ÚLTIMS ARTICLES

Sons d’Embat despleguen les veles amb “Un vent manxaire”

El disc de debut del grup és un autèntic embat musical amb l’acordió diatònic com a protagonista.

Sons d’Embat, el grup capitanejat per Pau Barberà (La Trocamba Matanusca, Tashkenti), ha publicat el seu disc-EP de debut ‘Un vent manxaire’, una celebració de la diversitat musical peninsular i mediterrània, amb una col·lecció de sis cançons que destaquen per l’ús de l’acordió diatònic i una fusió de gèneres com el flamenc i la música celta. A “Un vent manxaire” podem trobar l’arranjament del cant dels angelets o el ball de gegants d’Ontinyent, cants i ritmes festius de la comarca de Sanabria a Castella i Lleó o fandangos d’influència euskalduna.

‘Un vent manxaire’ és una oda a la riquesa musical de les terres ibèriques i mediterrànies, teixint l’essència de la música popular valenciana i basca amb una reminiscència cèltica. Amb l’acordió diatònic com a protagonista indiscutible, l’àlbum presenta una fusió d’elements sonors que destaquen les dinàmiques rítmiques de les percussions ibèriques i les melodies amb flautes ètniques.

Cada cançó del disc relata una història pròpia, amb una profunditat vinculada a les arrels i les experiències del grup, des de la majestuositat de l’obertura ‘Poema a l’embat’, fins a l’energia contagiosa de ‘Ball de gegants d’Ontinyent’ o el virtuosisme melòdic de ‘L’Albiztur’. ‘L’Embat’ és una oda a la força impredictible de la natura, mentre que ‘Romanga pel nord’ suposa una incendiària interpretació i un punt culminant per als oients. A més, el disc inclou “Mareta Mareta”, una interpretació emotiva d’una cançó de bressol popular valenciana, transformada en un clam a la llibertat a través d’una nova adaptació de la lletra, mostrant el compromís del grup amb temes socials rellevants.

El projecte va començar a gravar-se a l’hivern del 2020 i, després d’una pausa durant la pandèmia, va concloure a principis de 2024. El disc ha estat editat per Gola Seca i compta amb la col·laboració de diversos artistes com Gustau Garcia, Aitor Sáez de Jáuregui, Marc Vall, Jaume Gozálbez, Rafa Gisbert, Sandra Monfort, Clara Fiol, Selma Bruna i Jaume Cuartero. La producció, composició i arranjaments han estat a càrrec de Pau Barberà, amb la col·laboració de Toni Fort (ZOO) en la cançó ‘Mareta’, que compta amb la lletra de Sandra Monfort (Marala).

El disc, editat per Gola Seca, inclou les col·laboracions del bateria Gustau Garcia, les percussions d’Aitor Sáez de Jáuregui i Marc Vall, la dolçaina i tarota de Jaume Gozálbez, la gaita búlgara de Rafa Gisbert, la veu i guitarra de Sandra Monfort, la veu i els cors de Clara Fiol i Selma Bruna i la gralla, tarota i sac de Jaume Cuartero. ‘Un vent manxaire’ està produït, compost i arranjat per Pau Barberà, gravat per Yon (White Trash Studio) Aniol Bestit (The Sound of Wood) i Cato (Estudis14), mentre que Toni Fort està a càrrec de la producció i composició de ‘Mareta’. El disseny artístic és d’Helga Ambak i el disseny web de Nicolau Duran.

Sons Embat

¿Qui són Sons d’Embat?

Sons d’Embat és un grup musical de folk tradicional enfocat en l’exploració, la reinterpretació de cançons d’arrel i l’autocreació. Està format per tres músics diànics com són Pau Barberà a l’acordió diatònic, Berta Íñiguez d’Herba Negra a les veus, coneguda també per col·laborar amb Andreu Valor, i Toni Fort (flautes i saxo soprano), membre de ZOO. Sons d’Embat el completen Uri Català (violoncel, amb funció de baix), Jordi Ortolà (bateria) i Abraham Lojo (guitarra). Ara com ara, 6 músics provinents del País Valencià, Catalunya i Andalusia defenen aquest projecte caracteritzat pel seu variat repertori musical que explora la riquesa musical i cultural de la península Ibèrica, des del nord fins al sud.

Travafest 2023 – Anem a tot!

Videoresum del Travafest 2023 de Millena amb la cançó “Anem a tot” de Jazzwoman, inclosa en el seu àlbum Atlantis.

Un vídeo que resumeix en 2 minuts l’ambient de festa i germanor que es viu a Millena cada primavera, amb cultura popular, música en directe, calçotada i molt més. Sens dubte, el col·lectiu La Rabosa fa una feina espectacular per continuar mantenint el poble viu. En l’edició 2023 tocaren la Xaranga Bon Rotllo, Awakate, Jazzwoman, Vaire i Rude Peli Selecter.

El Travafest 2024 serà el pròxim 6 d’abril. Més informació al següent enllaç.

Les danses: la manifestació més antiga del patrimoni immaterial valencià

Les danses: la manifestació més antiga del patrimoni immaterial valencià” és una xarrada a càrrec de Fermín Pardo Pardo, etnomusicòleg i filàntrop que ha anat conformant, des de la dècada dels anys setanta, el major arxiu sonor i audiovisual de música i dansa tradicional valenciana.

La xarrada fou el 13 de març al Casal de la Joventut de Cocentaina.

Xarrada a càrrec de Fermín Pardo Pardo, etnomusicòleg i filàntrop, ha anat conformant des de la dècada dels 70 el major arxiu sonor i audiovisual de música i dansa tradicional valenciana.

La superfície que ocuparà a Ibi la macroplanta KENERJONA II equival a 168 camps de futbol

KENERJONA I i KENERJONA II afecten directament el terme de la Foia de Castalla, posant en perill diferents indrets protegits segons Ecologistes en Acció.

La tanca que envoltarà la planta fotovoltaica d’Ibi, KENERJONA II, ocuparà una superfície de 120,42 Ha, l’equivalent a més de 168 camps de futbol. Un altre projecte de les mateixes dimensions, KENERJONA I, està projectat en el terme municipal de Castalla, confrontant amb la planta d’Ibi. A més, les torres de transport de l’energia creuaran tot el terme municipal de Tibi, recorrent fins al seu destí una distància de 19,383 km.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentat al·legacions contra el projecte fotovoltaic Kenerjona I i la seva infraestructura d’evacuació a Castalla, afectant zones protegides i diversos espais naturals com la ZEPA Riu Montnegre i el Paratge Natural Municipal Bec de l’Àguila. Aquestes al·legacions argumenten que el projecte i la seva línia d’alta tensió no compleixen amb els criteris de protecció d’hàbitats naturals, impactant negativament en la biodiversitat i el paisatge local. A més, critiquen el fraccionament del projecte com una irregularitat legal per evitar la supervisió adequada.

Els veïns de Tibi, les associacions Natura i Gent de Castalla, la Colla Ecologista “La Carrasca” d’Alcoi, El Teix, Amics de les Muntanyes i l’Ateneu Popular La Gavarnera es posicionen a favor de les energies renovables, però d’una forma racional i sostenible. Totes aquestes entitats presentaran al·legacions a aquests macroprojectes.

Per a més detalls, pots consultar la notícia completa a través d’aquest enllaç: Ecologistes en Acció del País Valencià presenta al·legacions contra el projecte fotovoltaic Kenerjona I.

El cor de Diània a ‘Dies de Cirera i Alegria’, el nou senzill de Josep Nadal

0

L’excantant de La Gossa Sorda rescata també el brillant i alegre so de les dolçaines.

Dies de Cirera i Alegria” és el segon senzill de Pep de la Tona, el projecte musical del cantant de La Gossa Sorda Josep Nadal, estrenat el dia 28 de febrer a la nit.

La cançó ens porta als paisatges muntanyosos de l’interior de Diània, concretament als paratges de la Vall de Gallinera, la Vall de Laguar i la Vall d’Ebo i ens parla de les esperances i il·lusions de la gent que s’ha quedat a viure al poble. Forma part del primer disc de Pep de la Tona que es publicarà al mes d’abril.

El segon senzill de Pep de La Tona, “Dies de Cirera i Alegria” ha estat gravat a Atomic Studio d’Ondara i produït per Mark Dasousa. Les imatges han estat enregistrades per Anmorsígol i Maria Estrada.

La Comarcal recupera l’havanera “Mos ve el Tren”.

0

La Rondalla La Comarcal, amb les veus d’Hilari Alonso i Rebeca Martín, ens canten “Mos ve el Tren”, una havanera recopilada l’any 1923 pels germans Joaquin i Just Sansalvador i Cortés de Cocentaina (el Comtat), en la seua versió original.

La música és d’origen desconegut i la lletra s’atribueix al versaire contestà Jaume Ferrer. “Mos ve el Tren” parla de l’alegria del poble en veure el nou ferrocarril Alcoi-Xàtiva, inaugurat l’any 1904 i es menciona la Penya el Frare d’Agres, per on passava la línia del ferrocarril Muro-Agres.

LLETRA MOS VE EL TREN

Mos ve ja el tren, pel Frare d’Agres
els fadrins que festegen, tot són monaes.
Quan el tren farà: pit! pit!
la locomotora: fà! fà!
i el vapor pega un bramit
que mos deixa amedrantats.
A les xiques que aprecie i adore, com si foren flors de maig I abril
per què van a la Plana per vore, per vore l’estrena del ferrocarril.

La Raíz torna als escenaris

El grup de Gandia elegeix volar en un panorama musical farcit d’aturades.

La Raíz tornarà a encendre el món i els escenaris altra vegada aquest 2024. El grup de Gandia (La Safor, Diània) va anunciar ahir, 7 de febrer de 2024, el seu esperat retorn als escenaris. Després de sis anys de silenci i especulació, la banda va trencar la seua pausa amb un anunci a les xarxes socials que ha deixat eufòrics a fans i seguidors.

La Raíz, coneguda per la seua fusió única de rock, reggae i ska, juntament amb lletres compromeses social i políticament, ha estat una de les formacions més influents i estimades del panorama musical al País Valencià. El seu comiat en 2018, després d’un concert apoteòsic a València davant de 20.000 persones, va marcar un abans i un després en l’escena musical valenciana i estatal.

L’anunci del seu retorn no solament ha sigut una sorpresa per als seus seguidors, sinó que també promet marcar un nou capítol en la història de la banda. La Raíz ha deixat clar que aquest retorn no és un simple retrobament, sinó una nova etapa on pretenen “encendre el món una altra vegada”, tal com van prometre al seu comiat.

Tot i que encara no s’han revelat detalls sobre dates de concerts o llançaments de nous temes, l’expectativa és alta. El que sí que és segur és que La Raíz està de tornada i està llesta per fer història una vegada més.

Amb el seu retorn, La Raíz no solament reviu la nostàlgia dels seus anys daurats, sinó que també obri la porta a noves possibilitats musicals i creatives. Gandia i Diània esperem amb ànsia els pròxims capítols d’aquesta banda que va deixar una gran empremta arreu de les comarques.

Andreu Valor estrena Verkami per al nou disc “A mamar tots els versos”

Andreu Valor presenta “A mamar tots els versos” en Verkami: un homenatge a Estellés i la cultura valenciana

Aprofitant l'”Any Estellés“, que commemora el centenari del naixement del poeta de Burjassot, Andreu Valor presenta a Verkami un disc que promet ser un homenatge profund i sentit a l’obra d’un dels poetes i escriptors més emblemàtics i influents dels Països Catalans. “A mamar tots els versos” constarà d’onze temes, cadascun d’ells una adaptació musical d’un poema d’Estellés, seleccionats amb cura i devoció per part de Valor.

El disc, que busca reivindicar la figura d’Estellés i la llengua catalana davant els intents d’invisibilització per part de certs sectors polítics, és també un crit a favor de la persistència dels projectes culturals. A través de la música, Andreu Valor i els seus col·laboradors, Blai A. Vañó i Hèctor Tirado, proposen una nova manera d’entendre l’obra d’Estellés, amb arranjaments moderns i la inclusió d’un quartet de cordes que promet deixar una empremta inoblidable en l’oient.

No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer -és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
És el desig del teu cos vora el meu.
Un fosc desig, vagament, de fer dany.
O bé el desig simplement impossible.
Torne al començ, ple de pena i de fúria:
no he desitjat mai cap cos com el teu.
L’odi, també; perquè és odi, també.
No vull seguir. A mamar, tots els versos!

La poesia d’Estellés que dona nom al disc.
Estellés a mamar tots els versos

El projecte de Verkami no és només una crida a la participació econòmica, sinó també un gest de compromís amb la cultura i la comunitat. En paraules d’Andreu Valor, el micromecenatge es presenta com una alternativa romàntica i col·lectiva davant les adversitats econòmiques que afronta la indústria musical, permetent compartir l’amor i la dedicació per la música amb aquells que realment l’aprecien.

A mamar tots els versos” no serà només un disc, sinó també un espectacle viu, amb una nova escenografia i una dinàmica que promet fer d’Estellés un element central, no només a través dels seus poemes sinó com a part activa de l’experiència musical.

Andreu Valor i el seu equip fan una crida a tots aquells que valoren la cultura, la música i la poesia a sumar-se al projecte a través de Verkami. Entre les recompenses, els mecenes trobaran no només el seu agraïment etern, sinó també la satisfacció de formar part d’un projecte que busca fer front a les adversitats amb art, poesia i comunitat. Per a més informació i per a fer les vostres aportacions, visiteu el projecte “A mamar tots els versos” en Verkami.

ZOO s’acomiaden amb un emotiu i sincer “Epíleg”

He sigut feliç“, amb aquesta frase colpidora anunciava ZOO el seu comiat “d’amagades” el passat 30 de desembre, abans d’actuar al Festivern 2023-24 i mitjançant alguns grafitis per Tavernes de la Valldigna. I uns dies després, el 7 de gener, el grup ens deia un escuet “Adéu” a les xarxes socials i la tristesa i la incertesa es propagava entre tots els seus seguidors. Ara arriba el seu “Epíleg” final amb una nova cançó i videoclip on ens conten aquests 10 anys de vida i amb 10 concerts de comiat arreu de l’estat.

Una dècada carregada d’èxits i tres discos que ja formen part de la història de la música cantada en valencià i que culminen amb aquest emotiu i sincer “Epíleg”. Segons Panxo, el projecte musical havia arribat al seu punt culminant i no volien “fer algo pitjor“. En declaracions a À Punt, Panxo comenta sobre un possible retorn futur: “No sé si hi ha possibilitat que torne Zoo ni vull pensar-ho. Ja ho veurem d’ací a uns anys. Per sort, no depenem de ningú”.

La seua darrera actuació serà al seu benvolgut País Diània durant el Pirata Beach Festival de Gandia, la ciutat que els va veure nàixer, el pròxim mes de juliol. Podeu veure tots els concerts que falten al seu lloc web oficial.

LLETRA “EPÍLEG” de ZOO

I si el pas del temps es sols perversió
tu saps de mi massa, jo no sé qui soc
o què som, jo vaig escapar d’un zoo
I què puta és la guerra i quina pau el bosc,
estava jo dormint al meu cau era 2013
va aparèixer Panxo amb ritmes lletres,
somnis esgarrats en bolses, ens llancem al riu al 2014,
Estiu, que bonic sentir-se viu, gràcies a Dasousa i l’amor dels meus
benvingut Marcos, benvingut Arnau
tot això ara és vostre, tot això ara és teu
va vindre Hector, ell: tan Galàn, tan distret,
ja va fins al sostre la furgoneta,
molta més passió que excel·lència als concerts
moltes samarretes amb la meua jeta
en un any ha canviat el plan
segon album, queda poc saldo s’ho passen mal
sonaran més himnes? eixiran les nòmines?
por, suor i llàgrimes, tot això és Raval
ja estava Natxet: tan Ciscar, tan Ki Sap, tan discret,
em falta algo i no sé què és
toquen a la porta i alegria, era Pollet, com venia
com elefant en catxarreria
la maquina “engrasada”, les factures pagaes
s’allarguen les ressaques, no guanyen pa empastraes
respecten als curreles, ignoren als tolais
excepte en aquell poble que acaben a galtaes
fi del primer cicle, m’he deixat tants noms, com diria..
la perruqueria, ells saben qui son,
molt de jaleo, de deshonrats i faranduleo.
algu va a pensar en fer cançons

I think you shout for me when I am talking you
I’m trying to forget In roma
and I am playing music, singing far from you, don’t spect respect the wolf is over…

Dos zero Dos zero, any de paró i ve pandèmia,
la que vam lliurar no té ni nom,
què previsors que vam ser guardant llenya
i què inexplicable tindre tanta sort,
va ser estranya, fecunda, bohèmia,
poca pirotècnia, molta diversió,
si he posar nota a este període d’incerteses i angúnia
jo li done un punt: d’inflexió
de tobogans i d’ironies, de llepolies
si fores jo també ho faries, menys tonteries
ovacions i trofeus, la gent en peu al coliseum,
donant-se la pau i en harmonia
i la ideologia: que va ser d’això?
ells t’ho contarien però no vull jo
pujar a un altar, castigar, demanar perdó,
no arribarà el dia, no soc religiós.
Bojos del goig i la paraula: en peu!
rojos i ateus, caiga qui caiga, veus?
filòsofs d’afters hours i de sobretaula
els meus, estil, agitació i propaganda
en la samarreta corbella i martell,
i altres conviccions que em van donar treball,
va ser tan bonico deixar-se la pell
però una faena per a sempre mai
i “aspai”, busqueu-nos al sud
on no seguim les modes i ens currem el discurs,
de causes comuns, la nostra zona l’escenari, pintamones,
el llit, el parc i el diccionari, la barra i el vermouth,
i hem deixat un rastre de verí, de mares a fills, podeu traure pit, i amics: no
patiu per mi
que vaig tindre sort i bona vida,
missió complida, xé, què he sigut feliç

I think you shout for me when I am talking you
I’m trying to forget In roma
and I am playing music, singing far from you, don’t spect respect the wolf is over…

Festes d’Hivern d’Ibi 2022 (2) – Els Tapats

Les Mucarasses, Carasses i Tapats són elements característics de les danses populars que es representen en diverses localitats de Diània, com ara Onil, Castalla, Ibi o Petrer.

Aquests estrambòtics personatges van disfressats amb roba vella i la cara tapada amb una coixinera o tela, i participen de la dansa molestant als balladors i balladores o simplement fent bromes entre el públic. En Ibi, com s’organitza un concurs al millor tapat, sovint participen amb robes velles però molt elaborades, que sorprenen el públic per la seva qualitat o originalitat.

L’Ateneu Popular “La Gavarnera” d’Ibi organitza les Festes Calentes d’Hivern, on es fa una llegumà popular, taller de balls populars i un taller de tapats, on després està l’opció de participar en la dansa. Aquestes imatges són de l’edició 2022 de les Festes Calentes d’Hivern.

Festes d’Hivern d’Ibi 2022 (1) – Els Enfarinats

El Dia dels Enfarinats és el dia més popular de les Festes d’Hivern D’Ibi, se celebra cada 28 de desembre.

Un acte ben popular arreu del món, on es produeix una autèntica batalla campal, tradicionalment a la Plaça de l’Esglèsia (al vídeo, al Carrer de les Eres per obres en l’Església!) amb farina, ous i coets. Els Enfarinats i l’Oposició prenen el poder absolut de la població i les veïnes i veïns d’Ibi, així com els visitants, hauran de respectar la Justícia Nova.

I qui no vulga pols, que no vaja a l’era!

Vídeo realitzat amb “Be Yourself”, cançó de Prozak Soup inclosa al seu darrer disc, “Ciborgputi”.

Rondalla ‘La Comarcal’ – Nadala de Benidorm

0

La Rondalla ‘La Comarcal’ felicita el Nadal amb aquesta “Nadala de Benidorm“. El grup, que celebra el seu cinquè aniversari, ha enregistrat aquest videoclip al bonic i acollidor poble de Turballos.

El grup ha volgut enviar-nos un missatge a totes i tots “En esta època tan especial, volem enviar-los els nostres millors desitjos de pau, amor i alegria. Que la màgia de Nadal òmpliga les seues llars i els seus cors, i que l’any vinent estiga ple d’unió, esperança i molta felicitat. Bones festes.”.