’entitat acaba el 31 d’agost de 2026, dins del període d’informació pública del planejament que ha de regular el futur del conjunt.

El monestir, fundat a finals del segle XIV per Alfons el Vell, duc de Gandia, és un dels grans espais patrimonials de la comarca i Bé d’Interés Cultural des de 1994. Hi està vinculada la família March: Pere March, majordom del duc i pare del poeta Ausiàs March, va intervindre en l’organització de les obres del cenobi i el llinatge hi va tindre capella i cripta pròpies. El 2016, uns treballs arqueològics a l’església hi van localitzar eixa cripta familiar, amb restes atribuïdes, entre altres, al mateix Pere March, a Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell i primera esposa d’Ausiàs March) i a Joana Escorna, segona esposa del poeta.

Un hotel termal de cinc estreles al cor de la Safor

A l’agost de 2023, la família Trénor, propietària del monestir, va anunciar un acord de cessió de cinquanta anys amb l’empresa Castilla Termal, especialitzada a convertir edificis històrics en hotels i balnearis, per transformar Sant Jeroni de Cotalba en un establiment termal de luxe. La intervenció necessita un pla urbanístic especial que afecta tres municipis: encara que el monestir és a terme d’Alfauir, el paisatge protegit del voltant i un aqüeducte gòtic assimilat al conjunt s’estenen cap a Ròtova i Almiserà. Actualment es tramiten l’Homologació i el Pla Especial de Protecció del Sector Nord d’Alfauir, en informació pública fins al 2 de setembre de 2026.

Per què s’hi oposen

Des de Saforíssims Societat Literària denuncien que el document en tràmit supedita la preservació del conjunt a la implantació de nous usos hotelers i estableix nivells de protecció massa baixos en algunes de les principals dependències monàstiques, cosa que permetria transformacions importants per adaptar-les a esta activitat, i fins i tot la construcció de noves edificacions dins l’àmbit protegit. L’entitat reclama, en particular, que el patrimoni vinculat a la família March —i la cripta, molt especialment— quede catalogat i protegit amb independència dels usos futurs del monestir.

La contestació ha anat més enllà de l’àmbit literari. Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) ha qualificat la intervenció de «despropòsit absolut» i denuncia que el projecte preveu instal·lar una piscina termal a la mateixa cripta on reposaven les restes de la família March i d’Alfons el Vell. El partit ha anunciat que traslladarà l’assumpte al grup d’ERC al Senat i al Congrés dels Diputats, i que buscarà reunir-se amb els responsables de Patrimoni del Ministeri de Cultura.

Com presentar les al·legacions abans del 31 d’agost

Saforíssims ha preparat un model d’al·legacions perquè qualsevol persona el puga presentar en pocs minuts, siga o no membre de l’entitat i visca o no a Alfauir. Cal descarregar-lo, emplenar-lo amb les dades personals i desar-lo en PDF. Després, des de la Seu Electrònica de l’Ajuntament d’Alfauir, cal identificar-se amb certificat digital, Cl@ve o DNIe i triar el tràmit «Instància General».

Al camp «Exposa» de la instància es pot copiar açò:

Que, dins del període d'informació pública, comparec al procediment d'Homologació del Sector Nord d'Alfauir i del Pla Especial de Protecció del Sector Nord d'Alfauir, i manifeste el meu interés en la protecció del patrimoni històric, arqueològic, literari, cultural i paisatgístic associat al Monestir de Sant Jeroni de Cotalba. A este efecte, formule les al·legacions que s'adjunten a esta instància i que considere necessàries per a l'adequada protecció dels valors patrimonials de l'àmbit afectat.

I al camp «Sol·licita»:

Que es tinguen per presentades les al·legacions que s'adjunten, que siguen incorporades a l'expedient administratiu i que siguen examinades i valorades en la tramitació de l'Homologació i del Pla Especial de Protecció del Sector Nord d'Alfauir.

Cal adjuntar el PDF de les al·legacions a l’apartat de documents, signar i enviar telemàticament, i descarregar el justificant de registre com a prova de la presentació.

El cas de Sant Jeroni de Cotalba arriba just després de la mobilització veïnal a Planes contra la macrourbanització Modern Eco Village, un altre projecte que ha tornat a posar sobre la taula fins a on arriba la pressió urbanística i turística sobre el patrimoni i el paisatge de les comarques centrals. Ausiàs March, el poeta vinculat a la cripta que ara es vol protegir, ha sigut també objecte d’homenatges recents, com la cançó «Tot Amor Falla» d’El Diluvi.

Planes es mobilitza contra la macrourbanització Modern Eco Village: al·legacions fins al 12 d’agost

Els veïns de Planes i diversos col·lectius del Comtat tenen fins al 12 d’agost de 2026 per presentar al·legacions contra Modern Eco Village, una urbanització de fins a 500 xalets projectada al costat del pantà de Beniarrés. La plataforma «Salvem Planes, protegim el Comtat» reclama una participació massiva per aturar un pla que, adverteixen, duplicaria la població d’este poble de vora 700 habitants.

El projecte no és nou del tot. S’aixeca sobre els terrenys de l’antiga «Joia de Planes», una promoció de centenars de vivendes que va quedar abandonada després de la crisi immobiliària del 2008, amb obres a mig fer i una fiança municipal confiscada. Ara, uns inversors estrangers han recuperat aquell sòl —vora 640.000 metres quadrats a tocar del riu Serpis— per a bastir el que ells anomenen «la primera ecovila moderna del món».

Què és Modern Eco Village

Els promotors del projecte són la noruega Belinda Jakobsen, una influenciadora amb més de 250.000 seguidors a Instagram, i el seu marit, l’empresari romanés Iancu Ilies. A través de les seues xarxes i d’un pòdcast propi, la parella presenta la iniciativa com una comunitat autosuficient i sostenible per a 500 llars al sud d’Espanya, amb hotel, cafeteries, escola, guarderies, una clínica mèdica i terrenys de cultiu, i asseguren que generarà més de 150 llocs de treball. Segons el seu web, les vivendes van des d’una «casa de poble» a partir de 175.000 euros fins a una «vila personalitzada» de 375 metres quadrats que supera el milió i mig d’euros.

Per què s’hi oposen els veïns

Des de «Salvem Planes, protegim el Comtat» —integrada per veïns de Planes i de pobles del voltant— qüestionen tant la magnitud com la marca «eco» del projecte. Els seus arguments principals són l’impacte ambiental de la tala de pinada, els dubtes sobre d’on eixirà l’aigua per a 500 xalets en una zona mediterrània de sequeres cícliques, i la manca de transparència en la tramitació dels permisos. Alerten, a més, que una urbanització d’eixa mida podria funcionar com una comunitat tancada, poc integrada amb la vida del poble, i comprometre l’accés a l’habitatge de la població local. Este mateix estiu, la Coordinadora d’Estudis Eòlics del Comtat va presentar una denúncia davant del Seprona per la casa pilot ja construïda, que segons l’entitat no comptaria amb la llicència adequada.

Els promotors, per la seua banda, defensen el pla com una aposta per revitalitzar Planes amb inversió, nous habitants i activitat econòmica en un municipi menut i envellit. La controvèrsia ha superat l’àmbit local: el grup parlamentari Sumar PV ha registrat preguntes al Congrés dels Diputats dirigides a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per avaluar la viabilitat del projecte davant dels possibles riscos hídrics i mediambientals.

Com presentar al·legacions abans del 12 d’agost

El termini per a al·legar acaba el 12 d’agost de 2026. La plataforma ha preparat un document tipus que qualsevol persona pot descarregar, omplir amb les seues dades i registrar de dos maneres: telemàticament, a la seu electrònica de l’Ajuntament de Planes (amb certificat electrònic o Cl@ve), o de manera presencial a les mateixes oficines municipals. Els organitzadors demanen, a més, que s’envie una còpia del justificant de registre al correu salvemplanesprotegimelcomtat@gmail.com per poder portar el recompte d’al·legacions presentades.

Instruccions per a signar

Baixeu les al·legacions al següent enllaç. Podeu baixar-lo i editar-lo. Fins i tot firmar amb el «llapis».

Podeu iniciar la tramitació online amb l’aplicació Clave o certificat electrònic al següent enllaç.

Podeu posar açò a Exposa:

L'oposició formal al PAI «Mas de la Foia» ("The Modern Eco Village") per caducitat de la DIA de 2002, fragmentació de l'avaluació ambiental, afecció directa al Paisatge Protegit del Riu Serpis i la ZEPA Montañas de la Marina, destrucció d'hàbitat de l'àguila de Bonelli (en perill d'extinció) i inexistent disponibilitat d'aigua de la CHJ.

I açò a «Sol·licita»:

La denegació i desestimació de l'aprovació del PAI «Mas de la Foia» o, subsidiàriament, la paralització de la tramitació fins a la realització d'una nova Avaluació d'Impacte Ambiental Ordinària integral de tot el projecte i de la seua afecció a la Xarxa Natura 2000.  

Una vegada finalitzat, baixeu i envieu el justificant de registre a salvemplanesprotegimelcomtat@gmail.com o, si falla, a noalmev@gmail.com

Sagueta Nova homenatja les dones del folklore valencià amb la mostra ‘Aire a la balladora’ a Biar

L’associació d’estudis tradicionals Sagueta Nova va retre homenatge a les dones que han mantingut viu el folklore valencià amb la mostra de música i ball tradicional ‘Aire a la balladora’, el passat dissabte 1 d’agost a la plaça del Convent de Biar.

L’espectacle, enregistrat i publicat per Canal 3 TV Biar, és un homenatge «a totes les dones que han fet possible que hui seguim gaudint del folklore valencià», com explica la mateixa associació: les informants que van conservar les melodies i els passos, les balladores anònimes, les dones valentes i pioneres que van obrir camins abans reservats als hòmens i les mestres de ball que han transmés eixe llegat a les noves generacions. El cartell de l’acte és obra de Sergi Gómez i Juanjo Alcaide. La mostra arriba, a més, l’any en què Sagueta Nova celebra el seu 25é aniversari mantenint viu el folklore de Diània i del País Valencià.

Les veus de les dones que guarden la tradició

Durant les setmanes prèvies, Sagueta Nova va recórrer diversos pobles per a arreplegar el testimoni de dones que han estat memòria viva del ball i el cant tradicional, i algunes d’eixes veus es van poder escoltar durant la mostra. Entre elles, Fina Bornay, «la Mòbila», d’Ibi, que de menuda va viure els últims moments del ball solt als masos de la Foia de Castalla i gràcies a qui s’han pogut recuperar recentment dos balls del seu poble: l’Aragonesa i el Fandango de Dos.

De Mutxamel arribaven Pilar Blasco, «la Botja», creadora del grup de danses «Virgen de Loreto» i mestra de moltíssimes persones, i Reme Climent, «la Saora», membre del col·lectiu So de Mutxamel, on toca la guitarra, canta i exercix de vicepresidenta. Des de les comarques del nord, Consuelo Bonet, de Llucena (l’Alcalatén), gran cantadora que ha portat la música del seu poble per rondes i agrupacions folklòriques, i Consuelo Plaja, de Vilafranca (els Ports), que ha assegurat la transmissió de les passades de ball del seu poble a la generació següent. Totes dues han passat més d’una vegada per l’Aplec de Rondalles de Biar.

Completaven el homenatge Isabel Martí, nascuda a Xàtiva i hereva de la tradició dels mestres de ball de comptes de la Costera, que des de fa dècades ensenya ball tradicional valencià a la Marina Alta, i les biarudes Amalia Martínez i Asunción Sánchez, que fa anys ja havien ensenyat balls i cançons a la mateixa Sagueta Nova.

La mostra va ser la primera de dos vesprades seguides de folklore a Biar: l’endemà, diumenge 2 d’agost, la vila va acollir el Dia de la Dansa Valenciana amb un sarau obert a tothom, com ja vam avançar.

El cronista Sergi Gómez i Soler ha dedicat a la vetlada una crònica en què subratlla la cura del muntatge i la contundència de la seua tesi: que han sigut les dones, com a hereves, practicants i transmissores, les que han salvat i mantingut viva la cultura tradicional valenciana.

Romàntic Dimoni estrena nou senzill a la vostra ‘Salut’!

El cantant de Smoking Souls publica una cançó lluminosa que serveix com a tret d’eixida per a la seua gira d’estiu, amb parada aquest dissabte al Beneixama Rock.

Carles Caselles, reconegut per ser la veu i ànima de la formació pegolina Smoking Souls, ha presentat oficialment «SALUT!!», el nou senzill del seu projecte Romàntic Dimoni. La cançó, que ja es troba disponible en totes les plataformes digitals, es planteja com una celebració de la vida, un agraïment a la terra i un cant a la resistència col·lectiva davant l’individualisme actual.

Amb un so més desenfadat, directe i lluminós, la composició construeix una litúrgia quotidiana on cada vers és una alça de copes per la dignitat social, la cultura i l’afecte mutu. A la lletra, el músic reivindica el treball de la terra, el dret a un habitatge digne i la memòria compartida, fent referències explícites a la poesia de Joan Vinyoli i Miquel Martí i Pol. El tema ve acompanyat d’una peça audiovisual dirigida per Clàudia Marconell que reforça el caràcter festiu i pròxim de la proposta.

Aquest llançament marca el punt d’inici d’un nou bloc de concerts per tot el territori. La primera oportunitat per a gaudir d’aquest nou directe serà aquest mateix dissabte, 25 de juliol al Beneixama Rock 2026.

Lletra «Salut- Romàntic Dimoni».

La vida, salut.
El créixer, salut.
La pau sense guerra, salut.
A tu que treballes la terra, salut.

La casa, salut.
Ningú sense casa, salut.
Un gest solidari, salut.
Somriure a la mort a diari, salut.

Escriure, salut.
El llibre i ser lliure salut.
Vinyoli i Miquel Martí i Pol, salut.
Els versos que vénen del sol, salut.

El tacte, salut.
El sexe i l’afecte salut.
Em cantes, salut.
La meua expressió quan t’escolte, salut.

La perillosa costum de seguir esperant, que arribe un bon any.
I saber que ens espera, una treva de seda, al teu tacte una droga.

La festa. salut
a tu i al comando, salut. un comando
Converses amb gent estimada
La nostra primera vegada, salut.

Memòries, salut.
Les nostres comèdies, salut.
La mar i la mare, salut.
A setembre la treva declare, salut.

Silenci, salut.
L’amor del més feble, salut.
Viatger sense or ni rellotge, salut.
Qui no necessita equipatge, salut.

Cultura, salut.
Qui pensa i et cura, salut.
Qui sembra, recull.
De fruita un amor que l’acull.

A tu que m’escoltes, salut.

Auxili estrena ‘Tarrinetes al sol’, el seu nou tall estiuenc amb DJ Trapella

La banda d’Ontinyent Auxili ha sorprés este primer de juliol amb el llançament de «Tarrinetes al sol», una cançó directa a convertir-se en una de les bandes sonores d’este estiu. Publicat com a senzill independent, el tema trenca el silenci del grup amb una aposta molt festiva i ballable que ja compta amb el seu propi videoclip.

Per a esta ocasió, els ontinyentins s’han aliat amb DJ Trapella (Marta Riera) i han confiat en la producció de Ferran Gisbert. Junts han cuinat una fórmula que manté el segell d’Auxili però que abraça sense complexos l’electrònica i els ritmes urbans, ideal per a les carpes dels festivals en els pròxims mesos.

Gelats, platja i ADN mediterrani

Com el seu nom indica, la lletra —obra d’Esteve Tortosa— agafa les «tarrinetes» (els gelats) com a fil conductor i metàfora perfecta de la calor, el desig i el flirteig estival: «com tarrina a l’estiu, derretint-me per dins cada volta que rius».

El tema és un autèntic bombardeig de referències de la nostra cultura popular, de la gastronomia i de la vida a la Marina. Auxili cuina un imaginari fresquíssim on conviuen elements tan quotidians com la xufa d’Alboraia, la mentireta (el clàssic combinat de café-licor i llimonada fresqueta), el dolcet arremullat en el café o l’orgull de la terra («canta en català, valenciana com orxata»). Tampoc falten eixes estampes familiars tan de platja, retratades amb humor amb la «iaia» i el «iaio en l’hamaca», o el costum de quedar-se «arrupidet a la toalla».

A més, la composició llança un clar missatge de vertebració cultural i geogràfica a través d’un viatge musical de nord a sud per tot el litoral mediterrani, unint territoris i fent ballar la gent «de Morella a Granadella, de Cullera a la Calella».

Un clip rodat a la mar

El llançament ve acompanyat d’un videoclip de l’estil dancehall party que transmet eixa essència de platja i relax. Amb una idea original d’Esteve Tortosa, la realització i el muntatge han anat a càrrec de Victor Serna, mentre que la reconeguda il·lustradora Helga Ambak s’ha encarregat de la direcció d’art. En les imatges, gravades amb la col·laboració del Solé Rototom Beach, es pot vore a la banda acompanyada d’un bon grapat d’amics disfrutant de l’arena.

El senzill ja està disponible en totes les plataformes digitals (Spotify, Apple Music) i el videoclip a YouTube ja comença a sumar milers de reproduccions en les seues primeres hores de vida.

LLETRA TARRINETES AL SOL D’AUXILI

La pell vol pell!
Tarrineta o cucurutxo?

Xata, brilla com plata,
dansa com rasta,
canta en català,
valenciana com orxata.

Tu, cata de la mata
més bonica de la vall.
Yes, Babylon dance.

Xata, xocolata i nata,
panís quan esclata,
la gata que t’arrapa
i el gat que s’escapa.

Tu, cata de la mata
més bonica de la vall.

Mama, matraca de cadera,
ja tu saps, pa tu la nit sencera.
(Mera!)

Com tarrina a l’estiu,
derretint-me per dins
cada volta que rius.

Papa, palmera cocotera,
merengue pa la pena,
maraca pa la tata,
mentireta, crema.

Derretint-me per dins
com tarrina a l’estiu.

I arremullat en el teu mar,
com dolcet al café,
tu arruixant sense alé,
jo desfent-me a trossets.

Ja tu saps!
Xata, brilla com plata,
dansa com rasta,
canta en català,
valenciana com orxata.

Tu, cata de la mata
més bonica de la vall.
Yes, Babylon dance.

Xata, xocolata i nata,
panís quan esclata,
la gata que t’arrapa
i el gat que s’escapa.

Tu, cata de la mata
més bonica de la vall.
(Se la balla com pirata sense pata!)

Tata, te cante serenata,
shatta pa bullata,
gaiata pa fumata.

Gelata, fogata,
minuta, pecata,

lèxica barata
però un flow que t’atrapa.

Iaia culata, platja disparata,
iaio en l’hamaca,
ni pio ni papa, i jo…

Derretint-me per dins
com tarrina a l’estiu.

I arremullat en el teu mar,
com dolcet al café,
tu arruixant sense alé,
jo desfent-me a trossets.

Xata, brilla com plata,
dansa com rasta,
canta en català,
valenciana com orxata.

Tu, cata de la mata
més bonica de la vall.
Yes, Babylon dance.

Xata, xocolata i nata,
panís quan esclata,
la gata que t’arrapa
i el gat que s’escapa.

Tu, cata de la mata
més bonica de la vall.
Yes, Babylon dance.

Cul culinari,
mediterrani com Auxili,
(Quanti volti),
dancehall party.

Cul culinari,
arrupidet a la toalla,
xufa d’Alboraia.

Cul culinari,
mediterrani com Auxili,
dancehall party.

De Morella a Granadella,
de Cullera a la Calella!

Els Crits de la Terra – Top 10 Música en valencià / Català Estiu 2026

Estrenem «Els Crits de la Terra» amb un TOP 10 de les millors cançons que sonen a #Diània aquest estiu 2026! La millor música del nostre país, en la nostra llengua.

Quina cançó falta a la llista? T’ha sorprès alguna? Quin és el teu tema preferit d’aquest TOP 10? Deixa’l als comentaris i crida ben fort!

🎧 Escolta la llista on vulgues:

🎵 SPOTIFY

🎵 DEEZER:

https://link.deezer.com/s/33EydeTpZXLk4NJ6fwyeI

🎥 YOUTUBE:

https://youtube.com/playlist?list=PLeC22h5b0148&si=1hqxsc4EYq6cdGGg

Diània crema esta nit: tot el que has de saber de la Nit de Sant Joan 2026

0

La nit del 23 al 24 de juny, els pobles de la Marina i la Safor s’omplen de fogueres, correfocs i rituals que barregen tradició cristiana i creences molt més antigues. De Xàbia a Tavernes, un recull de celebracions per esta nit màgica.

La nit de Sant Joan és la nit del foc i de l’aigua, de les herbes i dels rituals, del misteri i de la festa. Una nit que els pobles de Diània porten milers d’anys celebrant d’una manera o altra, amb noms distints i creences canviants, però sempre amb la mateixa certesa: que eixa nit, alguna cosa passa. Alguna cosa canvia. Que les flames tenen un poder que va més enllà de la llenya que les alimenta. Que l’aigua del mar a mitjanit no és la mateixa que la de la vesprada. Que les plantes collides a l’alba del 24 de juny guarden secrets que la llum del dia no revela.

Esta nit crema Diània. I ho fa a la seua manera: amb fogueres a les portes de muralles medievals, amb aplecs que reivindiquen la llengua i la identitat, amb batucades i orquestres al passeig marítim, amb dimonis que corren pels carrers i amb gent que, passada la mitjanit, s’atansa a la vora de la mar buscant alguna cosa que no sempre sap nomenar. Ací tens un recull del que hem trobat per aquesta màgica nit.

Una festa de 5.000 anys

Fer una foguera la nit de Sant Joan no és una tradició valenciana ni tan sols mediterrània: és un gest humà d’arrel antiquíssima. Fa prop de 5.000 anys, els pobles antics ja eren conscients del solstici d’estiu —el dia més llarg de l’any— i encenien foc per donar força al sol que, a partir d’eixe moment, anava a anar perdent llum. Els antics celtes l’anomenaven Alban Heruin. Els fenicis encenien fogueres en honor d’Astarté. Fins i tot la Bíblia ho recull, en boca del profeta Jeremies, com una pràctica que cal aturar perquè la gent l’estima massa.

L’Església catòlica va trobar la solució perfecta: va triar Sant Joan Baptista, un sant marcat precisament pel foc —el seu pare va anunciar el seu naixement encenent una foguera— i per l’aigua —el baptisme de Jesús al riu Jordà. Dos elements que ja eren al cor dels ritus pagans. La festa va sobreviure, disfressada de cristiana, amb el foc i l’aigua intactes.

On i quan: la nit municipi per municipi

Xàbia celebra avui la seua Nit dels Focs, Festa d’Interés Turístic Local, amb la cremà de les fogueres a les antigues portes de la muralla a les 23:30 h, el correfocs «Nit Màgica» de Xarxa Teatre i discomòbil PachanGo! fins a les 5:00 h. Demà, mascletà, cavalcada i cremà de la Foguera Central a mitjanit. Consulta tota la programació.

Bellreguard acull enguany l’Aplec de la Safor 2026 organitzat per Joves pel Valencià, amb Muixeranga, sopar popular i revetla amb Auxili, Malifeta i Arre AK. Entrada gratuïta.

Gandia escalfa el Passeig Marítim des de les 23:00 h amb la batukada Kum Kum Trà i els grups Vés i Gita’t i 2×4, castell de focs a l’Escullera Nord a mitjanit i cremà a l’arena just després.

Oliva permet fogueres particulars a la zona urbana de la platja —del Club Nàutic fins a la posta de la Creu Roja— i tanca la nit amb els Pelitroco fins a les 2:30 h.

Xeraco habilita tres punts de foguera controlats a la platja i porta l’Orquestra Tokio Band a l’Avinguda Borrons a mitjanit, precedida del correfocs de la Penya Foc Seguit a les 23:00 h.

Tavernes de la Valldigna comença familiar amb l’espectacle Balla Balla a les 20:00 h, continua amb els Dimonis de Mislata i la batucada Vall-Tu-Kà a les 23:00 h, i es tanca amb els 4 Moons a mitjanit a La Bombonera.

Benissa celebra la nit de Sant Joan a la platja de La Fustera, amb música a càrrec dels DJ Retoret i Pepe Jorro, barra i gastronomia des de les 18:00 h. A mitjanit, la tradició: moltes persones s’acosten a la mar per mullar-se els peus i donar la benvinguda a l’estiu. I per si fora poc, el poble es troba en plenes Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Pere, amb la gran embaixada mora i presa del castell el divendres 26 de juny.

Foc, aigua, plantes: els rituals que esta nit encara funcionen

Botar la foguera no és un joc. A Xàbia, els portadors de corones de murta recorren les fogueres de les antigues portes de la muralla i, en arribar a l’última, llancen la corona a les flames: un gest que, per tradició oral documentada per l’etnòleg Àlvar Monferrer, allibera de malalties i mala fortuna. I en molts pobles de Diània, la foguera s’alimenta de trastos vells, roba gastada, objectes que porten records que ja no cal conservar. No és negligència: és un ritu de renovació. Es crema el que sobra de l’any per fer lloc a l’estiu que comença.

Però el ritual més estés la Nit de Sant Joan és el bany. Mullar-se els peus al mar a mitjanit —com a mínim— té arrels en la creença, viva des del segle XVI en fonts valencianes, que les aigües de Sant Joan adquireixen propietats purificadores i guaridores exactament a les dotze. I per a les xiques, la tradició diu que «prendre el ros» —deixar que la pell i els cabells s’ameren de la rosada nocturna— manté la salut i la bellesa durant tot l’any.

Quan tot acabe i l’alba comence a trencar, la tradició mana collir les plantes santjoaneres. Les anomenades «plantes Santjoaneres» o flors de Sant Joan són les que florixen al voltant del solstici d’estiu. Es cullen a partir de les 12 de la nit si es volen aprofitar les seues propietats màgiques, o una vegada ix el sol si el que interessa són les propietats medicinals. El druida diànic Joan Pellicer, gràcies als coneixements de centenars de muntanyers diànics, ens explica algunes d’aquestes plantes: la carxofeta de Sant Joan, els santjoanets o el pericó groc. I tal com recull Daniel Climent, és eixa nit —quan el sol ha tingut el màxim de temps per activar el seu laboratori vital— que les plantes ofereixen el millor d’elles mateixes: l’hipèric, el romer, la ruda. Les bruixes, els curanderos i els herbolaris d’arreu sempre han sabut quan sortir a collir-les. Ara ja ho saps tu també.

Bon Sant Joan, Diània.

Sons d’Embat i El Naán ens regalen els últims rajos del sol amb ‘El Sol se va poniendo’

0

Sons d’Embat han publicat aquest 17 de juny el seu nou senzill «El sol se va poniendo», en col·laboració amb El Naán. Una cançó d’arrel, càlida i evocadora, que el grup descriu com «l’últim raig abans d’enfrontar la calma de la nit».

El tema fusiona la tradició de la música folk i de transmissió oral amb sonoritats contemporànies. L’acordió diatònic, el violoncel, la guitarra acústica, el panderu cuadráu i el saxofon conviuen amb sintetitzadors i arranjaments electrònics, creant una atmosfera mística i plena d’energia comunitària. La peça arranca de forma continguda i va guanyant intensitat fins a un final en forma de spoken word profundament poètic i tel·lúric.

La lletra, que beu de la tradició popular castellana amb l’aportació d’Héctor Castrillejo, evoca la posta de sol com a moment de transició: el dia s’endú les veritats cap a la lluna, i el nou dia les retorna transformades.

El senzill arriba com a tercer i últim avançament del nou disc previst per a la tardor. La pregunta queda a l’aire: ens espereu fins al setembre?

El videoclip ha estat enregistrat a La Cova del Xapalló i White Trash Estudio, amb la direcció artística d’Helga Ambak.

Malifeta detona la ‘Dinamita’ amb un ritme mutant i barra lliure per a qui encerte el pas

Després del camí emprés amb el seu darrer disc, BREGA, la banda Malifeta ha llançat per sorpresa el videoclip de «Dinamita», un nou senzill totalment independent que arriba com una autèntica declaració de guerra als patrons clàssics de la música urbana. El grup sorprén amb una producció sincopada i elèctrica que trenca amb les estructures còmodes i llança un repte directe i ple d’ironia als seus seguidors per als pròxims directes: «Si pilleu el ritme, el dia del concert teniu barra lliure». Una jugada mestra d’humor musical que detona qualsevol esquema previsible i que posa a prova l’oïda de l’audiència abans d’arribar a la barra del bar.

Si pilleu el ritme,
El dia del concert teniu barra lliure
Tot és una merda però encara hem de viure
Algun somriure

Un trencaclosques mutant a contratemps

El «rovellet de l’ou» d’aquest llançament imprevist és la seua raresa instrumental. Coproduït per Toni Fort (pxllt) i cuinat als White Trash Estudio per Yon Mikel García, «Dinamita» és un experiment de reggaeton mutant i funk sintètic que camina del revés, obligant l’oient a buscar un compàs ocult. D’ací la conya de la lletra: amb un ritme tan trencat, la banda sap que oferir barra lliure a qui no perda el pas és jugar sobre segur.

Lluny de la comoditat comercial, Malifeta llança aquest senzill per a sacsejar ments i peus. Una descàrrega contra els de dalt cuinada amb sàtira, suc de cicuta i fulletes de baladre, en un mosaic identitari que viatja des de Negu Gorriak o Bola de Drac fins a la sonoritat de les marxes mores.

Tinc una fulleta de baladre “pa” vostés
Suc de cicuta “pa” eixos senyorets

Factura visual de trinxera i autogestionada

L’apartat audiovisual, dirigit pel mateix col·lectiu de Malifeta, aconsegueix traslladar a la pantalla eixa atmosfera tancada de funeral elèctric que demana la cançó. Amb Héctor Pinos al capdavant de la direcció de fotografia (DOP), l’edició i el color, i Ana Rajadel en la producció, el videoclip reforça el caràcter nocturn i contundent de la peça.

El treball es completa amb l’acurada faena de Julio Cebolla (foto fixa), Alfredo Qop (maquillatge), Ruth Peiró (perruqueria) i una coreografia elèctrica signada per Paula Caselles; un equip cohesionat per a un llançament bomba que detona els motles i recorda que, malgrat tot, encara queden somriures i queviures al rebost de la resistència cultural.

LLETRA MALIFETA DINAMITA

La meua ofrena
flor de cementeri,
Festa al purgatori,
La por a la cadena,
L’ofrena,
Mandanga de sepeli,
Sermó d’obituari,
l’humor i la burrera,
Tinc una fulleta de baladre “pa” vostés
Suc de cicuta “pa” eixos senyorets
Un niu de rates que vos rosega els peus,
Farem una cordà al saló dels vostres hereus.

Tire la fletxa, que talla l’aire i encén la metxa. .

Portem la dinamita.
Si s’ha de volar el palau ,aiaiaiai
I una llengua metralleta,
Que no pot parar de disparar.
Ratatata…

Rafaga de versos
“Pa” tu Una caixeta amb focs artificials,
Un trosset de brossa espacial
Dos dobermans negres, Negu Gorriak.
una fotocopia, bola de drac.
La meua vida, les meues hores,
Pel.lis “pa” que rigues i pel.lis “pa” que plores,
Llibres “pa” q ràbies i t’enamores.
Si ho fas de mi altra volta
Confeti , marxes mores.

Jo el sucre, tu el pebre negre,
Pots hipnotitzar-me amb una corda d’estendre
Pots cuinar tataki amb els meus budells
Mone a follar-mos els cervells.

Tire la fletxa, que talla l’aire i encén la metxa. .

Portem la dinamita.
Si s’ha de volar el palau ,aiaiaiai
I una llengua metralleta,
Que no pot parar de disparar.
Ratatata….

Si pilleu el ritme,
El dia del concert teniu barra lliure
Tot és una merda però encara hem de viure
Algun somriure
quedà en el rebost algún queviure
i somriure.