Benigànim acollirà el dissabte 3 d’octubre de 2026 el 47é Aplec de Danses de la Vall d’Albaida, la trobada de balladores i balladors més veterana de Diània. L’organitza el Grup de Danses Arrop i Talladetes, que assumix la tasca per tercera vegada en la seua història.
Per anunciar-ho no han fet servir una nota de premsa a l’ús, sinó una cinta vella. Els d’Arrop i Talladetes han rescatat i penjat a internet el vídeo de l’aplec que el poble va organitzar el 21 de setembre de 1985, fa quaranta-un anys: un document gravat pel fotògraf Vilaplana per encàrrec de Fina Moreno, membre del grup, on es veu la dansà de carrer i les actuacions a l’escenari dels pobles participants. «Les imatges potser no tenen massa qualitat però són un document que considerem molt valuós», admeten des del grup. Qui ballava aquell dia hui ronda els seixanta o els setanta anys, i podrà reconèixer-se de jove entre la gentada.
El cartell el signa una alumna de 4t d’ESO
La imatge que anuncia l’Aplec no ve d’un estudi de disseny, sinó d’una aula. El Grup de Danses Arrop i Talladetes va convocar el concurs del cartell junt amb el Departament de Dibuix de l’IES Les Foies, l’institut públic del poble, i la proposta guanyadora va ser la de Lara Polo Ferrer, alumna de 4t d’ESO. Des del centre en destaquen «la combinació de tradició, identitat local i color».
El resultat és una escena de balladors amb indumentària tradicional als peus del campanar, pintada amb ocres i grocs, i unes mans en primer terme tocant les postisses al ritme de la dolçaina.
Quasi mig segle de dansà comarcal
La Festa de la Dansà de la Vall d’Albaida se celebra ininterrompudament des de 1978 —només va parar els anys 2020 i 2021 per la pandèmia—, cosa que la convertix en una de les trobades d’este tipus més antigues del País Valencià que encara es mantenen vives. La primera edició va ser a Quatretonda el 3 de setembre d’aquell any.
L’origen està lligat al Grup de Danses Populars de Quatretonda, nascut d’una iniciativa de Violeta Montoliu Soler, professora d’Història de l’Art de la Universitat de València, que l’estiu de 1976 va preparar unes quantes parelles de balladors per a les festes patronals del poble. L’èxit va ser tal que el grup es va constituir formalment el 9 de setembre de 1977, i dos anys després la comarca ja tenia el seu aplec. El model va fer escola: l’Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola va nàixer inspirat directament en el de la Vall d’Albaida.
L’edició anterior, la 46a, es va celebrar a Albaida el 13 de setembre de 2025.
La Vall d’Albaida no serà l’única comarca que balle eixe dia: el mateix 3 d’octubre, a la Costera, el carrer Sant Josep de Xàtiva celebra la seua Gran Dansà Popular a les 22.30 hores, en una edició que reivindica el reconeixement de la tradició com a Bé Immaterial de Rellevància Local.
Un dolç que dona nom a un grup de danses
El nom del grup organitzador no és casual. L’arrop i talladetes és el dolç tradicional que ha donat fama a Benigànim des de fa segles: most de raïm bullit fins a espessir-lo, amb talls de carabassa i figues seques. Un producte de rebost, de quan no hi havia sucre a la vora i calia guardar el dolç de la collita per a l’hivern.
Que un grup de danses porte el nom d’una conserva casolana diu prou de com s’entén ací la cultura popular: no com una cosa d’aparador, sinó com allò que es fa a casa i es passa als fills.
La tercera vegada de Benigànim
L’organització de l’Aplec és itinerant: cada any recau en un poble diferent de la Vall d’Albaida, i el torn es va establir per insaculació —a sorteig— en els primers aplecs, un ordre que encara es respecta quasi cinquanta anys després. A Benigànim li ha tocat en tres ocasions: el 1985 (huitena edició), el 2007 (trentena) i ara el 2026. «La primera vegada va ser l’any 1985. Podem explicar amb poques paraules la preparació d’aquell aplec: il·lusió, treball i participació», recorden els organitzadors.
L’Aplec compta també amb el suport de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Benigànim i de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida, que en coordina l’organització comarcal. L’horari concret i la relació de pobles participants encara no s’han fet públics.
