La colla colivenca «Falla de Sant Jaume» encapçala la recuperació d’una festivitat perduda al voltant dels anys 60. La cremà d’una falla i una posterior «banyà» posen el punt final als actes en honor al patró del poble.
La festivitat de Sant Jaume, recuperada al poble d’Onil fa més d’una dècada, se celebra durant el cap de setmana més proper al 25 de juliol. El renaixement de la festa arriba de la mà d’un grup d’amics íntimament vinculat amb la confecció de monuments fallers, i compta amb la inestimable col·laboració del veïnat del carrer Sant Jaume i de l’ajuntament municipal. Segons indiquen, la tradició es va perdre a Onil al voltant dels anys 60, moment en què s’emprava com a mitjà per a la crítica i la sàtira local.
La festa de Sant Jaume a Onil gira al voltant d’una falla construïda per diversos artistes fallers/foguerers locals. Així, durant tot un cap de setmana es realitzen cercaviles al ritme de dolçaina i tabalet, dinars i sopars populars, o revetlles temàtiques. Durant les darreres edicions s’ha comptat, a més, amb la presència d’alguns càrrecs participants de les Fogueres d’Alacant.
La confecció de la falla compta, també, amb la participació dels més menuts del poble, que tenen l’oportunitat de pintar-la dies abans de la «plantà». Sens dubte, una bona forma d’implicar a les noves generacions amb la continuïtat de la tradició. Els actes festius clouen amb la «cremà» de la falla, i amb una posterior «banyà» a càrrec del cos de bombers.
La «Falla de Sant Jaume» és possible gràcies al finançament d’entitats i comerços locals i l’aportació popular obtinguda a través de rifes i activitats participatives. La festa gosa de bona salut en l’actualitat gràcies a la bona acollida que rep per part d’institucions i assistents.
La Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana , sota la batuta de José Vicente Leal Mora, interpretaren obres de Debussy, Ravel i Shostakovich, compositors claus de la música clàssica contemporània, com a inici de les Jornades Trombonístiques 2017.
Els concerts de les jornades trombonístiques 2017 organitzades pel grup de trombons 2i2quartet, s’iniciaren amb la brillant actuació de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana. Dirigits per José Vicente Leal Mora, els joves músics interpretaren un esplèndid repertori de música simfònica amb una elevada precisió tècnica i artística, amb la plaça de l’Esglèsia de Biar plena de gom a gom per gaudir d’una vetllada a la fresca.
El concert s’inicià amb «Prélude à l’après-midi d’un faune» de Claude Debussy. Aquest poema simfònic s’inspira en l’obra de Stéphane Mallarmée i està considerat com l’inici de la música moderna. Tot seguit sonà «La Valse» del també compositor francés Maurice Ravel. L’obra, escrita en homenatge al compositor austríac Johann Strauss, conegut com «El Rei del Vals», és una cadena de valsos que se segueixen sense solució de continuïtat, fins arribar al moment de clímax final.
Durant la segona part, l’orquestra ens delectà amb el plat fort de la nit. La Simfonia número 10 de Shostakovich retronà en tot el seu esplendor a la plaça de l’Església de Biar. Composada després de la mort de Ióssif Stalin, l’obra tracta de la vida del màxim dirigent de la Unió Soviètica des d’un punt de vista crític per part de Shostakovich.
Els concerts de les Jornades Trombonístiques continuaren anit amb «JazzSico», una actuació conjunta de Francisco Soler i el grup 2i2 Quartet. Dijous, hi haurà una actuació a càrrec de «Payés Chamorro Traver Trío» i finalment, el divendres els alumnes de les jornades protagonitzaran un concert de comiat al VII Festival de Cooperativisme Estival 2017.
La Jove Orquestra oferirà tres concerts més: el 26 de juliol a l’Auditori de Peníscola, el 27 de juliol al Teatre Romà de Sagunt (Sagunt a Escena) i el 28 de juliol a l’ADDA d’Alacant.
«L’Olleria celebra la seua festa patronal amb el recuperat Ball dels Locos, una moixiganga o dansa de pals o carxots que finalitza amb l’elevació de torres humanes. S’acompanya d’una dansada, un sopar col·lectiu i una revetla» Sergi Gómez i Soler
El Ball dels Locos estrenà la figura «Benicadell» durant la XXII edició de la festa de la Magdalena de l’Olleria, que comptà també amb la col·laboració de l’Agrupació «La Nova» i el cantaor Juan Carlos Colomer.
22 anys després de recuperar el «Ball dels Locos» , la festa continua sorprenent any rere any. Durant aquesta edició es presentà la nova figura «Benicadell», un homenatge a la nostra terra, i en especial a aquesta emblemàtica serra de les Comarques Centrals Valencianes.
La festa començà amb un passacarrers pel poble que finalitzà a la porta de l’Esglèsia, on el Ball dels Locos representà el popular «retaule». Seguidament, començà la dansà fins a la Plaça de la Vila.
El periodista Jovi Vidal fou l’encarregat de pregonar aquesta edició de la Magdalena. Destacà el poder dels moviments socials i la cultura popular valenciana mitjançant la cançó «Viure», d’Obrint Pas. Seguidament, començaren els balls del grup de danses «El Revol», juntament amb el grup de Danses d’Ontinyent, enguany acompanyats amb la música de la colla La Morralla i l’Agrupació «La Nova» de l’Olleria, juntament amb el cantaor Juan Carlos Colomer. Sonaren peces com «La Jota de Xàtiva», «La Dansa del Vetlatori», «La Malaguenya de Barxeta» o «La Jota de l’Olleria», totes arranjades per a banda i colla.
Per altra banda, El Ball dels Locos (amb membres de la Muixeranga de Pego) ens delectaren amb les figures «Els Alcoianets» o el Ball de Carxots típic de l’Olleria, a més de «Benicadell», que emocionà a tot el públic congregat a la plaça.
Presentació de la figura «Benicadell»
La festa de la Magdalena continuà a la Casa Santonja amb un sopar popular i l’actuació del grup d’ska Ràdio Rude.
En breus podeu gaudir del reportatge complet en vídeo de la XXII Festa de la Magdalena de l’Olleria.
Joan Tardà, diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés, oferí una xarrada sobre «memòria i republicanisme» al Club d’Amics de la UNESCO d’Alcoi. El polític català emfatitzà la necessitat de reparar a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme per enfortir els valors democràtics d’un estat que ha d’afrontar tot tipus de violències i conflictes socials en l’actualitat.
Tardà inicià la seua intervenció fent referència a «l’anomalia del cas espanyol» pel que fa a l’assumpte de la memòria històrica. «Totes aquelles societats que han tingut la desgràcia de patir un passat feixista, tard o d’hora, han reparat les víctimes. Ací no». Tant és així que, segons indicà, arreu del món es parla del «model espanyol d’impunitat».
This content is blocked
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Tardà plantejà la necessitat d’associar la reparació de les víctimes amb la memòria històrica, ja que, segons afirma, és l’única forma d’enfortir els valors democràtics d’una societat. «Totes les democràcies han trobat la manera de reparar les víctimes i jutjar els botxins». Així, assegurà que si no es realitzen accions concretes per condemnar els crims contra la pau i la humanitat, acaben per banalitzar-se.
Durant l’acte, es recordaren els milers de republicans deportats als camps d’extermini nazi després de la Guerra Civil. Aquestes persones foren considerades «apàtrides» per part de l’estat espanyol, enemics del règim franquista. Sense pàtria ni refugi, molts acabaren els seus dies a Mauthaussen i altres camps. Avui dia, l’estat espanyol no reconeix les seues responsabilitats al respecte.
Tardà assenyalà que el fet de no reparar a les víctimes significa assumir com a vàlida una legalitat nascuda d’un colp d’estat. Així, considera que l’actual Llei de la Memòria Històrica, instaurada el passat 2007, és totalment insuficient per no reconéixer a les víctimes de forma jurídica. D’aquesta forma, se’ls nega la possibilitat de dur a terme qualsevol tipus d’acció o denúncia, tant a ells com als seus familiars més directes. Aquests últims, per la seua banda, lluiten dia a dia i incansablement per assolir petites accions, com ara la possibilitat de documentar les causes reals de les morts dels seus parents. Als expedients oficials, les defuncions de nombrosos republicans apareixen classificades com a «morts naturals», malgrat que foren víctimes d’afusellaments i assassinats de tot tipus.
«Cal reparar les víctimes per enfortir els valors democràtics de la societat»
Contràriament a les postures que defensen que és innecessari «desenterrar morts i vells fantasmes del passat», Tardà considera imprescindible recuperar la dignitat de les víctimes. No debades, reparar a les víctimes va de la mà d’un enfortiment democràtic. «Té molt a veure amb la forma en què haurem d’encarar futures violències, com el racisme o la xenofòbia», que, malauradament, incrementen a passes agegantades als països europeus.
A Catalunya, existeix la Llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes. L’aprovació del text comportà un gran impacte emocional, ja que es féu públic el nom d’unes 64.000 víctimes del franquisme. Els familiars han descobert, per fi, moltes dades desconegudes fins al moment, com podrien ser els anys de presó que patiren les seues persones properes, o l’any exacte en què varen ser executats. La llei tan sols atén a les víctimes emmarcades en Catalunya, però moltes pertanyien a altres indrets de l’estat. «Quantes d’aquestes víctimes són Valencianes? Cal investigar-ho», afegí Tardà.
Així doncs, el diputat va cloure la seua intervenció anunciant que la llei catalana arribarà com a proposta al parlament espanyol amb l’objectiu i el desig que la resta de grups polítics que formen la cambra consideren igualment important l’educació de les noves generacions en l’antifeixisme i els valors democràtics.
La segona edició de la Ruta de Contacontes va fer parada anit en la població de l’Orxa, on menuts i grans gaudiren de contes a la fresca.
La narradora oral Almudena Francés i el grup Anbelú d’Alcoi foren els encarregats d’amenitzar la jornada a l’Orxa. Tots els assistents passaren una bona estona escoltant històries divertides, curioses, participatives i en clau valenciana, despertant la imaginació de grans i petits, mentre recorrien alguns dels indrets més característics del poble, com la Plaça de l’Església o el llavador.
Aquesta iniciativa, organitzada per la Mancomunitat de Municipis de l’Alcoià i el Comtat en col·laboració amb Escola Valenciana, esta sent tot un èxit pel que fa a la participació. Les pròximes parades són Xixona (18 de juliol), Benimarfull (22 de juliol) i Penàguila (27 de juliol) on participaran també les veïnes i veïns de la població.
Fàtima Sanmiguel, acompanyada d’un grapat d’alumnes de Com Sona l’ESO, encetaren l’acte a l’Espai Torreta de Cocentaina amb una simpàtica presentació musical explicant aquest projecte juvenil i els motius que han portat a la Coordinadora a premiar-lo.
Seguidament fou el torn per al contestà Josep Alcover, creador del projecte, qui arreplegà el III Premi Valor i explicà a tots els assistents la feina realitzada en cada edició per a que centenars d’alumnes aprenguen música, però el més important, aprenguen a ser persones. La trobada musical, que ja va per la dihuitena edició, uneix a professorat i alumnat de l’escola pública en un macroconcert amb 1500 músics d’arreu dels països catalans.
Finalment, alguns alumnes de COM SONA L’ESO interpretaren un recull de cançons en diferents idiomes i en acabar l’acte es feu un sopar de germanor per a tots els assistents.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
La Castalla Bone & Friends interpreta l’obra «Doctor Decker«, de Christian Lindberg, amb una divertida representació teatral a càrrec d’alguns membres de Tres Teatre. Una tortuosa visita al dentista fou el motiu que inspirà a Lindberg per a composar aquesta peça.
Davant l’èxit de l’anterior edició, amb uns 2.500 assistents aproximadament, enguany s’hi han afegit més pobles a un programa que uneix la promoció del turisme cultural i la divulgació del patrimoni oral valencià.
Les rutes de la Mancomunitat s’emmarquen en un projecte coordinat per l’escriptor i mestre Francesc Gisbert, responsable de la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i el Comtat, sota el títol «Un estiu de llegenda». Entre els contacontes que passaran a explicar històries pels nostres pobles es troben Almudena Francés, Rosanna Espinós, Rosa Fraj, Sílvia Colomer, Óscar Lara, Lluís Abad, el grup Anbelú i escriptors i divulgadors com ara Joan Borja de la Universitat d’Alacant, Víctor Labrado o Jordi Raül Verdú.
Les rutes d’estiu tindran lloc per la vesprada, a poqueta nit (19:30h), i consisteixen en una passejada d’una hora per tres escenaris de cada poble, on diversos contacontes explicaran llegendes i rondalles, sovint amb la col·laboració de veïns del poble. Són gratuïtes, gràcies a la Mancomunitat, i per a tota la família, grans i menuts.
El projecte continua el pròxim 18 de juliol a Xixona, el 22 de juliol a Benimarfull i el 27 de juliol a Penàguila. A l’agost, vindran les rutes d’Alfafara el 3 d’agost, Gaianes el 6 d’agost, Agres el 3 de setembre, Alqueria d’Asnar el 16 de setembre, i Muro el 17 de setembre. Entrada la tardor, les rutes es traslladaran a Banyeres el 27 d’octubre, a Alcoi el 28 d’octubre, i a Cocentaina el 18 de novembre.
L’horari i punt de trobada de cada ruta s’anunciarà en www.alcoiacomtatpelvalencia.org .
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Millena celebra les seues Festes Majors al voltant del segon diumenge de juliol. Antigament, les festes se celebraven al mes de març, coincidint amb l’equinocci de primavera.
La festivitat gira al voltant d’un xop, carregat de simbolisme. L’arbre és escollit pels participants de la festa per les seves qualitats i es talla i trasllada col·lectivament fins al poble. El moment culminant arriba dos dies després amb La Plantà del Xop a la Plaça de l’Ajuntament.
La festa simbolitza la fecundació de la terra, la vinguda de la primavera. El ritual, a més a més, permet a la població reforçar els seus vincles amb la natura i l’entorn que els envolta.
«Una al·lusió fàl·lica a la virilitat i fertilitat tant de l’home com de la naturalesa, una demostració de vigor i esforç comunal en honra a la naturalesa (…). Encara que maquillat de tradició religiosa i transformat pel pas del temps, cada any per aquestes dates i en la veïna població de Millena, encara podem veure viva l’ancestral tradició iniciàtica d’alçar el tronc d’un arbre en senyal d’unitat social, força viril, i agraïment a la mare naturalesa. » La Plantà del Xop» al blog de El Socarraet .
A Altea celebren «La Plantà de l’Arbret» pel solstici d’estiu, en honor a Sant Joan. Una festa semblant a la de Millena, que l’escriptor d’Altea Francesc Martínez i Martínez descriu com: «consistix anar els majorals la vespra del día de Sant Joan y tallar un arbre, el mes alt y dret que troben en el terme, de la clase que’s diuen jops (xops). Al so de tabalet y donsaina el porten, acompanyats per tota la gicalla del poble, a la plaça de l’Esglesia, ahon el planten després de haverlo netejat de rames fins al caramull(…).
Utilitzem cookies per optimitzar la teva experiència i analitzar el trànsit. Les pots acceptar, rebutjar o personalitzar la teva elecció en qualsevol moment.
'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
La festa de Sant Jaume a Onil gira al voltant d’una falla construïda per diversos artistes fallers/foguerers locals. Així, durant tot un cap de setmana es realitzen cercaviles al ritme de dolçaina i tabalet, dinars i sopars populars, o revetlles temàtiques. Durant les darreres edicions s’ha comptat, a més, amb la presència d’alguns càrrecs participants de les Fogueres d’Alacant.
La «Falla de Sant Jaume» és possible gràcies al finançament d’entitats i comerços locals i l’aportació popular obtinguda a través de rifes i activitats participatives. La festa gosa de bona salut en l’actualitat gràcies a la bona acollida que rep per part d’institucions i assistents.
