Ho conta Jaume I · 1244
Almizra: la ratlla amb Castella
Passa a Camp de Mirra, Castalla, Biar, Relleu, Xixona, Finestrat, Polop, Altea i Moixent
Llibre dels feits, capítols 275–282
A Almizra, l’actual Camp de Mirra, Jaume I i l’infant de Castella tracen la frontera entre els dos regnes, i la Diània del sud queda per a València.
«nós que haguéssem Castalla e Biar e Relleu e Saxona e Alarc e Finestrat e Torres e Polop»
En paraules d’avui: que nosaltres tinguérem Castalla, Biar, Relleu, Xixona, Alarc, Finestrat, Torres i Polop
Durant el setge de Xàtiva arriba una notícia que enfurisma el rei: Énguera i Moixent s’han rendit a l’infant Alfons de Castella, que era el seu gendre. Eren castells del terme de Xàtiva, és a dir, de la seua conquesta. Jaume I va a Énguera i ho comprova: hi ha un alcaid posat pels castellans.
Els dos es veuen a Almizra, l’actual Camp de Mirra. L’infant no vol allotjar-se al castell que el rei li ofereix i planta les tendes al peu del puig. La reina Violant hi va voler anar per a posar pau entre el marit i el gendre, i el primer dia acaba «en alegria e en solàs».
El tractat parteix les terres: Castella es queda Almansa, Sarafull (Jarafuel) i el riu Cabriol, i el rei d’Aragó, Castalla, Biar, Relleu, Xixona, Alarc, Finestrat, Torres, Polop, la Mola i Altea, amb «tot ço qui s’encerrava dins los térmens». Cada u torna a l’altre el que tenia i no era seu, i se’n van «bons amichs».
Aquella ratlla, signada el 1244, va deixar la Diània del sud dins del regne de València.
Resumen en castellano
Almizra: la raya con Castilla. En Almizra (Camp de Mirra) Jaime I y el infante Alfonso de Castilla fijan en 1244 la frontera entre los dos reinos: Castalla, Biar, Relleu, Xixona, Finestrat, Polop y Altea quedan para el reino de Valencia.
D’on ve
Jaume I, Llibre dels feits, capítols 275–282. Edició d’Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí (Universitat de València i AVL, 2024). Llig la crònica
La cita és literal, en la llengua del segle XIII; l’episodi el contem amb paraules nostres.
Al teu poble ho recorden?
Un castell, un nom de partida, una festa o una història que ve d’aquells anys: si en saps alguna cosa, deixa-la en un comentari.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.