Botifarra i la soprano Maria Vidal revisiten “La Jota del Castellut” amb l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla

Un nou arranjament a càrrec de David Leal i amb els balls d’Ana Leal i Kiko Juan del Grup de Danses i Cançons de Castalla.

L’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla ha estrenat un vídeo-cançó de “La Jota del Castellut”, una proposta que uneix música de banda, veu lírica i tradició popular coincidint amb la Diada del 9 d’Octubre. L’arranjament és de David Leal i la direcció musical de Carlos Esteve.

La peça incorpora dues veus referents de registres complementaris: la soprano Maria Vidal i el cantaor Pep Botifarra, que dialoguen sobre el teixit sonor de la banda per donar una lectura actual a una peça identitària del municipi. La dimensió escènica recau en la dansa d’Ana Leal i Kiko Juan, que posen cos i moviment a la jota.

El treball audiovisual ha estat registrat a Estudios Morganes i compta amb la col·laboració del M. I. Ajuntament de Castalla. Amb aquesta producció, la formació castelluda reivindica “el nostre poble, la nostra banda i la nostra Jota del Castellut”, posant en valor patrimoni musical i tradició festiva en un format pensat per a la difusió digital.

La Gossa Sorda anuncien la seua tornada 10 anys després amb una gira de 3 concerts anomenada “A tornallom”

0

“A tornallom” serà el nom d’aquesta breu gira de La Gossa Sorda que anirà acompanyada d’una nova cançó del mateix nom. Els concerts seran a Picassent, Palma i Cunit.

La Gossa Sorda Anuncia una Gira en 2026

“Contra el silenci, van quedar les cançons, testimonis d’un temps de música i festa en primera persona del plural. I ara, per tots els que heu pronunciat el nostre nom contra el desànim, la derrota i la injustícia. Ara que la cosa s’embruta, hem pres una decisió: tornem. Tornem al mateix front, al vostre costat. Com una més. A defensar casa nostra, en esta partida d’escacs en la que ens juguem la vida. Per damunt del fang i de la cendra s’escolten les passes d’un animal que torna. No són més que les vostres veus en un sol crit contra l’abisme, i per la victòria.

Amb aquestes paraules colpidores i emocionants, La Gossa Sorda anuncia una gira de tres dates: el 25 d’abril, el 2 de maig i el 23 de maig, en la que tornarà la formació més mítica de La Gossa Sorda, incloent-hi també a Arnau Giménez (Malifeta, ZOO).

Comença la partida

El primer vídeo que compartí el grup fou una partida d’escacs de blanques contra roges, mentre sonaven àudios dels informatius sobre Gaza, sobre la DANA. Un moviment del “cavall” (de La Gossa Sorda) que va per a “escac i Mat” i una dolçaina suggerent per rematar un vídeo que ens deia poc, però molt: comença la partida.

Així anunciava el seu possible retorn La Gossa Sorda, el mític grup de Pego que ens deixà en 2016. Vindran amb noves cançons per denunciar l’atac a la nostra llengua i cultura per part del (des)govern valencià? Serà únicament una gira? El que sí que sabem és que tenen material de sobra per a fer 5 discos més, i milers de seguidors que ja els esperen a la porta dels concerts. Una il·lusió col·lectiva que pensàvem que mai arribaria i per fi la tenim ací! La Gossa torna! A la batalla!

Naix el Col·lectiu Arraïls: una iniciativa per fer poble a la Foia de Castalla i la Vall de Biar

0

El projecte naix amb la voluntat de reviscolar els pobles i reforçar els vincles entre ells, impulsant trobades, tallers, concerts, caminades, jornades de pilota i altres propostes que fomenten la convivència i el compromís col·lectiu.

Un grup de persones de diversos pobles de la contornada ha posat en marxa el Col·lectiu Arraïls, una nova iniciativa que busca impulsar propostes socioculturals populars, autogestionades i arrelades al territori. El projecte naix de la voluntat compartida de reviscolar les localitats de la Foia de Castalla i la Vall de Biar, fomentant la participació, el vincle entre pobles i la promoció de la llengua.

El col·lectiu parteix de la idea que els pobles de la zona necessiten més vida i unitat, alhora que reconeix l’existència de moltes persones amb inquietuds compartides i ganes de transformar la realitat.

Per això, proposa posar en comú aquestes energies per construir un espai col·lectiu des de la base, capaç d’organitzar esmorzars populars, concerts, caminades per la serra, tallers, tornejos i moltes altres activitats. Des de la realitat comarcal, Arraïls vol sumar esforços a la construcció d’un País Valencià viu, popular i arrelat.

Arraïls

Un col·lectiu obert, participatiu i en construcció

El Col·lectiu Arraïls s’està constituint com una assemblea oberta i cohesionada, amb comissions de treball que permeten distribuir la tasca organitzativa i adaptar-se a la disponibilitat de les persones. L’objectiu és garantir un funcionament col·laboratiu, flexible i autogestionat.

Entre les primeres passes, ja s’han definit les bases i l’essència del projecte, i s’han proposat diverses iniciatives per començar a caminar. Fins ara, s’han celebrat dos esmorzars populars, durant els quals es va decidir tant el nom com el logotip, així com un taller de muixerangues. També s’ha organitzat una jornada de pilota valenciana, que va incloure un taller pràctic, la projecció d’un documental i un sopar popular per a fer germanor.

El col·lectiu convida totes les persones que compartisquen aquestes inquietuds a participar activament en la construcció d’aquest espai popular.

A més, Arraïls vol col·laborar amb altres col·lectius i associacions afins del territori, establint sinergies i donant suport a les activitats que s’alineen amb la seua filosofia.

Com participar

El Col·lectiu Arraïls és un espai obert a totes les persones que vulguen sumar-se, aportar idees o col·laborar activament. Si en comparteixes la filosofia, tens ganes de participar i ajudar a reviscolar els pobles de la Foia de Castalla i la Vall de Biar pots:

Amb aquest tret d’eixida, el Col·lectiu Arraïls fa una crida a totes aquelles persones que volen fer poble des de la cultura, la llengua i l’organització popular: ara és el moment de caminar juntes. Animeu-vos a participar!

Tito Pontet torna amb “Hereus”, un crit col·lectiu sobre el present i el futur

0

Després d’un temps de silenci, la banda alcoiana Tito Pontet publica “Hereus”, una nova cançó que recupera el seu segell de ritmes jamaicans i llatins amb mirada local i ambició col·lectiva. El tema posa veu a una realitat que sacseja el dia a dia: lloguers disparats, preus inflats i una terra malbaratada que condiciona el demà.

“Hereus” naix com a peça de denúncia i ball, amb pulsació festiva i missatge directe. La banda reivindica que “som hereus d’un futur hipotecat” i apel·la a la comunitat per convertir la crítica en energia compartida.

El llançament marca el retorn d’un projecte que ha convertit Alcoi i les Comarques Centrals en punt de partida d’un mestissatge sonor propi. La cançó es presenta com a avanç d’un nou cicle creatiu del grup.

Tito Pontet ja té prevista la tornada als escenaris: actuaran al Sound Jordi 2025, on “Hereus” sonarà per primera vegada en un gran format davant del seu públic.

Benicafest: quan la música transforma un poble

Gaianes va viure el passat 21 de juny de 2025 una jornada que quedarà marcada en la memòria col·lectiva: el naixement del Benicafest, un festival que no només ha portat música, sinó que ha encés una espurna d’il·lusió, orgull i cohesió al poble. Amb una aposta clara per l’arrelament i la cultura de proximitat, l’esdeveniment, organitzat per l’Ajuntament de Gaianes i la cooperativa cultural Gola Seca, va demostrar que la cultura no és exclusiva de les grans ciutats.

Amb només 3000 euros de pressupost, el festival va alçar un escenari a la pista de futbet del poble, i allí van sonar des de les melodies familiars d’A Cormull fins a l’electro-folk de Faixa o el pop-rock vitalista de Hey Zuri. Però el que realment va fer gran el Benicafest va ser la resposta del poble: majors, joves i xiquets compartint espai, música i emoció.

Desustància, grup alcoià amb essència gaianera, va fer vibrar el públic, i Arre-AK va tancar la nit amb la seua barreja de crítica i festa. El Benicafest no sols vol ser un festival, sinó una eina de dinamització i justícia cultural, una declaració que els pobles mereixen espais propis per créixer, sonar i brillar.

FAIXA i Sandra Monfort reescriuen la tradició amb “Marineries”

0

El grup valencià FAIXA torna a sorprendre amb “Marineries”, el seu nou single en col·laboració amb la reconeguda artista Sandra Monfort. La cançó reinterpreta una vara popular de festeig dels pobles de Castelló i la transforma en una peça vibrant que fusiona la tradició oral amb l’electrònica més actual.

Amb aquest tema, FAIXA aposta per un to més festiu i lluminós que manté, però, la seva essència característica: sons d’arrel valenciana tractats amb una producció moderna, atrevida i plena de capes sonores. “Marineries” conserva la picardia i l’esperit alegre de les cançons populars, mentre obre nous camins dins del panorama folk-electrònic mediterrani.

La col·laboració amb Sandra Monfort aporta al tema una gran força expressiva i una intensitat emocional que reforça la proposta artística del grup. Coneguda per la seva versatilitat i caràcter innovador, la seva presència eleva encara més una peça que busca trencar fronteres entre gèneres i generacions.

FAIXA, format per David, Pablo, Carles i Joaquín, va néixer entre l’Alcoià i el Comtat amb l’objectiu de renovar el patrimoni musical valencià. Des del seu debut el 2023, han col·laborat amb destacats noms de l’escena tradicional i han sabut combinar influències que van des del cant de batre fins al jungle o la Ruta del Bakalao.

Amb “Marineries”, el grup reafirma la seva voluntat de fer vibrar la tradició des d’una òptica moderna, sense perdre autenticitat ni compromís cultural.

Portitxol d’argent – Colla Portitxol amb Jonatan Penalba i Carme Català

La Colla Portitxol de Xàbia celebra el seu 25è aniversari amb Portitxol d’Argent, una peça musical d’Hèctor Peropadre amb les veus de Jonatan Penalba i Carme Català Caturla. Més que una cançó, és un retrat sonor de la trajectòria, identitat i esperit de la colla. Ja disponible a totes les plataformes digitals, convida a escoltar, compartir i celebrar un quart de segle de música i poble.

¿Què fer esta Pasqua en Diània?

0

Arriba la Setmana Santa i els pobles de les comarques s’omplin de processons i actes religiosos que recorden la passió, mort i resurrecció de Jesús.

La Pasqua és una festa cristiana que celebra la resurrecció de Jesucrist i té una gran importància tant religiosa com cultural al País Valencià. Se celebra al final de la Setmana Santa, especialment el Diumenge de Resurrecció, amb misses i processons que varien segons la població. En molts pobles de Diània, la Setmana Santa es viu amb intensitat i devoció. Localitats com Gandia, amb una de les celebracions més antigues i organitzades, Alcoi, amb la seua solemne processó del Sant Enterrament, o Ontinyent, on les confraries recorren els carrers del nucli antic, mantenen una gran tradició i participació. També destaquen les processons de Xàtiva, amb actes com el Silenci, Dénia, on la fe recorre els barris mariners, o Pego, amb un Diumenge de Resurrecció ple d’alegria popular.

La Pasqua també té una forta vessant popular i festiva. És típic anar al camp, la platja o la muntanya per menjar la “mona”, un dolç típic amb ou dur, en companyia d’amics o família. També es fan excursions i pícnics durant el Dilluns de Pasqua i el Dilluns de Sant Vicent, i és molt tradicional volar catxirulos, jugar al carrer i passar el dia a l’aire lliure.

Esdeveniments destacats aquesta Pasqua a Diània

A partir de diumenge, és tradició menjar-se la mona i celebrar la Pasqua. Hi ha infinitat d’activitats per a estos dies, entre les quals destaquen el Xocorock i Xocotek de Bocarient, que es complementaran amb el VI Mercat Renaixentista i altres activitats en un dels municipis més bonics de Diània.

La Vall d’Albaida és molt “pasqüera”, i com de costum, el poble de Carrícola i d’Otos acullen centenars de visitants durant el Mercat de Pasqua i la ruta dels rellotges de sol. També es farà la XIII Tamborada a Albaida el divendres Sant.

Al Comtat faran el XVIII Mercat Tradicional de Benilloba amb música en directe, tardeo i diferents activitats.

I a la Marina, Pep Gimeno Botifarra actuarà a la Vall d’Alcalà, a Benissa montaran un bon sarau, la Vall de Laguar ha preparat diferents activitats per als dies de Pasqua i també a la Vall de Gallinera tenen la seua programació pasquera.

La Vall d’Ebo posa en valor el seu patrimoni amb una nova ruta urbana senyalitzada

La Vall d’Ebo, un dels rovells de l’ou de Diània, amb poc més de 200 habitants, estrena una ruta urbana per a donar a conéixer els seus principals punts d’interés.

Els visitants poden iniciar aquest recorregut des de l’entrada del poble, on un panell informatiu dona la benvinguda i introdueix els 8 enclavaments destacats del trajecte. La senyalització inclou fletxes amb codis QR, que permeten accedir a dades històriques i culturals en cinc idiomes: valencià, castellà, anglés, francés i alemany.

El passeig comença a l’Avinguda Marina Alta, seu del Museu Etnològic, un espai que acull objectes cedits pels habitants, com ferramentes agrícoles, indumentària tradicional i reproduccions d’art rupestre i coves subterrànies. A partir d’ací, el camí condueix als visitants per carrers amb encant fins arribar al carrer de Baix, des d’on es pot observar el riu Ebo, també conegut com el Girona.

Una de les parades imprescindibles és l’església de Sant Miquel, un edifici d’estil barroc del segle XVII que conserva una imatge de la Verge dels Desemparats del segle XVIII, atribuïda a l’escola de Vergara. Continuant la ruta, es travessa la zona de l’ajuntament i es gira pel carrer batle Rafael Llodrà, on es troba l’original “estació del caragol”, coneguda per la seua història tan singular com sorprenent.

Rutes Vall Ebo

La ruta finalitza al carrer Blasco Ibáñez, amb visita a l’antiga almàssera dels Frau i a la Plaça de Benissuai. Des d’ací, es pot accedir a la cooperativa agrícola de la Verge dels Desemparats i a l’antic cinema, punt final del recorregut.

A més del seu patrimoni urbà, la Vall d’Ebo convida a descobrir la Cova del Rull, a només 1,5 km del nucli urbà. Aquest meravellós paratge subterrani destaca per les seues espectaculars estalactites i estalagmites que conformen formes capritxoses i una gamma de colors sorprenent. La cova reobri al públic diàriament a partir del dissabte 15 de febrer.

Aquesta actuació forma part d’un projecte impulsat per la Mancomunitat de Turisme de Pego i Les Valls, que també ha desenvolupat i senyalitzat rutes a localitats com Alpatró, Benialí, Pego, l’Atzúbia, Forna i la Vall d’Alcalà. Totes les propostes, tant urbanes com de senderisme o ciclisme, es poden consultar al portal oficial www.pegoilesvalls.es, així com en la seua app amb funció de geolocalització per GPS.

La Maria canta a la salut mental al seu nou disc “Robina”

La cantant d’Oliva, La Maria, ha publicat “Robina” el seu segon àlbum, una obra íntima i innovadora que redefineix la música valenciana fusionant tradició i avantguarda. Acompanyat del videoclip “Adoració a Robina”, el projecte es converteix en un homenatge emotiu a les persones que lluiten contra la depressió i a les que han perdut la batalla.

Un viatge emocional en tres actes

Robina, produït per Tono Hurtado i Sam Ferrer, estructura el seu relat en tres capítols: ruptura (un crit de dolor), buit (reflexió i vulnerabilitat) i enamorament (redescobriment de l’amor propi). Inspirat en el robí —pedra que simbolitza renaixement—, l’àlbum explora temes com la pèrdua, la salut mental i la superació. El crític Josep Vicent Frechina el descriu com una “immersió a pulmó obert en les profunditats del trencament emocional”, destacant la seva capacitat per traslladar l’oient “de la fragilitat cap a una determinació armada amb la guarició de la cançó”.

Fusió de tradició i electrònica

L’obra barreja arrels valencianes —com els fandangos del tio Mario o de Cofrents— amb textures electròniques i arranjaments audaços. Des dels ritmes minimalistes de “Consagració” fins a l’energia impactant del single principal, el disc crea un mosaic sonor que transcendeix gèneres. Frechina subratlla la dualitat de melodies “que s’abracen a la terra” i altres que “s’enlairen amb ingravidesa electrònica”, tot impregnat d’un simbolisme roig que teny de consol i autoafirmació les referències religioses de les lletres.

Un projecte nascut de la resiliència

La Maria condensa en Robina una dècada d’autocura i teràpia, convertint el seu dolor en un “arpa” sonora. “És una declaració d’amor propi i força”, assenyala la cantant, guanyadora dels Premis Ovidi i Carles Santos. El disc, successor de l’aclamat L’Assumpció (que la va portar a més de 70 escenaris), promou un diàleg obert sobre salut mental i superació, encapsulant el que Frechina anomena “la resposta més commovedora” als versos del poeta Kostas Karyotakis.

El 21 de març, La Maria portarà Robina en directe al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) en un concert que s’anticipa com una experiència catàrtica, combinant emocions crues i innovació musical. Amb aquest treball, l’artista no només consolida el seu lloc com a veu revolucionària, sinó que obre nous camins per a la cultura sonora valenciana.

La Maria presenta la seua ‘Consagració’, un avançament del nou disc

0

Un primer avançament del disc “Robina”, en una sessió emotiva en directe.

La Maria presenta “Consagració”, el primer videosingle del seu esperat nou disc Robina. Aquest preciós avançament, enregistrat en una sessió en viu amb el piano de Joan Marc, s’estrena el pròxim 6 de febrer (7 de febrer en obert a totes les plataformes). Amb una producció minimalista i un toc de pura melangia, “Consagració” és una de les cançons més emotives del disc.

Inspirada en el dolor de l’adéu i en el procés de deixar anar, el primer single de la cantant d’Oliva és un acomiadament a aquells qui et fereixen. La cançó es desenvolupa de manera subtil, com un crit al buit que evoluciona lentament, revelant una profunditat emocional carregada de tristesa. La veu de La Maria, acompanyada únicament pel piano de Joan Marc, crea una atmosfera íntima i poderosa, que convida a la reflexió i a la descripció de la pèrdua personal.

En paraules de La Maria: “Consagració” és l’últim fragment del buit. Eixe buit que sents després de desprendre’t d’una relació. És la decadència de l’autoestima i la seguretat. Et consagres en tu mateixa quan assumeixes tot i quan acabes de fer la retroinspecció i totes les cures. Si cal autoperdonar-te, si cal perdonar. Assumeixes que les culpes són repartides i això et fa acceptar-te i parlar-te amb més respecte. I canvies el “qui m’ha d’estimar a mi?” Per un “estic bé sola i si ve algú, doncs benvingut siga, però jo soc aquesta i estic bé”. Amb els defectes i les virtuts.

Portada Consagració

“Consagració” és un dels temes més minimalistes del disc Robina, que eixirà el pròxim 28 de febrer. Amb aquest treball, La Maria continua explorant els límits de la música tradicional valenciana, combinant la seua veu hipnòtica amb sonoritats modernes i carregades de sentiment. El vídeo de la sessió en viu es presenta com una peça visual igualment senzilla però emocionant, afegint una dimensió més a l’experiència musical.

Reconeguda pels seus guardons com els Premis Ovidi i Carles Santos, la cantant d’Oliva torna amb força amb el seu segon treball, Robina. Després de l’èxit del seu àlbum debut, L’Assumpció, i de conquerir més de setanta escenaris del territori, La Maria presenta una obra íntima i poderosa que la consolida com una de les veus més innovadores de la música valenciana actual.

La cantant d’Oliva redefineix la música valenciana, transformant-la en un univers sonor que barreja tradició i avantguarda. El tret de sortida sobre els escenaris del nou disc serà el 21 de març al Tradicionàrius de Barcelona. 

Lletra “Consagració” La Maria

Em consagre, en l’espill.

Em consagre, per tu i per mi.

Sabíem que no podríem suportar este amor.

Em consagre, en l’espill.

Em consagre, per tu i per mi.

Sabíem que no podríem suportar este amor.

Este amor em torna a mi.

Este amor em torna a mi.

Sabies que em feríes

i jo, jo m’he fet mal.

i jo, jo m’he fet mal.

Em consagre

Em consagre, en l’espill.

Em consagre, per tu i per mi.

Sabíem que no podríem suportar este amor.

Ai,

Em consagre

Em consagre

Em consagre

Consagració

Consagració

Consagració

Consagració

Consagració

Consagració

Consagració

Consagració

Consagració

Consagració

Consagració

Consagració

Consagració

Consagració

Consagració

Consagració

Consagra

Consagració

Consagra

Consagració

Consagració

Consagració

Consagra

Consagra

Consagra

La Comarcal – Bressol de Nadal

0

La Comarcal canta el “Bressol de Nadal”, una nadala basada en el bressol cantat a Moixino el 26/07/2014 per la ti Carmen Cloquell “La Seca”, la ti Salut Cloquell Ferrándiz i la ti Pura Bonet “La Pereta”, totes de l’Orxa.