La Vall de Gallinera, el cor de Diània i els seus huit pobles

La Vall de Gallinera és una de les valls interiors més estimades de la Marina, d’origen morisc, que reunix huit nuclis menuts -Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili- al llarg d’un recorregut lineal de 14 a 16 quilòmetres entre cirerers i ametlers.

La Ruta dels Huit Pobles

Abans de l’expulsió morisca, la vall arribava a tindre unes divuit alqueries; després en van quedar unes onze, i Benissivà no es va repoblar fins a finals del segle XVII. Hui, la Ruta dels Huit Pobles permet recórrer tota la vall a peu, descobrint terrasses de cultiu, séquies i el paisatge que ha donat nom a la comarca de Diània. En total, la vall oferix una xarxa de 14 rutes de senderisme senyalitzades. Un dels pobles, Benitaia, conserva encara la memòria de les cireres del tio Tilau.

El castell d’Al-Azraq: la fortalesa de Benissili

A l’extrem de ponent de la vall, enfilat cap als 730 metres sobre la Serra Foradà, s’alça el Castell d’Alcalà de Gallinera, més conegut com a Castell de Benissili: la fortalesa que va ser la llar del visir andalusí Al-Azraq durant els anys de lluita contra les tropes de Jaume I. Des d’ací, el visir vigilava l’entrada de la vall pel costat de l’interior. La tradició li atribuïx unes paraules que resumixen l’amor d’estes terres:

«No m’importa perdre un imperi en justa batalla, però només abandonar la Vall de Gallinera pot fer plorar un príncep de l’Islam.»

Prop del castell, una font guarda una inscripció en record de Joan Pellicer, el gran cantor del territori diànic, amb uns versos de Lao-Tse sobre l’esperit de la vall que mai no mor.

La Penya Foradà, una de les Meravelles de Diània

La Penya Foradà, amb el seu forat natural al capdamunt, és la imatge més reconeixible de tota la vall i una de les Meravelles de Diània que va reunir Joan Pellicer al seu llibre de paisatges: dos vegades a l’any, el sol s’alinea exactament amb l’obertura de la roca, un fenomen que ha donat lloc des de 1611 a un peregrinatge de tradició popular. Al seu voltant es conserva encara patrimoni agrícola i ramader dels segles XVII i XVIII: bancals de pedra seca, eres de batre blat, corrals ramaders i camins de ferradura empedrats.

El castell i la Bassa de Benirrama

El castell de Benirrama, fortalesa musulmana de segle XI, s’hi arriba per una ruta fàcil des del poble amb vistes espectaculars sobre tota la vall. Ben a prop, la Bassa de Benirrama és una raresa dins d’estes muntanyes calcàries: una bassa natural que es manté plena perquè les argiles impermeables del fons no deixen filtrar l’aigua. S’hi va pel Passet de Benirrama, el camí empedrat que travessa els racons més ombrívols de la vall i que comunica Gallinera amb la veïna Vall d’Ebo. El Miserat, conegut com la muntanya dels moriscos, és una excursió reservada per a senderistes acostumats a majors desnivells i recorda que esta vall va ser, com les seues veïnes, un dels últims reductes moriscos abans de l’expulsió de 1609.

Del castell de Benirrama parla també una de les rondalles més enginyoses de la vall: diuen que, quan al poble ja només quedaven quatre veïns i al castell els musulmans cantaven victòria, l’alcalde els va fer vindre de nit amb totes les cabres que tenien a casa. A cada banya hi van lligar una torxa encesa i van començar a pujar a poc a poc cap a la fortalesa. El soldat de guaita, en veure aquell riu de llums allargant-se pel camí, va cridar que acudia molta gent a plantar cara, i els defensors, esporuguits, van fugir cap al castell de Forna creient-se vençuts.

Alpatró i l’art rupestre

A Alpatró es pot visitar l’església de l’Assumpció, un llavador cobert i un xicotet museu etnològic instal·lat en un antic molí d’oli, amb ferramentes agrícoles de la vida rural d’altres temps. Al terme de la vall es conserven també més de divuit abrics amb pintures rupestres d’estil llevantí, esquemàtic i macroesquemàtic, i les primeres restes humanes es remunten al paleolític mitjà, amb presència neandertal documentada al nord-est de la vall.

El despoblat de l’Alcúdia i les bruixes de la muntanya

Entre els cirerers s’amaguen encara els despoblats moriscos de la vall —l’Alcúdia, Benimarsoc i la Solana de Benissili—, alqueries que van quedar buides després de l’expulsió de 1609. L’Alcúdia, que ja apareix al cens de 1369 i que arribà a tindre catorze cases i església pròpia, és el que ha deixat més rastre a la imaginació popular. L’escriptor Bernat Capó, al seu llibre dedicat a la Vall de Gallinera, Terra de cireres, va recollir la creença que en aquell llogaret abandonat s’hi aplegaven les bruixes de tota la rodalia:

«Durant les fredes nits de l’hivern hi acudien les bruixes de tota la muntanya –des que es despoblà el llogaret– per fer els seus conjurs i ballar fins quedar capolades, algunes; d’altres s’hi estaven una estona més, dansant fins que apareguera, a l’horitzó, la primera claror del dia. Sens dubte, aquestes eren les més joves.»

Les herbes de la vall i l’herberet de Benissili

La Vall de Gallinera és un dels racons més ben documentats de tot el territori pel que fa a les herbes de l’herbero. De Benissili és la recepta que Maria Camps Massanet li va donar a Joan Pellicer, curta i de muntanya: alfàbega de pastor, timó, romer, camamirla i rabet de gat. La podeu llegir a «La recepta d’herberet», el capítol final de la sèrie Herbero Diànic de Diània Televisió.

Pels barrancs d’ombria de la serra Foradà i a la font de la Mata de Benirrama es fa la tarongina, i a Alpatró hi ha, com el seu nom indica, la Font de l’Orenga, una de les fonts de Diània batejades amb el nom d’una herba de l’herbero.

La floració dels cirerers, Festa de la Cirera i Festa de l’Oli

Al mes de març, la vall s’ompli de visitants que hi acudeixen a contemplar l’espectacle de la floració dels cirerers. La Festa de la Cirera, el segon cap de setmana de juny, i la Festa de l’Oli, coincidint amb la collita de l’oliva, són les cites festives més esperades de tot l’any a la Vall de Gallinera.

Més informació, a la web oficial de l’Ajuntament de La Vall de Gallinera.