Després del camí emprés amb el seu darrer disc, BREGA, la banda Malifeta ha llançat per sorpresa el videoclip de «Dinamita», un nou senzill totalment independent que arriba com una autèntica declaració de guerra als patrons clàssics de la música urbana. El grup sorprén amb una producció sincopada i elèctrica que trenca amb les estructures còmodes i llança un repte directe i ple d’ironia als seus seguidors per als pròxims directes: «Si pilleu el ritme, el dia del concert teniu barra lliure». Una jugada mestra d’humor musical que detona qualsevol esquema previsible i que posa a prova l’oïda de l’audiència abans d’arribar a la barra del bar.
Si pilleu el ritme,
El dia del concert teniu barra lliure
Tot és una merda però encara hem de viure
Algun somriure
Un trencaclosques mutant a contratemps
El «rovellet de l’ou» d’aquest llançament imprevist és la seua raresa instrumental. Coproduït per Toni Fort (pxllt) i cuinat als White Trash Estudio per Yon Mikel García, «Dinamita» és un experiment de reggaeton mutant i funk sintètic que camina del revés, obligant l’oient a buscar un compàs ocult. D’ací la conya de la lletra: amb un ritme tan trencat, la banda sap que oferir barra lliure a qui no perda el pas és jugar sobre segur.
Lluny de la comoditat comercial, Malifeta llança aquest senzill per a sacsejar ments i peus. Una descàrrega contra els de dalt cuinada amb sàtira, suc de cicuta i fulletes de baladre, en un mosaic identitari que viatja des de Negu Gorriak o Bola de Drac fins a la sonoritat de les marxes mores.
Tinc una fulleta de baladre “pa” vostés
Suc de cicuta “pa” eixos senyorets
Factura visual de trinxera i autogestionada
L’apartat audiovisual, dirigit pel mateix col·lectiu de Malifeta, aconsegueix traslladar a la pantalla eixa atmosfera tancada de funeral elèctric que demana la cançó. Amb Héctor Pinos al capdavant de la direcció de fotografia (DOP), l’edició i el color, i Ana Rajadel en la producció, el videoclip reforça el caràcter nocturn i contundent de la peça.
El treball es completa amb l’acurada faena de Julio Cebolla (foto fixa), Alfredo Qop (maquillatge), Ruth Peiró (perruqueria) i una coreografia elèctrica signada per Paula Caselles; un equip cohesionat per a un llançament bomba que detona els motles i recorda que, malgrat tot, encara queden somriures i queviures al rebost de la resistència cultural.
LLETRA MALIFETA DINAMITA
La meua ofrena
flor de cementeri,
Festa al purgatori,
La por a la cadena,
L’ofrena,
Mandanga de sepeli,
Sermó d’obituari,
l’humor i la burrera,
Tinc una fulleta de baladre “pa” vostés
Suc de cicuta “pa” eixos senyorets
Un niu de rates que vos rosega els peus,
Farem una cordà al saló dels vostres hereus.
Tire la fletxa, que talla l’aire i encén la metxa. .
Portem la dinamita.
Si s’ha de volar el palau ,aiaiaiai
I una llengua metralleta,
Que no pot parar de disparar.
Ratatata…
Rafaga de versos
“Pa” tu Una caixeta amb focs artificials,
Un trosset de brossa espacial
Dos dobermans negres, Negu Gorriak.
una fotocopia, bola de drac.
La meua vida, les meues hores,
Pel.lis “pa” que rigues i pel.lis “pa” que plores,
Llibres “pa” q ràbies i t’enamores.
Si ho fas de mi altra volta
Confeti , marxes mores.
Jo el sucre, tu el pebre negre,
Pots hipnotitzar-me amb una corda d’estendre
Pots cuinar tataki amb els meus budells
Mone a follar-mos els cervells.
Tire la fletxa, que talla l’aire i encén la metxa. .
Portem la dinamita.
Si s’ha de volar el palau ,aiaiaiai
I una llengua metralleta,
Que no pot parar de disparar.
Ratatata….
Si pilleu el ritme,
El dia del concert teniu barra lliure
Tot és una merda però encara hem de viure
Algun somriure
quedà en el rebost algún queviure
i somriure.
Autor
