Alcoleja, el poble més menut de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat, celebra les seues festes patronals del 20 al 24 d’agost de 2026 en honor a la Mare de Déu dels Desemparats i a Sant Vicent Ferrer. Enguany la festa porta un motiu afegit: la Societat Musical Cultural d’Alcoleja fa 75 anys, i el lema de l’edició —«Música, festa i poble»— ho diu tot.
Cinc dies de festa gran per a un poble d’un grapat llarg de veïns, arraïmat a recer de l’Aitana. Quan un lloc tan xicotet decidix omplir el carrer de música durant una setmana d’agost, l’esforç es nota i es paga: no hi ha festa més agraïda que la que fa un poble menut amb ganes.
Val la pena posar-se en situació. Alcoleja s’enfila als peus del sostre de les comarques alacantines, on l’ametler i l’oliverar guanyen l’última terra abans que la muntanya es faça roca. És el racó més fresc de la contornada, terra de fonts, de senderes i de la pericana —eixe plat de secà de pebrera torrada, bacallà i oli que ací se sap fer com en pocs llocs. Sobre eixe teló de fons arranca la festa.
Setanta-cinc anys posant la banda sonora al poble
La Societat Musical Cultural d’Alcoleja arriba a les festes de 2026 amb tres quarts de segle a l’esquena. En un poble d’estes dimensions, una banda que aguanta 75 anys no és poca cosa: és la columna vertebral de la vida cultural, la que acompanya les processons, obri les dianes i posa música a cada moment gran de l’any. Que el cartell d’enguany reivindique la música com a fil conductor de la festa no és casualitat, sinó un homenatge a eixe llarg camí.
Els Desemparats i Sant Vicent, patrons de secà i de muntanya
Les festes patronals d’Alcoleja, dedicades a la Mare de Déu dels Desemparats i a Sant Vicent Ferrer, cauen tradicionalment a l’últim cap de setmana d’agost, quan la calor comença a afluixar i el poble s’ompli de gent que torna per a la festa. Els actes religiosos, les processons i la música de la banda es combinen amb els sopars al carrer, les cucanyes i les vetlades que fan d’estes celebracions una cita de retrobament tant per als veïns com per als visitants que busquen la muntanya en agost.
Una escapada a l’ombra de l’Aitana
Més enllà de la festa, Alcoleja és un bon punt de partida per a qui vulga combinar poble i natura: el terme s’estén cap a l’Aitana i la Serrella, unes muntanyes que han donat nom a rutes, cims i rondalles, i que conviden a matinar per a fer una passejada abans que apreta el sol. Qui busque coronar els gegants de la zona té ací un dels seus balcons naturals (vos ho contàvem al repte ’20 Cims, 20 Mils’, que busca conquerir les vint talaies de més de mil metres de Diània, l’Aitana inclosa).
El programa detallat dels cinc dies l’ultima l’organització; per a conéixer horaris i actes concrets, el millor és seguir els canals de l’Ajuntament d’Alcoleja i de la seua Societat Musical Cultural. Del 20 al 24 d’agost, el poble més xicotet de la Mancomunitat demostrarà, una vegada més, que la festa no es mesura pel nombre d’habitants.
