La Federació Junta de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina organitza el 27 i 28 de novembre la vuitena edició del Concurs d’Herberet, una convocatòria oberta a tothom que elabore el seu propi licor artesà a casa. El premi l’assigna el gust: anònim, jutjat estrictament per presentació i sabor.
L’herberet és d’eixos licors que no es compren: es fan. O, millor dit, s’hereten. La recepta passa de generació en generació —guardada en paper de carta o simplement a la memòria—, i cada casa té la seua combinació de timó, poliol, te de roca, camamil·la i una desena d’herbes més que creixen als flancs de la Serra de Mariola. Destil·lat en aiguardent i reposat a l’ombra, és el brindis de les festes majors i la conclusió natural de moltes vesprades de germanor al Comtat i les comarques veïnes.
Cocentaina, seu d’unes de les Festes de Moros i Cristians amb més solera del País Valencià, porta vuit edicions donant tribuna pròpia a este licor casolà que sovint no ix de la cuina familiar.
Un concurs que ha superat les fronteres comarcals
En edicions recents, la convocatòria ha reunit mostres de pobles tan dispars com Alcoi, Agres, Villena i Carrícola: l’herberet de la Mariola s’elabora a casa molt més lluny del que podria semblar. Més d’una vintena d’ampolles han competit en una mateixa jornada, totes anònimes, totes jutjades per un jurat format per representants de la Junta de Festes i de diverses filaes de la festa. La puntuació valora presentació i sabor, i el nom de l’elaborador no es revela fins al moment del veredicte.
En la darrera edició, Carlos Berenguer va alçar-se amb el primer premi entre una vintena llarga de participants. Un resultat que, edició rere edició, demostra que l’herberet casolà de qualitat és molt més comú del que cap estadística podria reflectir.
Ampolla anònima, veredicte a primer cop de tast
Qui vulga participar en la vuitena edició ha de presentar una botella del seu herberet el divendres 27 de novembre a la seu de la Junta de Festes de Cocentaina, acompanyada d’un sobre tancat amb les dades personals i, si ho preferix, la llista de les herbes emprades. La mostra rep un número i a partir d’eixe moment l’anonimat és total. En edicions anteriors els premis han inclòs dotació econòmica per als dos primers classificats, un obsequi de Licors Sinc per al tercer i productes de la comarca per al quart, a més de diploma per a tots els seleccionats. El veredicte s’anunciarà el dissabte 28 de novembre al matí.
Per a horaris i lloc de lliurament concrets, la Federació Junta de Festes de Moros i Cristians de Cocentaina és la font oficial del concurs.
Del camp a la botella: herbes de la Mariola
L’herberet, juntament amb el cafè licor, és una de les begudes espirituoses per excel·lència de Diània. La seua elaboració tradicional arrenca d’una maceració de plantes aromàtiques en anís dolç i sec; la clau és la selecció d’herbes, que en les millors receptes sol incloure timó, poliol, rabo de gat, tarongina, santònica, te de roca i camamil·la, tot preferiblement collit a primera hora del matí quan l’aroma és més intensa. La Serra de Mariola, amb més de 1.200 espècies de plantes silvestres catalogades, és el territori que nodreix esta tradició.
Per als qui vulguen preparar el seu propi herberet —i, per què no, presentar-lo al concurs de novembre—, a Diania.tv hi ha la recepta completa del Herbero Diànic, el desenllaç de la nostra sèrie de set capítols dedicada al licor i a les plantes que l’integren.
