L’autor publica el vídeo que va acompanyar les presentacions de ‘Diània, terra de castells’ i prepara el terreny per al seu ambiciós llibre-disc amb Eduardo Paniagua.
Diània no és només un nom sobre un mapa; és una orografia que batega. És, com la defineix l’escriptor i investigador Just I. Sellés, “la mar de muntanyes i valls que bategen al sud del Xúquer”, un país abrupte de castells enlairats que, segles enrere, no eren ruïnes silents, sinó els ulls que guaitaven els camins. Ara, Sellés ha alliberat a les xarxes “Terra Forta”, un vídeo que funciona com a manifest visual i sonor per reivindicar la nostra història de pedra.
Per als seguidors de l’autor, les imatges tindran un ressò familiar i emotiu. “Terra Forta” és l’audiovisual que es projectava de fons durant les presentacions del llibre Diània, terra de castells, hipnotitzant els assistents mentre Sellés narrava la història d’aquestes pedres. Ara, fora dels auditoris, es converteix en un document accessible per a tothom.
El vídeo és un recorregut per la immensa majoria d’aquests castells diànics, fortificacions d’època andalusina penjades dels tallserrats. No parlem de palaus de contes de fades, sinó de nius d’àguila, husun modestos i inexpugnables bastits per la gent de la terra poc abans de la conquesta jaumina. Eren refugis contra la por, estructures militars i socials alçades per protegir les alqueries de les cavalcades feudals.
Contra l’abisme de la desmemòria
Aquest desplegament visual beu de la ingent tasca de documentació de l’obra Diània, terra de castells, on es catalogaven des d’oppida ibers fins a castra feudals. Però la intenció va més enllà de l’arqueologia: és una crida a l’autoestima col·lectiva.
“És impossible estimar allò que no es coneix, preservar allò que no es valora”, recorda l’autor. En un moment on molts d’aquests elements patrimonials s’aboquen a la indiferència institucional, posar-los en el focus és un acte de dignitat. Perquè enfortir les arrels i exercir la memòria ens ajuda a conéixer-nos millor com a societat.
2026: L’Any Al-Azraq i una aliança musical històrica
La publicació del vídeo serveix també de preludi per a una fita major. El 2026 es commemoraran els 750 anys de la mort d’Al-Azraq, el visir que va desafiar Jaume I i que va fer d’aquestes muntanyes el seu bastió.
Per celebrar l’efemèride, Just Sellés ha anunciat un projecte que promet ser majúscul: “En temps d’al-Azraq” (o Al-Azraq, el visir que desafià Jaume I), un llibre-disc que veurà la llum aquest gener. Per a aquesta aventura, l’escriptor ha unit forces amb una llegenda viva: Eduardo Paniagua.
Paniagua no és un col·laborador qualsevol; és el gran referent de la música antiga i andalusina, amb més de 55 anys de trajectòria i la fredorada de 171 discos publicats. La unió de la narrativa històrica de Sellés amb l’atmosfera sonora de Paniagua promet transportar-nos, literalment, al segle XIII. Un homenatge necessari al Blau, a la muntanya i a la memòria dels qui la van defensar.
Autor
