Carles Caselles (ex-Smoking Souls) muta en RO.DI i presenta ‘OSCA / BATEC’, les primeres llavors del seu debut en solitari

Jordi Juan Pérez
-
0
Carles Caselles (ex-Smoking Souls) muta en RO.DI i presenta ‘OSCA / BATEC’, les primeres llavors del seu debut en solitari

L’artista pegolí despulla el seu nou univers conceptual amb un single doble que fusiona rock post-punk, consciència de classe i amor radical.

Després de tancar una etapa daurada amb Smoking Souls, l’artista pegolí Carles Caselles inicia un nou camí sota l’alter ego de RO.DI (Romàntic Dimoni). Aquest nou projecte no és només un canvi de nom, sinó una aposta conceptual profunda que s’ha materialitzat en el seu primer single doble: “BATEC” i “OSCA”.

Aquests dos temes obren la porta a ‘Primer Moviment’, el que serà el seu àlbum debut amb dotze cançons on la tendresa esdevé revolució i l’amor actua com a resistència contra l’individualisme.

Dues cares d’una mateixa moneda: Crítica i Visceralitat

El llançament presenta dos sons que contrasten i defineixen el nou rumb de Caselles:

  • BATEC: És la peça que més connecta amb el seu passat, amb reminiscències sonores de Smoking Souls. Es tracta d’un himne de consciència de classe que confronta els privilegis heretats i reivindica l’ètica col·lectiva com a única esperança històrica.
  • OSCA: Representa el trencament i la llibertat creativa de RO.DI. És una cançó que “flueix com un riu”, sense una tornada clara, que aposta per una energia crua i visceral per explorar la intensitat de les relacions.

Estètica i producció de qualitat

La producció musical ha anat a càrrec de Joel Gilabert, aconseguint un so rock post-punk que reforça el missatge d’amor radical del projecte. Visualment, el videoclip d’“OSCA”, dirigit per Helga Ambak, plasma aquesta “vida intensa i violenta” que descriu la lletra, amb un Daniel Tormo encarnant el personatge de RO.DI enmig d’una tempesta emocional.

Amb aquest debut, Carles Caselles demostra que el seu “batec” continua més viu que mai, ara amb un to més personal, reflexiu i compromés.

VerdCel i Dani Miquel ens canten la màgia del Nadal alcoià amb “3 màgics d’Orient”

Jordi Juan Pérez
-
0
VerdCel i Dani Miquel ens canten la màgia del Nadal alcoià amb “3 màgics d’Orient”

Alfons Olmo celebra els 25 anys del projecte amb ‘3 màgics d’Orient’, el primer avançament del llibre-disc familiar ‘Tatati’ que busca mecenes a través de Verkami.

Coincidint amb el seu 25é aniversari, VerdCel ha decidit obrir una nova finestra creativa i ho fa de la millor manera possible: unint forces amb el referent de la música familiar Dani Miquel per regalar-nos “3 màgics d’Orient”, una nadala que és, alhora, un homenatge a la tradició i una declaració de principis.

Aquesta peça és la carta de presentació de ‘Tatati’, el nou i ambiciós projecte d’Alfons Olmo. No estem davant d’un simple disc infantil, sinó d’una obra de cançó d’autor pensada per a tothom, grans i menuts. Un treball que fuig dels tòpics per situar la infantesa al centre del relat, com una brúixola que ens recorda que dins de cada adult encara batega un xiquet amb ulls curiosos.

Un viatge sonor pel Nadal més alcoià

Si parem atenció a la lletra, “3 màgics d’Orient” és una crònica sentimental del Nadal alcoià. La cançó ens transporta al Barranc del Cinc per veure cavalcar l’horitzó, invoca la figura del Tio Piam pregonant l’arribada de l’Ambaixador i ens fa sentir l’emoció de deixar la carta a les bústies de les burretes.

Amb un videoclip rodat a escenaris emblemàtics d’Alcoi com el Partidor i la Zona Nord, i amb la producció musical de Toni Medialdea, la peça es converteix en un himne a la cavalcada més antiga del planeta, plena de “pastoretes repartint música, joia i caramels”.

‘Tatati’: Un projecte col·lectiu en marxa

Aquest llançament marca l’inici d’una etapa plena de “màgia, sensibilitat i joc compartit”. Per fer realitat aquest llibre-disc, VerdCel ha engegat una campanya de micromecenatge a Verkami. L’objectiu és editar un treball cuidat al detall que serveix de diàleg entre generacions, explorant sentiments i complicitats des d’una mirada artística desperta.

Com expliquen des del grup: “És un espai on l’infant no només hi és present, sinó que n’és el vertader impuls”. Per això, conviden a tothom a formar part d’aquesta “matròixca” que connecta la nostra part infantil, juvenil i adulta.

Si voleu col·laborar i fer possible aquest regal cultural, podeu participar ací: Verkami: Aconsegueix ‘Tatati’ i col·labora amb VerdCel

Aquest Nadal, els Reis no només porten or, mirra i encens; gràcies a VerdCel i Dani Miquel, també porten aliments “per al cos, l’esperit i la ment”.

Lletra – 3 màgics d’Orient.

Parapà parapà papapa.

Baixen ballant pels carrers pastoretes,
repartint música, joia i caramels.
Xiquetes i xiquets, dolçaines i tabalets.
Pareu batans, telers i fàbriques de paper.

Parapà parapà papapa.

El tio Piam pregona que acollim l’ambaixador.
L’ambaixador anuncia els tres mags.

Tres bruixots que venen de llocs remots,
pel barranc del cinc, cavalquen l’horitzó.

Parapà parapà papapa.

Tres astrònoms amb cavall, elefant i camell,
porten tres tresors: or, mirra i encens.
Tres savis d’edats diferents: jove, major i vell.
Tres magues del temps: passat, futur i present.

Parapà parapà papapa.

El tio Piam pregona que acollim l’ambaixador.
L’ambaixador anuncia els tres mags.

Al llom de les burretes, carta en bústies carregades d’esperances.
Esperances que ens apleguen a la vora del foc de la il·lusió.
Il·lusió per abraçar-nos, i mostrar-nos l’estima que ens tenim, tot l’amor.
Amor que dona sentit a la vida i així creix dins nostre tota l’alegria.
Alegria que és (la) foguera del campament dels tres mags, els ha guiat l’estel.
Des de tres continents porten aliments per al cos, l’esperit i la ment.

Parapà parapà papapa.

La Rondalla La Comarcal converteix el Nadal en un gran sarau amb la seua nadala de collita pròpia ‘Sarau al Portal’

Jordi Juan Pérez
-
0
La Rondalla La Comarcal converteix el Nadal en un gran sarau amb la seua nadala de collita pròpia ‘Sarau al Portal’

La rondalla més popular de Diània presenta una composició original amb música de Vicent Roig i lletra de María José Roca per reivindicar el patrimoni musical i agrair un any ple de places i balls compartits.

Hi ha nadales que conviden al recolliment i n’hi ha d’altres que, inevitablement, fan moure els peus. La Rondalla La Comarcal ha optat per la segona via amb la presentació de “Sarau al Portal”, una peça original que naix de l’estima profunda per la tradició i que pretén traslladar l’esperit de la plaça al cor de les festes nadalenques.

Lluny de recórrer al cançoner estàndard, l’agrupació ha apostat per la creació pròpia per posar en valor el patrimoni musical valencià. Amb música de Vicent Roig i lletra de María José Roca, l’obra és una exaltació del concepte de “sarau”: eixa emoció intensa i festívola que es genera quan la música popular es comparteix col·lectivament, de plaça en plaça i de festa en festa.

Un homenatge a la germanor col·lectiva i musical dels saraus

Més que una simple felicitació, “Sarau al Portal” funciona com un agraïment sonor. Segons explica la mateixa formació, la composició està dedicada a totes les persones amb qui han compartit camí durant aquest any: pobles, entitats, balladors, balladores i públic que han fet possible cada actuació. És un retorn de l’estima rebuda “actuació rere actuació”, celebrant el goig de tocar i ballar plegats que converteix cada trobada en una experiència única.

La nadala es planteja com una al·legoria dels saraus que es fan arreu del país, reivindicant la força de les arrels que ens identifiquen com a poble. Un regal musical per tancar l’any i per recordar que, al 2026, la festa continuarà al carrer.

Com sempre diuen ells a les actuacions: “si preguntes que és una festa, açò és una festa!” Bon Nadal!

La tradició es fa música: el Grup de Danses i Cançons de Castalla felicita el Nadal amb la ‘Nadala del Tio Pequeño’

Jordi Juan Pérez
-
0
La tradició es fa música: el Grup de Danses i Cançons de Castalla felicita el Nadal amb la ‘Nadala del Tio Pequeño’

La rondalla castelluda participa en el disc col·lectiu “Nadales a Castalla” i comparteix el seu tema com a banda sonora per a aquestes festes.

Si el Nadal té un so, a Castalla sona a guitarra, a llaüt i a veus compartides. Enguany, el Grup de Danses i Cançons de Castalla ha volgut felicitar les festes d’una manera molt especial: regalant al poble la “Nadala del Tio Pequeño”, una peça que ja forma part del nou disc “Nadales a Castalla”.

Aquest llançament no és una iniciativa aïllada, sinó el fruit d’un projecte col·lectiu que demostra, una vegada més, la potència cultural del poble. El CD, que va ser presentat oficialment el passat dissabte 13 de desembre a les 12.00 hores en el marc de la Fira de Nadal, recull la col·laboració de nombrosos grups musicals del poble. Des del Grup de Danses ho tenen clar: l’objectiu és “formar part de la vostra banda sonora aquest Nadal i fer els vostres moments en família i amics més especials si cap”.

La “Nadala del Tio Pequeño” és una mostra perfecta de l’essència del grup: alegria, tradició i eixe caliu de llar que tant es busca en aquestes dates. Amb lletres que parlen de “cantar i fer un foguet a Jesús perquè estiga calentet“, la peça convida a celebrar el naixement i la germanor al voltant de la taula.

Des del Grup de Danses i Cançons de Castalla, amb aquesta música que ix del cor de la rondalla, vos desitgen a tots un Nadal ple de pau, música i tradició. Bones Festes!

Coronar el cor de Diània: el repte ’20 Cims, 20 Mils’ busca els nous gegants de la muntanya

Jordi Juan Pérez
-
0
Coronar el cor de Diània: el repte ’20 Cims, 20 Mils’ busca els nous gegants de la muntanya

La Mancomunitat i 20mils llancen una travessia èpica per conquerir les vint talaies de més de 1.000 metres que defineixen la nostra geografia, des de l’Aitana fins al Benicadell.

Diània no és un país per a qui camina mirant a terra. És un territori vertical, una successió de plecs calcaris que s’alcen buscant el cel i que han forjat el caràcter de qui l’habita. Ara, aquest “país de muntanyes” ens repta. La Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat, juntament amb la plataforma de turisme actiu 20mils, ha posat sobre la taula el desafiament definitiu per al 2026: coronar els vint cims que superen la barrera psicològica i física dels mil metres.

No és només esport; és geografia viscuda. Sota el lema “Aquest 2026, el repte és teu”, la iniciativa ens convida a redescobrir, entre l’1 de gener i el 15 d’agost, un escenari que canvia amb cada estació. Perquè pujar al Montcabrer no és el mateix sota la neu de gener que amb l’esclat de la sàlvia a la primavera; els racons de l’Alcoià i el Comtat es deixen redescobrir una vegada i una altra.

El full de ruta dels colossos: 20 noms, 20 conquestes

El repte posa nom a l’horitzó. La llista és una declaració d’amor a l’orografia d’interior, encapçalada pel sostre d’Alacant, la Serra d’Aitana (1.557 m), i seguida de prop pels guardians dels nostres Parcs Naturals: el mític Montcabrer a la Mariola (1.390 m) i l’Alt del Menejador a la Font Roja (1.356 m).

Però Diània és molt més. El llistat ens porta a la Serrella, amb l’Alt (1.359 m) i el Pla de la Casa (1.385 m); ens fa grimpar per la Serra dels Plans (1.330 m) i ens descobreix la majestuositat del Maigmó (1.296 m). Hi ha espai per als clàssics, com l’icònic Benicadell (1.105 m) que separa valls, o el Despenyador (1.261 m), i per a joies que cal reivindicar com la Penya Migjorn (1.226 m) o la Replana (1.229 m).

Completen aquest panteó de pedra l’Alt de la Carrasqueta (1.205 m), la Barcella (1.211 m), el Reconco (1.210 m), l’Alt del Biscoi (1.164 m) i la Serra d’Alfaro (1.166 m). Fins i tot els “mil” més ajustats tenen el seu lloc d’honor: la Penya la Blasca (1.120 m), els Dubots (1.052 m), la Safor (1.013 m) i la Caseta de la Neu (1.011 m). Vint excuses perfectes per tocar el cel.

Un territori privilegiat per a l’oci sostenible

Aquesta abundància de cims no és casualitat; és la mostra de la riquesa natural d’un territori privilegiat. Les comarques de l’Alcoià i el Comtat funcionen com un pulmó verd on el senderisme conviu amb el cicloturisme i la BTT. La plataforma 20mils s’ha convertit en l’aparador d’aquesta oferta, recollint rutes, excursions en família i, sobretot, connectant l’esport amb l’ànima dels pobles: la gastronomia, el patrimoni i l’hospitalitat.

Perquè darrere de cada cim hi ha una vall i uns pobles que bateguen. Aquesta aventura és també un homenatge als 14 municipis que integren la Mancomunitat: Agres, Alcoleja, Alcoi, Alfafara, l’Alqueria d’Asnar, Banyeres de Mariola, Benasau, Beniarrés, Benimarfull, Cocentaina, Gorga, Millena, Muro i Penàguila.

Com participar-hi?

L’aventura està servida. La inscripció és obligatòria (a través de 20cims20mils@gmail.com) i el funcionament barreja tradició i tecnologia, validant els cims amb foto i GPS o via Strava. Amb premis que inclouen des de nits a cases rurals fins a dorsals per a la Ultramediterrània, el 2026 promet ser l’any en què tornarem a mirar les muntanyes als ulls.

Més informació en la web oficial de 20Mils.

‘Terra Forta’: Just Sellés allibera l’audiovisual dels castells de Diània com a preludi de l’Any Al-Azraq

Jordi Juan Pérez
-
0
‘Terra Forta’: Just Sellés allibera l’audiovisual dels castells de Diània com a preludi de l’Any Al-Azraq

L’autor publica el vídeo que va acompanyar les presentacions de ‘Diània, terra de castells’ i prepara el terreny per al seu ambiciós llibre-disc amb Eduardo Paniagua.

Diània no és només un nom sobre un mapa; és una orografia que batega. És, com la defineix l’escriptor i investigador Just I. Sellés, “la mar de muntanyes i valls que bategen al sud del Xúquer”, un país abrupte de castells enlairats que, segles enrere, no eren ruïnes silents, sinó els ulls que guaitaven els camins. Ara, Sellés ha alliberat a les xarxes “Terra Forta”, un vídeo que funciona com a manifest visual i sonor per reivindicar la nostra història de pedra.

Per als seguidors de l’autor, les imatges tindran un ressò familiar i emotiu. “Terra Forta” és l’audiovisual que es projectava de fons durant les presentacions del llibre Diània, terra de castells, hipnotitzant els assistents mentre Sellés narrava la història d’aquestes pedres. Ara, fora dels auditoris, es converteix en un document accessible per a tothom.

El vídeo és un recorregut per la immensa majoria d’aquests castells diànics, fortificacions d’època andalusina penjades dels tallserrats. No parlem de palaus de contes de fades, sinó de nius d’àguila, husun modestos i inexpugnables bastits per la gent de la terra poc abans de la conquesta jaumina. Eren refugis contra la por, estructures militars i socials alçades per protegir les alqueries de les cavalcades feudals.

Contra l’abisme de la desmemòria

Aquest desplegament visual beu de la ingent tasca de documentació de l’obra Diània, terra de castells, on es catalogaven des d’oppida ibers fins a castra feudals. Però la intenció va més enllà de l’arqueologia: és una crida a l’autoestima col·lectiva.

“És impossible estimar allò que no es coneix, preservar allò que no es valora”, recorda l’autor. En un moment on molts d’aquests elements patrimonials s’aboquen a la indiferència institucional, posar-los en el focus és un acte de dignitat. Perquè enfortir les arrels i exercir la memòria ens ajuda a conéixer-nos millor com a societat.

Paniagua Just Sellés

2026: L’Any Al-Azraq i una aliança musical històrica

La publicació del vídeo serveix també de preludi per a una fita major. El 2026 es commemoraran els 750 anys de la mort d’Al-Azraq, el visir que va desafiar Jaume I i que va fer d’aquestes muntanyes el seu bastió.

Per celebrar l’efemèride, Just Sellés ha anunciat un projecte que promet ser majúscul: “En temps d’al-Azraq” (o Al-Azraq, el visir que desafià Jaume I), un llibre-disc que veurà la llum aquest gener. Per a aquesta aventura, l’escriptor ha unit forces amb una llegenda viva: Eduardo Paniagua.

Paniagua no és un col·laborador qualsevol; és el gran referent de la música antiga i andalusina, amb més de 55 anys de trajectòria i la fredorada de 171 discos publicats. La unió de la narrativa històrica de Sellés amb l’atmosfera sonora de Paniagua promet transportar-nos, literalment, al segle XIII. Un homenatge necessari al Blau, a la muntanya i a la memòria dels qui la van defensar.

Recta final per a fer possible ‘Els Camins que elegim’ , el nou disc d’Andreu Valor.

Jordi Juan Pérez
-
0
Recta final per a fer possible ‘Els Camins que elegim’ , el nou disc d’Andreu Valor.

El cantautor de Cocentaina commemora una dècada de creació al costat dels productors Blai A. Vañó i Hèctor Tirado amb un treball que fusiona la cançó d’autor amb sonoritats ‘indie-folk’ nord-europees.

El cantautor valencià Andreu Valor ha anunciat el llançament del seu dotzé treball discogràfic, titulat ‘Els camins que elegim’. Per tal de materialitzar aquest projecte, que l’artista defineix com el seu “millor disc” fins a la data, s’ha engegat una campanya de micromecenatge a través de la plataforma Verkami, la qual es troba actualment en una fase decisiva, fregant el 60% de l’objectiu a falta de menys de dues setmanes per a la seua finalització.

Una evolució sonora cap al folk nord-europeu Si bé Andreu Valor ha mantingut sempre l’essència de la “cançó d’autor” compromesa amb la paraula i la reflexió, ‘Els camins que elegim’ aprofundeix en l’aposta estètica iniciada en els seus darrers treballs. El disc presenta una sonoritat renovada, influenciada pels matisos del pop, l’indie i el folk de tall nord-europeu.

Aquesta evolució és fruit de la simbiosi creativa amb els músics i productors Blai A. Vañó i Hèctor Tirado. El disc serveix, a més, per celebrar el desé aniversari d’aquest equip de treball. “Li donem la benvinguda a una sonoritat folk matisada i a la intensitat rítmica que espenta cada missatge que volem aportar”, expliquen des de l’equip de producció.

Reivindicació de la memòria i la convivència El nou àlbum consta de 10 temes (9 cançons originals i una versió). El contingut líric es presenta amb “més urgència que mai” per reivindicar la vida i “contagiar filantropia”. En un context social complex, Valor aposta per un missatge clar: “No és dolent ser diferent, el que és insufrible és odiar. Aquest disc serà tot el contrari als nous corrents que trenquen el sentit de la coexistència; posarem sobre la taula el respecte, la pau i l’estima”.

L’àlbum està farcit d’homenatges culturals significatius:

  • Ovidi Montllor: Una versió especial coincidint amb el 30 aniversari de les seues “vacances”.
  • Didín Puig: Una cançó dedicada a la periodista i escriptora.
  • Maria Beneyto: La musicació d’un dels seus poemes.

Crida al micromecenatge: objectiu 10.000€ Davant la realitat d’un sector cultural que, en paraules de l’autor, “camina per les trinxeres”, el projecte busca el suport directe del públic per cobrir les despeses de gravació, masterització, disseny (a càrrec de Rafa Cortés), fabricació i promoció.

Quan falten 12 dies per tancar la campanya, s’ha assolit el 58% de l’objectiu econòmic fixat en 10.000€. Els mecenes poden accedir a recompenses exclusives que van des de la descàrrega digital i el disc físic (en CD, USB i, com a novetat, en vinil), fins a experiències úniques com concerts privats, entrades amb accés a proves de so o dinars a “Ca Valor”.

El projecte es pot recolzar a través del següent enllaç: vkm.is/caminsqueelegim

Andreu Valor conclou amb una invitació a la participació col·lectiva: “Aquest projecte només té sentit si es comparteix. Fer aquest Verkami és una eina per vincular-nos a vosaltres i fer-lo possible junts”.

La Gossa Sorda torna “A Tornallom”: un himne de resiliència col·lectiva dedicat a les víctimes de la DANA

Jordi Juan Pérez
-
0
La Gossa Sorda torna “A Tornallom”: un himne de resiliència col·lectiva dedicat a les víctimes de la DANA

Onze anys després del seu últim disc d’estudi, el grup de Pego trenca el silenci amb una cançó que és alhora un homenatge i una crida al combat, posant el focus en la joventut i la reconstrucció del poble valencià.

L’espera s’ha acabat. Aquest 6 de novembre, i després d’onze llargs anys des del seu darrer treball d’estudi, La Gossa Sorda reprèn la marxa. El grup torna a l’escena musical per escriure el present, i ho fa amb “A Tornallom”, una cançó que recupera l’essència combativa de la banda en el moment més necessari.

El tema és un cant directe al present i al futur, nascut de la urgència i la solidaritat. Va dedicat a les víctimes de la DANA que va assolar el territori valencià i, per extensió, a tot el poble, amb una interpel·lació especial a la joventut.

El significat: “Hui per tu, demà per mi”

L’elecció del títol no és casual. “A Tornallom” és un terme profundament arrelat al camp valencià que defineix un pilar de la societat tradicional: l’ajuda mútua, la reciprocitat. És la feina col·lectiva, el “hui per tu, demà per mi” aplicat a la terra. Un concepte que significa comunitat, esforç compartit i reconstrucció.

Com era d’esperar, La Gossa Sorda fa seu aquest concepte i el converteix en una declaració d’intencions.

Una lletra per “traure el fang”

La cançó s’erigeix sobre la tragèdia per construir un missatge d’esperança i lluita. La lletra parla d’un “present irrespirable” i un “futur espés”, amb imatges que ressonen amb la catàstrofe recent: “traure el fang per sobreviure” o “cau la mar a plom del cel”.

Davant d’un context on “ser feixista ara està de moda” i “l’esperpent televisat” domina l’escena, el grup contraposa la unió com a única eina:

Unitat, unitat a pesar de tot unitat. Unitat contra l’abisme. Resistint damunt del fang com un sol cor.

“A Tornallom” és una crida a defensar-se, a resistir “sobre el fang, sobre la cendra” i una promesa col·lectiva: “Tornarem a tornallom a llaurar la terra”.

Lletra “A Tornallom” La Gossa Sorda

I ara que estàs ací fill meu
no sabria bé com dir-te
que no queda més remei
que traure el fang per sobreviure

I ara que estàs sobre el meu pit
i vaig cantant-te cançonetes,
t’adormiràs contra la nit
d’un temps de por i sangoneres.

T’han deixat el futur espés
i el present s’ha fet irrespirable.
Cau la mar a plom del cel
i el foc ataca a foc les cases.

Cau la mar a plom del cel

Hem decidit que tornarem a sembrar
la llavor de la polseguera.
Tornarà la primavera
per la força dels teus ulls.
Sobre el fang, sobre la cendra
resisteix fill meu, defensa’t.
Tornarem a tornallom a llaurar la terra.

Ja no queden referents,
només imatges esclaves
de la marca personal
i l’algoritme.

Unitat, unitat a pesar de tot unitat.
Unitat contra l’abisme.

Resistint damunt del fang
com un sol cor.

Unitat, unitat a pesar de tot unitat.
Com un sol cor enamorat i lliure.

Resistint damunt del fang

Hem decidit que tornarem a sembrar
la llavor de la polseguera.
Tornarà la primavera
per la força dels teus ulls.
Sobre el fang, sobre la cendra
resisteix fill meu, defensa’t.

Tornarem a tornallom a llaurar la terra.

Trenca el límit
que la merda assoma,
ser feixista ara està de moda.

Llenya al mono quan la bossa sona,
ni una perra ens deixaran al sac.

I si mirem les Corts
i com canten els porcs,
una visita al perfil et deixa tort.

Tragicomèdia mal
riure per no plorar,
va per capítols l’esperpent televisat.

No, no! Jo dic no!
perquè no es pot tolerar.

Juga-la
de bot i braç
i la pilota encalà.

Sr. Mazón, l’estan cridant.
Ara no està, se’n va a dinar
Sr Mazón, hola què tal?
Aparicions paranormals.

Hem decidit que tornarem
a trencar contra el cel
la derrota i la injustícia.
Tornarà la remor al carrer
per la força dels teus ulls

Hem decidit que tornarem a sembrar
la llavor de la polseguera.
Tornarà la primavera
per la força dels teus ulls.
Sobre el fang, sobre la cendra
resisteix fill meu, defensa’t.
Tornarem a tornallom a llaurar la terra.

Hem decidit que tornarem.

La Maria canta al dol en el funeral de la DANA amb ‘Mon vetlatori’

Jordi Juan Pérez
-
0
La Maria canta al dol en el funeral de la DANA amb ‘Mon vetlatori’

València va commemorar ahir, 29 d’octubre, el primer aniversari de la tràgica DANA amb un funeral d’estat al Museu de les Ciències. En un ambient carregat de dolor i tensió, la veu de l’artista Maria Bertomeu, ‘La Maria’, va protagonitzar un dels moments més emotius i solemnes de la jornada.

La cantant d’Oliva, acompanyada de guitarra, va interpretar la seva cançó ‘Mon vetlatori‘. La seva actuació va aconseguir un silenci sepulcral entre els assistents, incloent-hi els familiars de les 237 víctimes mortals i les màximes autoritats de l’Estat, presents a l’acte.

Primer aniversari de tristesa, dolor i obscuritat. Encara tenim fang a molts carrer, podrà ploure i no se n’anirà del tot. Tenim el cor trencat. I sempre el tindrem.

Maria bertomeu soria, “la maria”

La lletra de la cançó, que aborda el dol i el ritual de la mort des de la tradició, va ressonar amb una força colpidora. La veu de La Maria, visiblement emocionada, va aconseguir canalitzar el dolor col·lectiu i oferir un moment de recolliment pur.

Aquesta interpretació va servir de preludi als parlaments dels familiars de les víctimes, que van pujar a l’escenari just després. L’actuació de La Maria va ser un dels pocs moments d’unitat i emoció compartida en un acte on la ràbia i el reclam de justícia per part dels afectats també van ser protagonistes, amb crits i interpel·lacions directes al responsable directe: Carlos Mazón.

Lletra Món Vetlatori


A la plaça ploren que t’han vist marxar
A la plaça parlen que t’han vist cantar

No

Al cel t’han demanat
Al cel t’han demanat

Amb flors li han vestit
els cabells rulls i rissats
que moria per albirar
que moria per albirar

El cel dibuixa núvols
que volen plorar
i vinyes assaonar
i vinyes assaonar

Hi ha estrelles al cel
que ploren esperant
esperant el teu compàs
esperant el teu compàs

A la plaça ploren que t’han vist somiar

Espinetes al cor
Espinetes al cor

Veus valencianes s’uneixen a “Lladres de sobretaula”, un clam per les víctimes de la DANA

Jordi Juan Pérez
-
0
Veus valencianes s’uneixen a “Lladres de sobretaula”, un clam per les víctimes de la DANA

Una nova cançó i videoclip, impulsada per les associacions de damnificats, reuneix artistes com Panxo (Zoo), Pablo (Ciudad Jara) i Toni Mejías (Los Chikos del Maíz) per a exigir “veritat, justícia i reparació” i criticar la gestió de la catàstrofe.

Un any després de la tràgica DANA que va assolar terres valencianes l’octubre de 2024, un col·lectiu d’artistes de renom ha unit el seu talent en una cançó de denúncia i memòria: “Lladres de sobretaula”. La iniciativa, que neix de la col·laboració amb les associacions Víctimes DANA Octubre 2024 i Víctimas Mortales DANA 29-O, busca donar força a les famílies afectades i mantenir viva la flama de la reivindicació.

Amb una lletra contundent i emotiva, la cançó narra la desolació i la ràbia davant una catàstrofe anunciada. “Allà on el camp mor de pena i no es sent el so del llamp, Déu ens ha donat l’esquena”, arrenca el tema, pintant un paisatge de pèrdua on “s’ha fet carn el mal presagi”.

El tema compta amb les veus de referents de l’escena musical valenciana com Panxo (Zoo), Pablo Sánchez (Ciudad Jara, La Raíz), Anna (Malifeta), Abril, Toni Mejías (Los Chikos del Maíz), Alba (Tito Pontet), Pollxt i Tato James. La producció ha anat a càrrec de White Trash Studio, conformant un himne potent que no dubta a assenyalar responsabilitats.

La lletra critica obertament la gestió de les autoritats, a les quals es refereix com a “indignes governants” i “lladres de sobretaula”. Versos com “Ofrenant incompetència va una colla de senyors / que bonica està València, quan t’amagues de l’horror” o “sou la taca en la memòria d’aquell octubre traïdor” ressonen com un crit contra la inacció i l’oblit.

El cor de la cançó s’erigeix com el lema de la lluita: “I ara tots alcem la veu, per qui ja no pot alçar-la / podriu tot el que toqueu, no teniu cor ni paraula / sou lladres de sobretaula”.

Convocatòria a la mobilització

El llançament de la cançó i el seu videoclip serveixen com a preludi a les manifestacions convocades per aquest dissabte, 25 d’octubre, a les 18:00 hores. Les marxes, que tenen com a objectiu reclamar veritat, justícia i reparació per a totes les víctimes, se celebraran a:

  • València: Plaça de Sant Agustí.
  • Alacant: Escales de l’IES Jorge Juan.

Aquesta iniciativa musical i social es converteix en un altaveu per a aquells a qui la riuada va deixar sense res, un recordatori que, com diu la cançó, cal que la gent isca de les cases i que els governants senten “vergonya”. Un any després, la ferida continua oberta i la música esdevé una eina per a la memòria col·lectiva i l’exigència de responsabilitats.

Lletra Lladres de sobretaula

Allà on el camp mor de pena
i no es sent el so del llamp
Déu ens ha donat l’esquena
s’han mesclat l’aigua i l’arena
baixa un monstre fet de fang

I a una taula queda vi,
diuen que és la sang de Déu
han begut fins quedar farts
el rellotge marca tard,
i allà ningú diu adéu

Al país de l’olivera, per la plana i pels serrans
la desgràcia té burrera,
i li ha pres la davantera
a uns indignes governants

Allà on l’horta i la ribera,
on viuen els valencians
s’ha fet carn el mal presagi
la rosà s’ha fet naufragi
i engull la vida al seu pas

I ara tots alcem la veu, per qui ja no pot alçar-la
podriu tot el que toqueu, no teniu cor ni paraula
sou lladres de sobretaula

Ofrenant incompetència va una colla de senyors
que bonica està València, quan t’amagues de l’horror
i on el silenci és salvatge, i on el dolor és paisatge,
els llepons li fan massatge a mediocres vividors

Isca la gent de les cases, tornem a creuar el pont
tornen a omplir-se les places, va nuet l’emperador
i eixa és la nostra victòria, i us farem sentir vergonya
sou la taca en la memòria d’aquell octubre traïdor.

I ara tots alcem la veu, per qui ja no pot alçar-la
podriu tot el que toqueu, no teniu cor ni paraula
sou lladres de sobretaula

sou lladres de sobre
sou lladres de sobre
sobre tot de sobre
taulaaaa

“Quan el cel es tornà negre”: Feliu Ventura torna amb una dansà contra la gestió de la dana amb Botifarra, La Maria, Titana i Al Tall

Jordi Juan Pérez
-
0
“Quan el cel es tornà negre”: Feliu Ventura torna amb una dansà contra la gestió de la dana amb Botifarra, La Maria, Titana i Al Tall

“Quan el cel es tornà negre” és l’avançament del seu nou disc, una dansà col·lectiva amb La Maria, Noèlia Llorens “Titana”, Miquel Gil, Pep Gimeno “Botifarra” i Vicent Torrent.

Feliu Ventura torna a acompanyar-nos amb la seua música després d’una pausa de tres anys dels escenaris. El proper 21 d’octubre el músic xativí llançarà un primer avançament del seu nou disc previst pel 2026. La cançó, com no podria ser d’altra manera, és un crit coral contra la gestió de la dana, que el 29 d’octubre farà un any que va arrasar diverses comarques del País Valencià, i en suport de les víctimes i la solidaritat veïnal. La peça, “Quan el cel es tornà negre”, és una dansà tradicional acompanyat de les veus de luxe de La Maria, Noèlia Llorens “Titana”, Miquel Gil, Pep Gimeno “Botifarra” i Vicent Torrent.

“Els valencians tenim, com a mínim, una catàstrofe per generació”, ens explica Feliu Ventura i continua: “Però aquesta cançó no parla de meteorologia, sinó de memòria. Parla de la indignació compartida davant una barrancada gestionada —amb resultats mortals— per incompetents amb ‘competències’ i per negacionistes del canvi climàtic. També explica com un poble autoorganitzat ha estat infinitament més eficaç i àgil, tant en l’emergència com ara en la reconstrucció” i conclou: “Espere que siga una abraçada per a totes les persones afectades, i que els acompanye en el seu camí cap a la justícia i la reparació”.

La dana va trobar-se a l’artista component el seu nou disc i, fidel al seu compromís històric amb la memòria, la paraula i la cançó com a eina de transformació, va assumir la necessitat de posar música al dolor del moment. La cançó va néixer com una dansà tradicional coral amb la voluntat que pogués ser la veu d’un poble; mentre que el nou treball de Feliu serà prou diferent i sorprendrà amb una sonoritat renovada, nou productor, i per primera vegada un polsim d’electrònica, sense perdre l’esperit del pop folk que el defineix. “Quan el cel es tornà negre” és un crit necessari dins d’un nou treball que ens haurem d’esperar a 2026 per conèixer.

Quan el Cel es torna negre

Una dansà com a crit col·lectiu

“Quan el cel es tornà negre” és una cançó d’arrel, que beu de la dansà valenciana com a forma musical identitària i col·lectiva. Un cant que remou i commou, amb arranjaments que transmeten “urgència, indignació i determinació”. Tal com destaca el crític musical Josep Vicent Frechina, la cançó “vol agafar impuls del passat per projectar-se en el futur” i “insinúa ecos de la millor poètica d’Al Tall”, sense perdre el pols pop que caracteritza la trajectòria de Ventura.

Amb més de 30 anys als escenaris, Feliu Ventura ha consolidat una veu pròpia i compromesa dins la cançó d’autor. Ara, després d’un període de pausa discogràfica, el seu retorn pren un sentit profund: “la cançó no canvia el món, però convoca la gent que el pot canviar”, ha dit Ventura en alguna ocasió. I aquesta és, segons Frechina, la clau de l’obra del xativí, que es manté fidel a la seua vocació de “fabricar càpsules de memòria” a través de la música.

Nota de premsa escrita per Laia Alsina Garrido (Neu al Carrer)

Lletra “Quan el cel es torna negre”

Quan el cel es tornà negre
Se’ns va fer de nit als ulls
quan el cel es tornà negre
aquell 29 d’octubre que mai més
no sabrem oblidar.
Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.
Pense en la Plana d’Utiel,
l’Horta Sud i la Ribera
i la Foia de Bunyol, on sona un nom
que és ara ja un malson.
Quan el cel es tornà negre.
Serà el president del fang,
ni honorable ni excel·lència,
que amb hores d’indiferència
va deixar tirat el seu país.
Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.
Ho anunciaven sàvies veus
i ells van fer com qui sent ploure,
i sense saber-se moure
van deixar morir la nostra gent.
Quan el cel es tornà negre.
Vindrà la claror
que sacseja l’aire:
l’antiga dansà
que remou les brases.
Hi ha una història al fang
que sembla adormida,
però és la llavor
per a fer-la vida.

S’apagaren tantes veus
que es buidaren les paraules
i a poc a poc les omplirem de motius
per a seguir avant.
Quan el cel es tornà negre.
Els veïns desemparats,
braç a braç i poble a poble,
van haver de fer la crida
demanant tot el suport comú.
Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.
Van vindre de tot arreu,
governaven les graneres
perquè foren les primeres d’arribar
desobeint-ho tot.
Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.
El relat ja és ben sabut,
prepareu granera nova
perquè encara queda molt per a agranar
i farem falta tots!
Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.
Quan el cel es torna negre.
Quan el cel es torna negre – Feliu Ventura (2025)

Urbàlia Rurana llança un disc en directe enregistrat al Tradicionàrius per commemorar 35 anys de trajectòria.

Jordi Juan Pérez
-
0
Urbàlia Rurana llança un disc en directe enregistrat al Tradicionàrius per commemorar 35 anys de trajectòria.

Celebrar 35 anys sobre els escenaris mereixia una festa, i Urbàlia Rurana l’ha convertida en disc. Aquest mes d’octubre arriba «35 anys i avant!», un treball que captura l’essència i la força del grup en el seu hàbitat natural: el directe. L’àlbum, ja disponible a Bandcamp, immortalitza el concert que van oferir el passat 29 de març al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de Barcelona.

L’escenari no podia ser més adient. Dins la programació del 38è festival Tradicionàrius, el grup va teixir complicitats amb tres col·laboradors excepcionals: Anaís Falcó (violí), Cati Plana (acordió diatònic) i Eduard Casals (viola de roda), que van enriquir encara més la paleta sonora de la banda.

Més que una mirada nostàlgica, «35 anys i avant!» és una declaració de principis. És un viatge per les cançons que han marcat la seva història, des de les Seguidilles boleres d’Algemesí fins al Ball dels Dimonis de Massalfassar, totes respirant amb l’energia del directe. És la prova que el seu compromís amb la música d’arrel valenciana i mediterrània es manté més viu que mai, transformant la cultura popular en un llenguatge universal i contemporani.

Aquesta fotografia sonora ha estat possible gràcies al talent dels set components del grup —Jaume Gosàlbez, Meritxell Lausuch, Carles Gil, Toni Torregrossa, Joan Buigues, Bernat Pellisser i Salva Pellisser— i a la tasca tècnica de Guillem Marín al so i Bernat Pellisser a la mescla i edició. L’artista Helga Ambak posa la imatge al projecte amb una portada que és tota una declaració d’intencions.

La celebració dels 35 anys d’Urbàlia Rurana no podia ser d’una altra manera: dalt d’un escenari, amb l’energia del públic i la complicitat de grans amics. «35 anys i avant!» és la fotografia sonora d’aquella nit màgica al festival Tradicionàrius, un àlbum en directe que destil·la l’experiència i la vitalitat d’un dels referents indiscutibles de la nostra música d’arrel.

El grup estarà aquest dissabte en Gandia celebrant els 35 anys, a partir de les 19 hore sen el Jardí de la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós.

Urbalia Rurana
123...145Pàgina 2 de 145