“Quan el cel es tornà negre” és l’avançament del seu nou disc, una dansà col·lectiva amb La Maria, Noèlia Llorens “Titana”, Miquel Gil, Pep Gimeno “Botifarra” i Vicent Torrent.
Feliu Ventura torna a acompanyar-nos amb la seua música després d’una pausa de tres anys dels escenaris. El proper 21 d’octubre el músic xativí llançarà un primer avançament del seu nou disc previst pel 2026. La cançó, com no podria ser d’altra manera, és un crit coral contra la gestió de la dana, que el 29 d’octubre farà un any que va arrasar diverses comarques del País Valencià, i en suport de les víctimes i la solidaritat veïnal. La peça, “Quan el cel es tornà negre”, és una dansà tradicional acompanyat de les veus de luxe de La Maria, Noèlia Llorens “Titana”, Miquel Gil, Pep Gimeno “Botifarra” i Vicent Torrent.
“Els valencians tenim, com a mínim, una catàstrofe per generació”, ens explica Feliu Ventura i continua: “Però aquesta cançó no parla de meteorologia, sinó de memòria. Parla de la indignació compartida davant una barrancada gestionada —amb resultats mortals— per incompetents amb ‘competències’ i per negacionistes del canvi climàtic. També explica com un poble autoorganitzat ha estat infinitament més eficaç i àgil, tant en l’emergència com ara en la reconstrucció” i conclou: “Espere que siga una abraçada per a totes les persones afectades, i que els acompanye en el seu camí cap a la justícia i la reparació”.
La dana va trobar-se a l’artista component el seu nou disc i, fidel al seu compromís històric amb la memòria, la paraula i la cançó com a eina de transformació, va assumir la necessitat de posar música al dolor del moment. La cançó va néixer com una dansà tradicional coral amb la voluntat que pogués ser la veu d’un poble; mentre que el nou treball de Feliu serà prou diferent i sorprendrà amb una sonoritat renovada, nou productor, i per primera vegada un polsim d’electrònica, sense perdre l’esperit del pop folk que el defineix. “Quan el cel es tornà negre” és un crit necessari dins d’un nou treball que ens haurem d’esperar a 2026 per conèixer.
Una dansà com a crit col·lectiu
“Quan el cel es tornà negre” és una cançó d’arrel, que beu de la dansà valenciana com a forma musical identitària i col·lectiva. Un cant que remou i commou, amb arranjaments que transmeten “urgència, indignació i determinació”. Tal com destaca el crític musical Josep Vicent Frechina, la cançó “vol agafar impuls del passat per projectar-se en el futur” i “insinúa ecos de la millor poètica d’Al Tall”, sense perdre el pols pop que caracteritza la trajectòria de Ventura.
Amb més de 30 anys als escenaris, Feliu Ventura ha consolidat una veu pròpia i compromesa dins la cançó d’autor. Ara, després d’un període de pausa discogràfica, el seu retorn pren un sentit profund: “la cançó no canvia el món, però convoca la gent que el pot canviar”, ha dit Ventura en alguna ocasió. I aquesta és, segons Frechina, la clau de l’obra del xativí, que es manté fidel a la seua vocació de “fabricar càpsules de memòria” a través de la música.
Nota de premsa escrita per Laia Alsina Garrido (Neu al Carrer)
Lletra “Quan el cel es torna negre”
Quan el cel es tornà negre
Se’ns va fer de nit als ulls
quan el cel es tornà negre
aquell 29 d’octubre que mai més
no sabrem oblidar.
Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.
Pense en la Plana d’Utiel,
l’Horta Sud i la Ribera
i la Foia de Bunyol, on sona un nom
que és ara ja un malson.
Quan el cel es tornà negre.
Serà el president del fang,
ni honorable ni excel·lència,
que amb hores d’indiferència
va deixar tirat el seu país.
Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.
Ho anunciaven sàvies veus
i ells van fer com qui sent ploure,
i sense saber-se moure
van deixar morir la nostra gent.
Quan el cel es tornà negre.
Vindrà la claror
que sacseja l’aire:
l’antiga dansà
que remou les brases.
Hi ha una història al fang
que sembla adormida,
però és la llavor
per a fer-la vida.
S’apagaren tantes veus
que es buidaren les paraules
i a poc a poc les omplirem de motius
per a seguir avant.
Quan el cel es tornà negre.
Els veïns desemparats,
braç a braç i poble a poble,
van haver de fer la crida
demanant tot el suport comú.
Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.
Van vindre de tot arreu,
governaven les graneres
perquè foren les primeres d’arribar
desobeint-ho tot.
Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.
El relat ja és ben sabut,
prepareu granera nova
perquè encara queda molt per a agranar
i farem falta tots!
Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.
Quan el cel es torna negre.
Quan el cel es torna negre – Feliu Ventura (2025)
Autor
