ÚLTIMS ARTICLES

Participa en el IV Concurs de Microrelats ‘Molí Fariner’ d’Agullent

0

Pots participar del 15 de setembre al 15 d’octubre de 2021.

El Museu del Molí Fariner d’Agullent (València) proposa, per quart any consecutiu, que actives les neurones i el talent, per guanyar 100€ en metàl·lic i una sessió de massatge i balneari per a dues persones a les instal·lacions annexes al Molí.

Per a aconseguir-ho, cal que escrigues un relat breu, de 1.400 caràcters com a màxim. Això sí, cal que incloga la frase “hi havia molta feina per davant“.

Podeu enviar els vostres textos fins al 15 d’octubre, tant en castellà com en valencià.

PREMIS CONCURS MICRORELATS MOLÍ FARINER AGULLENT

Primer premi: 100 € i una sessió de massatge i balneari per a dues persones
Segon premi: una nit per a dos a l’allotjament del Molí Fariner
Tercer, quart i quint premi: una sessió de balneari per a dues persones.

‘Bruixes’ és el nou disc d’Owix

0

El nou àlbum tracta de la persecució de les dones al llarg de la història.

Owix, el mític grup de rock en valencià de Callosa d’en Sarrià, tornen amb “Bruixes”. Un nou disc que gira entorn dels atacs a les dones al llarg dels segles: episodis històrics on la dona ha sigut discriminada per ser matrones, herbolàries o simplement voler ser lliures.

El nou disc arriba dos anys després de “Salut”, de l’any 2019, sota el segell de Maldito Records. També s’han realitzat 3 videoclips:”Fugint de la Santa Inquisició“, “Hanna” i “Estranyes“, que contenen imatges de l’animadora Nina Paley.

Podeu escoltar el disc a totes les plataformes digitals.

Tastem les ‘Llepolies’ de ZOO a Ontinyent

0

El grup presentà el seu nou disc en dues sessions “de gom a gom”.

ZOO, un dels grups valencians actuals més populars (no és el més popular?) , presentà ahir el seu disc “Llepolies” a la capital de la Vall d’Albaida. I nosaltres cap allà que anàrem a tastar-les! Un xic de La Canyà (allí estan molt locos i diuen “siet” i “dieu”) i altre de Castalla. Què pot eixir mal?

Després d’un sopar a la fresca pels carrers d’Ontinyent, que es troba en plenes no-festes patronals, ens dirigirem a la Plaça de Baix. No sense abans veure la processó del Crist de l’Agonia, només faltaria! La Plaça de Baix és un bonic enclavament al costat del Riu Clariano, perfecte per a fer espectacles a l’estiu. I també a l’hivern! Si no recorde mal, alguns pre-Meruts es feren ben a prop d’ací. Alguns pre-meruts on actuaren uns jovençols Auxili, per exemple.

ZOO foren ben puntuals. Tant, que “Avant” l’escoltarem fent cua. El grup començà a repartir dolços ací i allà: “Tir al Ninot“, “La Del Futbol” o la mateixa “Llepolies” es barrejaren amb cançons habituals del seu repertori com “Estiu“, “Corbelles” o “El cap per avall“. El públic, tot i seguir les normes de seguretat per la Covid-19, no pogué evitar alguna explosió d’alegria i adrenalina en algunes cançons, com “Faena“, “Impresentables” o “Esbarzers“. El públic i nosaltres mateixa. Que no! Cal tenir clar que no es pot estar assegut en un concert de ZOO.

Arnau canta “Diània” a Ontinyent

Menció especial per a “Diània“. Una cançó que reivindica el món rural i el territori diànic. La lletra, que fa referència a llocs com El Pou Clar, La Foradà, El Barranc de Malafí i tants altres paratges de les nostres comarques, fou àmpliament corejada per tots els assistents. Una cançó ben emocionant, composada possiblement a Carrícola, als peus del Benicadell.

Paz para el sereno! També hi hagué moments de calma amb “Sereno” o “Correfoc“, dues cançons que el públic cantà asseguts amb els braços en alt. La seguretat era prou estricta, per això el vídeo que podeu veure a Diània Televisió està gravat exclusivament des del nostre seient. Però indubtablement, un concert va més enllà de la música. Un concert és relacionar-se amb la gent de les comarques, retrobar-se amb amistats d’altres pobles. Tot aixó es trobà a faltar des de la primera cançó.

ZOO s’acomiadà de nosaltres amb “Tobogan“. Un ska-màquina frenètic que ja s’ha convertit en tot un himne. No sense abans demanar un desig: retrobar-nos ben prompte, en un concert normal. El concert que anit somiarem tots asseguts amb mascareta. Sens dubte.

Ens veiem al pròxim concert, i esperem fer-nos una gran abraçada. País Diània!

El retorn de Mugroman amb el ‘Diagrama de Venn’

‘Diagrama de Venn’ serà el seu pròxim EP

El mític grup de Xixona estrenaren anit al seu concert de retorn ‘La Por’, el primer senzill d’un EP que veurà la llum durant 2021.

Diagrama de Venn” és la carta de presentació de Mugroman després d’uns anys de silenci discogràfic. Aquest EP inclourà 3 temes, un de cada membre del grup. Com si fos un Diagrama de Venn, aquestes cançons tenen la personalitat de cada músic, però una vegada s’interpreten en grup, creen noves característiques que fan a Mugroman un grup de rock amb personalitat pròpia.

Mugroman tornen als escenaris i ho fan amb nou so, però amb tota l’essència hard-rock que els ha caracteritzat sempre. Prompte més novetats!

Publiquen un reportatge sobre els Moros i Cristians d’Ontinyent

El vídeo compta amb imatges d’arxiu des de l’any 1926 fins a l’actualitat.

Moros i Cristians” és un reportatge d’Anmorsígol amb guió i narració de Sílvia Urenya, que ens conta tots els detalls sobre les festes de Moros i Cristians d’Ontinyent.

Al vídeo podem veure imatges festeres de l’any 1926, dels anys seixanta fins als huitanta i també de l’actualitat. Aquestes imatges en vídeo han estat extretes de l’arxiu de Vicente Tortosa, Rafael Nadal, Leonardo (Foto Flash 2), Jordi Torró (Summit Produccions), En Viu Mèdia, Pomelo Televisió i el matex Anmorsígol.

El vídeo es va estrenar durant la setmana cultural del casal Català de Brusel·les el passat 25 d’abril i s’ha reeditat amb motiu de les festes d’Ontinyent.

Sarah Rope i Botifarra versionen el “Peix Enamorat” de Vicent Torrent i Eliseu Parra

La popular “Havanera del Peix Enamorat” pren noves sonoritats amb l’espectacular barreja de veus de Sarah Rope i Pep Gimeno Botifarra.

L’ “Havanera del Peix Enamorat” és una cançó escrita per Vicent Torrent, amb música d’Eliseu Parra . La cançó ha estat versionada per músics d’arreu del territori. Des de Marina Rossell i Paco Muñoz fins a la Borriana Big Band o el mateix Botifarra al seu disc amb Pau Cháfer, entre molts d’altres.

La cançó, però, no la podreu escoltar amb Al Tall. Apareix al disc al disc “Viva quien sabe querer” d’Eliseu Parra.

El Diluvi, Botifarra i Hilari Alonso ens canten un Fandango d’Onil 2.0

“Quin Fandango!” és una adaptació moderna i reivindicativa del popular Fandango d’Onil.

El Diluvi ha estrenat “Quin Fandango!“, una versió del popular Fandango d’Onil amb les veus de Pep Gimeno Botifarra i Hilari Alonso, dos referents de la música valenciana d’arrel tradicional. El grup de l’Alcoià experimenta amb l’autotune i les sonoritats electròniques, barrejades amb el seu so característic marcat per la bandúrria, l’acordió i el violí.

Les primeres referències al Fandango d’Onil les trobem a l’obra “Festes d’Abril”, un teatre musical de l’any 1910 ambientat en les festes de localitat joguetera. Aquest eufòric fandango fou l’elegit per acabar l’Aplec dels Pobles de la Mariola l’any 2014, enregistrat per Diània Televisió enfront del Palau del Marqués de Dos Aigües d’Onil, amb balladors d’arreu de les comarques. Aquest lloc tan emblemàtic ha sigut l’escollit per Nil Pagès i Martí Colomer, de Futuro Estudios, per enregistrar aquest videoclip.

Quin Fandango!” formarà part del pròxim disc d’El Diluvi. Esperem gaudir-lo ben aviat!

LLETRA de “QUIN FANDANGO!” d’El Diluvi

Marieta té un cosinet
que el trau a ballar quan vol

Deixa estar a Marieta
sense por, sense por,
que ella gent té de sobra
que la vol, que la vol.

Deixa estar a Marieta
sense por, sense por,
que ella gent té de sobra
que la vol, que la vol.

Deixa estar a Marieta,
no tinc por, no tinc por,
tu no vingues a dir-me
a qui vol el meu cor.

Deixa estar a Marieta,
no tinc por, no tinc por,
tu no vingues a dir-me
a qui vol el meu cor.

Té la careta bonica
que pareix un antifaç
de rosers i clavellines,
però no m’enganyaràs.

Són les onze tocaes,
jo tinc son, jo tinc son,
acabem el fandango
i apaguem el cresol.

Són les onze tocaes,
jo tinc son, jo tinc son,
acabem el fandango
i apaguem el cresol.

Andreu Valor canta ‘Valencianes i Valencians’ amb Botifarra

Andreu Valor ha publicat “Valencianes i Valencians“, una cançó divertida i combativa que dignifica la diversitat.

El cantant socarrat ha comptat amb la participació de Pep Gimeno Botifarra i Sergio Bisbal. La cançó ha estat produïda per Blai Vañó i Hèctor Tirado i la podeu esoltar a les plataformes digitals com Spotify o Youtube.

“Valencianes i valencians” dóna suport al moviment LGTBIQ, la riquesa lingüística i la defensa de la llengua i la saviesa popular, sempre amb el característic to reivindicatiu, reflexiu i alegre d’Andreu Valor.

‘Diània, terra de castells’ un projecte per protegir les fortaleses medievals de les Comarques Centrals

0

El projecte ha superat el filtre de votacions ciutadanes en els Pressupostos Participatius de la Generalitat Valenciana.

Juntament amb altres iniciatives ben interessants, com la compra del despoblat morisc de l’Atzuvieta o l’adquisició del convent de Jesús Pobre, trobem el projecte “Diània, terra de castells“. Una iniciativa per posar en valor i protegir els castells de les Comarques Centrals Valencianes.

Aquesta proposta del CEIC Alfons el Vell de Gandia vol salvar de la ruïna i l’oblit els castells de Vilallonga, Borró, Montesa, Vallada, Moixent, Xiu, Carbonera, Rugat, Margarida, Seta, Travadell, Serrella, Gallinera, Alcalà, Alfofra, Relleu, Tàrbena, Penàguila, Serrella de Mariola i Benifallim. Una llista de fortaleses medievals que es pot anar ampliant a mesura que s’avancen les actuacions proposades. Aquestes actuacions inclouen la documentació de la fortalesa, restauració de l’edificació i el terreny circumdant i museïtzació. Tots els castells s’integrarien en un lloc web perquè el públic que estima el territori puga conéixer-los i visitar-los de forma segura i fàcil.

Castell de Palma (Alfauir). Foto Vicent Almar

Una iniciativa ben interessant per recuperar el patrimoni de les comarques de Diània que esperem que puga materialitzar-se. Podeu llegir aquesta proposta d’inversió en el lloc web de la Generalitat Valenciana.

Botifarra i Ahmed Touzani ens canten les Seguidilles de la Foia de Castalla

0

Les seguidilles són un tipus de cançó tradicional que van acompanyades de dansa. Es van començar a estendre per la península a partir del segle XVI i podem trobar-ne de dos tipus: les torrades o clàssiques que són típiques de les comarques del Nord, de La Marina i la Serrania d’Alcoi. I les ràpides o manxegues, que també s’anomenen corrilles, i són típiques de les comarques centrals.

Esta versió de les Seguidilles de la Foia de Castalla està cantada de forma bilingüe en valencià i amb fragments àrabs. Barreja la música tradicional valenciana amb la del nord d’Àfrica, d’on és procedent Ahmed Touzani. Podeu escoltar-la al disc de De Banda A Banda del Mediterrani.

Xavier de Bétera feu una versió de les Seguidilles de la Foia de Castalla amb una lletra adaptada a la Covid-19 durant el mes d’abril de 2020. La podeu escoltar al següent enllaç.

El “retor” de la Sarga té un burro pardo
que li dóna garrofes per baix del rabo.

A la mar que te’n vages no em dónes pena,
deixa’m farina i oli, diners i llenya.

El Patxangeo Serà Sempre Nostre – La Vida Sense Tu (5)

Donem la benvinguda a juliol i les altes temperatures amb un vídeo simpàtic sobre l’ascens del “patxangeo underground” i reivindicatiu cantat en català.

De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó existeix tot un moviment musical que aglutina una varietat d’estils immensa, però que els darrers anys s’ha desacomplexat en tots els sentits. Música balladora, alegre i també combativa amb gust de “patxanga”, “reggaeton”, música electrònica, cúmbia i molt més se sumen a altres estils com el rock, pop o punk.

Orxata va començar el comboi i s’han apuntat moltes altres bandes a la festa: ZOO, Oques Grasses, La Fúmiga, Doctor Prats, Buhos, Cactus, Itaca Band… Un moviment musical que arriba a moltes orelles, però que no es veu representat a les ràdios i televisions generalistes de l’estat espanyol, tot i entrar a les llistes dels més venuts. Ni falta què fa.

I nosaltres continuem ballant, de festa pels nostres pobles. T’apuntes?

Festa Major 2021 Llista de Spotify

Festa Major 2021 Videoclips

Herbero Diànic (i 7) – La recepta d’herberet

L’Herbero, herber o herberet és una de les begudes per excel·lència de Diània, juntament amb el Café Licor. Ambdúes formen part de les anomenades Begudes Espirituoses Tradicionals d’Alacant, juntament amb el Cantueso i l’Anís Paloma, més populars al territori lucèntic.

És una maceració d’herbes amb una barreja d’anís sec i dolç que se sol deixar reposar uns mesos. Hi ha qui la prepara entre juny i juliol i la deixa fins a finals de setembre-octubre. Convé anar provant-la de tant en tant fins a degustar el resultat esperat.

Existeixen infinitat de receptes d’herbero. Algunes més cítriques, altres més anisades, i algunes amb un punt mentolat. A destacar la de Diego Pastor de Banyeres de Mariola amb un total de 27 herbes. Ací un recull d’algunes receptes d’herberet, arreplegades per Joan Pellicer al seu Costumari Botànic. Podeu comprar tota la col·lecció a Edicions del Bullent.

Com fer herbero

Herberet d’Alcoi (Perfecto Sempere Benavent)

  • Timó real
  • Rabet de gat
  • Poliol blanc (Micromeria fruticosa).
  • Arrail de panical
  • Santónica (Stachis heraclea )

Herberet de Cocentaina (Manolo Albors Mahiques)

  • Timó reial
  • Poriol
  • Camamirla dolça
  • Rabet de gat
  • Santònica

Herbero de Cocentaina (Santiago Aparisi Cardona)

Posar en aiguardent de pastes de rotllos, anisat. Anís sec Salas. Un mes o mes i mig de macerar

Herberet de Guadalest

Es fa amb 28 herbes quasi totes de la serra Aitana, la més important és el timó real, i
després la menta, l’herba lluïsa, el poliol i el cantaueso. Els meus tios ja el feen però
amb menys herbes i io he anat provant, provant fins que l’he tret perfecte. No n’hi ha
cap a la regió valenciana com ell. Aixó és digestiu, es pren en dejú i després d’una bona
paella o una menjà forta. (Rafel del Castell de Guadalest)

Herberet de Benissili (Maria Camps Massanet)

  • Alfàbega de pastor
  • Timó
  • Romer
  • Camamirla
  • Rabet de gat

Herberet de Penàguila

  • Rel de panical
  • Quatre cabotetes de camamirla
  • Rameta de Maria-Lluïsa
  • Mitja anou partida
  • Coronela
  • I, a voltes, rabet de gat

Herberet d’Abdet (Eduard Serralta Buades)

  • Timó Reial
  • Timó
  • Arraïl i troç d’aspanical
  • Fenoll
  • Rabet de gat
  • Sàlvia
  • Poliol d’Aitana
  • Maria-Lluïsa
  • Til·las
  • Ruda
  • Rompepiedras (Teucrium buxifolium)
  • Santònica
  • Camamirla
  • Romer, un poquet
  • Cantueso, a voltes

Amb aiguardent de Benilloba

Herberet de Bocairent (Joan Mestre Navarro)

  • Timó reial, una fulleta
  • Sàlvia vera, una rameta
  • Sàlvia mariolenca, un brotiu
  • Llimoner, una fulla. O una rameta de maria-lluïsa
  • Camamirla, tres o quatre boletes.
  • Te de monte, una rameta.
  • Timó, una rameta
  • Poliol blanc, una rameta
  • Poliol de riu, menta o herba-sana. Una rameta.
  • Rabet de gat, una rameta.
  • Timó mascle, una rameta
  • Romer. Un poquiu perquè fa amarg i fosc.

Herbero del Mas dels Congregats de Bocairent

Maria-lluïsa, rabet de gat, sálvia vera ( no posar-ne molta perquè ix negre i amarga ),
timó real ( un trossingo a males penes), fulles de llimera i tarongina.

Herberet de 27 herbes de Banyeres de Diego Pastor Martínez

  • Timó real.Un ramet com el dit.
  • Canyeta d’or (Asperula aristata o A. cynanchica).
  • Poliol de riu.
  • Poliol blanc.
  • Àrnica (Jasonia glutinosa).
  • Sàlvia.Un poquiu, sense passar-se’n, com amb l’àrnica, i les restants herbes amargues.
  • Camamirla dolça.
  • Camamirla amarga.
  • Maria-Lluiïsa.
  • Panical.Un trossiu.
  • Fenoll.Una branqueta.
  • Donzell ver, blanc, dolç o de caseta (Artemisa arborescens)
  • Rabet de gat ver (Sideritis hirsuta).
  • Santònica (Stachis heraclea).
  • Timó.
  • Timó mascle (Teucrium capitatum).
  • Cantueso (Thymus moroderi)
  • Romer.Un trossiu.
  • Tarongina.
  • Sejolida.Un poquiu o gens.
  • Pericó groc.A voluntat.
  • Malva.Una branqueta florida.
  • Orella de llebre (Phlomis lichnitis)
  • Parauiera (Ferula hispanica).Una rameta de dalt amb fulletes i flors.
  • Orenga. Poquiu.
  • Espígol.Un poquiu.

Es considera que el timó real i la canyeta d’or són les mares de tot. L’ideal són les 27
herbes però pot fer-se amb 25, 23, 21 o qualsevol nombre impar. Les herbes han de ser
totes de l’any. Sol començar la recollida a finals de Maig i acabar-la a Juliol,més o
menys,ho ha de dir el temps. Per sant Antoni és un bon moment per a començar. Es
recomana un 75% d’anís dolç i un 25% de cassalla però lo normal és meitat i meitat. Pot
afegir-se sucre. Les proporcions poden canviar molt. Recomanable l’alcohol de les
bodegues de Beneixama -B.Alonso i B.Molina-. Mai no Anís del Mono. La mixtura de
les herbes i l’alcohol ha de posar-se a remulla durant 41 dies. Pot fer-se l’operació dos
voltes i ix de categoría. Convé deixar mare en buidar la primera, i cal ara , en deixar la
garrafa a reposar, girar-la.

Receptes Herbero

Anís sec de 31º i de 37º. Anís dolç de 25º. La mixtura normal és la de l’anís sec de 37 graus i del dolç de 25 al 50%, i queda en 31 graus. Josep Vicent Alonso Valdés de Beneixama.

Jeroni es va alçar, posa la tauleta clàssica dels berenars- i moltes vegades de tots els
àpats de les cases pobres- i els va traure un pa morenet, sobrassada, un plat de bacallà
espencat en oli, i fruita seca. Al costat, la catalana plena de vi i una botella
d’aiguardent d’herbes.
Enric Valor. Sense la terra promesa.