El mestre de Diània
Joan Pellicer i Bataller
Bellreguard, 1947 – 2007
Metge, botànic i mestre de Bellreguard. Va recórrer Diània preguntant als muntanyers i muntanyeres com deien a les plantes i per a què les feien servir. I va fer de Diània un país.
Joan Pellicer i Bataller va ser metge de formació, botànic de vocació i el gran mestre de les plantes de Diània. Des dels anys huitanta va recórrer la terra a peu, amb la llibreta i la gravadora, fent d’espia de les plantes: preguntava a la gent gran com deien a cada herba i per a què la feien servir, abans que tot allò es perdera. I va fer de Diània un país.
De Sotaia a Diània
Va nàixer el 10 de juliol de 1947 a Bellreguard, a la Safor. La seua casa era a Sotaia, el vell nom àrab d’una plana d’horta que avui es repartixen Bellreguard, Rafelcofer, Palmera, Beniarjó i altres pobles veïns. D’allí eixia cap a l’horta, les marjals i la muntanya, i allí tornava a ordenar els papers, a escoltar música i a mirar les estreles des del terrat.
Va estudiar Medicina a la Universitat de València, però la seua vida van ser les plantes. En els anys d’estudiant va escriure poemes i va cantar en la Nova Cançó. Després va fer classes a la Universitat Popular de Gandia i a la Universitat d’Alacant, va donar xarrades per tots els pobles i va encetar els cursos d’etnobotànica de la Seu Universitària de Cocentaina, on va fer també el seu últim curs.
El nom no és seu: el territori diànic ja apareix en el botànic Oriol de Bolòs, que parlava del sector diànic de la flora valenciana. Pellicer el va fer seu i el va omplir de gent, de camins i de paraules: Diània, les comarques centrals valencianes, si fa no fa, com deia ell.
Els muntanyers i muntanyeres diàniques
Durant dècades va entrevistar centenars de pastors, llauradors, carboners, melers i remeieres, poble a poble i mas a mas. Ell en deia els muntanyers i muntanyeres diàniques. De tot això va eixir la seua tesi doctoral, Recerques etnobotàniques al territori diànic (Universitat de València, 2004), de més de mil pàgines, que és la base del nostre Herbolari Diànic. Allí també els recordem a ells.
«…potser, només he enraonat amb un sol home, un sol vell llaurador de no importa quin racó de les terres valencianes.»
Joan Pellicer, Recerques etnobotàniques al territori diànic (2004)
«Les nostres plantes», a Punt 2
Durant anys va portar la secció «Les nostres plantes» del programa Medi Ambient de Punt 2, la segona cadena de RTVV, i també va eixir en programes d’ecologia de Gandia Televisió. Des de la Vall de Gallinera i altres racons de Diània, explicava les plantes amb la saviesa dels muntanyers i amb una manera de parlar molt seua, que el va fer popular i estimat.

El pas de Pellicer per Medi Ambient, del programa Medi Ambient de Punt 2 (RTVV).
A Diània TV també podeu veure’l parlant de les plantes santjoaneres, de les verdures silvestres i de les plantes de la Vall de Gallinera. I Jorge Cruz, del Museu Valencià d’Etnologia, ens explica per què la seua obra és cabdal.
Els seus llibres
- Herbari breu de la Safor (Universitat Popular de Gandia, 1991)
- Bellreguard, verd esguard (CEIC Alfons el Vell, 1994)
- De la Mariola a la mar: viatge pel riu Serpis (Col·lectiu de Mestres de la Safor, 1997)
- Flora pintoresca del País Valencià (Tàndem Edicions, 1999)
- Costumari botànic, en tres volums (Edicions del Bullent, 2000-2004)
- Meravelles de Diània (Edicions del Bullent), d’on venen les nou meravelles de Pellicer
- Diari de Sotaia (Institució Alfons el Magnànim, 2017)
I també Herbes medicinals al País Valencià, Lluors de Gaia: paisatge, flora i fauna de la Safor, Castells de la Safor i Ullals de vida: les zones humides al País Valencià.
El Costumari botànic és el més conegut: tres volums plens de noms, remeis, dites i creences de les plantes, amb què va guanyar el 1999 el primer Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular. Als llibres de camins, com Meravelles de Diània o De la Mariola a la mar, ajuntava el viatge, les converses amb la gent i el paisatge.
Diari de Sotaia
Era el seu diari: un any de la seua vida, d’un octubre a un setembre, contat amb una prosa que és poesia, entre l’horta de Sotaia, la muntanya i la gent de Diània. El va preparar per a publicar-lo, però no va arribar a veure’l imprés. La Institució Alfons el Magnànim el va editar el 2017 com el primer llibre de la col·lecció «Moment. Memorialística», amb pròleg de Jorge Cruz Orozco.
«Em cal el verd, el frec i l’alé del verd. I em cal el blau, l’esguard i la carícia del blau.»
Joan Pellicer, Diari de Sotaia
Quadern de Sotaia, el documental
Gairebé vint anys després de la seua mort, Bressol Produccions va estrenar Quadern de Sotaia, dirigit per Vicent Pons. El guió, de Toni Lucas, està fet amb els textos de Pellicer, les seues llibretes de camp i les gravacions que va deixar; la documentació és de Vicent Pons i de Júlia Pellicer, la seua filla, i la música i el so, d’Edu Comelles. Es va estrenar al novembre de 2026 amb una gira per deu pobles de la Safor, la Marina Alta i el Comtat, començant per Bellreguard.
Camins de Pellicer
«El Matissar o l’embriaguesa de respirar»: així parlava del mas del Matissar, dalt de la serra del Carrascar de Parcent, al terme de Castell de Castells. A principi dels anys huitanta s’hi va comprar una caseta amb uns amics, i va ser la seua base per a la recerca i el seu racó per a pensar i escriure. El 2017, el Museu Valencià d’Etnologia hi va fer una excursió en el seu record: de Castell de Castells pel barranquet de les Covetes Roges fins al Clot de la Llacuna, i baixant pel Recingle Gran fins al Matissar i, per l’antic camí del mas, fins al barranc d’Aialt. La ruta del Matissar és a Camins de Diània, amb el mapa i el GPX.
L’altra excursió de l’ETNO va ser per Mariola, la serra que tant estimava i on comença De la Mariola a la mar: d’Agres a Cocentaina per l’ombria, pel convent, la Cava Gran, el peu del Montcabrer i les fonts. És el sender PR-CV 27.
I hi ha una ruta que porta el seu nom: la Ruta botànica dels Surars Joan Pellicer (ST-CV 1), que unix Barx, Llutxent i Pinet pel Surar, un paratge de sureres entre la Safor i la Vall d’Albaida. Pel camí, uns plafons expliquen les plantes amb els seus noms populars i amb frases del Diari de Sotaia.
Premis i records
Va rebre el primer Premi Bernat Capó (1999), pel Costumari botànic; el Premi d’Honor de la Cultura Popular de Pedreguer (2002) i el Premi Valldigna d’Investigació (2006). També va rebre el Premi Cavanilles i, després de morir, el Premi Jaume I de periodisme. L’Alcúdia li va fer un homenatge el 2005.
Va morir el gener de 2007, als cinquanta-nou anys. Diània no l’ha oblidat:
- Cada any, col·lectius de la Safor el recorden a la Font de les Malladetes.
- El 2016, homenatges a Gandia i al Mercat de Margarida.
- El 2017, el Museu Valencià d’Etnologia li va dedicar l’exposició «Joan Pellicer. La saviesa de les nostres plantes», amb un hort de les seues plantes, i s’hi va presentar el Diari de Sotaia.
- El 2018, el Centre Cultural Castellut li va dedicar unes jornades d’etnobotànica, i va nàixer el Premi Joan Pellicer de divulgació etnobotànica.
- El 2019, rutes i excursions en el seu record a l’Orxa i Ontinyent.
- El 2023, la Seu Universitària de Cocentaina, on havia començat els cursos d’etnobotànica, li va dedicar un curs d’homenatge.
- Porten el seu nom la Ruta botànica dels Surars, entre Barx, Llutxent i Pinet, un jardí de flora pintoresca a Carrícola, un jardí etnobotànic a la Font Roja d’Ibi, un parc de Bellreguard, el centre social de la Vall de Gallinera i una ruta rural a l’Alcúdia.
