ÚLTIMS ARTICLES

Grup de Danses Baladre – La Jota del Castellut (Turballos 2022)

0

El Grup de Danses Baladre de Muro ens balla i canta La Jota del Castellut durant les festes patronals de Turballos, la vesprada del 18 de setembre de 2022.

La feliç i fèrtil vila de Turballos celebra cada any les festes patronals en honor a Sant Francesc de Paula al mes de setembre amb desfilades, fireta, danses, dinar popular, rutes… uns dies de germanor i festa on tothom està convidat.

Publiquen 57 noves rutes urbanes per descobrir la Marina Alta

0

En total ja es poden realitzar més de 200 rutes publicades al perfil de Wikiloc de la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta.

La MACMA presentà aquesta setmana noves rutes urbanes per enamorar-se dels pobles de la Marina Alta. Una iniciativa per descobrir el patrimoni cultural i històric d’aquesta comarca de Diània, farcida de valls i banyada per la mar nostra. Una proposta que, en paraules de Núria Gómez Bolufer, tècnica de patrimoni cultural de l’entitat, “vol reivindicar un perfil de visitant que busque aquest tipus d’experiències, més enllà del sol i platja habitual“.

Aquestes rutes, que discorren o bé per nuclis urbans o per camins agrícoles asfaltats, inclouen diferents propostes per a tots els gustos i condicions físiques. Rutes urbanes i passejades pensades per a persones amb mobilitat reduïda o famílies amb xiquets menuts i carros.

Entre les rutes urbanes que podem realitzar per la Marina Alta trobem passejos de fins a 13 km per a visitar els riuraus de Pedreguer, Ondara o Jesús Pobre; la popular ruta “Pels Carrers de la Memòria” a Alpatró o passejades més curtes per les cases senyorials del Ràfol d’Almúnia o el Centre Històric de Dénia.

Podeu consultar les 57 noves rutes urbanes al perfil de Wikiloc de la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta. Practica esport per les nostres comarques, sempre respectat el patrimoni cultural, natural i arquitectònic!

SOS Cireres: Ajuda als productors de cirera de Diània

0

Avança la teua compra de cireres de 2023 i dona suport als productors de cirera de Diània.

Les cooperatives agrícoles de cireres, juntament amb Tesoro del Mediterraneo, han iniciat una campanya per tal de fer costat a la producció de cireres a les nostres comarques, a conseqüència de la nefasta producció d’enguany.

Les pluges torrencials d’aquesta primavera han acabat amb el 99% de la producció de cireres. Així, les cooperatives Cerezas de la Montaña de Alicante, la Cooperativa Agrícola de Planes, Cerezas Montaña de Alicante Coop. V i la Cooperativa Agrícola V. San Jaime Apóstol de Benimarfull, tenen, irònicament, l’aigua al coll.

Com pots ajudar? La campanya SOS Cireres permet col·laborar de dues formes. O bé avançant la teua compra de cireres de 2023, o anar més enllà i apadrinar un cirerer.

Si vols comprar cireres, pots fer-ho des de 6 € el kilogram. Els diners es lliuraran a les cooperatives, i rebràs a casa la compra de la collita de 2023. Si vols ajudar encara més, pots apadrinar un cirerer des de 60 € l’any: l’arbre portarà el nom que vulgues, amb una etiqueta identificativa; estarà geolocalitzat i rebràs fotos i vídeos de l’arbre durant la floració i recol·lecció. A més a més, tindràs dret a 10 KG de cireres a partir de la collita de 2023.

La campanya SOS Cireres no únicament donarà suport als agricultors. Aquestes són un pilar econòmic de les nostres valls d’interior, i amb la teua col·laboració també ajudaràs a mantenir els nostres pobles vius: serveis mínims, paisatges, treball i turisme sostenible.

ZOO colpeja amb “Panya”, una sàtira del nacionalisme espanyol

El grup valencià ZOO sorprén amb un nou videoclip: “Panya”, i aquest ve carregat amb una crítica -que barreja la ironia i l’humor-, a l’actual nacionalisme espanyol i a la simbologia que l’envolta. Una “Panya” que no ens apanya, que deien Obrint Pas fa vint-i-dos anys a “Trencant el silenci”, i que continua tan vigent com aleshores.

Panxo i Arnau, caracteritzats com el “Quixot” i “Sancho Panza”, fan un recorregut pels trets més casposos de l’imaginari espanyolista: camps de golf, xalets de luxe i molins gegants que cal enderrocar.  Una “Panya” amanida amb hip-hop marca de la casa, música electrònica, tocs àrabs i ritmes ballables a lo KRS-ONE (i també amb accent dels “senyors d’Europa”). Sons que ja formen part de la sonoritat més ZOOlógica.

Mafiosillos de puro i copa,
senyorets de misa i burdel,
militars repartint estopa.
Defensors de l’euro i l’otan,
el panal de la rica miel:
armament, formigó, i farlopa.

PANYA ZOO 2022
PANYA ZOO 2022

El videoclip de “Panya” ha estat dirigit per Pau Berga (qui va dirigir també Llepolies)i l’ha produït la productora Crema. S’ha enregistrat en paratges com els molins d’Alublas, el camp de golf Oliva Nova, xalets de luxe a Xàbia i el cabaret “El Quijote” a la carretera de Pedreguer.

Aquesta “Panya” acaba amb una frase ben colpidora “Tan bonica com eres Espanya, i tan lletja que t’estan fent“. El videoclip ha estat en tendències a Youtube i ja supera les 100.000 visites.

Zoo continua la gira de “Llepolies” arreu de l’estat. Una gira que culminarà amb dos concerts històrics al Wizink Center de Madrid i al Palau Sant Jordi. Un èxit per a la música cantada en la nostra llengua.

LLETRA “PANYA” DE ZOO

Panya siempre bien: toros y placer; Real Madrid: ganador de copa.
Yo querer hacer aquí un gran hotel junto al mar. Destrozad las rocas.
Mr Marshall: bé. How are you, my friend? Portavions al cel, it’s ok!
Mira que estem mel, que bé que ho passem, deixa-ho estar que ara això no toca.

Parador dels senyors d’Europa,
caciquillos vinguts a més,
molt de trepa pasant la mopa.

Barra lliure per a fer l’idiota,
mal negoci per als cambrers,
bon negoci “pa” culo-boca.

Panya más Panya que nunca,
Panya al congrés, Panya al banc,
Panya a totes les escoles,
Panya als cossos policials,
Panya des de la prehistòria,
Panya a l’epoca feudal,
Panya als carrers i a les grades,
Panya afilant el punyal.

Mafiosillos de puro i copa,
senyorets de misa i burdel,
militars repartint estopa.

Defensors de l’euro i la otan,
el panal de la rica miel:
armament, formigó, i farlopa.

Panya más Panya que nunca,
Panya al congrés, Panya al banc,
Panya a totes les escoles,
Panya als cossos policials,
Panya des de la prehistòria,
Panya a l’epoca feudal,
Panya als carrers i a les grades,
Panya afilant el punyal.

La plaça està “abarrotá”,
feixistes amb la mà alçada,
Van amb la pitera unflada,
La verge corre espantada.
Jo em defenc amb pistoletes d’aigua,
Carregades amb por i aiguardent,
Tan bonica com eres espanya
I tan lleja que t’estan fent.

Jota de Banyeres – XVI Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola

0

La Jota de Banyeres” ballada pels pobles de la serra de Mariola, durant el XVI Aplec de les Danses dels Pobles de la Serra de Mariola, celebrat a Castalla l’11 de juny de 2022.

LLETRA JOTA DE BANYERES

Esta és la jota que ballen
en el poble de banyeres
este grupo els la balla
per a que vostés la coneguen.

Alça l’aleta polleta
No em picaràs pollastret
que les xiques d’este poble
tenen el geni curtet.

Banyeres poble industrial
Terra no hi ha de tant bona
banyada de bones herbes
de la serra Mariola.

Alça l’aleta polleta
No em picaràs pollastret
que les xiques d’este poble
tenen el geni curtet.

En Banyeres naix un riu
en la font de la coveta
pasa pel Molí l’Ombria
i pel Molí de l’Espenta.

Alça l’aleta polleta
No em picaràs pollastret
que les xiques d’este poble
tenen el geni curtet.

Bona nit tinguem senyores
que mosatros mon anem
si el ha agradat lo que hem fet
demà en la nit tornarem.

VARIACIONS

Algunes estrofes es canten d’altra forma. Ací uns quants versos que poden cantar-se en la Jota de Banyeres:

Anda chiquilla palante,
Mira que guapa que vas,
Ese vestido que llevas alguno lo pagará,
si lo paga o no lo paga,
a mí lo mismo me da,
anda chiquilla palante mira que guapa vas.


Alça la cama i no em xafes
la canyeta de pescar
el cabasset dels enredros
i el barret de festejar.

Ai Pepiqueta “guapeta”
no et cases amb llaurador
que vindrà la segadeta
i et moriràs de calor.

De Banyeres vaig al Salze
i del Salze a Beneixama
i de Beneixama al Camp
per Biar me’n torne a casa.


Ai Pepiqueta “guapetá’
que et picarà el pollastret
ta mare no vol que et cases
amb un home xicotet

La Jota del Castellut -XVI Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola

0

Els pobles participants del XVI Aplec de les Danses dels Pobles de la Serra de Mariola ballen la popular JOTA DEL CASTELLUT a la Plaça Major de Castalla.

L’Aplec és una jornada de germanor on participen els pobles que estan a l’abast geogràfic de la serra de Mariola, i on cadascun d’ells fa una mostra de la seua dansada tradicional.

LLETRA JOTA DEL CASTELLUT

Per carrer de les tronetes
quantes voltes l’he passat!
i les hauré de passar,
castelluda meua,
si no me’n vaig de soldat.

A la mar que te’n vages
no em dones pena
Deixa’m farina i oli
Diners i llenya.

Mare de la Soledat
Que estàs en el “camarí
Prega per estat ciutat
I fes que ploga en Onil

Cap a tu i cap a mi,
que el llençol és estret
que no diga ta mare que per mi passes fred

A la porta de ta casa
hi ha una xarca i no ha plogut
són llàgrimes del teu nòvio
castelluda meua
que diu que no l’has volgut

Ja voràs, ja voràs,
quin gustet li trobaràs,
quan el tingues que passar
agarrà del meu braç.

Al cantar la despedida
les llàgrimes m’han caigut,
perquè és molt trist de deixar,
castelluda meua,
la jota del castellut.

Castalla és una festa durant el XVI Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola

0

Els 11 pobles participants feren un bon “sarau” pels carrers de Castalla.

Castalla visqué el proppassat 11 de juny una gran festa de música i dansa pels carrers de la localitat. Balladors i colles de dolçainers vinguts d’Alcoi, Agres, Banyeres de Mariola, Beneixama, Beniarrés, Bocairent, Cocentaina, Muro d’Alcoi, Penàguila, Planes i Castalla feren una bona mostra de la música i les danses tradicionals de cadascun dels seus municipis.

El poble de les rondalles començà la festa amb una cercavila des del Parc Municipal, i posteriorment començà l’Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola amb les dansades pròpies de cadascun dels 11 pobles, des del Convent de Sant Francesc.

Finalment, i una vegada arribats a la Plaça Major, tots els participants ballaren la Jota de Banyeres de Mariola, poble que organitzà l’Aplec l’any 2019, i la popular Jota del Castellut. Un moment per al record, que quedarà gravat en la memòria dels castelluts i castelludes. Ben ballat!

La festa finalitzà amb un sopar de germanor al Parc Municipal i un sarau popular fins ben entrada la nit. Esperem amb ganes el pròxim Aplec de les Danses dels Pobles de la Serra de Mariola!

Podeu veure el vídeo de la Jota del Castellut al següent enllaç.

Participa al Verkami de Marco Pompero

0

“Deu” serà el segon disc de Marco Pompero, un treball que inclou els EPs publicats entre 2021 i 2022.

Marco Pompero llança una campanya de micromecenatge per tal de fer realitat DEU, el seu nou treball discogràfic. Un LP format per deu cançons amb un clar tall filosòfic com “Res” , “Niu” o “Llum”, que ja poguérem escoltar als seus EPs “Quatre”, “Tres”, “Dos” i “U”.

Marcos Porras a la guitarra, Andreu Vidal, baixista, i Dani Serra, a la bateria tenen com a objectiu en aquest “DEU” trobar la plenitud vital de l’ésser humà a cop de guitarra, rock alternatiu i grunge. Un treball realitzat amb la intenció d’apropar-nos a la dignitat humana per deu vies diferents, tal com indica el grup.

“DEU” compta amb la producció de Blai Antoni Bañó; Jordi Arques amb el disseny del disc i fotografies; Rafa Gisbert aka “Cato” de la gravació i edició dels vídeos en directe; Fambuena Ediciones de la maquetació a mà dels vinils i edita La Fera Col·lectiu Cultural.

Podeu participar al verkami de DEU mitjançant diferents recompenses: el disc DEU en edició CD o vinil, entrades per als concerts d’Alcoi i València, samarretes i totebags i fins i tot amb un concert elèctric i acústic del grup.

Participa en el verkami de DEU de Marco Pompero al següent enllaç.

La cultura popular s’aplega al Barranc de l’Infern

L’Aplec del Tren dels Anglesos és una gran festa amb les actuacions de Pep Gimeno Botifarra i Hilari Alonso, muixerangues, danses i dolçainers.

La XVII Ruta a Peu pel Barranc de l’Infern es recordarà molts anys. Un aplec memorable, organitzat per l’ Associació Tren Alcoi-Gandia, amb la participació del millor i més representatiu de la cultural valenciana de les comarques de Diània: La Xafigà, La Colla Fa Ressol, Pep Gimeno Botifarra, Hilari Alonso, Miquel Pérez, La Muixeranga de La Safor i un bon grapat de balladors de les comarques.

El també anomenat Aplec del Tren dels Anglesos començava a les 9 del matí de l’1 de maig, una jornada ben reivindicativa de lluites socials. També un dia primaveral ideal per a fer una passejada per la Via Verda del Riu Serpis, un riu que bramava aigua de forma ensordidora. Per moments semblava que el Tren dels Anglesos avançava a tota màquina pel Barranc de l’Infern.

Botifarra durant la XVII Ruta a Peu pel Barranc de l'Infern
Foto: Eduard Garcia (Biar Digital)

Després de 6 quilòmetres des de Vilallonga i 6 des de L’Orxa, els dos pobles s’uniren a ritme de dolçaina i tabal (de La Xafigà i la Colla Fa Ressol) al bell mig de la Fàbrica de la Llum. La festa començà: Danses, muixerangues i l’actuació de Pep Gimeno Botifarra, Hilari Alonso i Miquel Pérez amenitzaren l’esmorzar popular. Escoltarem el Fandango d’Onil, La Jota de Xàtiva o la Granaïna de Montaverner i també un duel improvisat entre Hilari i Botifarra ben divertit. L’actuació finalitzà amb la Malaguenya de Barxeta, la cançó que acompanya el videoresum que hem preparat en Diània Televisió.

La festa continuà amb el dinar organitzat pels Quintos de L’Orxa

A continuació, podeu veure un àlbum col·laboratiu amb fotos enviades pels participants.

FOTOS XVII RUTA A PEU PEL BARRANC DE L’INFERN

Cactus i Botifarra canten al País Valencià en ‘Cendres’

El grup ha estrenat el videoclip de “Cendres” durant la Diada del 25 d’abril.

Cactus presenta nou videoclip per la Diada del 25 d’abril amb la cançó “Cendres“. Un tema reivindicatiu que pertany a “Mode Avió“, el seu tercer disc, estrenat fa unes setmanes. A “Mode Avió” podem escoltar himnes festius, hip-hop i electrònica i compta amb les col·laboracions de Pep Gimeno “Botifarra”, The Tyets, Dupla i Bounce Twice.

Durant “Cendres“, Cactus revisita la Malaguenya de Barxeta a ritme de música d’arrel valenciana, un toc de balkan i el hip-hop característic marca de la casa. Al vídeo contemplem una bona representació gràfica de la millor cultura popular valenciana i els nostres pobles i paisatges més representatius. També es deixen veure alguns dels nostres personatges més il·lustres com Ovidi Montllor, Estellés, Enric Valor o el mateix Pep Gimeno Botifarra, que canta la popular tornada “allà on renaix de les cendres, el meu País Valencià“. Aixó sí, amb autotune.

Les animacions són obra d’ Edmon, artista malagueny que ha fet dissenys per a El País, La Fira del Llibre de València o que creà la portada del disc “Extraordinari” d’ ElDemuro. La cançó ha estat produïda per Mark Dasousa als Atomic Studio d’Ondara.

Podeu escoltar “Mode Avió” a totes les plataformes d’streaming o comprar-lo a la botiga de Cactus.

LLETRA CACTUS – CENDRES

…Allà on renaixen les cendres.
Allà on renaixen les cendres
del meu País Valencià.

Cal un opressor per ser oprimit.
No serà Goliath qui mate David.
Ens han socarrat, però estem ací,
seguim escampant el verí, pimentó farcit.
Re-sis-tim! Brollant de cendres,
terra de rica cultura, de faves tendres,
d’olor a pólvora, bon beure, bon menjar,
d’arròs en taula de dilluns a divendres.
Les caniques pillant pols, el trinquet en runa,
l’esmorzar amb aigua-sal, entrepà i fortuna.
Herbero de Bocairent o de Beneixama,
oli d’oliva pa fregir com si mos sobrara.
Al meu poble sempre es fa la millor paella,
es parla el millor valencià, la millor recepta.
Ens volgueren fer fora, però som la prova de què no!

I en Atzeneta d’Albaida,
i en Atzeneta d’Albaida.
Allà on renaixen les cendres.
Allà on renaixen les cendres
del meu País Valencià.

Pa’ un dia que neva, pa’ un dia que cau,
la penya s’escaqueja no hi ha qui vaja a currar
Que si ara em pica, que si ara em cou,
m’agafe una mona i ací et trenque l’ou.
Mirant a València ens foten Alacant,
mirant cap a dalt ens foten per avall.
La lluna estarà, la lluna estarà per sempre.
La Mediterrània ens banya l’ànima,
cada nit de l’any hi ha un cel il·luminat,
castells a cada vila en terra la meitat.

I en Atzeneta d’Albaida,
i en Atzeneta d’Albaida.
Allà on renaixen les cendres.
Allà on renaixen les cendres
del meu País Valencià.

Millena ben viva i combativa amb el Travafest 2022

La primera edició del Travafest amb calçotada popular fou un èxit.

El Travafest de Millena es reinventa després de la pandèmia i renaix de les cendres amb una exitosa calçotada popular que aplegà centenars de persones d’arreu de les comarques i que penjà el cartell d'”entrades esgotades”. Fou tanta la demanda, que per a les pròximes edicions es vol ampliar l’aforament.

El Col·lectiu Cultural “La Rabosa” organitzà un tardeo musical que començà amb el grup Suite Rumba, que ens delectà amb éxits del rock i el pop nacional, però amb el toc rumbero. Festa assegurada per iniciar un dia que seria memorable.

Tot i que es trobaren a faltar mostres de cultura popular com danses, pilota valenciana o la tradicional fireta de productes artesans, aquesta edició del Travafest fou un encert, i la calçotada el fil conductor d’un dia per al record. Una calçotada que comptà amb opció vegana i que omplí de gom a gom la Plaça de l’Om de Millena.

Millena ben viva i combativa amb el Travafest 2022

Seguidament, el grup La Trocamba Matanusca encengué l’espurna de la festa popular amb el seu balkan gipsy de bancal. El grup de la Vall d’Albaida organitzà una autèntica bacanal musical amb cançons com “Adobat” , “Boruca” o “A pic i Pala”.

Vinguts des de Califòrnia, el grup Bacora aterrà en Milleneta per presentar el seu darrer disc, “Antifans”. Temes com “Go Home”, “Alacant”, “Poble Apitxat” o la versió de “Millonària” de Rosalia convertiren la Plaça de l’Olm en una orgia punk-rock en valencià.

Finalment, i mentre queia la nit, DJ Mateu delectà als assistents amb una sessió de música “de la terreta” que ens feu ballar fins a esgotar les últimes forces. Un Travafest memorable que esperem que torne en 2023!

Música, ràbia i amor, la ‘Causa’ de Xavi Sarrià

0

“Causa” és el segon disc de Xavi Sarrià, on col·laboren, entre d’altres, Pep Gimeno Botifarra.

Causa” (2022) és el nou disc de l’exlíder d’Obrint Pas, Xavi Sarrià. Un disc amb 10 noves cançons farcides de lluita, tendresa i festa; de música, ràbia i amor. El relleu d’ “Amb l’esperança entre les dents” (2017) cavalca a ritme d’ska, rock i reggae, sense deixar de banda la música tradicional valenciana.

Xavi Sarrià s’envolta de col·laboracions de luxe com les de Pep Gimeno Botifarra, Rafel Arnal, Sandra Monfort, Anna Millo o Ahmed Touzani. Un sarau valencià combatiu que canta a cançons com “Balansiya“, “La Nit Ferida” o “La Cantaora“, els temes més folk del disc.

“i a la merda tot si encara somrius”

Però en “Causa” també trobem el vessant més personal de Xavi Sarrià , que ens rapeja les seues pors i alegries en cançons com “Metròpolis” o “Autodefensa“. Dues crítiques a la societat actual i dues de les cançons més potents del disc. En elles ens parla dels problemes més actuals com la hiperconnexió a les xarxes socials. Ens convida a apagar la pantalla i connectar amb la realitat i amb les persones que ens envolten.

També ens retrobem amb la música d’Obrint Pas en cançons com “Un foc que creix“, amb vents i dolçaina i referències a les muntanyes valencianes; “Presagi“, un reggae que podria estar al disc “Benvinguts al Paradís” i que compta amb la col·laboració d’Anna Millo, o en “Música, ràbia i amor“, on Xavi ens desperta sentiments de nostàlgia, tendresa i ganes de viure, com ja ho feu en “Viure” o “Si tanque els ulls”. Un autèntic canó per als directes.

“Causa” s’obri amb el senzill homònim, on col·labora la rapera Elane i clou amb “No s’apaguen les estreles“, la cançó que inspirà tot el disc i que ja s’ha convertit en tot un himne. Cal lluitar per la “Causa” i esperem gaudir-la ben prompte als directes!

entre tant soroll, una veu em contesta

apaga la pantalla, escolta com batega

Música, ràbia i amor, la 'Causa' de Xavi Sarrià

“Causa” cançó a cançó

CAUSA

La història del plat de fang com a metàfora de les lluites dels nostres iaios i iaies, les històries de la nostra gent humil i treballadora. Recordar quina és la nostra causa entre la confusió i les crisis del món actual. Que venim de lluny i ens tenim a prop.

LA NIT FERIDA

La resistència llauradora morisca com a metàfora de les nostres lluites actuals. De com seguim amagats a les nostres coves, furtius, clandestins, batallant per un demà millor.

UN FOC QUE CREIX

Tornar al poble. Retrobar-te amb la teua gent. Tocar mare amb el teu paisatge. Cantar junts les cançons que expliquen qui som a les nostres festes.

PRESAGI

El foc com a metàfora de la nostra ràbia en un món que s ’ enfonsa. Lluitar pel que creus entre la impotència de les crisis socials que ens colpegen.

LA CANTAORA

La història d ’ una jove que troba en la música el seu motiu vital. Però també és una cançó d’època. La d ’ una jove cantaora, obrera i de poble que s ’ ajunta amb les seues companyes per plantar cara a l’ amo. Comença amb una cançó popular de les obreres del calçat de Vall d ’ Uixó.

MÚSICA, RÀBIA I AMOR

La música com al motor de les nostres vides. Com ens ha ajudat a sobreviure des que érem adolescents fins ara. Com em vaig cosir dos ales per escapar del meu món en flames de quan era xicotet. Història de com vaig començar a fer cançons, els primers assajos, els primers concerts.

METRÒPOLIS

Com lluitem per escapar de la gran bola de neu de les xarxes socials, egoisme, ansietat, desfici, marrons, estrés, pressió, aparentar… I com sobrevivim ja no per viure en plenitud sinó per plantar cara a la seua violència.

BALANSIYA

A partir d ’ una festa en un alqueria, un sarau, s ’ explica la història oculta de la nostra música. El tresor andalusí mestís, màgic, desconegut. El de tanta gent desposseïda i perseguida que va haver d ’ amagar les seus arrels i la seua cultura popular. Com a sobreviscut fins als nostres dies eixe cant del dolor i l ’ emoció expressat en el cant de batre i en altres cançons populars. I com, quan ens trobem per a cantar junts, estem cantant eixe llegat mil·lenari sense saber-ho: les cançons del mil colors de les nostres tantes arrels tan desconegudes com mestisses i profundes.

AUTODEFENSA

És la cançó més personal. Parle de com he après a acceptar els meus traumes i com han marcat la meua manera de ser amb les pors i les inseguretats. I a deixar-me anar com sóc i com això m ’ ajuda viure. I apagar més la pantalla i escoltar la vida que tenim al nostre entorn.

NO S’APAGUEN LES ESTRELES

La cançó d’on va nàixer el disc. La necessitat de refer el nostre fil de la història popular, el que no se’ns ha explicat, el de la gent de baix. En temps de crisi i confusió, un cant a la perseverança de la nostra gent