Després de tres anys sense treure disc, la banda liderada per Muro i Maik recupera la seua essència hip-hop més pura per a destapar la farsa de les «gires de comiat» i obrir la porta al seu nou àlbum, BACKSTAGE.
El circuit musical internacional sembla haver quedat atrapat en un bucle: el de les constants gires de comiat que sempre acaben en retorns milionaris. Allò que abans era un comiat natural o un descans merescut, ara s’ha convertit en una fórmula altament rendible; un ritual cíclic on l’adéu és definitiu… fins a nou avís. Amb el seu nou senzill «No Són Com Nosaltres», el grup valencià Cactus obre aquest meló i llança una mirada crítica, mordaç i directa a aquesta realitat.
Una “parella tòxica” anomenada indústria musical
Lluny de l’esperit romàntic del retrobament, Cactus posa el punt de mira en aquelles gires que s’han transformat en meres experiències VIP per a afiliats a entitats bancàries. Jugant amb la metàfora d’una “parella tòxica”, la cançó exemplifica aquesta relació d’anada i tornada que tots coneixem: comiats dramàtics que, en el fons, sempre deixen la porta oberta per a tornar a fer caixa.
A nivell musical, «No Són Com Nosaltres» marca un abans i un després. Cactus deixa clar que han tornat per vici i per ofici, amb un so que recupera el seu hip-hop més cru. Muro i Maik disparen barres directes, plenes d’ironia i referències pop (des del Fary i el protocol de Kioto, fins a la guerra televisiva entre Broncano i Pablo Motos), reivindicant l’orgull de pertinença amb un missatge clar: “Jo ja sé la sort que tinc de vindre d’on vinc”.
“No són com nosaltres, no. No podran apagar mai la flama que portem dins. Ja ho han intentat abans, la flor sempre acaba eixint.”
L’espectacular videoclip que acompanya el senzill construeix un univers estètic totalment renovat. Ha estat produït per Mario Sancho i dirigit per Raül Solves, amb la direcció de fotografia de Lluck Tomàs i la direcció d’art d’Helga Ambak. Aquest imaginari visual serà el fil conductor del seu pròxim i esperat disc, que portarà per títol ‘BACKSTAGE’ i s’estrenarà el pròxim 27 de març.
LLETRA “NO SON COM NOSALTRES” DE CACTUS
Vaig amb la bicicleta vacil·lant pel barri eh!
Amb esta cara calendari i look de presidiari
tornem a l’art we’re back s’ha acabat la party
canvi de govern caus dels escenaris
Costera amunt ben cabuts i en sentit contrari
fuck google maps!, sense itinerari,
loco soc ton pare, i vols odiar-me cari?
posa’t a la cua i ompli el formulari, ha!
Benvinguts a este safari ple de mercenaris.
Territori balneari d’eixos mesetaris.
Ha ressuscitat el Fary com està el pati,
corredor mediterrani, pa ta tia Mari.
Jo ja sé la sort que tinc de ser tan distint,
Jo ja sé la sort que tinc de vindre d’on vinc.
No són com nosaltres,
No són com nosaltres,
No són com nosaltres,
No són com nosaltres, no.
No podran apagar mai la flama que portem dins,
Ja ho han intentat abans la flor sempre acaba eixint.
I’m back on this mothafucker,
tornen ja les barres afilades loco,
t’ha tocat la bonoloto,
ja ha arribat el maremoto,
no hi haurà qui escape xoto,
correr servirà de poco,
com el protocol de Kioto.
I un careto pa la foto, Cheese!
Punxa’m un vial de botox, Please!
Rime pa posar-me totxo,
un jo contra tu és un Broncano contra Pablo Motos
Qui no pita no passarà,
La policia no m’agrà,
Parlen castellà,
jo soc un maleducat,
gràcies mama,
visc en un cap de setmana
faig el que dona la gana.
No mossegues la mà de qui et dona de menjar,
perquè hem aguantat ja més del que podem aguantar,
si vos colen la fal·làcia disfressà de llibertat,
no vingueu plorant demà, que ja estàveu avisats, germà.
Estem de nou a l’ofici,
hem tornat per vici,
hem estat al cim i al precipici,
qüestionats des de l’inici,
hem vist l’ocàs i la mel del benefici.
Jo ja sé la sort que tinc de ser tan distint
Jo ja sé la sort que tinc de vindre d’on vinc
No són com nosaltres,
No són com nosaltres,
No són com nosaltres,
No són com nosaltres, no.
No podran apagar mai la flama que portem dins,
Ja ho han intentat abans la flor sempre acaba eixint.
Autor
