This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
«Som un riu«, cançó del darrer disc de Txarango, «SomRiu«, interpretada amb Xavi Solano i Sergio Ordóñez, cantants del grup basc Esne Beltza . Fou al Castalla Rock Festival el passat 25 d’octubre.
Mil desitjos a la lluna,
som tot allò que vindrà.
Mil desitjos a la lluna, a la lluna.
Som com la onada que avança calmada
però mai no descansa a la dansa del mar.
Écoute la chanson qu’il pousse
Écoute le son des sirenes
Si le peuple vois rouge
Nous coeurs sans barraqes
Allons soeurs fréres marchans tète à l’envers
Et le tour de la terre sera notre adage, sera notre courage
Som un riu, riu, som bala, bala,
una bomba sota l’aigua estancada,
som foguera i batucada.
Som un riu, riu, som una onada
i junts som una tempesta huracanada,
som revolta i batucada.
Ilunabar horren bakardadean
Bakardade honen menpeko liluran
Ihesi doa ura behatz artean
Errekaren korronteak garama askatasunerantz
Bagara itsasoa
Bagara tantaz tanta
Bagara gure borroka
Bagara kaleko sua
Bagara itxaropena
Je chante, mes joies me prennent
Pour tous les marmottes qu’ill court
Le cour à l’envers presque sans bagages
Juste une cour de valises vides
Et les yeux bien gramds ouverts vers l’aventure et le partage
Som el dia que comença
Som pallassos i soldats
Som el dia que comença
Som la conquesta, del tro a la tempesta,
del foc a la festa, de l’aigua a la vall.
Rebela-te! Porque juntos somos moles
Somos como grandes soles
Un mundo de mil amores
Somos un jardín de flores
Rebela-te y no llores!
Juntos somos flores
Somos todos los colores
Somos pan y vino
Somos un huracán que arrasa
Somos fuego divino
Somos todo lo que pasa en la calle
Somos barrio, somos lucha!
Somos todo lo que no quiere la gente que no escucha
Y no es fácil, por eso brindo!
Por este mundo aunque sea frágil!
Rebela-te y no llores!
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
«El Rugir del Kimbo» és una obra en 3 moviments del compositor valencià Ferrer Ferran.
Un homenatge a la muntanya més alta d’Àfrica, el Kilimanjaro (o Kimbo) , situat a Tanzània.
Les tribus Massai, Suahili i moltes més anomenen a aquest volcà «Ol Doinyo Lengai«, que traduït al valencià significa «La Muntanya de Déu», tot i que també rep el nom de «La Muntanya Sagrada» . Segons conta la llegenda, cada vegada que algú intenta atacar la ciutat o el país, el volcà llança una fumarola per alertar a les seues gents, espantant l’enemic a causa dels sorolls que surten de dins d’aquest. Aquesta muntanya és venerada com a un déu.
Aquesta obra, interpretada el passat 22 de novembre per la Societat Unió Musical d’Alcoi, sota la batuta de Gaspar Nadal Maronda, intenta transmetre aquest món llegendari i diví, descrivint un fascinant món de llegendes i ritmes africans.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
La FestaFira del Perelló és un esdeveniment anual que es celebra a la Vall d’Ebo per a promoure l’ús de la varietat de poma autòctona «perelló». Durant dos dies es fan activitats de tota mena, des de concerts de música fins a tallers de cuina, cercaviles, dinars popular… tot acompanyat d’una fira de productes artesans i ecològics de les nostres terres.
Pel mes de novembre (moment en el que s’arreplega aquesta fruita), us animem a que feu una visita al poble de la Vall d’Ebo per a gaudir d’un cap de setmana diferent i agradable, envoltats dels bonics paratges de Diània.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
El passat cap de setmana 22 i 23 de novembre va tindre lloc l’anual FestaFira del Perelló a la Vall d’Ebo, La Marina Alta. L’esdeveniment comptà amb música, animació, rutes, tallers i moltes més activitats.
La jornada de dissabte començà vora les 10 del matí amb una ruta guiada al voltant dels emblemàtics paratges de la Vall.
Després, cap a les 12 del migdia, s’inaugurà la Fira, formada per paradetes on gaudir de la varietat gastronòmica de la Vall i dels productes artesanals. Destacaren, per exemple, els joguets fets amb llana d’ovella, així com una gran diversitat de complements manufacturats.
La fruita ecològica que aporten els petits agricultors de les comarques adquireix especial rellevància a la FestaFira de la Vall d’Ebo. El perelló, ofert a nombroses paradetes (tant com a fruita o inclòs a aliments cuinats amb ell, com pastissos i de més dolços) és una varietat de poma amb forma de pera, una fruita tan característica a la zona, que dóna inclús nom a l’esdeveniment.
Per altra banda, les cerveses artesanals fabricades al territori, com l’alcoiana Spigha o la Socarrada, provinent de Xàtiva, reben gran atenció per part dels assistents, sempre a la recerca de nous sabors i matisos característics dels respectius llocs d’origen.
Durant tot el matí, La Unió Musical de la Vall d’Ebo s’encarregà d’animar l’esdeveniment, a ritme de música festera, amb diferents marxes i pasdobles. Els més menuts, a més, passejaren pel poble amb burretes.
A les 14h tingué lloc un dinar popular elaborat amb productes típics de la zona.
Finalment, a les 19.30h es va projectar a la sala polivalent “Cap a la terra promesa”, el primer documental de la sèrie d’InfoTV “Del Montgó a Manhattan. Valencians a Nova York”.
La Societat Unió Musical d’Alcoi, la Nova d’Alcoi i la Corporació Musical Primitiva oferiren el tradicional concert de Santa Cecília el passat 22 de novembre al Teatre Calderón.
El concert fou en homenatge al músic de la Primitiva Ernesto Valor Calatayud, qui també destacava pel seu paper d’escriptor i musicòleg . També hi hagué un minut de silenci en record a Josep Armengol, dolçainer de La Degollà que ens deixava feia uns dies. Ambdós estigueren molt vinculats a la música alcoiana i molt dedicats a l’organització dels concerts de Santa Cecília.
La Societat Unió Musical d’Alcoi, dirigida per Gaspar Nadal Maronda, fou la primera en actuar. Interpretaren les obres «Alma Llanera» , de Pedro Elías Gutiérrez, un joropo veneçolà de l’any 1914, i l’obra del valencià Ferrer Ferran «El Rugir del Kimbo», un dels autors de la nostra terra més interpretats internacionalment. Amb aquesta espectacular peça, Ferrer Ferran ens transporta als voltants de la muntanya del Kilimanjaro o «Kimbo», quan encara era un volcà en actiu.
Després de presentar als seus nous membres, la Societat Musical Nova d’Alcoi, amb Joan Doménech a la batuta, oferiren un repertori basat en obres dels compositors estatunidencs John Williams i James Barnes. La primera, «Olympic Fanfare and Theme» fou la cançó dels jocs olímpics d’estiu de Los Angeles a l’any 1984 , mentre que «Third Symphony» és una extensa simfonia en quatre moviments.
Finalment, la Corporació Musical Primitiva d’Alcoi, dirigida per Àngel Lluís Ferrando, delectà als assistents amb un concert amb el clarinet com a figura principal. El solista fou Pedro Rubio Olivares, qui interpretà les obres del segle XIX «Capricho para clarinete» de Ernesto Calvist Serrano, «Fantasía para clarinete» de Camilo Pérez Laporta, i Flores Rossinianas d’Ernesto Cavallini.
Nota: En breus us oferirem alguna de les peces del concert de Santa Cecília.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
La colla l’Aljub de Bocairent, i El Sogall de Castalla interpreten «La Jota del Castellut» al 13è Aplec de Colles de dolçainers i tabaleters en un escenari de conte: el calvari del castell de Castalla sota la lluna plena. Aquesta jota, popularitzada pel grup Al Tall al seu disc conjunt amb Maria del Mar Bonet, «Cançons de la nostra mediterrània» , és un arranjament del trombonista de 2i2 quartet, Kiko Juan Rodríguez.
«Una peça amb una gran força musical (…) ha sigut una de les peces més festeres i de més gresca que hem fet mai.»
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
El patró dels borratxos, Sant Rorro, té el seu particular homenatge amb aquest «Romanç de Sant Rorro«, interpretat per Pep Gimeno Botifarra a la Fira de Tots Sants de Cocentaina el passat 1 de novembre. Aquesta cançó tradicional, fou popularitzada per Al Tall al seu disc «Posa vi, posa vi, posa vi», de l’any 1978. Ací teniu la lletra de la versió que fa Botifarra:
Sant Rorró té molts devots
i és un sant molt miraculós
que per a fer-se en un got
mai a segut pereós
Quan era xiquet a penes parlava
i anava a les tendes i semborratxava
Quan era més fadrinet
li augmenta la devoció
i no passava ni un dia
sense prendre el gafarró
Tenia amistat, tenia amistat
en les taverneres que ho venen fiat
Un carro con cuatro mulas
de vino «anava cargado»
s’astacaron en lo fango
i no pugueren sacarlo
I el pobre Sant Rorro
Con otro borracho
Bebieron el vino y sacaron el carro
Vinguen tots els més borratxos
a adorar al seu patró
Que és el millor que «mos han dado»
Que és un sant molt miraclós
I ara a la vellea
ell s’ha divertit
I en un bon «petorro»
es muigué en una nit
Tots els que esteu escoltant
guardeu sempre una copeta
Per a poder convidar
Al que canta esta copleta
I al pobre Sant Rorro, Doneu-li memòria
I en el seu ofici vos dona la gloria.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
«Que estic fent ací?» tracta dels moments en els que estàs a un pub, i posen música que no et ve de gust escoltar. Martí Jover ens ho canta al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi durant la presentació del seu disc en solitari, de títol homònim, el passat 15 de novembre.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
L’estil de Malson versa entre el punk- rock melòdic, el hard-rock i el metall. Les seues lletres, escrites en castellà i valencià indistintament, difonen un missatge contundent i crític amb els problemes socials, polítics i econòmics actuals.Els colivencs començaran amb la gravació de “Vigília” el pròxim mes de desembre a Astúries, als estudis “OVNI Studios” de Pablo Martínez, cantant del grup Desakato.
This content is blocked
This content is provided by Vimeo. It is blocked until you allow it.
Loading it allows Vimeo on this site.
Com començareu amb el grup?
Andreu: Malson naix al concert solidari pel Sàhara, després d’una separació i alguns canvis en la formació i l’estil.
Per què Malson?
Óscar: Malson és un paral·lelisme amb la realitat actual. Un malson. Amb el nostre missatge volem transmetre consciència per a poder eixir d’aquest malson i construir una altra realitat.
De quins grups proveniu?
Óscar: Duc des dels 13 anys en el món del Rock. Vaig començar amb Ignacio en Crisis Nerviosa, després en Esquinazo i finalment en Kelesden durant 5 anys.
Andreu: Vaig començar amb Narcótico i després en Malson.
Patxi: Primer amb Esquinazo, i després ja vaig començar amb Malson.
Nacho: Vaig començar en un grup de versions de Rock internacional, després un de Metal amb Ebola, d’indie amb Roy Sullivan… pegant voltes fins aplegar a Malson.
Ignacio: Com diu Óscar, amb ell en Crisis Nerviosa, després a un grup d’ska i reggae i finalment amb Malson.
Rubén: La meua carrera és més curta. Vaig començar fa 4 anys a tocar la guitarra amb El Gos Mussaranya i des de fa un mes amb Malson el baix.
Quin missatge voleu transmetre?
Oscar: Un missatge dur i contundent. Crítica i consciència social de forma clara i forta.
Com definirieu el vostre estil musical?
Nacho: És una barreja estranya. Cadascú aporta les seues influències. Una cançó pot tindre des de passatges punk-rock, metal, fins a stoner o un poc d’indie.
Quins grups us han deixat una empremta?
Nacho: Dons per exemple, ací de la zona Fuckop Family. De Rock Internacional grups com Rage Against the Machine o Ass I Lay Dying o estatals com Desakato, Habeas Corpus, Disidencia, que són del nostre poble, o Kelesden, una influència innegable.
Quin significat té el nom del disc, Vigília?
Andreu: Té bastant relació amb el nom del grup, Malson. És l’actitud que li cal a la gent, que estiga més desperta per a intentar canviar el malson que vivim.
Com us decidiu per finançar-lo amb el micromecenatge?
Nacho: Vam estar treballant en les noves cançons i vam veure que no teníem suficient per a gravar el disc. Vam decidir apostar pel micromecenatge, ja no sols per poder gravar-lo, sinó també per la major difusió a les xarxes socials, blogs i webs que ofereix aquest sistema.
Creieu que Vigília compta amb els ingredients necessaris per a ser un disc amb éxit?
Óscar: Pensem que sí. Sinó no estariem emprenent aquest projecte. Realment al final és com tot: nosaltres estem fent la música que ens agrada, el missatge que ens agrada, de la forma que volem… no ens fixem amb el que el públic demana, no és una música comercial i en som conscients. Però el que volem és fer aquest estil de missatge. Estem treballant dur, i estem molt contents amb la feina feta. Tenim esperances amb el dis, perquè al final, quan un fa el que li agrada, i surten les coses com es vol, realment la satisfacció ja la tenim.
Aneu a comptar amb la col·laboració de Pablo Martínez, cantant de Desakato, com a productor del vostre disc. Que us porta a escollir aquesta figura com a recolzament?
Ignacio: Gravar amb ell és una oportunitat molt bona perquè és un grup referent per a nosaltres i ens ha influenciat molt. Ens va oferir el seu estudi a Astúries i ens va presentar un projecte dins de les nostres possibilitats. Pensem que els nostres temes, amb la seua producció, li pot ajudar a traure-li tot el suc a les cançons.
Que espereu del viatge a Astúries? Esteu il·lusionats amb ell?
Patxi: Estem il·lusionats, però anem a gravar, no de vacances. L’ajuda de Pablo ens vindrà molt bé per acabar els temes i completar-los.
Tindrà alguna sorpresa el disc?
Óscar: El disc tindrà alguna sorpresa. El qui ens conega, poca sorpresa s’endurà, perquè sap l’estil que fem i el que volem transmetre. Però sí que es veritat que hi haurà una novetat important: per als qui coneguen el nostre anterior grup Kelesden, hem fet una cançó del darrer disc “Un fil de llum” interpretada amb el so i l’estil d’ara.
Quan sortirà a la llum el disc?
Rubén: Encara no tenim dates exactes, però esperem que estiga per a març, amb un concert de presentació a Onil.
Teniu algun concert abans de traure Vigília?
Nacho: No entrarà dins de la gira del nou disc, però farem un anys més el concert solidari amb el Sàhara a Castalla (febrer). Ja estem buscant també concerts per a la gira arreu de les comarques.
Óscar: Aprofitem per enviar una salutació a Cecílio i agrair-li la seua feina amb el Sàhara.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
L’Associació d’Amics i Veïns del Centre Històric de Castalla posa en marxa un projecte de crowdfunding per dur endavant el Procés Participatiu que estudia la revitalització i rehabilitació del centre històric del municipi. Davant l’escàs interés polític per resoldre un problema cada vegada més urgent, el col·lectiu decideix buscar el finançament necessari pel seu compte.
El Procés Participatiu, que consta de quatre fases, es troba paralitzat actualment. Després d’efectuar-se la primera l’any 2013, la part de diagnòstic, les institucions han abandonat qualsevol tipus de col·laboració al projecte. Fins al moment, cap de les dues Corporacions Municipals que han passat per l’Ajuntament durant els últims anys s’han implicat activament amb la millora del Centre Històric.
Ara, l’Associació d’Amics i Veïns del Centre Històric demana ajuda per efectuar les Jornades Participatives de la segona part, la de formació. Aquestes jornades, obertes a tota la població i coordinades en tot moment per experts en la matèria, inclouen tallers i activitats per a què els ciutadans siguen part activa al seu entorn urbà.
Les propostes i les reflexions col·lectives esdevenen clau per al disseny d’un nou Centre Històric. El Procés Participatiu ha de tindre en compte aspectes de la realitat actual com la mobilitat, l’accés, o l’ús dels espais públics de la zona. En definitiva, s’ha de construir un Centre Històric on viure, on siga possible trobar futur per al poble, sense deixar a banda la seua història.
El projecte ja ha assolit més del 20% de l’objectiu establert, fixat en 4.500 euros. Les recompenses són diverses: els mecenes poden adquirir des de camisetes i motxilles fins a interessants ofertes de patrocini per als comerços locals, passant per estances a cases rurals de la zona. Algunes associacions culturals de Castalla, com per exemple l’Agrupació de Comparses de Moros i Cristians o el grup de teatre Tres Teatre ja han manifestat la seua adhesió cap al projecte i, així, l’estima i preocupació pel Barri Vell.
El contestà Anselmo Martí Jover, un dels pioners de la música rock en valencià a les nostres comarques, oferí un concert acústic el passat 15 de novembre on es barrejaren el rock, el blues, i fins i tot alguna cançó amb motius tradicionals.
Fou el cantant i guitarrista de Situació Extrema, un grup nascut a l’institut Pare Arques l’any 1988 amb components tant de Cocentaina com de Muro. Les seues cançons parlen principalment «de dones«, un tema intemporal i universal, i el fet de cantar en valencià mai estigué condicionat per les seues conviccions polítiques.
Martí Jover, amb la guitarra penjant i l’harmònica al coll, començava el recital amb «L’Estació del Nord» i la blusera «Mal d’ull«, un tema que tracta sobre els dies de mala sort, en els que pareix que algú t’haja mirat mal o «L’últim dia d’abril» que dedicà a la seua dona.
«Herètik«, amb un aire joglaresc, fou una de les poques cançons amb un contingut reivindicatiu, fent una crítica als déus i a l’església. El country i les cançons populars de ballar les danses es barrejaren al tema «Raboseta, ix del cau«, i el to desenfadat continuà amb «Les xiques que em van dir que no«.
«Enyorança» estigué dedicada al seu avi, que tingué que exiliar-se durant la dictadura franquista, mentre que «Camí de Gandia» recordava la seua etapa amb Situació Extrema, quan viatjaven sovint a la ciutat de La Safor. Finalment, amb «Que estic fent ací«, un rock and roll que possiblement fou la seua primera cançó que escrigué, sobre l’any 88, posava el punt i final a una actuació divertida i carregada de sentiment al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi.
El passat cap de setmana el Café-Bar M’agrada de Castalla celebrà el primer aniversari. Ho va fer amb música, de la mà del concert “A pèl” de Pipo, i amb una Jam Session el dissabte. També s’ha realitzat un sorteig per tal d’agrair el suport dels clients durant tot un any sencer.
El divendres de vesprada- nit, Pepe Pérez “Pipo” oferí al M’agrada el seu repertori en acústic i en solitari, dins de la modalitat dels concerts “A pèl” a què la cafeteria ens té acostumats. Altres artistes locals, com Manel Espinosa o el grup Mesa Para Dos, ja s’han estrenat anteriorment amb els seus respectius concerts íntims al bar. Aquestes vetllades són una fantàstica oportunitat per tal de gaudir entre amics amb el talent dels músics del poble.
Pipo ens oferí cançons recollides al seu últim disc, com Amor suicida i Jugar contigo. També una gran varietat de versions pertanyents a cantants i grups rellevants del Pop-Rock actual, com Fito, M-Clan, Los Zigarros, Pereza o Leiva en solitari.
El dissabte tingué lloc una Jam Session durant tota la nit: un encontre d’improvisacions musicals oberta per a tothom interessat a fer-se amb el micro. Participaren, entre altres, membres de Suite Poemia, Lino Pérez i fins i tot una «tuna» improvisada. El diumenge al matí, per finalitzar amb la celebració del primer any d’existència del M’agrada, es sortejaren camisetes, esmorzars i sopars.
Utilitzem cookies per optimitzar la teva experiència i analitzar el trànsit. Les pots acceptar, rebutjar o personalitzar la teva elecció en qualsevol moment.