La banda d’Alzira retorna el seu himne “Mediterrània” a la col·lectivitat en un exercici de germanor sense precedents que reuneix tota una generació de músics.
Tot va començar davant la línia blava d’Altea, entre les seues cases blanques i eixa llum tan nostra de Diània. Allí va nàixer “Mediterrània” i allí es va plantar la llavor d’una cançó que, set anys després, ha deixat de pertànyer a La Fúmiga per a passar a ser, definitivament, patrimoni de tots. Aquest 22 de març, el grup ha lliurat el seu “final de pel·lícula” amb una versió multitudinària on la banda es dilueix per a deixar pas a una abraçada de germanor amb mig centenar d’artistes.
Una xarxa de complicitats i retorns
Aquest llançament no és només una reedició; és un acte de pura germanor. La llista de col·laboradors és un mosaic de la nostra música actual: des del pop de The Tyets, Mushkaa o Figa Flawas, fins a la tradició de Pep Gimeno “Botifarra”. En aquest viatge de tornada a les arrels, també hi ha lloc per a la memòria: la tornada de Kiko Tur i Ivan Gosp (Aspencat) posa el punt d’emoció per als qui han crescut amb ells, mentre que la veu de Flora Sempere (El Diluvi) recupera eixe fil conductor que ja existia en la gravació original.
El projecte, produït per Genís Trani, aconsegueix que noms tan diversos com Sandra Monfort, Miki Núñez, Els Catarres, Tesa o Nebulossa s’agermanen sota un mateix crit. És la prova que la música feta ací ha aconseguit trencar fronteres i estils per a reconèixer-se en una sola identitat: la d’un poble que canta i que sap que “si ho fem junts, crema la mar”.
El llegat de la porta sense pany
El videoclip de NYAS & Agencia Bondo funciona com el tancament perfecte per a una etapa inoblidable. Amb una lletra que ja s’estudia a les escoles i es canta a totes les places —”ací ens pariren i ací estem”—, La Fúmiga ens deixa la certesa que la seua nau podrà aturar-se, però la festa continua. Han sigut deu anys de vents i alegria que ara queden guardats en aquesta versió multitudinària.
“La gent de la Mediterrània” és, en definitiva, el regust dolç d’un adéu que no fa mal, perquè és un adéu compartit. Com diuen en el seu comiat, aquest record ens emocionarà una i mil voltes, recordant-nos que casa meua sempre serà casa vostra, una porta sense pany on la música en valencià sempre trobarà on dormir.
LLETRA LA GENT DE LA MEDITERRÀNIA
Aire fresc em ve a la cara,
vent que bufa de llevant.
De gregal i tramuntana
a la pell note la sal.
Tu i jo som terra i mar,
plaer descontrolat.
I si la nau s’enfonsa,
jo em quede al teu costat.
Som força, fúria, sang,
les sendes que hem xafat.
Protagonistes d’una història que no et contaran.
Ones venen i van,
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Mediterrània és una festa,
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta,
Mediterrània el nostre crit.
Mediterrània és la tendresa
d’unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic!
Mare Terra, mare nostra,
hui m’aclame als teus encants.
Casa meua és casa vostra,
una porta sense pany.
Tu i jo seguim remant,
burlant-nos dels gegants.
Un far en la nit fosca,
la nit que ens guiarà.
La nostra lluita pren
la força que es mereix.
Fins que no caiguen les muralles
no descansarem!
Ones venen i van,
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Ones venen i van,
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Mediterrània és una festa,
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta,
Mediterrània el nostre crit.
Mediterrània és la tendresa
d’unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic!
Ací ens pariren i ací estem
i seguim, seguirem.
Contra el mar contra el vent
per si bufa ponent.
Ací ens pariren i ens tindran,
tot un poble al davant.
No han pogut ni podran,
som les cendres i el fang.
I cantarem sense parar
que mai ningú ens farà callar.
Tu vine amb mi, dona’m la mà,
que si ho fem junts, crema la mar
Ones venen i van,
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Ones venen i van,
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?
Mediterrània és una festa,
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta,
Mediterrània el nostre crit.
Mediterrània és la tendresa
d’unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic!
Autor
