El passat 24 d’abril, Dia dels Músics, vaig tindre el plaer i l’orgull de participar amb les colles de dolçaina de la ciutat d’Alcoi en l’anunci de la meravellosa desfilada prèvia a la interpretació de l’himne de festes de Moros i Cristians d’Alcoi.
La sorpresa va arribar abans de començar: ens van comunicar que, en la novena base del V Certamen d’Interpretació de Música Festera d’este any, organitzat per l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi, s’establia textualment:
“…en ningún caso se utilizarán dulzainas en caso de que las hubiese”
Vaig quedar descol·locat. Aquella prohibició em va indignar profundament. Com pot una entitat com l’Associació de Sant Jordi menysprear i vetar explícitament un instrument que forma part de la tradició cultural del poble valencià? Un instrument plenament integrat en totes les festes de Moros i Cristians de la Comunitat Valenciana i, especialment, en la majoria dels actes que es desenvolupen a Alcoi.
Ací, a Alcoi, la dolçaina és un instrument històricament arrelat a les festes de moros i cristians: ja la trobem en obres com “L’entrà dels moros” (1914) de Camilo Pérez Monllor; l’any 1982, Amando Blanquer Ponsoda va fer el mateix en “La Marxa del Centenari”, i també José Mª Valls Satorres en “Pas als Maseros”; i més tard, “Despertat Alcoi” (1998) de Gregorio Casasempere Gisbert.
A més, és una especialitat integrada en els estudis oficials del Conservatori Professional de Música ‘Juan Cantó’ d’Alcoi. Malgrat este arrelament i este reconeixement institucional, a la ciutat hi ha quatre entitats de dolçaina actives. Per tant, la prohibició explícita de la dolçaina és encara més incomprensible i poc merescuda.
No comprenc quina lògica pot haver-hi darrere d’una prohibició tan injustificada. Però pense que els organitzadors haurien de repensar-s’ho. Perquè creure en les tradicions i la cultura d’un poble implica acceptar que una de les seues característiques bàsiques és l’evolució i la transformació, no la prohibició arbitrària.
Com a professor titular de dolçaina del Conservatori Municipal de Música ‘Joan Cantó’ d’Alcoi, em sent en deure de defensar la dignitat d’un instrument que forma part del nostre patrimoni immaterial. I no puc quedar-me en silenci davant d’una decisió que, simplement, no té sentit.
Hipòlit Agulló Ferrándiz
Abril de 2026
