ÚLTIMS ARTICLES

Titana presenta ‘Llum en el present’, un fandango que reivindica la memòria col·lectiva i l’arrel

Jordi Juan Pérez
-
0
Titana presenta ‘Llum en el present’, un fandango que reivindica la memòria col·lectiva i l’arrel

La cantaora de Godella estrena el primer senzill del seu nou treball discogràfic, que sortirà a la llum el pròxim mes d’abril sota el segell Propaganda pel Fet!.

L’escena de la música d’arrel al País Valencià té una nova fita en el calendari. Noèlia Llorens, coneguda artísticament com a Titana, acaba de presentar “Llum en el present”, el primer avançament del seu esperat nou disc. Aquest senzill, que es defineix com un fandango, és tota una declaració d’intencions: una connexió directa entre la tradició, el territori i la força de la comunitat.

Un pont entre territoris

“Llum en el present” no és només una peça musical, sinó un espai de trobada. En aquesta ocasió, Titana s’ha envoltat de col·laboracions que reforcen el caràcter universal de la música popular. El tema compta amb la participació de Sergio Gómez Juárez (‘El Gato con Jotas’) i la violinista Ana Morenilla, tots dos procedents de Múrcia i Extremadura.

Aquesta unió subratlla la premissa del projecte: el fandango és un llenguatge compartit que traspassa accents i fronteres, recordant que la cultura popular és un patrimoni viu que uneix les persones independentment de la seua procedència.

De la intimitat a la celebració

La lletra de la cançó, escrita per Susana Díaz Tejedor, s’endinsa en la identitat de la pròpia Titana i en l’empoderament que sent en interpretar música d’arrel. Musicalment, el tema està construït com un creixement constant: s’inicia amb una guitarra íntima i recollida que, a poc a poc, va sumant capes sonores i veus fins a esclatar en una celebració col·lectiva, simulant una festa on la música és el motor d’unió.

Pel que fa a l’apartat visual, el videoclip ha estat dirigit per Helga Ambak, qui també s’encarrega de l’estètica del disc físic. L’obra visual juga amb els contrastos de llum i ombra per simbolitzar que la llum necessita de la foscor per ser visible, integrant també les joies de La Xata Merenguera. Aquestes peces, creades a Diània (Pego-Oliva), aporten un simbolisme d’emoció i memòria arrelat a la bellesa de l’entorn natural i l’energia col·lectiva que el projecte vol transmetre.

Titana: una veu referent en la renovació del folk

Noèlia Llorens (Godella, 1988) s’ha consolidat en els darrers anys com una de les veus imprescindibles de la música tradicional valenciana. La seua capacitat per recollir el llegat de la tradició oral i dotar-lo d’una expressivitat moderna i personal l’ha convertida en un referent de la renovació del folk actual. Amb aquest nou disc, editat per Propaganda pel Fet!, Titana continua explorant la memòria col·lectiva i la força emocional del cant.

Cactus trenca el silenci amb «No Són Com Nosaltres»: un retorn afilat que posa contra les cordes la indústria musical

Jordi Juan Pérez
-
0
Cactus trenca el silenci amb «No Són Com Nosaltres»: un retorn afilat que posa contra les cordes la indústria musical

Després de tres anys sense treure disc, la banda liderada per Muro i Maik recupera la seua essència hip-hop més pura per a destapar la farsa de les «gires de comiat» i obrir la porta al seu nou àlbum, BACKSTAGE.

El circuit musical internacional sembla haver quedat atrapat en un bucle: el de les constants gires de comiat que sempre acaben en retorns milionaris. Allò que abans era un comiat natural o un descans merescut, ara s’ha convertit en una fórmula altament rendible; un ritual cíclic on l’adéu és definitiu… fins a nou avís. Amb el seu nou senzill «No Són Com Nosaltres», el grup valencià Cactus obre aquest meló i llança una mirada crítica, mordaç i directa a aquesta realitat.

Una “parella tòxica” anomenada indústria musical

Lluny de l’esperit romàntic del retrobament, Cactus posa el punt de mira en aquelles gires que s’han transformat en meres experiències VIP per a afiliats a entitats bancàries. Jugant amb la metàfora d’una “parella tòxica”, la cançó exemplifica aquesta relació d’anada i tornada que tots coneixem: comiats dramàtics que, en el fons, sempre deixen la porta oberta per a tornar a fer caixa.

A nivell musical, «No Són Com Nosaltres» marca un abans i un després. Cactus deixa clar que han tornat per vici i per ofici, amb un so que recupera el seu hip-hop més cru. Muro i Maik disparen barres directes, plenes d’ironia i referències pop (des del Fary i el protocol de Kioto, fins a la guerra televisiva entre Broncano i Pablo Motos), reivindicant l’orgull de pertinença amb un missatge clar: “Jo ja sé la sort que tinc de vindre d’on vinc”.

“No són com nosaltres, no. No podran apagar mai la flama que portem dins. Ja ho han intentat abans, la flor sempre acaba eixint.”

L’espectacular videoclip que acompanya el senzill construeix un univers estètic totalment renovat. Ha estat produït per Mario Sancho i dirigit per Raül Solves, amb la direcció de fotografia de Lluck Tomàs i la direcció d’art d’Helga Ambak. Aquest imaginari visual serà el fil conductor del seu pròxim i esperat disc, que portarà per títol ‘BACKSTAGE’ i s’estrenarà el pròxim 27 de març.

LLETRA “NO SON COM NOSALTRES” DE CACTUS

Vaig amb la bicicleta vacil·lant pel barri eh!
Amb esta cara calendari i look de presidiari
tornem a l’art we’re back s’ha acabat la party
canvi de govern caus dels escenaris

Costera amunt ben cabuts i en sentit contrari
fuck google maps!, sense itinerari,
loco soc ton pare, i vols odiar-me cari?
posa’t a la cua i ompli el formulari, ha!

Benvinguts a este safari ple de mercenaris.
Territori balneari d’eixos mesetaris.
Ha ressuscitat el Fary com està el pati,
corredor mediterrani, pa ta tia Mari.

Jo ja sé la sort que tinc de ser tan distint,
Jo ja sé la sort que tinc de vindre d’on vinc.

No són com nosaltres,
No són com nosaltres,
No són com nosaltres,
No són com nosaltres, no.
No podran apagar mai la flama que portem dins,
Ja ho han intentat abans la flor sempre acaba eixint.

I’m back on this mothafucker,
tornen ja les barres afilades loco,
t’ha tocat la bonoloto,
ja ha arribat el maremoto,
no hi haurà qui escape xoto,
correr servirà de poco,
com el protocol de Kioto.

I un careto pa la foto, Cheese!
Punxa’m un vial de botox, Please!
Rime pa posar-me totxo,
un jo contra tu és un Broncano contra Pablo Motos

Qui no pita no passarà,
La policia no m’agrà,
Parlen castellà,
jo soc un maleducat,
gràcies mama,
visc en un cap de setmana
faig el que dona la gana.

No mossegues la mà de qui et dona de menjar,
perquè hem aguantat ja més del que podem aguantar,
si vos colen la fal·làcia disfressà de llibertat,
no vingueu plorant demà, que ja estàveu avisats, germà.

Estem de nou a l’ofici,
hem tornat per vici,
hem estat al cim i al precipici,
qüestionats des de l’inici,
hem vist l’ocàs i la mel del benefici.

Jo ja sé la sort que tinc de ser tan distint
Jo ja sé la sort que tinc de vindre d’on vinc

No són com nosaltres,
No són com nosaltres,
No són com nosaltres,
No són com nosaltres, no.
No podran apagar mai la flama que portem dins,
Ja ho han intentat abans la flor sempre acaba eixint.

Diània s’alça pel 8M: les dones prenen els carrers i les muntanyes de punta a punta del territori

Jordi Juan Pérez
-
0
Diània s’alça pel 8M: les dones prenen els carrers i les muntanyes de punta a punta del territori

De la Cursa d’Ontinyent a la desfeta de la censura a Albaida o les notes clàssiques de la Valldigna, la nostra geografia es tenyeix de lila per a reivindicar que els drets són intocables i que el paper de la dona és el motor de la nostra societat.

No hi ha poble, per xicotet que siga, que no s’haja sumat a la celebració d’aquest 8 de Març, Dia Internacional de les Dones. Enguany, la programació a les nostres comarques és un mosaic de cultura, esport, memòria i, sobretot, molta xarxa comunitària. A diània.tv hem fet un recorregut per algunes de les cites que faran d’aquest mes una fita històrica.

Marxa Dona Ibi
Marxa de la Dona d’Ibi aquest cap de setmana

Esport i natura amb nom de dona

L’esport i el contacte amb la terra tornen a ser els vehicles de reivindicació més potents. A Ontinyent, la marea lila es prepara per a la Cursa Solidària de les Dones (5K) el diumenge 8 de març a les 10:00 h des de la Plaça Major. Una cita que ja és un clàssic del territori.

Però no tot és córrer. A Cocentaina, la proposta és mirar cap amunt amb el “Dia de la Dona i Muntanya”, que inclou una excursió des del Refugi les Foietes i l’exposició a l’aire lliure Cosit a cosit, de Euse Collado. També a Bellús opten pel moviment amb la caminada cap a Guadasséquies i Benisuera el 9 de març.

Monestir Valldigna

Cultura i memòria per a no oblidar d’on venim

La cultura és l’arma més poderosa per a visibilitzar el paper femení. A Albaida, el 8M té un nom propi: Ma Concepción Calabuig Donat, la dona més major del poble (96 anys), que rebrà un emotiu homenatge el divendres 7. A més, la localitat desafia la rutina amb el monòleg de Mari Palante!! i una lectura institucional a la Plaça Major.

A la Valldigna, la música pren el relleu. El Monestir de la Valldigna s’omplirà de notes clàssiques amb el concert Mare Nostra el 7 de març, mentre que a Tavernes se celebra la Gala Dia de la Dona amb reconeixements a Teresa Sala i Carmen Grau.

Cocentaina Concert

Alfafara i Ontinyent: de la formació a la festa

Alfafara presenta una de les programacions més completes (“XXXVII Jornades”), que s’allarga del 5 al 14 de març amb xarrades sobre salut, gestió emocional i el ja tradicional concurs de pastissos i coques dolces. Per la seua banda, Ontinyent aposta per la formació amb tallers d’autodefensa feminista i xarrades sobre les “Dones del segle XX”.

Finalment, la música més actual tancarà aquest cicle a Cocentaina el 14 de març amb el concert d’Abril, Lisasinson i Las Hienas a l’escenari exterior del Teular, sota el lema “Entre totes, tot!”.

Feliu Ventura llança el videoclip ‘Tot el que hem guanyat perdent’, un cant a les victòries col·lectives

Jordi Juan Pérez
-
0
Feliu Ventura llança el videoclip ‘Tot el que hem guanyat perdent’, un cant a les victòries col·lectives

El cantautor de Xàtiva presenta la cançó que dona títol al seu nou disc amb una peça audiovisual en forma de curtmetratge que reivindica la memòria i l’esperança compartida.

Feliu Ventura ha presentat “Tot el que hem guanyat perdent”, l’avançament del seu nou treball discogràfic que es publicarà el pròxim 6 de març. La cançó arriba acompanyada d’un videoclip sorprenent i tendre, realitzat per la productora Tourmalet, que funciona gairebé com un xicotet curtmetratge cinematogràfic.

La peça audiovisual, basada en una idea del mateix músic, ens transporta a una carrera de bicicletes infantil a la Xàtiva de la seua infantesa, una imatge universal en la qual qualsevol pot sentir-se identificat. A través d’aquesta història, Ventura recorre les pèrdues personals i col·lectives de la quotidianitat, situant les experiències íntimes en un marc social més ampli i reafirmant la idea que allò que és personal és polític.

Més enllà de la nostàlgia

Tot i que el disc parla de pèrdues —amistats que es trenquen, el temps robat per la precarietat o els amics que ja no hi són—, el treball no s’instal·la en la nostàlgia. Al contrari, reivindica el pas del temps com un espai per a comprendre i transformar el present. Amb la seua veu poètica i compromesa, Feliu Ventura obre un viatge on la cançó torna a ser una eina de memòria, pensament crític i abraçada col·lectiva.

Auxili invoca una ‘Lluna Per Nosaltres’ per espantar la foscor

Jordi Juan Pérez
-
0
Auxili invoca una ‘Lluna Per Nosaltres’ per espantar la foscor

El grup d’Ontinyent presenta el seu nou senzill, un cant a la lleialtat i a la resistència col·lectiva que ens permet alçar-nos després de les derrotes.

Auxili torna a l’escena amb “Lluna Per Nosaltres”, una peça que funciona com un tret de sinceritat enmig d’un “món lleig”. Amb la signatura d’Esteve Tortosa i Fèlix Cortés en la lletra i composició, la cançó reivindica el valor de les persones i l’amistat per damunt dels diners o la por. El grup ens recorda que, si arriba l’hora, la victòria només es troba al costat “dels de sempre”, aquells que fan que cadascú puga ser ell mateix.

La producció musical ha anat a càrrec de Ferran Gisbert, amb una sonoritat polida per Sam Ferrer (Wz Estudis) en la mescla i Víctor Garcia (Ultramarinos) en el mastering. El resultat és un so que acompanya la veu d’un poble que es riu de la mort i dels malsons a ritme de cançó.

Una història de carrer i llums nocturnes

El videoclip, dirigit per Marc Mayor, posa imatges a eixe univers de “carnestoltes” i fugues a les fosques que descriu la lletra. Amb el muntatge de Jaime Oltra i una estètica cuidada pel departament de vestuari i fotografia, el clip subratlla eixe sentiment de comunitat i lluita que batega al pit de la banda. Auxili torna a demostrar que, davant la desesperació, la música i la unió són el millor compte enrere.

LLETRA LLUNA PER NOSALTRES AUXILI

Fum de flors
Llum dels cors
Feu que rebente tot
Feu que rebente tot

Punys de foc
Fuig del cos
Feu que rebente tot
Feu que rebente tot

I s’abraçàvem com un primer amor, jo
Note un pàlpit que no se explicar-li al mon
Tu per a mi, jo per a tu els dos per tots
S’alcem de les derrotes
altre cop amb les cançons!

I s’abraçàvem com un primer amor, jo
Note un pàlpit que no se explicar-li al mon
Passeu-me el ron, pegueu-li foc un altre cop, feu que rebente tot

Corríem a les fosques
I no teníem por
Com unes carnestoltes
Que riuen de la mort
Corríem a les fosques
al món dels telons
Buscant a les palpentes
l’auxili pels racons
Com unes carnestoltes
Vestíem els malsons,
Es riem de la mort de la por de la sort

Lluna per nosaltres
Una pa que espante la foscor
Si arriba l’hora em trobareu amb els de sempre,
que ací t’aguarde una victòria per si tornen els plors!

Que encara queden col·legues
Que curen totes les penes
Que fan que puga ser jo!

Plore 4 versos per fugir d’este mon lleig
No eixirem de pobres, però tu vals molts bitllets,
Vull xafar les rates cada volta que les veig,
Totes les paraules ara sonen com un tret!

Clic, clic la clica que dispara lluny la pena
Porte el somriure del meu poble per bandera,
tinc una lluita mig del pit que desespera
Un compte enrere que no espera

Corríem a les fosques
I no teníem por
Com unes carnestoltes
Que riuen de la mort

com corríem a les fosques
al mon dels telons
Buscant a les palpentes
l’auxili pels racons

Com unes carnestoltes
Vestíem els malsons,
Es riem de la por, de la mort, de la sort

Lluna per nosaltres
Una pa que espante la foscor
Si arriba l’hora em trobareu amb els de sempre,
que ací t’aguarde una victòria per si tornen els plors!

Que encara queden col·legues
Que curen totes les penes
Que fan que puga ser jo!

El Diluvi reviu la flama amb «Cantem per tu», un himne a la resistència i la memòria valenciana

Jordi Juan Pérez
-
0
El Diluvi reviu la flama amb «Cantem per tu», un himne a la resistència i la memòria valenciana

L’espera ha acabat. Després d’un període de pausa que molts sentien com un buit en l’escena musical de la terra, El Diluvi ha tornat. El passat 5 de febrer, el grup alcoià va trencar el seu silenci amb l’estrena de «Cantem per tu», un senzill que no només recupera el seu so característic de “folk modernitzat”, sinó que es posiciona com una declaració d’intencions política i emocional.

Una lletra que neix de les cendres

La cançó és un homenatge directe a la continuïtat de la lluita popular. Amb versos com “No tornaves, tu mai te n’havies anat” o “Som llavor que va brotant”, el grup subratlla que la cultura i la identitat valenciana resisteixen malgrat els contextes adversos. La lletra és un agraïment a les generacions passades i una abraçada als qui, avui dia, segueixen defensant la llengua, la terra i la llibertat.

Un mapa visual del teixit social i la resistència

Més enllà de l’apartat estrictament musical, el videoclip de «Cantem per tu» es configura com un retrat coral de la societat civil organitzada. Sota la direcció i edició de Cris Centeno i amb la direcció de fotografia de Borja V. Salom, la peça audiovisual transcendeix l’estètica per a convertir-se en un aparador de les lluites compartides al País Valencià. El clip aconsegueix aglutinar una diversitat de col·lectius que representen el batec del carrer, des de la defensa ferotge del territori amb plataformes com Salvem la Vall, Per l’Horta o la Plataforma No a la M.A.T., fins a la trinxera cultural i lingüística sostinguda per entitats històriques com Escola Valenciana, El Tempir, Acció Cultural o l’Aplec de la Marina.

La càrrega simbòlica de les imatges es reforça amb la presència de la Jove Muixeranga de València i grups de danses combatives, que recorden que la festa i la tradició són també formes de resistència. Tanmateix, un dels moments més emotius i punyents de la producció és la participació de l’Asociación Víctimas Mortales DANA 29-O, una col·laboració que lliga directament la tornada del grup amb el dol col·lectiu i la resiliència del poble valencià davant les tragèdies més recents.

Qualitat sonora des de la rebotiga

Per a donar forma a aquesta tornada tan esperada, El Diluvi ha tornat a confiar en mans expertes que garanteixen la potència del seu missatge. La cançó ha estat produïda, gravada i mesclada per David Rosell, una figura clau per a entendre la sonoritat del grup, mentre que el procés final de masterització ha anat a càrrec de l’estudi Ultramarinos. El resultat és una producció impecable on la lletra i la música caminen de la mà d’un futur que, com diu la cançó, ja és nostre. Aquesta suma de talent tècnic i compromís social, coordinada sota la producció de Gola Seca Coop V, referma que El Diluvi no només torna als escenaris, sinó que ho fa com a altaveu necessari de les esperances i les lluites del seu país.

“Cantem per tots els vençuts, pel coratge que ha crescut arrelat a la saó que gent com tu va sembrar.”

Amb aquest llançament, El Diluvi demostra que la seua música segueix sent la banda sonora de les places, dels casals i d’un país que es nega a callar. Ja els tenim de tornada, i sembla que amb més força que mai.

Malifeta foragita els fantasmes i abraça la calma en el seu nou senzill ‘De Nit’

Jordi Juan Pérez
-
0
Malifeta foragita els fantasmes i abraça la calma en el seu nou senzill ‘De Nit’

El grup valencià presenta el segon avançament del seu esperat disc per a 2026. Una peça que fusiona pop, reggaeton i dancehall per a cantar-li a la “santa paciència” i a l’amistat que ens salva en la foscor.

“Quan es fa de nit, el cap no para.” Però a vegades, el fum s’escampa i els dimonis personals baixen del llit per a deixar pas a la calma. Aquesta és la premissa de “De Nit”, el nou senzill de Malifeta que ens prepara el terreny per a l’àlbum que veurà la llum el 2026. Després de l’energia de “Brega”, la banda ens convida ara a una introspecció més serena des d’un balcó on la “malhòstia” i les tristors es transmuten en un altar de complicitat.

L’evolució del projecte, que va nàixer el 2020 durant el confinament amb temes com «Xinxeta» o «Coenta», arriba ara a una maduresa sonora on el pop s’entrellaça amb ritmes de reggaeton i dancehall. La formació actual, que combina el carisma d’Arnau Giménez i Mireia Matoses amb el talent de Toni Fort, Marco Úbeda, Hèctor Galán, Manu Pardo i Ana Rajadel, consolida així una identitat col·lectiva que ja va penjar el cartell de sold out a la sala 16 Toneladas el passat novembre.

Un univers visual de somni sota la batuta d’Helga Ambak

Per a aquesta estrena, Malifeta ha tornat a confiar en un equip creatiu de primer nivell per a crear una atmosfera hipnòtica. El videoclip, dirigit per Helga Ambak, aconsegueix capturar eixa transició de la inquietud a la pau. El treball destaca per unes animacions i grafismes cuidats d’Albert Val, recolzats per la fotografia, l’edició i el color de Héctor Pinos.

La producció, liderada per Ana Rajadel, i el suport de l’Ajuntament de Gandia en la realització, subratllen el caràcter arrelat i la potència visual d’aquesta nova etapa. Amb “De Nit”, Malifeta no només estrena una cançó, sinó que basteix un refugi on, si la persona adequada està ací, la nit deixa de fer por.

Lletra “De Nit” Malifeta

T’has papat totes les foscoretes
Les paraules que comencen per mal
“malixia”, malura, “malhòstia”,
Tristors sense justificant
Has sembrat tot un camp de violetes
Al taüt que he plantat al sofà
Una vela a la santa paciència,
Un altar ple d’amor i amistat,
Pensava que els fantasmes
Només ballaven per a mi,
Que cada glop era un glop de verí
Que no n’hi havia cura per a eixe bac,
Que estava prop el final del camí,
I ara estic al balcó, fumant, bevent,
Potser més tranquil,
Potser més content,
El cap no para però sé que sí

Quan es fa de nit,
Que bonic si estàs ací,
Ecampes el fum amb la mà
I fas baixar els fantasmes del llit.

Si erem els dos un desastre natural
Si eres tu la meua platja tropical
Glop d’aigua fresca, font de la marjal
Rapapampam, rapapampam…

La revolució serà tendra o no serà: Carles Caselles es transfigura en Romàntic Dimoni amb “Primer Moviment”

Jordi Juan Pérez
-
0
La revolució serà tendra o no serà: Carles Caselles es transfigura en Romàntic Dimoni amb “Primer Moviment”

De les cendres d’una etapa daurada amb Smoking Souls, el músic pegolí ressorgeix amb ‘Primer moviment’. Un debut en solitari que funciona com una trinxera emocional contra el neoliberalisme ferotge i on l’amor esdevé l’últim refugi polític.

Hi ha artistes que, quan tanquen una etapa, no es limiten a girar full, sinó que necessiten reinventar-se per a no morir d’èxit o de rutina. Després d’abaixar el teló d’aquella època gloriosa amb Smoking Souls, Carles Caselles podria haver optat per la inèrcia, però ha triat el risc. Avui, el pegolí es presenta davant nosaltres amb una nova pell, o millor dit, amb una màscara: la de Romàntic Dimoni. Sota aquest alter ego, Caselles lliura ‘Primer moviment’, un àlbum de debut que és, paradoxalment, un exercici de despullament emocional vestit de rock postpunk anglosaxó.

Un “terrorista” de la tendresa

Si el rock sovint s’ha nodrit de la ràbia, Caselles aposta ací per una divisa més subversiva en els temps que corren: la tendresa radical. Produït per Joel Gilabert, el disc s’articula sota una premissa que manlleva l’esperit de Bell Hooks: l’amor no com a ensucrada fugida romàntica, sinó com a estructura de resistència. “L’amor contra la màquina” no és només el títol d’un dels temes centrals —una peça lluminosa que funciona com a manifest—, sinó el fil conductor d’una obra que planta cara a l’individualisme atroç i a l’estètica opressiva dels nostres dies.

Caselles es reivindica com un “terrorista tendre”, un franctirador que dispara cures i empatia des de la perifèria del sistema. Ho fa acompanyat d’una guàrdia pretoriana de luxe, teixint complicitats amb la nova saba de l’escena valenciana: les veus d’Anna Millo, Miriam Ferrer (Lisasinson) i Martín Tarrasó (Tenda) no són simples col·laboracions, són la constatació que aquesta “família escollida” de la qual parla a Un Comando és real i tangible.

Crònica d’un naufragi compartit

Musicalment, ‘Primer moviment’ defuig les etiquetes fàcils. Hi ha rock, sí, però també una atmosfera crua, conceptual, que ens remet a referents del postpunk britànic. Des de l’ansietat urbana de La Voràgine fins a la memòria històrica i familiar d’Aurora Roja —un dels cims emotius del disc—, Caselles traça un mapa de les ferides contemporànies.

Però lluny de llepar-se-les, proposa sanar-les en col·lectiu. Temes com Batec recuperen la consciència de classe amb un ressò que els seguidors de la seua anterior banda reconeixeran, mentre que L’únic cérvol del comtat o Pescador de l’Atlàntic Nord ens conviden a la lentitud, a aturar el rellotge abans que la vida se’ns escorregui entre els dits. El viatge culmina amb Col·lapse, un tancament acústic que, malgrat l’aparença apocalíptica, ens deixa una escletxa de llum: la certesa que, fins i tot en la caiguda del sistema, la bellesa resisteix si és compartida.

La cita als escenaris

Amb aquest treball, Carles Caselles no només signa un debut; signa una declaració de principis. Romàntic Dimoni és la resposta d’un músic que es nega a ser una peça més de l’engranatge. Ara, la paraula es farà carn als escenaris: el pròxim 27 de març a La Rambleta de València i el 9 de maig a la Sala Apolo de Barcelona. Dues cites ineludibles per a comprovar si, efectivament, la llibertat serà col·lectiva o no serà.

Romàntic Dimoni Primer Moviment

Joan Olivares dissecciona l’actualitat en els Gojos de Sant Antoni 2026

Jordi Juan Pérez
-
0
Joan Olivares dissecciona l’actualitat en els Gojos de Sant Antoni 2026

Com marca la tradició, els Gojos de Sant Antoni 2026 de Joan Olivares s’han convertit en el mirall crític de la societat actual. Amb un to mordaç i rimes afilades, l’autor dissecciona els temes més polèmics de l’any: la gestió del CECOPI i la política valenciana, el conflicte a Gaza i les dificultats dels joves per a trobar habitatge.

Olivares barreja la nostàlgia pel veïnat que se’n va amb una dura denúncia de la desinformació a les xarxes i els fanatismes actuals. Una crònica imprescindible que recorda que, per Sant Antoni, no tot són celebracions: també és temps de veritats incòmodes.

Gojos de Sant Antoni 2026

Lloat siau sant Antoni,
patró de gossos i gats,
consol de los desvalguts
i guia dels ermitans.

Un year més, com és costum,
passats Reixos i Cap d’Any,
componem la vostra festa
amb focs i solemnitats.

Segurament ja sabeu
que d’uns anys arrere ençà,
les cases que estaven buides
s’han omplit de nou veïnat:

La casa del tio Coleto
i la del tio Roman,
la d’Elvireta i Dionissio
i una altra un poc més avall.

Quan sentim l’algaravia
dels xiquets enjogassats,
se mos ompli el cor de joia
i de bells records el cap.

Ha faltat la tia Carmen,
la de Salvador Tomàs,
la darrera que quedava
d’aquelles dones d’abans,

que amb una mà t’escuraven,
mentre feien la bugâ,
i amb l’atra t’omplien l’olla
mentre aüixaven el gat.

En el carrer dels Gitanos,
la rodeta va rodant,
però quan mirem lo món
tremolem amb gran fredat.

No hem resolt cap dels tuactes
que teníem l’any passat:
Los joves no troben casa,
lo ranxo més i més car.

El desastre d’Ucraïna,
que en un punt polia Trump,
com el rosari’ l’Aurora
té la pinta d’acabar.

Quant a la Guerra de Gaza,
los rumors mos fan pensar
que només s’acabarà
quan lo riu arribe al mar.

Els europeus, que semblàvem
els adalils del trellat,
mos hem tornat corderets
d’un pastor desficaciat.

Deveu saber, sant Antoni,
que el Mazón ha claudicat,
lo que no ha amollat encara
és on s’havia encauat.

I amb els wassaps de Feijó,
ha quedat ben demostrat
que només quan s’enganyava
deia alguna veritat.

L’han mudat per un xicon,
alcalde de Finestrat,
que té una gràcia molt dolça
i és que parla valencià.

Això sí: quan els afers
són del règim casolà,
para assuntos importantes
té l’anglés i el castellà.

Donem gràcies que al CECOPI,
un gavardí molt templat
mos va salvar d’una alerta
amb pudor de català,

per si cap incaut, llegint-la,
es quedava engarrotat
pronunciant accents oberts
com magranes en Nadal.

Quant al Nobel de la Pau,
que tant somiava Trump,
a la senyora Corina
finalment li’l van donar.

I, amb brot d’olivera en bec,
la coloma parrupà:
benvinguda sia la guerra
si és vinguda en so de pau.

Malgrat les ensabonades,
lo president s’ha tufat:
Tindràs lo premi, Corina,
però el govern, no el tindràs.

Tot això i moltes més coses
que fan xorra d’explicar:
El grapat de socialistes,
predicadors de bondats,

que així que ningú els mirava,
ficaven la mà en el… sac.
Un fiscal que condemnaren
diu que per haver piulat…

Potser vós, car sant Antoni,
que ho mireu tot des de dalt,
sabríeu si va ser ell
o algun atre espavilat.

La de la llengua caldosa
de tanta fruita menjar,
encara habita aquell àtic
del nóvio gentil i honrat.

Hi ha gent de toga i punyeta
que imputen sense descans:
El que pueda hasser que haga,
diu que els va dir Pàdel-Man.

Fa temps que ha canviat la moda:
ja no ven lo català,
ara el boc expiatori
són los pobres immigrants.

Los mateixos que s’ocupen
de cuidar vells i malalts
p’a que mosatros puguem
fer les coses importants.

No parlem ja de fanàtics,
que d’estos sempre n’hi ha,
sinó de gent de bon cor,
ni de dretes, ni esquerrans,

que pel matí van a missa
i al fútbol per la vesprâ,
que s’estimen la família
i practiquen la bondat,

però escampen amb deliri
infàmies com campanars
que escolten als internets
dels voltors ultramuntans.

Què vos sembla sant Antoni
si la vespra de Nadal
del pesebre desocupen
a Maria los romans?

Beneïts siau, fils meus,
amics, cosins i cunyats.
Esta no me l’esperava,
bon bolet m’heu arreat.

No fa tants anys que los iaios
s’hagueren d’arromangar
p’a guanyar-se les garrofes
a l’altra vora del mar…

Lo Senyor sempre mos diu
que tot lo món som germans,
i que el que roba és un lladre,
tant si es d’ací com d’allà.

Roben los rics i los pobres,
roben los reis i los bancs
i hem sentit que hi ha qui roba
els diners de la riuâ.

Les mentires van que volen,
pel tic-toc i pel wassap,
i mas que semble mentira,
al cel també han arribat.

Ara els estem fent un màster
als àngels, sants i beats
d’això de la Intel·ligència
per si algú els vol enganyar.

Compteu que ací al paradís,
les regles no s’han canviat:
A la bona gent, coquetes,
i flames als deshonrats.

Que passeu molt bones festes,
vullgueu-vos com a germans…
Nadeu i guardeu la roba
per lo que puga passar.

Joan Olivares.

Carles Caselles (ex-Smoking Souls) muta en RO.DI i presenta ‘OSCA / BATEC’, les primeres llavors del seu debut en solitari

Jordi Juan Pérez
-
0
Carles Caselles (ex-Smoking Souls) muta en RO.DI i presenta ‘OSCA / BATEC’, les primeres llavors del seu debut en solitari

L’artista pegolí despulla el seu nou univers conceptual amb un single doble que fusiona rock post-punk, consciència de classe i amor radical.

Després de tancar una etapa daurada amb Smoking Souls, l’artista pegolí Carles Caselles inicia un nou camí sota l’alter ego de RO.DI (Romàntic Dimoni). Aquest nou projecte no és només un canvi de nom, sinó una aposta conceptual profunda que s’ha materialitzat en el seu primer single doble: “BATEC” i “OSCA”.

Aquests dos temes obren la porta a ‘Primer Moviment’, el que serà el seu àlbum debut amb dotze cançons on la tendresa esdevé revolució i l’amor actua com a resistència contra l’individualisme.

Dues cares d’una mateixa moneda: Crítica i Visceralitat

El llançament presenta dos sons que contrasten i defineixen el nou rumb de Caselles:

  • BATEC: És la peça que més connecta amb el seu passat, amb reminiscències sonores de Smoking Souls. Es tracta d’un himne de consciència de classe que confronta els privilegis heretats i reivindica l’ètica col·lectiva com a única esperança històrica.
  • OSCA: Representa el trencament i la llibertat creativa de RO.DI. És una cançó que “flueix com un riu”, sense una tornada clara, que aposta per una energia crua i visceral per explorar la intensitat de les relacions.

Estètica i producció de qualitat

La producció musical ha anat a càrrec de Joel Gilabert, aconseguint un so rock post-punk que reforça el missatge d’amor radical del projecte. Visualment, el videoclip d’“OSCA”, dirigit per Helga Ambak, plasma aquesta “vida intensa i violenta” que descriu la lletra, amb un Daniel Tormo encarnant el personatge de RO.DI enmig d’una tempesta emocional.

Amb aquest debut, Carles Caselles demostra que el seu “batec” continua més viu que mai, ara amb un to més personal, reflexiu i compromés.

VerdCel i Dani Miquel ens canten la màgia del Nadal alcoià amb “3 màgics d’Orient”

Jordi Juan Pérez
-
0
VerdCel i Dani Miquel ens canten la màgia del Nadal alcoià amb “3 màgics d’Orient”

Alfons Olmo celebra els 25 anys del projecte amb ‘3 màgics d’Orient’, el primer avançament del llibre-disc familiar ‘Tatati’ que busca mecenes a través de Verkami.

Coincidint amb el seu 25é aniversari, VerdCel ha decidit obrir una nova finestra creativa i ho fa de la millor manera possible: unint forces amb el referent de la música familiar Dani Miquel per regalar-nos “3 màgics d’Orient”, una nadala que és, alhora, un homenatge a la tradició i una declaració de principis.

Aquesta peça és la carta de presentació de ‘Tatati’, el nou i ambiciós projecte d’Alfons Olmo. No estem davant d’un simple disc infantil, sinó d’una obra de cançó d’autor pensada per a tothom, grans i menuts. Un treball que fuig dels tòpics per situar la infantesa al centre del relat, com una brúixola que ens recorda que dins de cada adult encara batega un xiquet amb ulls curiosos.

Un viatge sonor pel Nadal més alcoià

Si parem atenció a la lletra, “3 màgics d’Orient” és una crònica sentimental del Nadal alcoià. La cançó ens transporta al Barranc del Cinc per veure cavalcar l’horitzó, invoca la figura del Tio Piam pregonant l’arribada de l’Ambaixador i ens fa sentir l’emoció de deixar la carta a les bústies de les burretes.

Amb un videoclip rodat a escenaris emblemàtics d’Alcoi com el Partidor i la Zona Nord, i amb la producció musical de Toni Medialdea, la peça es converteix en un himne a la cavalcada més antiga del planeta, plena de “pastoretes repartint música, joia i caramels”.

‘Tatati’: Un projecte col·lectiu en marxa

Aquest llançament marca l’inici d’una etapa plena de “màgia, sensibilitat i joc compartit”. Per fer realitat aquest llibre-disc, VerdCel ha engegat una campanya de micromecenatge a Verkami. L’objectiu és editar un treball cuidat al detall que serveix de diàleg entre generacions, explorant sentiments i complicitats des d’una mirada artística desperta.

Com expliquen des del grup: “És un espai on l’infant no només hi és present, sinó que n’és el vertader impuls”. Per això, conviden a tothom a formar part d’aquesta “matròixca” que connecta la nostra part infantil, juvenil i adulta.

Si voleu col·laborar i fer possible aquest regal cultural, podeu participar ací: Verkami: Aconsegueix ‘Tatati’ i col·labora amb VerdCel

Aquest Nadal, els Reis no només porten or, mirra i encens; gràcies a VerdCel i Dani Miquel, també porten aliments “per al cos, l’esperit i la ment”.

Lletra – 3 màgics d’Orient.

Parapà parapà papapa.

Baixen ballant pels carrers pastoretes,
repartint música, joia i caramels.
Xiquetes i xiquets, dolçaines i tabalets.
Pareu batans, telers i fàbriques de paper.

Parapà parapà papapa.

El tio Piam pregona que acollim l’ambaixador.
L’ambaixador anuncia els tres mags.

Tres bruixots que venen de llocs remots,
pel barranc del cinc, cavalquen l’horitzó.

Parapà parapà papapa.

Tres astrònoms amb cavall, elefant i camell,
porten tres tresors: or, mirra i encens.
Tres savis d’edats diferents: jove, major i vell.
Tres magues del temps: passat, futur i present.

Parapà parapà papapa.

El tio Piam pregona que acollim l’ambaixador.
L’ambaixador anuncia els tres mags.

Al llom de les burretes, carta en bústies carregades d’esperances.
Esperances que ens apleguen a la vora del foc de la il·lusió.
Il·lusió per abraçar-nos, i mostrar-nos l’estima que ens tenim, tot l’amor.
Amor que dona sentit a la vida i així creix dins nostre tota l’alegria.
Alegria que és (la) foguera del campament dels tres mags, els ha guiat l’estel.
Des de tres continents porten aliments per al cos, l’esperit i la ment.

Parapà parapà papapa.

La Rondalla La Comarcal converteix el Nadal en un gran sarau amb la seua nadala de collita pròpia ‘Sarau al Portal’

Jordi Juan Pérez
-
0
La Rondalla La Comarcal converteix el Nadal en un gran sarau amb la seua nadala de collita pròpia ‘Sarau al Portal’

La rondalla més popular de Diània presenta una composició original amb música de Vicent Roig i lletra de María José Roca per reivindicar el patrimoni musical i agrair un any ple de places i balls compartits.

Hi ha nadales que conviden al recolliment i n’hi ha d’altres que, inevitablement, fan moure els peus. La Rondalla La Comarcal ha optat per la segona via amb la presentació de “Sarau al Portal”, una peça original que naix de l’estima profunda per la tradició i que pretén traslladar l’esperit de la plaça al cor de les festes nadalenques.

Lluny de recórrer al cançoner estàndard, l’agrupació ha apostat per la creació pròpia per posar en valor el patrimoni musical valencià. Amb música de Vicent Roig i lletra de María José Roca, l’obra és una exaltació del concepte de “sarau”: eixa emoció intensa i festívola que es genera quan la música popular es comparteix col·lectivament, de plaça en plaça i de festa en festa.

Un homenatge a la germanor col·lectiva i musical dels saraus

Més que una simple felicitació, “Sarau al Portal” funciona com un agraïment sonor. Segons explica la mateixa formació, la composició està dedicada a totes les persones amb qui han compartit camí durant aquest any: pobles, entitats, balladors, balladores i públic que han fet possible cada actuació. És un retorn de l’estima rebuda “actuació rere actuació”, celebrant el goig de tocar i ballar plegats que converteix cada trobada en una experiència única.

La nadala es planteja com una al·legoria dels saraus que es fan arreu del país, reivindicant la força de les arrels que ens identifiquen com a poble. Un regal musical per tancar l’any i per recordar que, al 2026, la festa continuarà al carrer.

Com sempre diuen ells a les actuacions: “si preguntes que és una festa, açò és una festa!” Bon Nadal!

123...144Pàgina 1 de 144