La nit del 23 al 24 de juny, els pobles de la Marina i la Safor s’omplen de fogueres, correfocs i rituals que barregen tradició cristiana i creences molt més antigues. De Xàbia a Tavernes, un recull de celebracions per esta nit màgica.
La nit de Sant Joan és la nit del foc i de l’aigua, de les herbes i dels rituals, del misteri i de la festa. Una nit que els pobles de Diània porten milers d’anys celebrant d’una manera o altra, amb noms distints i creences canviants, però sempre amb la mateixa certesa: que eixa nit, alguna cosa passa. Alguna cosa canvia. Que les flames tenen un poder que va més enllà de la llenya que les alimenta. Que l’aigua del mar a mitjanit no és la mateixa que la de la vesprada. Que les plantes collides a l’alba del 24 de juny guarden secrets que la llum del dia no revela.
Esta nit crema Diània. I ho fa a la seua manera: amb fogueres a les portes de muralles medievals, amb aplecs que reivindiquen la llengua i la identitat, amb batucades i orquestres al passeig marítim, amb dimonis que corren pels carrers i amb gent que, passada la mitjanit, s’atansa a la vora de la mar buscant alguna cosa que no sempre sap nomenar. Ací tens un recull del que hem trobat per aquesta màgica nit.
Una festa de 5.000 anys
Fer una foguera la nit de Sant Joan no és una tradició valenciana ni tan sols mediterrània: és un gest humà d’arrel antiquíssima. Fa prop de 5.000 anys, els pobles antics ja eren conscients del solstici d’estiu —el dia més llarg de l’any— i encenien foc per donar força al sol que, a partir d’eixe moment, anava a anar perdent llum. Els antics celtes l’anomenaven Alban Heruin. Els fenicis encenien fogueres en honor d’Astarté. Fins i tot la Bíblia ho recull, en boca del profeta Jeremies, com una pràctica que cal aturar perquè la gent l’estima massa.
L’Església catòlica va trobar la solució perfecta: va triar Sant Joan Baptista, un sant marcat precisament pel foc —el seu pare va anunciar el seu naixement encenent una foguera— i per l’aigua —el baptisme de Jesús al riu Jordà. Dos elements que ja eren al cor dels ritus pagans. La festa va sobreviure, disfressada de cristiana, amb el foc i l’aigua intactes.
On i quan: la nit municipi per municipi
Xàbia celebra avui la seua Nit dels Focs, Festa d’Interés Turístic Local, amb la cremà de les fogueres a les antigues portes de la muralla a les 23:30 h, el correfocs «Nit Màgica» de Xarxa Teatre i discomòbil PachanGo! fins a les 5:00 h. Demà, mascletà, cavalcada i cremà de la Foguera Central a mitjanit. Consulta tota la programació.
Bellreguard acull enguany l’Aplec de la Safor 2026 organitzat per Joves pel Valencià, amb Muixeranga, sopar popular i revetla amb Auxili, Malifeta i Arre AK. Entrada gratuïta.
Gandia escalfa el Passeig Marítim des de les 23:00 h amb la batukada Kum Kum Trà i els grups Vés i Gita’t i 2×4, castell de focs a l’Escullera Nord a mitjanit i cremà a l’arena just després.
Oliva permet fogueres particulars a la zona urbana de la platja —del Club Nàutic fins a la posta de la Creu Roja— i tanca la nit amb els Pelitroco fins a les 2:30 h.
Xeraco habilita tres punts de foguera controlats a la platja i porta l’Orquestra Tokio Band a l’Avinguda Borrons a mitjanit, precedida del correfocs de la Penya Foc Seguit a les 23:00 h.
Tavernes de la Valldigna comença familiar amb l’espectacle Balla Balla a les 20:00 h, continua amb els Dimonis de Mislata i la batucada Vall-Tu-Kà a les 23:00 h, i es tanca amb els 4 Moons a mitjanit a La Bombonera.
Benissa celebra la nit de Sant Joan a la platja de La Fustera, amb música a càrrec dels DJ Retoret i Pepe Jorro, barra i gastronomia des de les 18:00 h. A mitjanit, la tradició: moltes persones s’acosten a la mar per mullar-se els peus i donar la benvinguda a l’estiu. I per si fora poc, el poble es troba en plenes Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Pere, amb la gran embaixada mora i presa del castell el divendres 26 de juny.
Foc, aigua, plantes: els rituals que esta nit encara funcionen
Botar la foguera no és un joc. A Xàbia, els portadors de corones de murta recorren les fogueres de les antigues portes de la muralla i, en arribar a l’última, llancen la corona a les flames: un gest que, per tradició oral documentada per l’etnòleg Àlvar Monferrer, allibera de malalties i mala fortuna. I en molts pobles de Diània, la foguera s’alimenta de trastos vells, roba gastada, objectes que porten records que ja no cal conservar. No és negligència: és un ritu de renovació. Es crema el que sobra de l’any per fer lloc a l’estiu que comença.
Però el ritual més estés la Nit de Sant Joan és el bany. Mullar-se els peus al mar a mitjanit —com a mínim— té arrels en la creença, viva des del segle XVI en fonts valencianes, que les aigües de Sant Joan adquireixen propietats purificadores i guaridores exactament a les dotze. I per a les xiques, la tradició diu que «prendre el ros» —deixar que la pell i els cabells s’ameren de la rosada nocturna— manté la salut i la bellesa durant tot l’any.
Quan tot acabe i l’alba comence a trencar, la tradició mana collir les plantes santjoaneres. Les anomenades «plantes Santjoaneres» o flors de Sant Joan són les que florixen al voltant del solstici d’estiu. Es cullen a partir de les 12 de la nit si es volen aprofitar les seues propietats màgiques, o una vegada ix el sol si el que interessa són les propietats medicinals. El druida diànic Joan Pellicer, gràcies als coneixements de centenars de muntanyers diànics, ens explica algunes d’aquestes plantes: la carxofeta de Sant Joan, els santjoanets o el pericó groc. I tal com recull Daniel Climent, és eixa nit —quan el sol ha tingut el màxim de temps per activar el seu laboratori vital— que les plantes ofereixen el millor d’elles mateixes: l’hipèric, el romer, la ruda. Les bruixes, els curanderos i els herbolaris d’arreu sempre han sabut quan sortir a collir-les. Ara ja ho saps tu també.
Bon Sant Joan, Diània.
Autor
