La revista de DIÀNIA.TV – número 5 – de l’1 al 15 de novembre de 2014

El cinquè numero de la revista de Diània.tv aplega amb dues entrevistes molt interessants. La primera a Reverde, on descobrirem els beneficis d’una bona alimentaicó,  i la segona  al grup de punk i metall en valencià Malson, que inicien un projecte de micro-mecenatge.

També les darreres notícies, com la Fira de Tots Sants de Cocentaina (en portada), la presentació del llibre «Ibi Parla 2» i la presentació en societat del Col·lectiu l’Esquella.

En els esdeveniments destaquen els concerts de Santa Cecília, la Fira de Nadal de Xixona o l’alineació de l’Arc de Santa Llúcia a Penàguila. I moltes més coses!

La revista de DIÀNIA.TV – número 5 – de l'1 al 15 de novembre de 2014

«Fins a un 80% de les malalties crònic-degeneratives es poden prevenir i revertir amb una correcta alimentació» entrevista a Reverde

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Entrevistem als creadors de Reverde,  Daniel Blanco i Pablo Vidal.  Ambdós estan titulats com a Tècnics Superiors en Dietètica i Nutrició. Daniel, a més, té un màster com a Expert en Coaching. També és mag professional, ha sigut presentador a la televisió durant alguns anys, i col·labora activament amb l’ONG “Llevamos magia”. Pablo, per la seua banda, és arquitecte especialitzat en bioclimatisme i bioconstrucció: amb els seus dissenys treballa per estalviar la despesa energètica i és especialista en salut de l’hàbitat. 

En què consisteix Reverde?

Daniel Blanco: «Reverde» és un compendi de moltes coses, i al final un mètode nutricional que aporta salut. Reverteix malalties i ens manté un estat òptim gràcies a una correcta alimentació.

Com us vau animar a mamprendre aquest projecte?

Daniel: A finals de 2006 començarem a investigar sobre la nutrició. Durant algun temps estiguérem fent una dieta «dissociada», i vam veure que tenia efectes sobre la nostra salut, el nostre ànim o la nostra vitalitat. Després passarem a altres tipus d’alimentació: vegetariana, macrobiòtica, ovo-lacto-vegetariana, crudivegana… les provàrem durant un mínim de 6 mesos cadascuna, de forma molt estricta. D’aquesta manera hem pogut corroborar en primera persona els canvis sobre la nostra salut: que millorava i que empitjorava. Hem pillat el millor de cada tipus d’alimentació, i ho hem englobat en una sola: el mètode Reverde.

Pablo Vidal: Hem investigat les dietes que prometien millores per a la salut: la hipotòxica, alimentació crua, etcètera. Moltes recolzades sobre investigacions científiques que hem experimentat en primera persona.

Daniel: No únicament tenint en compte com anem a combinar els aliments…sinó també quines són les nostres necessitats fisiològiques: segons la nostra complexió, l’esforç físic diari, etcètera. Fins a un 80% de les malalties crònic-degeneratives, segons els darrers estudis científics, es poden prevenir i revertir amb una correcta alimentació, i això és el que aconsegueix el mètode Reverde.

"Fins a un 80% de les malalties crònic-degeneratives es poden prevenir i revertir amb una correcta alimentació" entrevista a Reverde

“Fins a un 80% de les malalties crònic-degeneratives es poden prevenir i revertir amb una correcta alimentació, i això és el que aconsegueix el mètode Reverde”

Quin tipus de serveis oferiu a les persones interessades en millorar la seua qualitat de vida?

Daniel: La paraula «dieta» la tenim exclosa al nostre diccionari. Nosaltres fem un «curs de nutrició personalitzat». 12 sessions de «coaching» personalitzat per aprendre a menjar bé i tenir un estil de vida saludable.

Quin tipus de malalties es poden prevenir o revertir?

Pablo: Podem millorar moltes malalties únicament corregint la dieta: hipertensió, fibromiàlgia, diabetis i fins i tot el càncer, principalment el de còlon o estómac, que es deuen principalment a una mala alimentació.

David: Estrenyiment crònic, migranyes cròniques, apnea del somni, fatiga crònica, falta d’energia… totes aquestes malalties que la indústria farmacèutica intenta posar-li nom per a medicar-nos, es poden curar amb una bona alimentació. Les millores amb el nostre mètode, es poden veure entre els 60 i 90 dies. Qui no està disposat a fer eixe «sacrifici»?

Refutant mites de l’alimentació vegetariana

Ser vegetarià significa que la teua dieta és poc variada i escassa?

Daniel: Tot el contrari. Quan descobreixes el món vegetarià t’adones que hi ha molta varietat. Per exemple, la gent habitualment menja lletuga romana, en canvi, nosaltres mengem també romana, endívies, lletuga de roure, escarola… i cadascuna t’aporta un tipus de nutrients. Tenim una gran varietat de llegums, de cereals, de fruits secs. La varietat és extremadament extensa.

Pablo: Cal tindre en compte també que la gent en un principi pensa en les seues receptes tradicionals, i la gran majoria tenen productes d’origen animal.

Daniel: Una dieta vegetariana ben planificada cobreix totes les necessitats nutricionals en totes les etapes de la vida.

Els vegetarians tenen molt poca oferta per a menjar fora de casa?

Pablo: Sempre fem la mateixa broma amb aquesta pregunta. Els restaurants de menjar ràpid (i saludable) estan arreu, molt més estesos del que imaginem, i són les fruiteries. Les podem trobar en qualsevol cantonada.
Una altra cosa és si hem de menjar diàriament fora de casa, però fins i tot així, en qualsevol restaurant ens poden fer alguna cosa, com una ensalada, paella, un guisat de cullera…

Reverde
Ens faltaran vitamines, proteïnes amb una alimentació vegetariana?

Daniel: Ja que habitualment les persones que fan eixa classe de preguntes no s’han plantejat mai si ells tenen alguna carència, nosaltres els contestem amb una pregunta: i a tu, et falten proteïnes? O el que és pitjor, tens un excés de proteïna? Un excés de proteïna genera moltes malalties i acidificació i inflamació del cos.
Si en la natura no hi ha cap animal que prenga un multi-vitamínic ni un batut de proteïnes, a l’ésser humà, amb una bona planificació de l’alimentació, tampoc els fa falta.

Pablo: Fins i tot les diria que s’informen un poc, ja que en l’àmbit mèdic hi ha molt poques malalties a conseqüència de la falta de proteïna, i molt estranyes.
Un vegetarià té més tendència a tindre una carència de vitamina b12?

Pablo: Estadísticament, els vegetarians tenen menys tendència a tindre una carència d’aquesta vitamina. Nosaltres recomanem a aquells que no mengen cap proteïna d’origen animal, que prenguen un suplement de b12, ja que és prou natural. Hui en dia els suplements de b12 van destinats majoritàriament a la carn que menja la gent, perquè desafortunadament, els animals ja no pasten lliurement pel camp, que és d’on aconseguien eixa vitamina.

Ser vegetarià pot desembocar en un problema econòmic?, és més car?

Pablo: Podria (rialles). Si en lloc de menjar productes de temporada i de proximitat, mengem coses exòtiques, podria ser un problema econòmic. Però en general, si anem amb compte amb la compra, l’alimentació vegetariana i ecològica no té per què ser molt més cara que una alimentació omnívora, i a més a més, ecològica.

 

Juantxo Skalari & La Rude Band – Segi Segi Segi

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Juantxo Skalari & La Rude Band ens canten «Segi Segi Segi«. Un tema de la seua anterior banda, Skalariak, al  mític disc «Klub Ska», on podem trobar molts dels seus grans éxits, com «Puto Alcohol», «Solo Vivir» Huyes» o «Pide Perdón».

Gràcies a Anmorsígol per ajudar-nos amb una de les càmeres!

El que sempre hem necessitat, mai ens ho han donat els poderosos.
La igualtat entre germans, la llibertat desitjada per als qui s’han d’amagar.
Proclamem les nostres idees i protegim-les  amb els nostres drets.
Denunciar la injustícia és en va: si no lluitem tornarà a succeir.
Segueix! Segueix! Segueix!

 

Segi, segi, segi
segi, segi, segi…
Betidanik behar izan duguna
Ez digu inoiz eman boteredun horrek
senide artean berdintasuna
askatasun irrika izkutuan dabiltzanek
gure ideiak segi aldarriz
ta babes ditzagun ditugun eskubide
injustiziak salatzea alferrik
borrokatzen ez badugu jai dugu berriz ere
Segi,Segi,Segi
Segi,Segi,Segi…
Betidanik behar izan duguna
Ez digu inoiz eman boteredun horrek
senide artean berdintasuna
askatasun irrika izkutuan dabiltzanek
gure ideiak egin aldarriz
ta babes ditzagun ditugun eskubide
injustiziak salatzea alferrik
borrokatzen ez badugu jai dugu berriz ere
AURRERA!!
Segi,Segi,Segi
Segi,Segi,Segi..

 

Juantxo Skalari & La Rude Band - Segi Segi Segi

Un dia a la Fira de Tots Sants de Cocentaina (en clau valenciana)

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«Un dia a la Fira de Tots Sants de Cocentaina (en clau valenciana)» és un vídeo-reportatge de la Fira de Tots Sants de Cocentaina, el passat 1 de novembre.  Podem veure les actuacions dels grups de danses de Cocentaina i Muro, el campionat de pilota valenciana i la Muixeranga d’Algemesí entre moltes altres actuacions que es pogueren veure en aquesta 668 edició.

La música que escoltem és del grup alcoià Pelandruska, amb la seua cançó «Margarida«, del seu darrer disc «Bodes, batejos i circumcisions«.

Un dia a la Fira de Tots Sants de Cocentaina (en clau valenciana)

«Ibi Parla II» emprén un viatge en el temps per les tradicions i la parla autòctona

0

IMG_3855

El passat divendres 7 de novembre els germans periodistes Miquel i Àngel Asensi presentaren al Centre Social Polivalent d’Ibi la segona part del llibre “Ibi parla”. “Ibi parla II” recull més de 2000 expressions i dites populars, així com 300 fotografies inèdites on la cultura i les tradicions d’Ibi són els protagonistes.

Els germans defineixen el llibre com a “un viatge en el temps per a estar més units”, al qual visualitzarem els llocs més representatius al llarg de la història d’Ibi: els carrers, les finques, les places, les fabriques, els Masos, les fonts…

La llengua juga un paper molt important a la publicació, ja que ambdós periodistes la consideren “un autèntic motor social i senya d’identitat”. “Ibi Parla II” és un homenatge al valencià, especialment a les qualitats i especificitats amb què compten els parlants d’Ibi.

El llibre compta amb la col·laboració directa de més de 50 persones, que, de bon grat, han cedit part de la seua intimitat i dels seus records en forma de fotografies i sabers. A més, els periodistes iberuts també reben el suport de les institucions i de tot un seguit d’empreses privades.

IMG_3889

Els germans Asensi començaren amb la tasca de documentació sobre la cultura popular iberuda l’any 1999. Ambdós celebren la satisfacció personal que els ha aportat un “gratificant camí” de vora 15 anys.

A l’acte intervingueren l’Alcalde d’Ibi, Rafael Serralta, el Regidor de Festes i Tradicions, Juan Valls, i Vicent Satoca, “l’autoritat” en matèria de sabers populars. Tots tres destacaren i agraïren als dos periodistes la il·lusió i les hores de treball dipositades per crear “Ibi Parla”. Segons Serralta “la possibilitat de perpetuar en el temps la forma de ser d’un poble no té preu”.

La presentació finalitzà amb una picaeta de productes autòctons, i amb la signatura d’exemplars per part dels autors.

IMG_3911

El Col·lectiu l’Esquella es presenta a Agres amb l’objectiu de promoure la ramaderia ecològica

0

El Col·lectiu l'Esquella es presenta a Agres amb l'objectiu de promoure la ramaderia ecològica

De la unió del projecte de llana ecològica «Llana Guirra» i el Concurs de Gossos de Ramat d’Agres, naix el Col·lectiu l’Esquella, una associació per promoure la ramaderia i la llana ecològica a les Comarques Centrals Valencianes.

La Filà dels Pastorets d’Agres va congregar el proppassat 9 de novembre a unes 50 persones d’arreu de les comarques, interessats en la ramaderia extensiva i la llana ecològica principalment, però també en donar-li vida als nostres pobles mitjançant projectes sostenibles i dignificadors de la vida rural.

Una mostra de llana ecològica

L’objectiu principal del col·lectiu l’Esquella és crear una xarxa com la del Projecte Grípia a Catalunya, una associació que tracta de dignificar l’ofici de pastor i fer-lo atractiu als més joves. Aquest projecte engloba d’altres com l’Escola de Pastors,  l’Obrador Xisqueta (llana ecològica) o Terra Franca (recuperació de la terra de forma sostenible). En definitiva, crear un punt de trobada entre ramaders, artesans i consumidors a les nostres comarques.

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Durant l’acte es projectà un vídeo de presentació on s’expliquen els diferents aspectes del projecte, i s’animà a col·laborar i a aportar noves idees als assistents.  Per finalitzar la presentació, hi hagué una picaeta de benvinguda per a tots els assistents.

 

Pep Gimeno Botifarra- Lelo lelo

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Pep Gimeno «Botifarra» ens canta la divertida «Lelo lelo«, un cant de batre arreplegat al delta de l’Ebre, i que s’inclou al disc «La Barraca» de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, àlbum conjunt amb Botifarra.  Fou enregistrada el passat 1 de novembre a la Fira de Tots Sants de Cocentaina.

Pep Gimeno Botifarra- Lelo Lelo (cançó de batre)

Malson inicia un projecte de micromecenatge per finançar el seu primer disc, “Vigília”

0

Malson inicia un projecte de micromecenatge per financiar el seu primer disc, “Vigília”

Malson, la formació musical provinent d’Onil, posa en marxa un projecte de micromecenatge mitjançant la plataforma Verkami, per tal de fer realitat el seu primer treball discogràfic, «Vigília».

L’estil de Malson versa entre el punk- rock melòdic, el hard-rock i el metall. Les seues lletres, escrites en castellà i valencià indistintament, difonen un missatge contundent i crític amb els problemes socials, polítics i econòmics actuals.

Els colivencs començaran amb la gravació el pròxim mes de desembre a Astúries, als estudis «OVNI Studios». El disc veurà la llum al març de 2015, deixant així el període necessari per a masteritzar el treball. Malson compta amb la producció de Pablo Martínez, cantant del grup Desakato, un dels seus referents musicals.

Tot i que el grup ja comptava amb una reduïda maqueta, a la qual s’inclouen temes com La Paraula o Nubes Negras, amb aquest disc pretenen crear un producte més seriós, amb més implicació i major difusió.

Les recompenses són diverses: els mecenes tindran l’oportunitat d’adquirir, per avançat, el CD en format digital, el CD en format físic, samarretes i de més merchandising oficial, així com entrades per al futur concert de presentació a Onil.

Podeu col·laborar amb ells fins el pròxim 14 de desembre al següent enllaç!

Malson al concert solidari amb el poble Saharauí

Entrevista a Reverde : (3) Experiencia personal – Experiència personal

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Entrevistem a l’equip de Reverde.es ,  Pablo Vidal i Daniel Blanco, tècnics superiors en dietètica i nutrició.

En aquesta part, Pablo i Daniel ens conten la seua experiència personal, les seues receptes preferides, les primeres passes en el món vegetarià i en el de la nutrició, i el camí que van seguir fins a aplegar a construir la seua pròpia proposta d’alimentació: El Mètode Reverde.


Entrevistamos al equipo de Reverde.es, Pablo Vidal y Daniel Blanco, técnicos superiores en dietética y nutrición.

En esta parte, Pablo y Daniel nos cuentan su experiencia personal, sus recetas preferidas, los primeros pasos en el mundo vegetariano y en el de la nutrición, y el camino que siguieron hasta llegar a construir su propia propuesta de alimentación: El Método Reverde.

Entrevista a Reverde : (3) Experiencia personal – Experiència personal

Entrevista a Karra-ska’l: «Tenim un nou projecte entre mans per consolidar-nos al món de la música»

0

IMG_8616Entrevistem a Karra-ska’l, un grup format per músics d’Alfafara, Agres, Alcoi i Cocentaina. Els de l’Alcoià i el Comtat units per fer el que més els agrada: MÚSICA. A l’entrevista ens relaten els seus inicis, experiències i propers projectes.

P: Com començàreu amb el grup?
R: Va ser fa vora 6 anys quan ens trobàvem una vesprada avorrits asseguts al parc de l’assut a Alfafara i vam decidir, donat que tots érem músics, posar-nos a treballar en alguna cosa que ens ocupara el temps lliure. Cal dir que no només va ser cosa de l’avorriment, nosaltres havíem crescut amb els grups de música que teníem al nostre voltant i que, en aquella època, començàvem a escoltar en els directes i ens entusiasmaven tant.

1185232_305775706231193_652042991_nP: Per què Karra-ska’l?
R: Açò va ser fruit d’una votació amb tots els membres que en aquella època érem part de la formació. Va ser una nit al mateix parc on ens vam formar com a grup. Havíem de posar un nom al grup que ens representara, que no fos una simple paraula. Aleshores, en aquella època hi havien bastants grups que incloïen en el seu nom l’estil que feien. Per aquesta raó, nosaltres també ho vam fer. Encara que actualment creiem que no va ser una decisió massa encertada si que és veritat que ens agrada que ens identifiquen en una cosa com el carrascal. Com que la zona d’hombria d’Alfafara s’anomena el Carrascal, aleshores vam pensar que amb unes poques modificacions podria acomplir les dues condicions que nosaltres volíem per al nostre nom. Posteriorment a açò, quan la gent del poble d’Agres, Cocentaina o Alcoi es va adherir al grup es va convertir en el nexe d’unió entre tots nosaltres, ja que pel Carrascal hom pot accedir a qualsevol dels pobles als que pertanyem.

P: El grup està format per gent de diferents pobles… Com us vau conéixer?
R: Com funcionen les coses en aquests casos: els músics d’Alfafara i d’Agres, per la proximitat entre pobles i per pertànyer quasi tots a les respectives bandes, ens coneixíem de juntar-nos per a tocar en les festes dels voltants. En el cas dels músics d’Alcoi o Cocentaina, va ser per l’amistat amb algú del grup i perquè tots vam decidir que aquestes incorporacions ens farien créixer com a grup. Tot i això, la relació entre Agres i Alfafara no sempre ha estat bona, en les èpoques anteriors a les nostres generacions (del 80 al 95) les relacions entre aquestos dos pobles no havien estat massa bones. Actualment, però, les ganes de festa estan per damunt de qualsevol desavinença.

P: Quins son els vostres referents musicals?
R: Com totes les bandes, tenim uns grups que ens han fet voler cada cosa, la voluntat de lluita pels nostres ideals, les ganes de passar-ho bé amb la música que fem o l’elaboració i l’estil propi del grup com a banda. També hem de dir que com les persones (membres del grup) ens fem madurs a nivell personal, també ens ho fem a nivell musical i per relació directa, la nostra forma de fer musica també canvia, i els referents poden canviar un poc també. De tota manera, cal dir que és veritat que nosaltres tenim unes referències que des d’un primer moment ens han marcat alhora de treballar dia a dia. Els principals referents a nivell musical son grups com «Los Fabulosos Cadillacs», “The Skatalites”, “La BKS”,  la “New York Ska-jazz Ensemble” o la “Tokyo Ska Paradise Orchestra” entre altres. D’altra banda, la lluita per defendre allò que creem i el pensament crític ens l’han donat grups com “Obrint Pas”, “La Gossa Sorda” o els “Sva-Ters” entre d’altres.

This content is blocked

This content is provided by Vimeo. It is blocked until you allow it.

Loading it allows Vimeo on this site.


P: Quins penseu que són els vostres punts forts como a grup?
R: Nosaltres creiem que el punt fort d’un grup, com és el nostre cas, sempre és el treball. És cert que també fa molt el gust i l’amor a la música, ja que això et fa en molts casos no abandonar i continuar lluitant incondicionalment per alguna cosa que no sempre et dona alegries… Però creiem que tot i tenir molt d’amor a la música i escoltar-ne de tots els tipus, el que ens fa ser com som és el treball dur i la humilitat perquè passe el que passe sempre recordarem els nostres inicis, que no van ser precisament fàcils.

P: És fàcil dur endavant un grup? Com ho feu amb èxit?
R: Hem de reconèixer que la tasca de reunir-nos tots per a un assaig, cosa que hauria de ser el més senzill, és molt complicat pel fet de ser tantes persones. A més, com que som de poble, estem clavats també en altres projectes que requereixen temps. No obstant això, sempre ens preocupem de donar facilitats a l’hora de reunir-nos, ja siga per a assajar, per a fer cançons noves o qualsevol altra cosa que hagem de tractar.

karraskal

P: Recordeu algun concert com a molt especial? Per quin motiu?
R: En realitat és difícil destacar-ne un. Encara que està clar que tocar amb els grans grups del panorama musical, als quals nosaltres també seguim, sempre és un al·licient, creiem que un dels concerts més importants va ser la final de l’Agres Musiq: ens va fer evolucionar i treballar molt per a poder guanyar. A més, gràcies al premi econòmic, vam poder entrar a l’estudi per a gravar el nostre EP.
Altres concerts que recordem amb estima són els que hem fet al bar «Les Coves», per la bona relació amb el seu amo, Saoro (qui ens ha cuida’t com si fossem els seus fills, o inclús millor). A ell li devem gran part del que som ara mateix.

P: Quins són els vostres propers concerts?
R: Per ara no tenim cap concert programat, ja que tenim un nou projecte entre mans, amb el qual aconseguir eixa consolidació al món de la música, una consolidació que es difícil i per la qual estem treballant molt dur, per a que el nou projecte de Karra-ska’l no només ens entusiasme a nosaltres, sinó també aconseguir motivar la gent que ens ha acompanyat a tots o a algun concert i que veu en nosaltres quelcom diferent i que el fa gaudir dels directes. Dit en altres paraules, el que volem és estar a l’altura del que esperem de nosaltres!!

Rolling Bessons – Uneix-te a mi

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Els Rolling Bessons interpreten «Uneix-te a mi» al Teatro Río d’Ibi el passat 11 d’octubre. Un tema potent on es veuen reflectides les seues influències musicals del Rock dels anys 70 i 80.

Rolling Bessons - Uneix-te a mi

Pep Gimeno Botifarra – Cant de xafigar neu (de la Foia de Castalla)

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Pep Gimeno Botifarra ens delecta amb aquest «Cant de xafigar neu«, arreplegat a la Foia de Castalla, al concert de la Fira de Tots Sants 2014 de Cocentaina. Una cançó popular que cantaven els nevaters al xafigar la neu a les caves de la serra de Mariola.

Pep Gimeno Botifarra - Cant de xafigar neu (de la Foia de Castalla)