'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
Castell de Castells posa el punt final a les seues Festes Patronals el 19 d’agost, DIA DELS JOVES, amb una bonica i divertida desfilada de Moros i Cristians, on tot el poble està convidat a participar.
Mal Passet – Creu Daurà – 15 aniversari (Francisco Valor Llorens)
«CREU DAURÀ«, la popular obra del compositor contestà Francisco Valor Llorens, celebra 15 anys amb un nou arranjament per a dolçaines i metalls. Fou interpretada per la colla Mal Passet, sota la batuta de Francisco Valor, durant el 13è Concert de Festes al Palau Comtal de Cocentaina.
Castalla Bone & Friends – Eastwind (Jean-François Michel)
La Castalla Bone & Friends interpreta «EASTWIND«, de Jean-François Michel. Un duel de melodies zíngares entre la trompeta de Lluís González i el trombó del castellut Jordi Berbegal Rico.
Mal Passet – Dragons (Vicente G. Casanova Martínez)
«DRAGONS«, ballet moro de Vicente Gabriel Casanova Martínez, interpretat per la colla Mal Passet i sota la batuta del seu compositor durant el XIII Concert de Festes.
King Rotten presenta el primer àlbum ‘No Man’s Land’
King Rotten és una banda de hardcore, doom i sludge metall, formada a finals de 2013 a Beneixama (Alacant). El passat mes de juliol presentaren en públic el seu primer treball discogràfic, «No Man’s Land».
Els seus components provenen d’altres formacions, com ara Fuckop Family, One Night Stand o Mustakrakish. Les seues influències musicals són nombroses, ja que cada membre de la banda aporta la seua pròpia visió al projecte. Entre elles podem trobar grups com Black Sabath, Down, Crowbar, Mastodon o Pantera. També, però, altres més recents com Asking Alexandria, Memphis May Fire, Parkway Drive o Architects.
King Rotten començà el seu camí com a grup component temes al local d’assaig, buscant un so propi i original. El so de la banda es caracteritza per ser dens, pesat i, fins i tot de vegades, asfixiant. Malgrat tot, també és molt harmònic, pur i orgànic. Aposten pels canvis ràpids, fugint de tempos, riffs i ritmes típics, sempre busquen anar més enllà.
La banda es presentà en directe el passat 2014, al XII Beneixama Rock, moment en què ja comptaven amb un repertori propi. El primer tema propi, «No Man’s Land» va veure la llum en 2015, i va estar gravat i autoproduït per Joan Puig i la banda en Dogma Records, i barrejat per Pedro Martínez, d’Estudis Einstein.
Després de diverses actuacions i de l’enregistrament en vídeo de la cançó «Against the Odds», en juliol de 2016 veu la llum el primer àlbum, que consta d’un total de 8 cançons gravades, mesclades i masteritzades en Dogma Records, i produïdes, de nou, per Joan Puig. El disseny gràfic arriba de la mà de Víctor Vera Baena i Sergio Muñoz Villaescusa, de Diesign.
Pots escoltar-lo a continuació:
Un taller muixeranguer i l’actuació de Toni de l’Hostal culminen la segona jornada de la ‘Fira Ferotge’
Els actes de la Fira Ferotge continuen a la capital de la Costera de la mà de l’Ateneu Popular de Xàtiva, que ha enllestit una programació inclusiva, lliure i participativa.
La segona jornada de la Fira Alternativa de Xàtiva, «La Fira Ferotge», s’inicià al voltant de les 19h amb un taller muixeranguer. Així, membres de la Muixeranga de Xàtiva marcaren les directrius bàsiques per tal d’iniciar-se al món de les torres humanes. El taller estava obert a la participació de petits i grans, per tal d’estimular la participació dels més joves i la cooperació dels seus familiars.
Tot seguit, els assistents gaudiren d’un sopar «de pa i porta» en germanor a la plaça de Sant Jaume, seu de la gran majoria d’activitats que organitzen els integrants de l’Ateneu Popular. Amb l’estómac ple, arribà el torn de l’actuació de Toni de l’Hostal, el carismàtic cantautor de l’Alcúdia. L’artista interpretà un recull dels seus grans èxits, sempre en clau humorística i jocosa. Així, feu la seua particular oda al valencià apitxat, a l’arreplegada de la taronja en l’horta o als primers valencians que foren a conquerir l’oest. El show finalitzà amb «Tornem a la morera», a petició d’un dels espectadors.
Els actes de la Fira Ferotge s’iniciaren el passat dilluns amb un homenatge a la cantaora Lola Tortosa, on participaren Ahmed Touzani i Pep Gimeno Botifarra. Aquesta vesprada-nit, però, hi haurà un espectacle infantil a càrrec de la narradora oral Almudena Francés, un concurs de truites, coques i postres i, finalment, l’actuació de Morena, presentant el darrer CD «Tradipatxanga».
11 photos
La colla Mal Passet enalteix la música festera interpretada amb dolçaina i percussió
Al XIV Concert de Festes que ofereix la Colla Mal Passet es barrejà el so de les noves i avantguardistes peces arranjades per a dolçaines i tabals, amb les melodies més emblemàtiques de la música festera. Així, la distintiva marxa cristiana ‘Creu Daurà’ celebrà al pati d’armes del Palau Comtal de Cocentaina el 15é aniversari de la seua creació.
La XIV edició del concert de festes que anualment ofereix la Colla Mal Passet de Cocentaina fou a benefici de T.A.P.I.S Cocentaina, el Taller per a la Prevenció i Inserció Social destinat a persones que pateixen alguna malaltia crònica.
La música festera arribà al Palau Comtal de Cocentaina amb “El Ball del Moret”, una marxa mora clàssica de Gustavo Pascual Falcó, arranjada per primera vegada per a colla de dolçaina i tabal pel mestre Hipòlit Agulló. Tot seguit, la colla donà una emotiva benvinguda als tres nous membres que formaran part del Mal Passet: Guillem Barceló, Adri Ferràndiz i Elena Francés.
Els dolçainers i tabaleters continuaren amb “Cristians de la Marina”, una marxa cristiana de Víctor Vallés Fornet. L’obra, guardonada amb el 1r premi en la 1a edició del Concurs de Composició per a dolçaines i percussió Vila de Biar 2017, està basada en la introducció de l’Amor Brujo de Manuel de Falla. A continuació, sonà la marxa mora “Alqarya”, de José Rafael Pascual Vilaplana. “Alqarya”, que fa referència a la denominació àrab de l’Alqueria, és un homenatge a Jaume Gosálbez, director de la colla de l’Alqueria i dolçainer a La Xafigà. El Mal Passet, a més a més, va voler dedicar la peça a les filaes Mudèjars i Bequeteros de Cocentaina, que enguany celebren el 75 aniversari de la seua fundació.
El pas masero “Cavalló”, del compositor contestà Iñaki Lecumberri Camps, va estar dedicada a la capitania de la comparsa Maseros de Castalla l’any 2012. La peça, dirigida pel mateix autor que pujà a l’escenari, recull algunes de les tonades més tradicionals a la capital de la Foia, com ara la “Jota del Castellut” o el “Fandango rodat”.
El concert continuà amb “Solstici”, del compositor ontinyentí Xus Gandia. Aquesta marxa mora compta amb una estructura clàssica, però també amb sonoritats modernes. L’obra, que fou dirigida pel mateix autor, està dedicada al seu nebot, ja que va nàixer durant el Solstici d’Hivern.
Per finalitzar la primera part del concert, sonà “Aldebaran”, un ballet moro que Saül Gómez i Soler dedica a les tradicions ontinyentines. L’obra, que compta amb sonoritats molt avantguardistes i rítmiques, sonà durant l’acompanyament de l’ambaixada de la comparsa dels Mossàrabs d’Ontinyent l’any 2009.
La segona, que comptà amb la incorporació a l’escenari d’un grup de metalls, s’inicià amb la marxa cristiana insígnia i referent en l’àmbit de la música festera. “Creu Daurà”, de Francisco Valor Llorens, sonà arranjada per a colla de dolçaines i metalls amb motiu del 15é aniversari de la seua composició. L’espectacle continuà amb “Dragons”, altre arranjament per a dolçaina i metalls estrenat al concert de festes. Aquest ballet moro, creat i dirigit per Vicente G. Casanova, incorpora alguns motius melòdics de la banda sonora de la famosa sèrie Joc de Trons. La peça, que descriu l’atac d’un drac a un poble i la salvació arribada de la mà de Sant Jordi, es tracta d’una metàfora musical de la lluita continua entre el bé i el mal.
La nit continuà al Palau Comtal amb l’estrena absoluta de “Clara”, de Saül Gómez i Soler. La marxa mora, dirigida pel mateix autor, està dedicada a la favorita del capità moro d’Ontinyent de la filà Càbiles, Clara Micó. La peça acompanyarà durant la seua desfilada a les pròximes festes de 2017. A continuació sonà “Cavallers de Mariola”, una marxa cristiana de José Francisco Molina Pérez. L’obra es troba emmarcada en la gravació de “Amor per la música”, una recopilació de quatre CDs coordinada pel compositor i que compta amb la participació del Mal Passet.
“JJ Cervino”, marxa mora de Saül Gómez i Soler, fou el darrer arranjament estrenat per a dolçaina i metall de la nit. L’obra, dedicada a José Joaquín Cervino, ha estat creada amb motiu del dos-cents aniversari del seu naixement. Cervino, que sempre va considerar Ontinyent casa seva, fou un escriptor romàntic reputat del segle XIX.
El concert de música festera finalitzà amb “Immortal”, de la mà de Francisco Valor Llorens. Aquest ballet cristià fou creat per tal d’acompanyar al ballet de la capitania dels Cids d’Alcoi l’any 2012. L’obra se centra en la figura de l’emblemàtic cavaller, el Cid Campeador, amb molta rellevància rellevància al passat històric del País Valencià.
Com no podia ser d’altra forma, el “Visca la Festa”, l’himne de les festes de Cocentaina, va cloure l’edició número catorze del concert previ a les festes de la capital del Comtat que, any rere any, ofereix la Colla Mal Passet per obrir boca i encendre l’esperit i la devoció pròpia d’aquestes dates. També, per descomptat, per reivindicar la presència i la proliferació de composicions de música festera per a colles de dolçaines i percussió.
Balones reivindica la figura de Martí Gadea, pare del folklorisme a les comarques centrals
El grup d’Amics de Martí Gadea es va presentar anit al poble de Balones. El col·lectiu naix amb l’objectiu de dinamitzar la cultura a la comarca i voltants, i posar en valor la figura, l’obra i el llegat literari del sacerdot, considerat per molts com el precursor del folklorisme a les Comarques Centrals Valencianes.
La idea per crear el col·lectiu va nàixer l’any 2013, moment en què Balones acollí la Trobada d’Escoles Valencianes de l’Alcoià i el Comtat. Així, el consistori local, junt amb la col·laboració de la Coordinadora pel Valencià d’aquestes comarques, decidí posar-se en marxa amb la feina. La jornada d’ahir, prèvia a les festes patronals de Balones, fou l’inici del projecte cultural que pretén reivindicar la figura d’un dels fundadors dels estudis folklòrics i la cultura popular valenciana.
La presentació constà d’una xarrada sobre la vida i obra de Joaquim Martí Gadea a càrrec de Vicent Vidal, professor al departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant i expert en folklorisme, de la lectura d’alguns dels seus textos per part de Javier Molina, i d’un contacontes per als més menuts a càrrec de l’actriu i narradora oral Rosanna Espinós.
Joaquim Martí Gadea, nascut a Balones, exercí com a sacerdot a diferents pobles del País Valencià. El seu permanent contacte amb la gent el portà a enllestir alguns llibres, on arreplegava tot un seguit d’aspectes folklòrics de cada lloc, com ara costums, cançons, rondalles, endevinalles, acudits, etc. Sempre feu ús d’un to humorístic o satíric en alguns casos, ja que el seu principal objectiu amb la tasca de recol·lecció no era altre que fomentar l’entreteniment. I divertir-se, per descomptat.
A banda de trets literaris i lingüístics interessants, aquesta «collita» de cultura popular deixa entreveure el mode de vida característic als pobles valencians a finals del segle XIX. La majoria de les localitzacions a què es fa referència en les seues obres, com no podia ser d’altra forma, s’emmarquen dins de l’àmbit territorial de les Comarques Centrals Valencianes. No debades, Martí Gadea exercí el sacerdoci a localitats com ara Balones (el Comtat), Pedreguer (Marina Alta) o Anna (la Canal de Navarrés).
Així doncs, sembla necessari recuperar, estudiar i reivindicar tot aquest llegat literari provinent de l’oralitat que, en alguns casos, continua latent i de plena actualitat als nostres pobles. «Quan llegim a Martí Gadea no només llegim literatura, també història, llengua, folklore…». Així, i segons indicà el professor Vidal, conéixer l’obra de Martí Gadea no tan sols serveix per a divertir-se (que també, i molt!), també es llig amb una intencionalitat didàctica, per entendre el món de fa alguns segles, i per comprendre, també, d’on som i d’on venim culturalment.
El grup d’amics de Martí Gadea, creat per recuperar i dignificar l’obra del sacerdot, inicia el seu camí al 180 aniversari del naixement de l’autor. En 2020, es compliran cent anys de la seua mort i, potser, serà el moment idoni per fer balanç d’un treball que s’emprén amb empenta i il·lusió.
Colla El Cudol – Luthier Aliaga (Antoni de la Asunción)
«LUTHIER ALIAGA«, pasdoble d’Antoni de la Asunción Andrés, interpretat per El Cudol de València durant el XIII Festival de Colles de la colla Mal Passet de Cocentaina.
‘Mon anem a Agost, a Agost mon anem…!’
Com cada 31 de juliol des de fa molts anys (no se sap quants amb exactitud) les xiquetes i els xiquets d’Onil mamprenen el popular viatge a Agost. A ritme de dolçaina i tabalet, caminen pels voltants del poble fins a pujar a un autobús que els hauria de portar a la localitat veïna de l’Alacantí.
Aquesta tradició consta d’una animada cercavila pels carrers del poble abans d’emprendre el «viatge a Agost». Les xiquetes i xiquets esperen aquest moment amb il·lusió, carregats amb motxilles i entrepans per passar una nit alegre i divertida en la localitat veïna. Els menuts, junt amb les mares, pares, avis i els membres de la colla de dolçainers i tabaleters criden a una veu: «Mon anem a Agost, a Agost mon anem…!». Lligat a l’entusiasme dels infants, cada tonada desprén enyorança per part dels grans.
La marxa s’inicia al voltant de les 21h a la placeta de la Malva, al centre històric d’Onil. Després d’un llarg recorregut, un autobús espera a la gran gentada per començar el trajecte. Enguany, l’assistència va ser multitudinària, i l’autobús va haver de realitzar diversos viatges. «Sorprenentment», el vehicle ha de tornar al poble pocs minuts després de sortir, atenent a alguns inconvenients que impedeixen l’arribada a Agost. El fet no és inèdit ni puntual, ja que cada any el viatge pateix un infortuni diferent: l’autobús es trenca, els habitants d’Agost han patit una epidèmia i no poden rebre visitants, Agost està inundat perquè ha plogut molt, la carretera està tallada…
Per si encara no ho heu esbrinat, aquest viatge es tracta d’un petit engany que se’ls conta als més joves, aprofitant el simbolisme que hi ha entre el canvi de mes, i el nom de la localitat d’Agost, a la comarca de l’Alacantí. Així, esdevé una excusa per tal de fer festa popular, i crear un ambient joiós i festiu al poble durant aquesta nit d’estiu. Per mitigar un poc la decepció dels xiquets, a la plaça Major els esperen tota mena de dolços i llepolies, a més del ja tradicional meló d’Alger fresquet.
Com déiem, es desconeix l’origen exacte d’aquesta tradició que ha perdurat fins a l’actualitat al poble d’Onil. Les versions, per descomptat, són nombroses. Alguns afirmen que va ser un home resident a la plaça de la Malva qui va inventar la tradició, i era l’encarregat d’apuntar als menuts en una llista per tal d’anar a Agost. Altres creuen que la festa naix per l’afany dels xiquets de «muntar a qualsevol lloc», i l’ànsia amb què esperaven antigament poder pujar a un carro, i actualment a un autobús, que els duguera d’excursió. Amb tot, avui dia no sabem si aquestes explicacions són certes, ni si encara n’hi haurà més de diferents. Una vegada «a Agost», com cada any, el viatge fictici ha arribat al seu destí.
26 photos
Cocentaina mostra la seua història amb rutes guiades pel terme i els castells
L’ajuntament de Cocentaina incentiva el turisme a la capital del Comtat a través d’un programa de rutes guiades i teatralitzades que passen per indrets tan emblemàtics del poble com el Palau Comtal o els castells de la vila.
Des del passat mes d’abril, i fins a les darreries d’octubre, Cocentaina organitza dues modalitats de rutes guiades pel terme de la vila. La primera es tracta d’una ruta teatralitzada que pretén abastar el període comprés entre l’Edat Mitjana i l’Art Decó durant un recorregut aproximat de dues hores i mitja. La segona, però, es tracta d’una visita en minibus a les dues fortaleses situades al terme: el castell de Cocentaina i el castell de Penella.
El castell de Cocentaina consta d’una distintiva torre d’estil gòtic de planta quadrada. A mitjans del segle XIII va ser el primer objectiu militar durant les sublevacions musulmanes. Els seus murs carregats d’història són testimoni de diferents períodes culturals. La construcció del castell de Penella, per la seua banda, data de finals del segle XIII. Malgrat trobar-se pràcticament en ruïnes, encara es conserva la seua torre major adossada a la muralla.
Ambdues rutes s’inicien al Palau Comtal de Cocentaina i, per tal de realitzar-les, cal inscriure’s prèviament telefonant a l’Oficina de Turisme local. El preu de les activitats és de 5€ per als adults, i gratuït per als menors de 12 anys que acudisquen en família.
Consulta les pròximes dates al cartell!
10 photos
Gatillazo enlaira Beneixama a cop del punk rock més contundent
L’actuació de Gatillazo fou un dels punts forts del desé aniversari del Beneixama Rock, que arribà carregat d’un ampli ventall de ritmes musicals.
Kanela en Rama encetà la nit de concerts interpretant alguns temes del seu darrer treball discogràfic, «Gladiadores». Els de Villena oferiren una bona dosi de ska fusionat amb punk, rock o reggae entre altres estils. Tot seguit, Malson, grup de punk hardcore amb influències de bandes de punk americà i nacional, presentà en directe el seu últim EP, «Entropia», malgrat que també feren sonar alguns dels seus temes més emblemàtics, com ara Màrtirs o La Paraula.
Sens dubte, un dels moments més especials de la nit vingué de la mà de Gatillazo. Amb la veu d’Evaristo al capdavant, els d’Euskal Herria interpretaren tot un seguit de temes inclosos al seu darrer treball «Cómo convertirse en nada», com ara Skk o Fóllate al líder. Cançons i temàtiques que continuen d’actualitat avui dia, i que critiquen moments històrics com la transició o pràctiques socials com la religió. Com no podia ser d’altra forma, el grup també feu sonar alguns himnes de La Polla Records, l’anterior formació d’Evaristo Páramos. Junt amb el públic, dalt i baix de l’escenari i tots a una veu, cantaren de nou Txus, Johnny o Odio a los partidos, amb que finalitzaren un concert memorable.
A continuació, la formació d’Alademoska pujà a l’escenari amb «l’ska de batalla», tal com defineixen el seu estil musical. Els de Villena presentaren el seu tercer treball discogràfic «Revolución», una simbiosi de ritmes que versen entre l’ska, el rock, el reggae o la rumba. Per descomptat, també feren sonar alguns dels seus grans himnes, com ara Caminito al bar.
Kontaminació Akústika repetiren un any més a l’escenari del Beneixama Rock. Els de Biar interpretaren temes del seu darrer treball discogràfic, «Voraviu», com ara No puc dir el teu nom o Germanor. També, però, delectaren al públic amb altres cançons ja consolidades a la seua discografia, com Vestits amb paraules noves. Kontaminació Akústika barrejà sons reggae, funky o balkan amb el so tradicional de la dolçaina, música electrònica i percussió llatina.
Finalment, King Rotten, grup local de metal, presentà en casa el seu darrer disc, «No Man’s Land». Els de Beneixama ja són veterans al festival i, com no podia ser d’altra forma, varen cloure el desé aniversari amb els sons més contundents de la nit.
34 photos
