Diània, poble a poble: Millena, un poble viu

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Millena és la segona parada del nostre viatge pels pobles de Diània. El municipi més alt de la Vall de Travadell, i els seus habitants més joves lluiten per revitalitzar la vida al poble a través de propostes culturals ben variades. Millena evoca la història i la natura a través dels seus trets més distintius: l’Om tricentenari, la Festa del Xop, les innumerables fonts o l’emblemàtic castell de Travadell.

Diània, poble a poble: Millena, un poble viu

“Diània, poble a poble” pretén ser un recull d’allò més característic dels nostres municipis: festivitats, gastronomia, personalitats o monuments i llocs d’interés que els fan únics. Això sí, mai des d’una perspectiva equidistant: ens endinsem, i tractem amb qui millor coneix i estima la llar: els seus habitants.

El terme de Millena, a la comarca del Comtat, és un poble menut i tranquil, d’uns 200 habitants, però que compta amb un important patrimoni històric i natural, com ara el castell de Travadell, l’església de Sant Josep, la penya del Diable, innumerables fonts, i el seu popular Om tricentenari, que presideix la plaça de l’Església.

Diània, poble a poble: Millena, un poble viu

Malgrat que la denominació oficial és Millena, seria més convenient utilitzar el topònim ancestral del poble, «Billeneta», que té l’origen en una masia musulmana situada als voltants de l’històric castell de Travadell. Aquest, possiblement fou ocupat per la Corona d’Aragó entre 1245 i 1248, servint d’enllaç entre els castells de Cocentaina i Planes.

L’economia de Millena es basa actualment en l’agricultura de secà: oliveres, vinya, ametlers i cereals, i també hi ha certa activitat en l’àmbit del turisme rural.

Diània, poble a poble: Millena, un poble viuPel que fa a les Festes Majors, se celebren entorn del segon diumenge de juliol. Antigament, les festes se celebraven al mes de març, coincidint amb l’equinocci de primavera. Posteriorment, s’enmarcaren al període estival, per fer-les extensibles a més gent. Les milleneres i els milleners gaudeixen, així, de quasi tot un mes d’activitats culturals prèvies i posteriors als dies centrals de festa.

Diània, poble a poble: Millena, un poble viu

En honor a Sant Josep i Sant Roc, els dies festius giren al voltant de la figura d’un arbre de grans dimensions. L’arbre és escollit pels participants de la festa per les seves qualitats, es talla i trasllada col·lectivament fins al poble. Dies després, es planta de nou amb l’ajuda de cordes, grues i altres tecnologies.

«La Plantà del Xop» simbolitza la fecundació de la terra. El ritual, a més a més, permet a la població reforçar els seus vincles amb la natura i l’entorn que els envolta.

Diània, poble a poble: Millena, un poble viu
Cal destacar, finalment, la feina duta a terme pel col·lectiu de joves La Rabosa. L’associació treballa per tal de revitalitzar el poble programant diversos actes culturals al llarg de l’any, a banda d’organitzar el festival autogestionat Travafest, per donar la benvinguda a la primavera.

Per fi, sense més dilació, benvinguts a Millena: poble d’interior, ric en història, festes i tradicions, situat en un entorn natural entranyable que us animem a visitar i conéixer!

IX Festitrò – L’Orxa 2017

0

Novena edició del FESTITRÒ, el festival de música infantil en valencià. Aquest encontre musical fou un dels actes previs a la XXX Trobada d’Escoles Valencianes de L’Orxa.

8:10 EL FUTUR EN EL PRESENT – CEIP FRANCISCO CLOQUELL DE L’ORXA I CEIP PERPUTXENT DE BENIARRÉS.
10:54 ALCOI – CEIP MIGUEL HERNÁNDEZ D’ALCOI
14:41 ALEGRIA – CEIP RICO SAPENA DE CASTALLA
17:19 ELS OCELLS HAN ARRIBAT – CEIP EL ROMERAL D’ALCOI
20:00 CERCAVILA
21:54 DEIXA PASSAR LA TEUA LLENGUA – CEIP SAN JUAN BOSCO DE COCENTAINA
25:02 LA LLUNA LA PRUNA – CEIP HORTA MAJOR D’ALCOI
26:50 SOMNIS D’INFANT – CEIP DIVINA AURORA DE BENEIXAMA
29:42 CANÇÓ DE LLIBERTAT – CEIP MARE DE DÉU DEL CARME DE LA CANYADA
32:11 ARRIBA EL FACEBOOK – CEIP SANT JAUME D’ONIL
36:49 LA VOLTA AL CRA – CRA MARIOLA BENICADELL D’AGRES ALFAFARA I GAIANES.
39:59 CERCAVILA
42:08 LA DANSA DE LA MAGRANA – CEIP EL BRACAL DE MURO
44:28 ESCOLTA-HO EN EL VENT – CEIP MONTCABRER DE MURO
47:10 TENIM UN SOMNI – CEIP MONTCABRER DE MURO
50:39 CHUMINADE – CEIP MARE DE DÉU DE LA SALUT D’ONIL
52:41 CONGO – CEIP ALFONSO INIESTA DE BANYERES DE MARIOLA
55:34 ENTREGA DE DIPLOMES
01:01:22 EL FUTUR EN EL PRESENT – CEIP FRANCISCO CLOQUELL DE L’ORXA I CEIP PERPUTXENT DE BENIARRÉS.
01:03:51 THE END

La Universitat d’Estiu de Ca la Mera torna a Ontinyent al mes de juliol

0

L’ateneu Ca la Mera d’Ontinyent posa en marxa la quarta edició de la Universitat d’Estiu, que enguany compta amb tot un seguit de cursos i tallers ben variats. Des del col·lectiu Joves Meruts reivindiquen aquest concepte d’universitat com a punt de trobada per a gent de diferents edats, amb ganes d’aprendre i compartir coneixements.

Els tallers s’ofereixen de manera totalment gratuïta, i aborden una gran quantitat de matèries: versen entre l’aprenentatge de tècniques tradicionals, com ara la confecció de cistelles de vímet, fins a d’altres més innovadores, com un curs per aprendre a dissenyar una instal·lació solar fotovoltaica autònoma. Per a apuntar-se, cal enviar un correu electrònic a info@meruts.org, amb l’assumpte «Universitat d’estiu», les dades de contacte i el taller triat. Les places d’alguns tallers són limitades.

Ca la Mera continua reivindicant l’autoaprenentatge i l’autoformació gratuïta en l’àmbit dels ateneus populars. L’objectiu final no és altre que trencar amb els esquemes tradicionals de l’educació reglada, per demostrar que tothom té coses per a aprendre i ensenyar.

Entre d’altres, hi haurà un taller de creativitat a través del dibuix, a càrrec de Jose Montagud, graduat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València; dansa i moviment, a càrrec de Beatriu Casanova, de la Companyia de dansa Pampol’s de Xàtiva; danses tradicionals, per aprendre a ballar les danses de carrer d’Ontinyent; tallers de risoteràpia i autohipnosi, a càrrec de la psicòloga Isabel Mateu; o un taller de cuina de la mà de Casimir Romero. Per la seua banda, Joan Olivares impartirà el taller per confeccionar les cistelles de vímet amb la tècnica tradicional.

La nova edició de la Universitat d’Estiu planteja amb perspectiva de gènere moltes de les activitats programades, com ara un taller d’autodefensa feminista, el taller titulat «Ja ho faig jo», que tracta sobre la desigual atribució de les tasques domèstiques, una conferència-debat sobre la història del moviment feminista des dels orígens fins a l’actualitat, o la Ruta per la memòria històrica de les dones, que pretén focalitzar el paper de les dones en períodes tan convulsos com ho foren la Segona República o la Guerra Civil a Ontinyent.

Pots consultar la informació detallada sobre cada taller a través de les xarxes socials dels Joves Meruts.

 

 

 

 

[Resum] IX Festitrò – L’Orxa, 25 de maig de 2017

0

Resum dels millors moments de la novena edició del FESTITRÒ de L’Orxa, el festival musical infantil de l’Alcoià i El Comtat.

MÚSICA: «CANTANT» per Assekes i la Terrasseta de Preixens.

I aquesta és la vida que jo he triat,
defensant el que m’estime,
fent el meu camí cantant.

Jo vull cridar, jo vull ser lliure,
i que siga igual estimar la terra o el teu somriure.

Castalla Bone & Friends – Suite num. 2 (Fernando Velázquez)

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

La Castalla Bone & Friends, sota la direcció de Carlos Esteve i amb Ximo Vicedo com a trombó solista, interpreten la Suite número 2 de Fernando Velázquez.  Compositor español de bandes sonores per a pel·lícules com El Orfanato, Lo Imposible o Un monstruo viene a verme.

Cançons i poesia evoquen el record d’Al-Azraq pel seu 800 aniversari

0

Més de mig centenar de persones s’aplegaren al castell de Perputxent, a l’Orxa, per commemorar el 800 aniversari del visir Al-Azraq. La vetllada cultural combinà música, poesia, ball i natura.

La jornada cultural, organitzada per La Unió Cultural d’Amics de la Vall de Gallinera, l’Ajuntament de l’Orxa i l’escriptor Just Sellés, començà vora les 21h de la nit amb una xarrada a càrrec de José Luis Menéndez, arqueòleg del MARQ d’Alacant. Menéndez explicà el projecte d’investigació i posada en valor del castell de Perputxent, un dels castells clau per conéixer el procés de transició entre la societat andalusí i l’arribada del poder feudal cristià. La investigació desembocarà, també, en un treball de recuperació patrimonial, per convertir la fortalesa en un recurs cultural de primer ordre per a la comarca del Comtat.

Cançons i poesia evoquen el record d'Al Azraq pel seu 800 aniversari
Just Sellés i José Luis Menéndez inicien la vetllada cultural

La nit continuà amb un sopar de germanor als peus del castell. Tot seguit el cantautor Andreu Beneit interpretà algunes cançons en homenatge i record del visir. Les lletres aclamaven l’estima per la terra, per la «nostra Diània» i tot allò que l’envolta. Entre peça i peça, la ballarina Carla Pont delectà al públic amb algunes coreografies de dansa oriental.

Durant l’aniversari, per descomptat, no podia faltar la poesia. El rapsode Joan Femenia encetà el recital poètic dedicat al Blau, on també participaren alguns assistents espontanis. Tots junts llegiren algunes peces d’autors coetanis a Al-Azraq, tot i que també alguns textos creats per a l’ocasió per l’escriptor beniarresí Just Sellés. L’autor aprofità la vetllada per a mostrar l’emotiva producció audiovisual que acompanya cadascuna de les seues presentacions. Les imatges mostraven els indrets més recòndits de Diània «a ull de falcó»: «paisatges rocallosos i tardorencs, castells enlairats, penyals impossibles, poderosos cims i esmolats crestalls, vertiginosos penya-segats, despoblats solitaris i captivadores valls», entre altres vistes.

Cançons i poesia evoquen el record d'Al Azraq pel seu 800 aniversari
Joan Femenia recita poemes a la vetllada cultural per l’aniversari d’Al Azraq

La vetllada cultural en homenatge al 800 aniversari d’Al-Azraq ve celebrant-se des de ja fa tres edicions. Després de visitar dos dels castells més emblemàtics per al visir, es planteja la possibilitat de realitzar la quarta al poble d’Alpatró, amb un suculent sopar almohade. Recordem, que en un any indeterminat d’aquesta dècada que vivim podrien complir-se els 800 anys del natalici d’Al-Azraq. Així doncs, continuarem celebrant.

Bodega Cooperativa de Castalla – L’OLI (un any entre oliveres)

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«Tornaran sempre, sí, els dies lluminosos dels estius radiants de la terra nostra, la puresa de les seues nits estrelades, les rares i grandioses nevades que duen de tard en tard els seus hiverns (…) i la plata vella i movedissa dels seus frondosos olivars decorarà potser encara durant segles els racons de les muntanyes»

Enric Valor i Vives

Bodega Cooperativa de Castalla – L'OLI (un any entre oliveres)

El cultiu de l’olivera ha jugat un paper importantíssim en l’economia tradicional valenciana. Ha influït en la cuina, la medicina, l’art i la cultura de la conca Mediterrània. La història de l’oli i el vi és la nostra història: és present en costums, pràctiques, creences i rituals quotidians.

Sens dubte, “la cultura de l’oli” configura la nostra forma de ser. La major part de la població s’hi troba vinculada als usos d’aquest fruit tan emblemàtic: com a agricultors, socis d’una cooperativa o, simplement, com a consumidors d’un dels referents de la dieta mediterrània.

Bodega Cooperativa de Castalla – L'OLI (un any entre oliveres)Abans d’arribar a la taula, de l’ús culinari o en cru, l’oli d’oliva passa per un llarg procés d’elaboració. El trajecte del camp al plat comporta molt esforç, treball i dedicació.

Diu el saber popular que l’hora de plantar l’olivera és de gener a març. Alhora, entre març i abril és el moment de llaurar els terrenys, i d’esporgar o podar l’arbre.

Es llaura amb l’objectiu de controlar l’aigua i la temperatura de la terra. Els agricultors consideren que un bon llaurat és aval de qualitat dels fruits. Generalment, s’estableix que la terra no ha de quedar massa compacta, tot i que tampoc massa solta.Bodega Cooperativa de Castalla – L'OLI (un any entre oliveres)

L’esporga és útil per a reparar i restaurar les parts danyades de l’arbre, a més d’incentivar la seua producció. És important treure els anomenats “xupons”, branques primes que naixen al voltant del tronc, diverses vegades al llarg del cicle anual de l’olivera. El refranyer popular és savi: “Qui no poda bé, deixa la meitat de l’oli a l’oliver”.

Bodega Cooperativa de Castalla – L'OLI (un any entre oliveres)Al mes de desembre, aproximadament, comença la temporada de recollida. L’oleïcultor, per fi, veu compensat l’esforç de tot un any de treball al camp. Les olives es poden recollir manualment, amb vares o del sòl, amb l’ajuda de xarxes o lones. És molt important que les olives arriben a la cooperativa en les millors condicions possibles. L’estat del fruit repercutirà directament en la qualitat de l’oli.
Una vegada en la cooperativa, el procés d’elaboració de l’oli consta de diferents fases:

  • L’oli s’extrau mitjançant un innovador procés de centrifugat, on se separa el líquid de les impureses.
  • Posteriorment, s’emmagatzema. És necessari controlar les temperatures, i el contacte del producte amb tot tipus d’agents externs.
  • Finalment, s’envasa, i queda enllestit per al consum humà.

Bodega Cooperativa de Castalla – L'OLI (un any entre oliveres)L’oli de Castalla es distribueix sota la marca “Olival”. Trobarem oli procedent de dues varietats: blanqueta, la més típica en la zona, i grossal. A granel o envasat, es pot adquirir en les instal·lacions de la cooperativa.

«Dins la tasseta d’oli,
navega, perdurable, la memòria
remota dels difunts.
Canta l’oli, rebota
pels graons de la història.
Veig la breu esveltesa grega de l’olivera.
L’oli coneix el món casa per casa,
família a família,
propicia a la taula el principi del goig.»

Vicent Andrés Estellés

 

EN CASTELLÀ:

This content is blocked

This content is provided by Vimeo. It is blocked until you allow it.

Loading it allows Vimeo on this site.

Romu Agulló i l’Orquestra Simfònica de Diània emocionen Cocentaina

0

L’Orquestra Simfònica de Diània, creada per iniciativa del músic socarrat Romu Agulló, oferí un concert únic al Centre Cultural El Teular de Cocentaina. Tots junts, més de setanta músics dalt de l’escenari, interpretaren les peces més emblemàtiques de l’artista chillout.

Quan les notes naixen del cor, afloren emocions i entusiasme. Aquest fou el resultat de dos anys de treball, una feina que va veure la llum durant el concert únic del músic Romu Agulló i l’Orquestra Simfònica de Diània, un projecte creat des de la il·lusió, amb l’objectiu de dotar amb més qualitat i força algunes de les composicions més emblemàtiques de l’artista. Sota la direcció del compositor Ramón García i Soler, el concert comptà amb la participació i el talent de més de setanta músics professionals provinents de les comarques properes. Molts d’ells, repartits laboralment «al llarg i ample» del món, són solistes que compten amb un gran reconeixement internacional.

L’actuació s’inicià amb Oryza, un homenatge a la terra a través del conreu de l’arròs, un dels productes més abundants i definitoris de la quotidianitat. Cal ressenyar que García i Soler, junt amb altres prestigiosos compositors com ara el músic madrileny Iván Palomares i l’alemany Robin Hoffan, han estat els encarregats d’arranjar els les peces per a ser interpretades per la formació simfònica.

Romu Agulló i l'Orquestra Simfònica de Diània emocionen Cocentaina
Moises Olcina, saxofó solista durant el concert de l’Orquestra Simfònica de Diània

El concert continuà amb el poema simfònic Somni Mediterrani. Tot seguit, sonà Diàlegs, arranjada per Iván Palomares, que comptà també amb la col·laboració del saxofonista solista Moisés Olcina. Com bé enuncia el títol, les notes i els ritmes dialogaren amb un públic totalment entregat amb l’espectacle. La primera part finalitzà amb Música per a un capità, una referència als Moros i Cristians i al motiu fester. La peça s’inspira en un conjunt d’elements que qualsevol coneixedor de la festa sentirà com a propis, com a part de la seua personalitat: actes, robes, sons i instants musicals.

La segona part, conduïda per Milagro Sellés, ja amb Romu Agulló i la seua melodiosa guitarra a l’escenari, continuà amb Atardecer en el Mediterráneo. Aquesta peça, arranjada per a orquestra per Robin Hoffman, dugué a Agulló a Califòrnia com a guanyador del Hollywood Music In Media Awards, també premiada posteriorment als Global Music Awards de Sant Diego. A continuació, i superats alguns detalls tècnics amb la gràcia i naturalitat pròpia del directe, sonà Flores de Mariola, un homenatge al paisatge natural que bressola la zona, l’estimada Serra de Mariola, «la serra que és tota floretes».

Romu Agulló i l'Orquestra Simfònica de Diània emocionen CocentainaLa següent peça, Notas de esperanza, fou dedicada a la Plataforma el Defensa de la Llei de Dependència de l’Alcoià i el Comtat l’any 2015, o com Romu els anomena amb estima, «els seus naranjitos». Amb el taronja per bandera, el col·lectiu lluita pels drets de tots aquells que no tenen la possibilitat de valdre’s per sí mateixos. Notas de esperanza va estar, també, arranjada per a l’ocasió pel prestigiós músic Robin Hoffman.

Sueños, que dóna nom al penúltim treball discogràfic de Romu Agulló, va estar dedicada a Ismael Molina, un gran amic del músic que fou «com un segon pare» per a ell. Per cloure la segona part, sonà Save the planet, un crit musical vitalista i amable que convida a reflexionar sobre els perills que comporten la degradació i la contaminació ambientals.

Romu Agulló i l'Orquestra Simfònica de Diània emocionen CocentainaEl concert, amb el Teular dempeus i desbordat pels aplaudiments, finalitzà amb un bis ben reclamat pels assistents de les peces Atardecer en el Mediterráneo i Flores de Mariola. El somni de Romu, plasmat en sentiments i partitures, es féu realitat a la llar que l’ha vist créixer, acompanyat d’amics, família i música, molta música.

La Vall de Gallinera reivindica el seu fruit més saborós durant la XVII Festa de la Cirera

0

La XVII Festa de la Cirera va reunir centenars d’assistents al terme de La Carroja durant un cap de setmana festiu i determinant per als xicotets agricultors de la Vall de Gallinera.

La Festa de la Cirera va cloure el passat diumenge amb una molt notable participació i assistència al poble de La Carroja, la localitat amfitriona de la dissetena edició del tradicional esdeveniment. Durant aquests dies, els xicotets agricultors de la zona veuen recompensat el treball de tot un any al camp, i deixen constància de la gran qualitat del seu producte insígnia: la cirera.

La Vall de Gallinera reivindica el seu fruit més saborós durant la XVII Festa de la CireraD’entre tota l’oferta d’activitats programades, cal destacar la fira de productes gastronòmics i artesans que va romandre oberta durant les dues jornades de celebració. Trobàrem tot un seguit de productes manufacturats i de proximitat, com ara melmelades, vins, cerveses artesanes o complements de tot tipus. Dolçainers i tabaleters, i el grup Benibatuka, foren els encarregats d’amenitzar el recorregut al ritme de melodies tradicionals i percussió.

La Vall de Gallinera reivindica el seu fruit més saborós durant la XVII Festa de la Cirera
El grup de percussió Benibatuka amenitza la XVII Festa de la Cirera

L’ambientació musical de la jornada de diumenge fou a càrrec del cantautor Xus García que, acompanyat per la seua guitarra, cantà un bast repertori on s’incloïen algunes versions d’Ovidi Montllor. Alhora, a l’església de La Carroja, va tindre lloc la xarrada «Els Borja i la Vall de Gallinera», al voltant del repoblament mallorquí de la zona després de l’expulsió dels moriscos al segle XVII. La conferència fou a càrrec de Frederic Aparisi,, un dels membres del Grup Harca, un grup d’investigadors que es dedica a la divulgació de la Història Medieval valenciana. Els més menuts, per la seua banda, gaudiren de valent amb tallers i jocs populars de la mà del grup L’Oracle de l’Est. Els més grans, però, ho feren participant del particular concurs de llançament de pinyol de cirera.

La Vall de Gallinera reivindica el seu fruit més saborós durant la XVII Festa de la Cirera
Els xiquets es diverteixen amb tallers i jocs populars

Després d’un dinar de germanor amb una paella gegant, la XVII Festa de la Cirera va cloure a la Vall de Gallinera amb un sarau popular, on es ballaren jotes, seguidilles, fandangos, i tot un seguit de danses tradicionals ben arrelades al territori.

‘Baketà’ d’Albaida guanya el 1r premi en el Festival Internacional ‘Percumon’ de Sagunt

0

El grup de batucada ‘Baketà’ d’Albaida ha guanyat el primer premi del concurs del Festival internacional de percussió ‘Percumon 2017’. Els membres de Baketà provenen d’Albaida, Ontinyent, Agullent, Aielo de Malferit, Otos i Canals, i aquest estiu, realitzen una nova gira que els portarà arreu de l’estat espanyol.

La segona edició del Festival Internacional de Percussió «Percumon» va tindre lloc a Sagunt (Camp de Morvedre) el passat cap de setmana. Es tracta d’un certàmen farcit d’activitats al voltant de la música brasilera. Baketà demostrà la seua llarga trajectòria al voltant d’aquest gènere musical, després de més de deu anys des de la seua fundació.

El grup de percussió va obtenir la puntuació més alta gràcies a una actuació que barrejava diferents ritmes com el reggae, samba o funky. Tot acompanyat d’una vestimenta preparada per a l’ocasió i els moviments coreografiats dels setze membres que hi eren dalt de l’escenari. El segon i tercer premi foren per a les batucades Slatucada, de Marroc, i Tarumba, de Logronyo.

'Baketà' d'Albaida guanya el 1r premi en el Festival Internacional 'Percumon' de SaguntBaketà no només va participar del concurs Percumon, també va poder gaudir de les diferents activitats i tallers que omplien la programació del festival internacional. Cal destacar la participació del grup en tallers realitzats per grans percussionistes del gènere, com ara Cesar Veloso, amb qui varen conéixer de ben prop ritmes del bloco afro malê debalê, y Charly Babalu, encarregat del taller de Maracatú.

No és la primera vegada que aquest grup de joves es presenta a un concurs de batucada. Al llarg de la seua trajectòria han aconseguit diversos premis al Concurs Nacional de Batucades de Tobarra, o a la Zurich Marató de Barcelona.

 

Homenatge als castelluts en Mauthausen – 20/21-05-2017

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

L’Ajuntament de Castalla, per iniciativa del grup municipal Esquerra Unida-Esquerra Republicana: Acord Ciutadà (EU-ER:AC), homenatjà als tres castelluts víctimes del nazisme durant la II Guerra Mundial els passats 20 i 21 de maig. Els actes constaren d’una taula redona, la projecció d’un documental i el descobriment d’una escultura per evocar i recuperar la seua memòria.

El següent vídeo-resum ofereix una entrevista amb el professor d’història de l’IES Enric Valor de Castalla i la Universitat d’Alacant, José Antonio Moreno Nieves, a banda dels moments més destacats dels actes commemoratius.

Bodega Cooperativa de Castalla – EL VI (un any entre vinyes)

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«A lluvia de calor, techo de parras,
a reposo de pino,
actividad de avispas y cigarras
en el sarmiento fino,
cuerda de pompas y sostén de vino.

Lo calzarán las botas, a las cuales,
si aspecto da, despega:
latidos de las vides y costales,
palpitación y entrega
al archivo mayor de la bodega»

Miguel Hernánez

 

No s’entén el camp valencià i mediterrani sense les vinyes i oliveres. A la primavera i a l‘estiu (…) les pomposes raïmades groguegen amb llustre de mel entre el flamareig dels verds pàmpols* (…) , mentre que a la tardor, abans de la verema, la vinya va canviant a colors ocres i marrons malenconiosos, configurant així els paisatges valencians des de fa mil·lenis.

Bodega Cooperativa de Castalla - EL VI (un any entre vinyes)A l’hivern, aprofitant que la vinya està en estat de repòs i letargia, despullada dels seus pàmpols, el llaurador realitza una poda a la planta per retardar l’envelliment del cep, afavorir la producció del fruit i donar-li una forma concreta a la vinya. Aquesta forma pot ser en vas (la forma tradicional), o emparrada, preparant la vinya per a la seua verema a màquina.

La vinya comença a despertar a la primavera, i cal realitzar els primers treballs de conreu, abonament i tractament de la terra. En aquesta època, brollen els primers pàmpols sobre els sarments. Els nous talls, verds, prims i tendres, creixeran fins convertir-se en fulles.

Bodega Cooperativa de Castalla - EL VI (un any entre vinyes)

La floració assoleix la màxima esplendor amb l’arribada de l’estiu. Aquest procés determinarà el volum de la collita, així com la data d’inici de la verema. Les flors, blanques i minúscules al seu naixement, donaran xicotets fruits verds.

Tan prompte com apareguen els primers brots, el llaurador farà la primera ensofrada i es repetirà quan els grans comencen a inflar-se. D’aquesta manera protegim les plantes de determinats fongs i insectes que ataquen la vinya.

A partir d’agost, i fins que arribe la verema, es produeix la maduració del raïm. Aquest procés determinarà el nivell de sucre i acidesa del fruit.

No hi ha una data exacta per a l’inici de la verema, ja que aquesta depèn del grau de maduració del raïm, de la varietat, i del tipus de vi que es vulga produir. No obstant, el període de la verema sol emmarcar-se entre els mesos d’agost a octubre.

Bodega Cooperativa de Castalla - EL VI (un any entre vinyes)

La col·lecta pot realitzar-se a mà, o emprant maquinària agrària més sofisticada per augmentar en productivitat i rapidesa.

Una vegada el raïm arriba a la bodega, es procedeix a l’extracció de l’anomenat “most”, el suc del fruit que encara no conté alcohol.

La Bodega Cooperativa de Castalla rep tres varietats de raïm en les seues instal·lacions: Monastrell, la principal i més tradicional. I les varietats d’origen francés Cabernet i Merlot, d’introducció més recent.

La varietat Monastrell resisteix molt bé el clima àrid, i madura abans que altres varietats. Produeix vins molt negres i forts, aptes per a l’envelliment, i és la base de vins de gran nomenada com ara el d’Alacant o fondellol.

Bodega Cooperativa de Castalla - EL VI (un any entre vinyes)

 

«No podia faltar el vi damunt la taula.
Una solemnitat, un ritu que venia
des de la nit: el vi encenia la taula,
encenia la casa, encenia la vida.»

Vicent Andrés Estellés

 

*Text de Joaquín Ruyra del llibre Pinya de Rosa volum 2 llibre 4.

 

EN CASTELLÀ:

This content is blocked

This content is provided by Vimeo. It is blocked until you allow it.

Loading it allows Vimeo on this site.