La Maria canta al dol en el funeral de la DANA amb ‘Mon vetlatori’

0

València va commemorar ahir, 29 d’octubre, el primer aniversari de la tràgica DANA amb un funeral d’estat al Museu de les Ciències. En un ambient carregat de dolor i tensió, la veu de l’artista Maria Bertomeu, ‘La Maria’, va protagonitzar un dels moments més emotius i solemnes de la jornada.

La cantant d’Oliva, acompanyada de guitarra, va interpretar la seva cançó Mon vetlatori. La seva actuació va aconseguir un silenci sepulcral entre els assistents, incloent-hi els familiars de les 237 víctimes mortals i les màximes autoritats de l’Estat, presents a l’acte.

Primer aniversari de tristesa, dolor i obscuritat. Encara tenim fang a molts carrer, podrà ploure i no se n’anirà del tot. Tenim el cor trencat. I sempre el tindrem.

Maria bertomeu soria, «la maria»

La lletra de la cançó, que aborda el dol i el ritual de la mort des de la tradició, va ressonar amb una força colpidora. La veu de La Maria, visiblement emocionada, va aconseguir canalitzar el dolor col·lectiu i oferir un moment de recolliment pur.

Aquesta interpretació va servir de preludi als parlaments dels familiars de les víctimes, que van pujar a l’escenari just després. L’actuació de La Maria va ser un dels pocs moments d’unitat i emoció compartida en un acte on la ràbia i el reclam de justícia per part dels afectats també van ser protagonistes, amb crits i interpel·lacions directes al responsable directe: Carlos Mazón.

Lletra Món Vetlatori


A la plaça ploren que t’han vist marxar
A la plaça parlen que t’han vist cantar

No

Al cel t’han demanat
Al cel t’han demanat

Amb flors li han vestit
els cabells rulls i rissats
que moria per albirar
que moria per albirar

El cel dibuixa núvols
que volen plorar
i vinyes assaonar
i vinyes assaonar

Hi ha estrelles al cel
que ploren esperant
esperant el teu compàs
esperant el teu compàs

A la plaça ploren que t’han vist somiar

Espinetes al cor
Espinetes al cor

Veus valencianes s’uneixen a «Lladres de sobretaula», un clam per les víctimes de la DANA

Una nova cançó i videoclip, impulsada per les associacions de damnificats, reuneix artistes com Panxo (Zoo), Pablo (Ciudad Jara) i Toni Mejías (Los Chikos del Maíz) per a exigir «veritat, justícia i reparació» i criticar la gestió de la catàstrofe.

Un any després de la tràgica DANA que va assolar terres valencianes l’octubre de 2024, un col·lectiu d’artistes de renom ha unit el seu talent en una cançó de denúncia i memòria: «Lladres de sobretaula». La iniciativa, que neix de la col·laboració amb les associacions Víctimes DANA Octubre 2024 i Víctimas Mortales DANA 29-O, busca donar força a les famílies afectades i mantenir viva la flama de la reivindicació.

Amb una lletra contundent i emotiva, la cançó narra la desolació i la ràbia davant una catàstrofe anunciada. «Allà on el camp mor de pena i no es sent el so del llamp, Déu ens ha donat l’esquena», arrenca el tema, pintant un paisatge de pèrdua on «s’ha fet carn el mal presagi».

El tema compta amb les veus de referents de l’escena musical valenciana com Panxo (Zoo), Pablo Sánchez (Ciudad Jara, La Raíz), Anna (Malifeta), Abril, Toni Mejías (Los Chikos del Maíz), Alba (Tito Pontet), Pollxt i Tato James. La producció ha anat a càrrec de White Trash Studio, conformant un himne potent que no dubta a assenyalar responsabilitats.

La lletra critica obertament la gestió de les autoritats, a les quals es refereix com a «indignes governants» i «lladres de sobretaula». Versos com «Ofrenant incompetència va una colla de senyors / que bonica està València, quan t’amagues de l’horror» o «sou la taca en la memòria d’aquell octubre traïdor» ressonen com un crit contra la inacció i l’oblit.

El cor de la cançó s’erigeix com el lema de la lluita: «I ara tots alcem la veu, per qui ja no pot alçar-la / podriu tot el que toqueu, no teniu cor ni paraula / sou lladres de sobretaula».

Convocatòria a la mobilització

El llançament de la cançó i el seu videoclip serveixen com a preludi a les manifestacions convocades per aquest dissabte, 25 d’octubre, a les 18:00 hores. Les marxes, que tenen com a objectiu reclamar veritat, justícia i reparació per a totes les víctimes, se celebraran a:

  • València: Plaça de Sant Agustí.
  • Alacant: Escales de l’IES Jorge Juan.

Aquesta iniciativa musical i social es converteix en un altaveu per a aquells a qui la riuada va deixar sense res, un recordatori que, com diu la cançó, cal que la gent isca de les cases i que els governants senten «vergonya». Un any després, la ferida continua oberta i la música esdevé una eina per a la memòria col·lectiva i l’exigència de responsabilitats.

Lletra Lladres de sobretaula

Allà on el camp mor de pena
i no es sent el so del llamp
Déu ens ha donat l’esquena
s’han mesclat l’aigua i l’arena
baixa un monstre fet de fang

I a una taula queda vi,
diuen que és la sang de Déu
han begut fins quedar farts
el rellotge marca tard,
i allà ningú diu adéu

Al país de l’olivera, per la plana i pels serrans
la desgràcia té burrera,
i li ha pres la davantera
a uns indignes governants

Allà on l’horta i la ribera,
on viuen els valencians
s’ha fet carn el mal presagi
la rosà s’ha fet naufragi
i engull la vida al seu pas

I ara tots alcem la veu, per qui ja no pot alçar-la
podriu tot el que toqueu, no teniu cor ni paraula
sou lladres de sobretaula

Ofrenant incompetència va una colla de senyors
que bonica està València, quan t’amagues de l’horror
i on el silenci és salvatge, i on el dolor és paisatge,
els llepons li fan massatge a mediocres vividors

Isca la gent de les cases, tornem a creuar el pont
tornen a omplir-se les places, va nuet l’emperador
i eixa és la nostra victòria, i us farem sentir vergonya
sou la taca en la memòria d’aquell octubre traïdor.

I ara tots alcem la veu, per qui ja no pot alçar-la
podriu tot el que toqueu, no teniu cor ni paraula
sou lladres de sobretaula

sou lladres de sobre
sou lladres de sobre
sobre tot de sobre
taulaaaa

«Quan el cel es tornà negre»: Feliu Ventura torna amb una dansà contra la gestió de la dana amb Botifarra, La Maria, Titana i Al Tall

«Quan el cel es tornà negre» és l’avançament del seu nou disc, una dansà col·lectiva amb La Maria, Noèlia Llorens «Titana», Miquel Gil, Pep Gimeno «Botifarra» i Vicent Torrent.

Feliu Ventura torna a acompanyar-nos amb la seua música després d’una pausa de tres anys dels escenaris. El proper 21 d’octubre el músic xativí llançarà un primer avançament del seu nou disc previst pel 2026. La cançó, com no podria ser d’altra manera, és un crit coral contra la gestió de la dana, que el 29 d’octubre farà un any que va arrasar diverses comarques del País Valencià, i en suport de les víctimes i la solidaritat veïnal. La peça, «Quan el cel es tornà negre», és una dansà tradicional acompanyat de les veus de luxe de La Maria, Noèlia Llorens «Titana», Miquel Gil, Pep Gimeno «Botifarra» i Vicent Torrent.

«Els valencians tenim, com a mínim, una catàstrofe per generació», ens explica Feliu Ventura i continua: «Però aquesta cançó no parla de meteorologia, sinó de memòria. Parla de la indignació compartida davant una barrancada gestionada —amb resultats mortals— per incompetents amb ‘competències’ i per negacionistes del canvi climàtic. També explica com un poble autoorganitzat ha estat infinitament més eficaç i àgil, tant en l’emergència com ara en la reconstrucció» i conclou: «Espere que siga una abraçada per a totes les persones afectades, i que els acompanye en el seu camí cap a la justícia i la reparació».

La dana va trobar-se a l’artista component el seu nou disc i, fidel al seu compromís històric amb la memòria, la paraula i la cançó com a eina de transformació, va assumir la necessitat de posar música al dolor del moment. La cançó va néixer com una dansà tradicional coral amb la voluntat que pogués ser la veu d’un poble; mentre que el nou treball de Feliu serà prou diferent i sorprendrà amb una sonoritat renovada, nou productor, i per primera vegada un polsim d’electrònica, sense perdre l’esperit del pop folk que el defineix. «Quan el cel es tornà negre» és un crit necessari dins d’un nou treball que ens haurem d’esperar a 2026 per conèixer.

Quan el Cel es torna negre

Una dansà com a crit col·lectiu

«Quan el cel es tornà negre» és una cançó d’arrel, que beu de la dansà valenciana com a forma musical identitària i col·lectiva. Un cant que remou i commou, amb arranjaments que transmeten «urgència, indignació i determinació». Tal com destaca el crític musical Josep Vicent Frechina, la cançó «vol agafar impuls del passat per projectar-se en el futur» i «insinúa ecos de la millor poètica d’Al Tall», sense perdre el pols pop que caracteritza la trajectòria de Ventura.

Amb més de 30 anys als escenaris, Feliu Ventura ha consolidat una veu pròpia i compromesa dins la cançó d’autor. Ara, després d’un període de pausa discogràfica, el seu retorn pren un sentit profund: «la cançó no canvia el món, però convoca la gent que el pot canviar», ha dit Ventura en alguna ocasió. I aquesta és, segons Frechina, la clau de l’obra del xativí, que es manté fidel a la seua vocació de «fabricar càpsules de memòria» a través de la música.

Nota de premsa escrita per Laia Alsina Garrido (Neu al Carrer)

Lletra «Quan el cel es torna negre»

Quan el cel es tornà negre
Se’ns va fer de nit als ulls
quan el cel es tornà negre
aquell 29 d’octubre que mai més
no sabrem oblidar.
Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.
Pense en la Plana d’Utiel,
l’Horta Sud i la Ribera
i la Foia de Bunyol, on sona un nom
que és ara ja un malson.
Quan el cel es tornà negre.
Serà el president del fang,
ni honorable ni excel·lència,
que amb hores d’indiferència
va deixar tirat el seu país.
Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.
Ho anunciaven sàvies veus
i ells van fer com qui sent ploure,
i sense saber-se moure
van deixar morir la nostra gent.
Quan el cel es tornà negre.
Vindrà la claror
que sacseja l’aire:
l’antiga dansà
que remou les brases.
Hi ha una història al fang
que sembla adormida,
però és la llavor
per a fer-la vida.

S’apagaren tantes veus
que es buidaren les paraules
i a poc a poc les omplirem de motius
per a seguir avant.
Quan el cel es tornà negre.
Els veïns desemparats,
braç a braç i poble a poble,
van haver de fer la crida
demanant tot el suport comú.
Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.
Van vindre de tot arreu,
governaven les graneres
perquè foren les primeres d’arribar
desobeint-ho tot.
Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.
El relat ja és ben sabut,
prepareu granera nova
perquè encara queda molt per a agranar
i farem falta tots!
Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.
Quan el cel es torna negre.
Quan el cel es torna negre – Feliu Ventura (2025)

Urbàlia Rurana llança un disc en directe enregistrat al Tradicionàrius per commemorar 35 anys de trajectòria.

0

Celebrar 35 anys sobre els escenaris mereixia una festa, i Urbàlia Rurana l’ha convertida en disc. Aquest mes d’octubre arriba «35 anys i avant!», un treball que captura l’essència i la força del grup en el seu hàbitat natural: el directe. L’àlbum, ja disponible a Bandcamp, immortalitza el concert que van oferir el passat 29 de març al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT) de Barcelona.

L’escenari no podia ser més adient. Dins la programació del 38è festival Tradicionàrius, el grup va teixir complicitats amb tres col·laboradors excepcionals: Anaís Falcó (violí), Cati Plana (acordió diatònic) i Eduard Casals (viola de roda), que van enriquir encara més la paleta sonora de la banda.

Més que una mirada nostàlgica, «35 anys i avant!» és una declaració de principis. És un viatge per les cançons que han marcat la seva història, des de les Seguidilles boleres d’Algemesí fins al Ball dels Dimonis de Massalfassar, totes respirant amb l’energia del directe. És la prova que el seu compromís amb la música d’arrel valenciana i mediterrània es manté més viu que mai, transformant la cultura popular en un llenguatge universal i contemporani.

Aquesta fotografia sonora ha estat possible gràcies al talent dels set components del grup —Jaume Gosàlbez, Meritxell Lausuch, Carles Gil, Toni Torregrossa, Joan Buigues, Bernat Pellisser i Salva Pellisser— i a la tasca tècnica de Guillem Marín al so i Bernat Pellisser a la mescla i edició. L’artista Helga Ambak posa la imatge al projecte amb una portada que és tota una declaració d’intencions.

La celebració dels 35 anys d’Urbàlia Rurana no podia ser d’una altra manera: dalt d’un escenari, amb l’energia del públic i la complicitat de grans amics. «35 anys i avant!» és la fotografia sonora d’aquella nit màgica al festival Tradicionàrius, un àlbum en directe que destil·la l’experiència i la vitalitat d’un dels referents indiscutibles de la nostra música d’arrel.

El grup estarà aquest dissabte en Gandia celebrant els 35 anys, a partir de les 19 hore sen el Jardí de la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós.

Urbalia Rurana

Botifarra i la soprano Maria Vidal revisiten “La Jota del Castellut” amb l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla

Un nou arranjament a càrrec de David Leal i amb els balls d’Ana Leal i Kiko Juan del Grup de Danses i Cançons de Castalla.

L’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla ha estrenat un vídeo-cançó de “La Jota del Castellut”, una proposta que uneix música de banda, veu lírica i tradició popular coincidint amb la Diada del 9 d’Octubre. L’arranjament és de David Leal i la direcció musical de Carlos Esteve.

La peça incorpora dues veus referents de registres complementaris: la soprano Maria Vidal i el cantaor Pep Botifarra, que dialoguen sobre el teixit sonor de la banda per donar una lectura actual a una peça identitària del municipi. La dimensió escènica recau en la dansa d’Ana Leal i Kiko Juan, que posen cos i moviment a la jota.

El treball audiovisual ha estat registrat a Estudios Morganes i compta amb la col·laboració del M. I. Ajuntament de Castalla. Amb aquesta producció, la formació castelluda reivindica “el nostre poble, la nostra banda i la nostra Jota del Castellut”, posant en valor patrimoni musical i tradició festiva en un format pensat per a la difusió digital.

La Gossa Sorda anuncien la seua tornada 10 anys després amb una gira de 3 concerts anomenada «A tornallom»

0

«A tornallom» serà el nom d’aquesta breu gira de La Gossa Sorda que anirà acompanyada d’una nova cançó del mateix nom. Els concerts seran a Picassent, Palma i Cunit.

La Gossa Sorda Anuncia una Gira en 2026

«Contra el silenci, van quedar les cançons, testimonis d’un temps de música i festa en primera persona del plural. I ara, per tots els que heu pronunciat el nostre nom contra el desànim, la derrota i la injustícia. Ara que la cosa s’embruta, hem pres una decisió: tornem. Tornem al mateix front, al vostre costat. Com una més. A defensar casa nostra, en esta partida d’escacs en la que ens juguem la vida. Per damunt del fang i de la cendra s’escolten les passes d’un animal que torna. No són més que les vostres veus en un sol crit contra l’abisme, i per la victòria.

Amb aquestes paraules colpidores i emocionants, La Gossa Sorda anuncia una gira de tres dates: el 25 d’abril, el 2 de maig i el 23 de maig, en la que tornarà la formació més mítica de La Gossa Sorda, incloent-hi també a Arnau Giménez (Malifeta, ZOO).

Comença la partida

El primer vídeo que compartí el grup fou una partida d’escacs de blanques contra roges, mentre sonaven àudios dels informatius sobre Gaza, sobre la DANA. Un moviment del «cavall» (de La Gossa Sorda) que va per a «escac i Mat» i una dolçaina suggerent per rematar un vídeo que ens deia poc, però molt: comença la partida.

Així anunciava el seu possible retorn La Gossa Sorda, el mític grup de Pego que ens deixà en 2016. Vindran amb noves cançons per denunciar l’atac a la nostra llengua i cultura per part del (des)govern valencià? Serà únicament una gira? El que sí que sabem és que tenen material de sobra per a fer 5 discos més, i milers de seguidors que ja els esperen a la porta dels concerts. Una il·lusió col·lectiva que pensàvem que mai arribaria i per fi la tenim ací! La Gossa torna! A la batalla!

Naix el Col·lectiu Arraïls: una iniciativa per fer poble a la Foia de Castalla i la Vall de Biar

0

El projecte naix amb la voluntat de reviscolar els pobles i reforçar els vincles entre ells, impulsant trobades, tallers, concerts, caminades, jornades de pilota i altres propostes que fomenten la convivència i el compromís col·lectiu.

Un grup de persones de diversos pobles de la contornada ha posat en marxa el Col·lectiu Arraïls, una nova iniciativa que busca impulsar propostes socioculturals populars, autogestionades i arrelades al territori. El projecte naix de la voluntat compartida de reviscolar les localitats de la Foia de Castalla i la Vall de Biar, fomentant la participació, el vincle entre pobles i la promoció de la llengua.

El col·lectiu parteix de la idea que els pobles de la zona necessiten més vida i unitat, alhora que reconeix l’existència de moltes persones amb inquietuds compartides i ganes de transformar la realitat.

Per això, proposa posar en comú aquestes energies per construir un espai col·lectiu des de la base, capaç d’organitzar esmorzars populars, concerts, caminades per la serra, tallers, tornejos i moltes altres activitats. Des de la realitat comarcal, Arraïls vol sumar esforços a la construcció d’un País Valencià viu, popular i arrelat.

Arraïls

Un col·lectiu obert, participatiu i en construcció

El Col·lectiu Arraïls s’està constituint com una assemblea oberta i cohesionada, amb comissions de treball que permeten distribuir la tasca organitzativa i adaptar-se a la disponibilitat de les persones. L’objectiu és garantir un funcionament col·laboratiu, flexible i autogestionat.

Entre les primeres passes, ja s’han definit les bases i l’essència del projecte, i s’han proposat diverses iniciatives per començar a caminar. Fins ara, s’han celebrat dos esmorzars populars, durant els quals es va decidir tant el nom com el logotip, així com un taller de muixerangues. També s’ha organitzat una jornada de pilota valenciana, que va incloure un taller pràctic, la projecció d’un documental i un sopar popular per a fer germanor.

El col·lectiu convida totes les persones que compartisquen aquestes inquietuds a participar activament en la construcció d’aquest espai popular.

A més, Arraïls vol col·laborar amb altres col·lectius i associacions afins del territori, establint sinergies i donant suport a les activitats que s’alineen amb la seua filosofia.

Com participar

El Col·lectiu Arraïls és un espai obert a totes les persones que vulguen sumar-se, aportar idees o col·laborar activament. Si en comparteixes la filosofia, tens ganes de participar i ajudar a reviscolar els pobles de la Foia de Castalla i la Vall de Biar pots:

Amb aquest tret d’eixida, el Col·lectiu Arraïls fa una crida a totes aquelles persones que volen fer poble des de la cultura, la llengua i l’organització popular: ara és el moment de caminar juntes. Animeu-vos a participar!

Tito Pontet torna amb “Hereus”, un crit col·lectiu sobre el present i el futur

0

Després d’un temps de silenci, la banda alcoiana Tito Pontet publica “Hereus”, una nova cançó que recupera el seu segell de ritmes jamaicans i llatins amb mirada local i ambició col·lectiva. El tema posa veu a una realitat que sacseja el dia a dia: lloguers disparats, preus inflats i una terra malbaratada que condiciona el demà.

“Hereus” naix com a peça de denúncia i ball, amb pulsació festiva i missatge directe. La banda reivindica que “som hereus d’un futur hipotecat” i apel·la a la comunitat per convertir la crítica en energia compartida.

El llançament marca el retorn d’un projecte que ha convertit Alcoi i les Comarques Centrals en punt de partida d’un mestissatge sonor propi. La cançó es presenta com a avanç d’un nou cicle creatiu del grup.

Tito Pontet ja té prevista la tornada als escenaris: actuaran al Sound Jordi 2025, on “Hereus” sonarà per primera vegada en un gran format davant del seu públic.

Benicafest: quan la música transforma un poble

Gaianes va viure el passat 21 de juny de 2025 una jornada que quedarà marcada en la memòria col·lectiva: el naixement del Benicafest, un festival que no només ha portat música, sinó que ha encés una espurna d’il·lusió, orgull i cohesió al poble. Amb una aposta clara per l’arrelament i la cultura de proximitat, l’esdeveniment, organitzat per l’Ajuntament de Gaianes i la cooperativa cultural Gola Seca, va demostrar que la cultura no és exclusiva de les grans ciutats.

Amb només 3000 euros de pressupost, el festival va alçar un escenari a la pista de futbet del poble, i allí van sonar des de les melodies familiars d’A Cormull fins a l’electro-folk de Faixa o el pop-rock vitalista de Hey Zuri. Però el que realment va fer gran el Benicafest va ser la resposta del poble: majors, joves i xiquets compartint espai, música i emoció.

Desustància, grup alcoià amb essència gaianera, va fer vibrar el públic, i Arre-AK va tancar la nit amb la seua barreja de crítica i festa. El Benicafest no sols vol ser un festival, sinó una eina de dinamització i justícia cultural, una declaració que els pobles mereixen espais propis per créixer, sonar i brillar.

FAIXA i Sandra Monfort reescriuen la tradició amb “Marineries”

0

El grup valencià FAIXA torna a sorprendre amb “Marineries”, el seu nou single en col·laboració amb la reconeguda artista Sandra Monfort. La cançó reinterpreta una vara popular de festeig dels pobles de Castelló i la transforma en una peça vibrant que fusiona la tradició oral amb l’electrònica més actual.

Amb aquest tema, FAIXA aposta per un to més festiu i lluminós que manté, però, la seva essència característica: sons d’arrel valenciana tractats amb una producció moderna, atrevida i plena de capes sonores. “Marineries” conserva la picardia i l’esperit alegre de les cançons populars, mentre obre nous camins dins del panorama folk-electrònic mediterrani.

La col·laboració amb Sandra Monfort aporta al tema una gran força expressiva i una intensitat emocional que reforça la proposta artística del grup. Coneguda per la seva versatilitat i caràcter innovador, la seva presència eleva encara més una peça que busca trencar fronteres entre gèneres i generacions.

FAIXA, format per David, Pablo, Carles i Joaquín, va néixer entre l’Alcoià i el Comtat amb l’objectiu de renovar el patrimoni musical valencià. Des del seu debut el 2023, han col·laborat amb destacats noms de l’escena tradicional i han sabut combinar influències que van des del cant de batre fins al jungle o la Ruta del Bakalao.

Amb “Marineries”, el grup reafirma la seva voluntat de fer vibrar la tradició des d’una òptica moderna, sense perdre autenticitat ni compromís cultural.

Portitxol d’argent – Colla Portitxol amb Jonatan Penalba i Carme Català

La Colla Portitxol de Xàbia celebra el seu 25è aniversari amb Portitxol d’Argent, una peça musical d’Hèctor Peropadre amb les veus de Jonatan Penalba i Carme Català Caturla. Més que una cançó, és un retrat sonor de la trajectòria, identitat i esperit de la colla. Ja disponible a totes les plataformes digitals, convida a escoltar, compartir i celebrar un quart de segle de música i poble.

¿Què fer esta Pasqua en Diània?

0

Arriba la Setmana Santa i els pobles de les comarques s’omplin de processons i actes religiosos que recorden la passió, mort i resurrecció de Jesús.

La Pasqua és una festa cristiana que celebra la resurrecció de Jesucrist i té una gran importància tant religiosa com cultural al País Valencià. Se celebra al final de la Setmana Santa, especialment el Diumenge de Resurrecció, amb misses i processons que varien segons la població. En molts pobles de Diània, la Setmana Santa es viu amb intensitat i devoció. Localitats com Gandia, amb una de les celebracions més antigues i organitzades, Alcoi, amb la seua solemne processó del Sant Enterrament, o Ontinyent, on les confraries recorren els carrers del nucli antic, mantenen una gran tradició i participació. També destaquen les processons de Xàtiva, amb actes com el Silenci, Dénia, on la fe recorre els barris mariners, o Pego, amb un Diumenge de Resurrecció ple d’alegria popular.

La Pasqua també té una forta vessant popular i festiva. És típic anar al camp, la platja o la muntanya per menjar la «mona», un dolç típic amb ou dur, en companyia d’amics o família. També es fan excursions i pícnics durant el Dilluns de Pasqua i el Dilluns de Sant Vicent, i és molt tradicional volar catxirulos, jugar al carrer i passar el dia a l’aire lliure.

Esdeveniments destacats aquesta Pasqua a Diània

A partir de diumenge, és tradició menjar-se la mona i celebrar la Pasqua. Hi ha infinitat d’activitats per a estos dies, entre les quals destaquen el Xocorock i Xocotek de Bocarient, que es complementaran amb el VI Mercat Renaixentista i altres activitats en un dels municipis més bonics de Diània.

La Vall d’Albaida és molt «pasqüera», i com de costum, el poble de Carrícola i d’Otos acullen centenars de visitants durant el Mercat de Pasqua i la ruta dels rellotges de sol. També es farà la XIII Tamborada a Albaida el divendres Sant.

Al Comtat faran el XVIII Mercat Tradicional de Benilloba amb música en directe, tardeo i diferents activitats.

I a la Marina, Pep Gimeno Botifarra actuarà a la Vall d’Alcalà, a Benissa montaran un bon sarau, la Vall de Laguar ha preparat diferents activitats per als dies de Pasqua i també a la Vall de Gallinera tenen la seua programació pasquera.