Els carrers es vesteixen de Nadal, i en especial a Xixona, el bressol del torró. La sisena edició de la Fira de Nadal de Xixona va omplir els carrers de visitants vinguts d’arreu de les comarques per degustar aquest postre de reis, inclós al menú de noces de la filla de Jaume I.
Música: «One», per Mirva.
Cristian S., membre de les Brigades Internacionals UNADIKUM (paraula àrab que significa “us cride”), va denunciar l’ocupació i la neteja étnica que Israel imposà a Palestina a principis del segle XX, i que encara continua activa. Aquest grup viatja a la Franja de Gaza per facilitar ajuda humanitària directa a palestins i palestines, realitzant tasques solidàries, com per exemple, l’actuació com a escuts humans.
Des del BDS (campanya internacional pel Boicot, Desinversions i Sancions a Israel) es promouen actes de boicot a productes provinents d’Israel, així com accions de denúncia i rebuig davant qualsevol organisme, manifestació cultural, política o acadèmica que siga còmplice dels crims de guerra israelians, o que tinga la pretensió de netejar l’imatge d’Israel. L’objectiu és senzill: pressionar a l’Estat d’Israel fins que aquest complisca amb la legalitat internacional i els drets humans del poble palestí. Estel·la , membre del grup a la zona d’Alacant, apuntà que, “tot i semblar accions simbòliques, tenen repercussió real i són necessàries”.
Al torn de preguntes, a més, es parlà sobre el possible reconeixement de l’Estat palestí per part de la Unió Europea que, a hores d’ara, es planteja a un gran nombre de països, com Suècia, França, Gran Bretanya o Espanya. Tot i semblar una iniciativa positiva, realment manca d’efectivitat. UNADIKUM considera que la UE és còmplice de la massacre en contra de Palestina, i de l’espoli i del seu territori. L’activista Cristian Santiago va assenyalar la importància que assoleix emprar conceptes clars i contundents per parlar sobre el que succeeix a Palestina: “no és un conflicte, és un genocidi; no parlem de morts, parlem d’assassinats”.
Cal indicar que ambdós grups lluiten en contra del Sionisme imperant a Israel, un moviment polític que naix arran de la influència de les ideologies nacionalistes a finals del segle XIX, i en la II Guerra Mundial, sota la pressió de l’antisemitisme nazi. El Sionisme, què no el Judaisme (religió), es caracteritza per un fort component racista, i per la pretensió d’ocupar “el màxim territori possible, amb el menor nombre de població autòctona”.
Les setmanes vinents tindran lloc tot un seguit de campanyes en contra de l’Apartheid Israelià: l’anomenada “Ruta del Boicot”, a Alacant, eixirà des de l’Avinguda Maisonnave el pròxim 20 de desembre. Amb aquesta jornada es pretén conscienciar sobre les compres nadalenques, que ara queden tan a prop. El BDS ens proposa consumir productes “lliures d’Apartheid” i, així, contribuir a la protesta pels drets humans del poble palestí; per altra banda, el documentalista i periodista valencià, David Segarra, presentarà a diversos punts del País Valencià, com València o Cocentaina, el llibre “Viure, morir i nàixer a Gaza”; per últim, el proper 19 de desembre a les 17h, ponents activistes visitaran Castalla per difondre, de nou, la realitat que es viu a Palestina.
«La Sandinga de Xixona» , interpretada per el Grup de Danses de Xixona a la sisena edició de la Fira de Nadal de la localitat. Aquesta malaguenya fou popularitzada recentment per Pep Gimeno Botifarra al disc «Botifarra a Banda».
Des del divendres i fins al dia de la Puríssima, els visitants pogueren gaudir de fins a 77 expositors de productes de tot tipus, tot i que l’article estrela de la fira fou, per descomptat, el torró i els dolços nadalencs típics de la zona. Es pogué degustar de diverses formes: torró a la pedra artesà (de Xixona), torró d’Alacant, amb fruites, en format crep, crema per a untar, i fins i tot en licors.
Durant els dies de fira hi hagué també moltes altres activitats, com l’actuació del Grup de Danses de Xixona, cercaviles, concerts, tallers d’elaboració de torró, gelats o massapans, xerrades, tallers per als més menuts de ceràmica i maquillatge, visites teatralitzades pel Centre Històric de Xixona, i fins i tot una rodà d’aixames enfront de l’Ajuntament del poble, una tradició típica del nadal en alguns pobles de les comarques centrals valencianes.
Al calendari podem veure als alumnes del col·legi amb algunes de les personalitats més populars del País Valencià, com Xavi Castillo, Francisco Valor Llorens, Jordi Payà, Dani Miquel, Joan Gadea o Pep Gimeno Botifarra entre molts altres.
El calendari es pot adquirir mitjançant un correu electrònic a cpeetomasllacerampa@hotmail.com, al preu de 5€ + despeses d’enviament, o en algun dels següents establiments:
Alcoi: Cerveseria Atipic , Coconut (tenda llepolies L’Alameda, 12) , Coses d’Aci (Sant Llorens, 7) , Farmàcia del Viaducte, Perruqueria Luli, Cafetaria Evohe, Persianas San Valentín.
Cocentaina: Perruqueria Ani, Comestibles Miguel, Centre Social (Av Real Blanc, s/n), Valor Peluqueros (C/ Ausias March, 14), Llibreria Mirallles (Passeig del Comtat, 46) .
Muro: Llibreria Carmina (C/ Sant Joan de Ribera, 4), Electrodomèstics Jordi-Milar, Bar-Restaurant “Dandys”, Llibreria La Milotxa, Llibreria Papiro, Papereria Sanchis, Perruqueria Tot per tu, Menjars Julia, Forn de pa Silvestre.
Benilloba: Panaderia del Forn
Alfafara : Comestibles Eladio
Foto i vídeo: Lucca & Grau
Odi interpreta la cançó «Palestina«, del seu disc Esperança Rebel de l’any 2008. Fou al seu concert de comiat el passat mes de setembre al Festiniu 2014 de l’Alqueria d’Asnar.
I una Palestina condemnada, a la franja dispara
Canvien els papers dels qui ploraven al règim d’Alemanya
Pedres contra bales que amb batalla religiosa de rector i de ràbia
Quan volen les pedres ploren mares desolades als carrers de CisjordàniaResistirem
quant de fred pel matí!
Resistirem
quant de fred pel matí
Resistirem
quant de fred pel matíHo han sigut igual amb la seua opressió, la resposta Intifada
hem sigut rebels, ho seguirem sense optar tisora que talla
torna a amanéixer el nou regal israelià amb bombardeig a Mantrada
plega el teu cartell i torna a carregar
i dispara, dispara, dispara!Resistirem
quant de fred pel matí
Resistirem
quant de fred pel matí
Resistirem
quant de fred pel matí
«Esbarzers» , cançó inclosa al darrer disc de La Gossa Sorda, «La Polseguera» , en viu al Festiniu 2014 de l’Alqueria d’Asnar.
L’olor a podrit de València em posa calent,
expulsat per l’arc de l’estació de tren.
Sóc l’últim passatger a l’andana dels teus ulls,
l’última xusta banyada, rosella xafigada,
qui collons ha apagat la llum?Carn de rodalia i AP7,
set voltes per setmana m’enamore del teu peu esquerre i veig
com ens cau el cel damunt i amb el dit del mig
l’aguante i el tire cap amunt… Ou Yeah!!A la punta de la llengua tenia un tros de Venus
que m’ixia de la boca cada volta que l’obria.Quan isc a buscar l’alegria
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Allí es sent una melodia…
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.Incar-me un garrot i volar, descivilitzar-me,
aprendre a estimar les tares, les turbulències.
Cuidar als amics com em cuiden ells a mi,
contar-nos les misèries amb formatge pa i vi.Esnifar la vida amb turulo compartit,
Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits.
Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues,
raconets ocults, cicatrius i tatuatges.Soltaves poesia en totes les mirades,
jo tenia les entranyes plenes de deixalles.I a la punta de la llengua tenia un tros de Venus
que m’eixia de la boca cada volta que l’obria.Quan isc a buscar l’alegria
no sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
M’acoste allí quan mor el dia,
i tu sempre m’arreplegues l’ànima dels peus
El sisé número de la revista de Diània.tv aplega carregat de música. I és que a les nostres comarques, quan encenem la foraca és perquè s’aproxima el concert de Santa Cecília, i totes les bandes dels nostres pobles preparen el concert en honor a la patrona.
Molta molta música, amb l’espectacular concert de La Degollà i Luar Na Lubre celebrant el seu 25é anviersari com a colla o el concert «100 anys de guerres» de la Societat Instructiva Musical d’Alfafara amb Javier Colomer com a trombó solista.
Tenim també moltes altres coses, com l’entrevista als germans Asensi pel seu llibre Ibi Parla II, un recull de les paraules i dites valencianes que estem perdent o ja han desaparegut, o la FestaFira del Perelló, a la Vall d’Ebo…. i molt més!
La nostra secció d’Opinió «I queixalets també!» ve prou crítica amb alguna vessant de la nostra música… i ens en recordem també de RTVV, la veu del nostre poble.
No oblideu tampoc donar-li una ullada a la nostra agenda!
El recital poeticomusical començava amb “Societat Il·limitada”, de la mà de la periodista Puri Naya, la presentadora i conductora de l’acte. Aquest poema era un resum de què seria la vetllada: un grapat d’amics molt propers a l’autor, reunits per emprendre un recorregut, gens silenciós, al voltant dels 35 poemes que formen el llibre.
Els rapsodes convidats entonaren poesies amb temàtiques molt diverses. Al recital foren presents l’amor, la lluita, l’estima pel territori, la importància de la família i les tradicions valencianes i, fins i tot, els incomprensibles conflictes internacionals. Motius com Palestina, la Pilota Valenciana, o la desaparició del tren Carcaixent-Dénia aparegueren tractats amb música i belles paraules.
El títol “El Vol del Silenci” prové del programa “Paraules en Silenci”, que sona actualment a l’emissora local Ràdio Pego. Manel Arcos dirigeix i presenta un dels pocs espais que queden en la nostra llengua al panorama comunicatiu del País Valencià, orfe de mitjans propis. El programa naix amb vocació literària, i esdevé un homenatge a les grans obres i escriptors que empren el valencià per expressar-se.
A aquesta presentació participaren les periodistes Lola Bañón, Lydia Arenós i Amàlia Garrigós; les poetesses Lorena Cayuela i Mari Carme Saez; el poeta David Vidal; el pilotari Waldo Vila; els recitadors Diego Arcos i Juan Carlos Morera; els músics Josep Vicent Benítez, Oscar i Nicolau Morera; els cantautors Jesús Barranco, Carles Enguix, Rubén Suàrez i Tinna Pla, Albert Bertomeu, Tomàs de los Santos i Néstor Mont; i, per últim, el cantaor Pep Gimeno “Botifarra”.
Tots ells, mitjançant el seu perfil, aportaren proximitat a l’hora de recitar cadascun dels poemes, a més de sensibilitat. Manel Arcos, envoltat d’amics (molts dels quals han passat pel seu espai radiofònic), oferí un espectacle íntim i dolç, a un espai idoni, com ho és el Micalet, per abstraure’s al món de la lírica durant algunes hores.
La colla alcoiana, sota la batuta de Jordi Sempere, interpretà l’obra «Dolçaines d’argent», composada per José Rafael Pascual Vilaplana expressament per a l’ocasió, i «Cancri», l’espectacular suite d’ Antoni de l’Asunción Andrés que impacta en tots els qui l’escolten a conseqüència de les ràpides i vertiginoses interpretacions de tabal i dolçaina.
Seguidament, els gallecs Luar Na Lubre ( que significa alguna cosa semblant a «Llum de la lluna al bosc sagrat dels celtes») descarregaren tot el seu arsenal de folk celta gallec amb cançons com «A invocación de Amergín», «Tu Gitana», o diverses muiñeires tradicionals de Galícia, que dedicaren també a Josep Armengol , «Pepe Bollo». Cal destacar la interpretació de «O són do ar» , que s’encarregà de popularitzar Mike Oldfield a través d’una gira mundial amb ells l’any 1999, així com diverses cançons en les quals feren cantar a tot el públic, com «Nau», «Ao Pasar Pola Coruña» o «Pousa», amb la que finalitzaren aquesta part de l’actuació.
Per a finalitzar aquest magnífic aniversari, ambdós grups s’uniren a l’escenari per a interpretar algunes peces, com «A Carolina», «A muiñeira de chantada» i una vegada més «O son do ar», del seu primer disc de l’any 1988, ja amb La Degollà al complet a dalt de l’escenari. La guinda final d’aquesta celebració fou una emocionant i emotiva muixeranga, amb el toc gallec de Luar Na Lubre i l’extraordinària veu de Paula Rey , que posava dempeus a tot el Teatre Calderón.
El concert extraordinari de Santa Cecília començà amb la presentació dels nous músics, Jordi Doménech a la percussió i Pau Gutiérrez al bombardí.
El primer dels viatges fou a Iugoslàvia, a la guerra civil que va assotar el país entre els anys 1992 i 1995, amb l’obra «Baja Luka» de Jan de Haan. Durant la peça podem escoltar el desenvolupament del conflicte amb diferents passatges que representen l’esperança, les forces armades, la confrontació…fins a aplegar a un solo de saxo soprano «que deixa en mans del destí el futur de les gents».
El nostre recorregut aplega a la I Guerra Mundial amb «Et in Terra Pax«, del belga Jan Van der Roost. Un conflicte que tingué lloc de l’any 1914 fins al 1918 i que enguany es commemora el seu centenari. A la peça destaquen els cants a mode gregorià per part dels músics, així com la lectura d’un poema de Charles Hamilton Sorley. Aquest poeta anglès va ser assassinat per un franctirador durant la batalla de Loos el 13 d’octubre de 1915.
Per acabar amb un poc d’alegria la primera part, sortirem del nostre tràgic recorregut per a interpretar «Alternances«, d’Andre Wagner, una obra que barreja la música impressionista, romàntica i abstracta.
La segona part començava amb la interpetació d'»Omaira«, de Carlos Pellicer, amb Javier Colomer com a solista. Narra la mort d’Omaira Sánchez, una xiqueta de 13 anys d’Armero (Colòmbia) que va quedar atrapada dins del fang després de l’erupció del volcà Nevado del Ruiz al novembre de 1985. Les seues últimes hores de vida, acompanyada de socorristes, bombers i periodistes, donaren la volta al món.
Continuarem el viatge pels conflictes bèlics amb «Highlights from Chess«, que ens transportava a la Guerra Freda, una guerra tàctica que va mantenir els Estats Units i la Unió Soviètica des de l’any 1947 fins al 1991. Els compositors d’aquest musical són Benny Anderson i Björn Ulvaeus, coneguts per ser els dos cantants masculins del grup ABBA. La trama de l’obra gira al voltant d’un triangle amorós entre dos jugadors d’escacs, un rus i altre americà, i la mànager d’un dels dos, que s’enamora de l’altre. Durant els anys de guerra freda, els campionats d’escacs entre ambdós països foren freqüents per motius propagandístics.
Per finalitzar amb esperança interpretaren «La Vida es Bella«, banda sonora de la pel·lícula homònima escrita per Nicola Piovani. Aquesta peça narra les aventures d’un nen, Josué, i els seu pare durant la II Guerra Mundial , on el pare oculta al seu fill els veritables motius pels que estan a un camp de concentració alemany, convertint-ho tot en un joc.
Ja fora del programa, s’interpretà el pasdoble «Amb aquell«, de Roberto Casasempere, transcrita pel majoral de la festa dels músics, Jesús Martí Tudela.
Àngel i Miquel Asensi són llicenciats en Ciències de la Informació, a la secció periodisme. Han treballat com a redactors en diversos mitjans de comunicació d’àmbit local i autonòmic. Són els Assessors de les Festes d’Hivern d’Ibi, on destaquen als actes protagonitzats pels Enfarinats. A més, són els encarregats de la direcció i de la redacció d’»Enfarina’t», el llibre oficial de l’emblemàtica tradició.
Hui ens presenten la segona part d’IBI PARLA, un recull de paraules, expressions, dites populars i moltes fotografies antigues.
Àngel Asensi: És el segon volum d’un recull de paraules. En total, en aquesta part, més de 2000 que ja no es diuen o en desús, algunes de més de 300 anys, El començàrem l’any 1999 i té més de 200 fotos que reflecteixen sobretot la vida als masos, el món rural, tradicions…
Miquel Asensi: Nosaltres l’any 1999 estàvem parlant amb el nostre pare i la nostra mare, i ens va aparéixer una expressió molt antiga «Bona vista vejam i figues en agost». Pensarem que podia ser el punt d’inici d’un estudi d’investigació per trobar paraules en desús o que ja no es diguen, però que siguen importants. Tot això fa 15 anys, i hem recopilat en total 5000 paraules on intentem que la gent estiga en contacte amb la memòria dels avantpassats. Estem recuperant la història del nostre poble, però podria ser de qualsevol altre. Recuperar la història paraula a paraula. Les paraules per a nosaltres són com xicotetes joies, que estan en una caixeta i s’han quedat ahí tancades. Totes les paraules són boniques, i eixe és l’objectiu d’Ibi Parla II.
Àngel: Començarem l’any 1999. La nostra mare deia que tota situació té una paraula o una expressió. Per exemple, hui entres del carrer que fa un poc de fred, i dius «quina tenoreta fa». La «tenoreta» és quina calentoreta fa. També per exemple, quan dues persones fa molt que no es veuen diuen «ens veiem de bovis a bovis». Aquesta expressió no l’havíem escoltada mai, i pensem que cal deixar-la escrita per a les futures generacions.
Miquel: Aquest llibre és la suma de diversos esforços. L’esforç de les famílies que ens han cedit fotos inèdites, en blanc i negre, d’un Ibi preindustrial, rural, agrari… Nosaltres hem buscat finançament en empreses privades, i suport institucional. Este llibre no importa qui l’escriga, l’important és que estiga escrit. Necessitem gent que empente, que recupere eixe Ibi, eixe Alcoi, eixa Castalla… eixa societat valenta, forta, valencianoparlant, eixa societat que eixia al carrer.
Àngel: Eixa societat «de foc xarrador«. La que s’ajunta al voltant d’un foc i parlen i parlen. A partir d’ahí ixen moltes coses.
Necessitem gent que empente, que recupere eixe Ibi, eixe Alcoi, eixa Castalla… eixa societat valenta, forta, valencianoparlant, eixa societat que eixia al carrer
Miquel: A les fotografies trobem la finca «El regalo», que possiblement siga la casa més senyorial que hi havia a Ibi: hi ha carruatges, dones de principis del segle XX jugant a tenis… També tenim romeries, que són molt importants perquè veiem els costums de la gent: la roba, el dinar, com s’ajunten, etcètera. La plaça de la palla, que possiblement siga el centre més conegut d’Ibi, nevada i amb els platinos, l’arbre insígnia d’Ibi. També tenim fotos de comunions, no només posant fora de l’església, sinó també de germans, amb el cavall de fusta…
Àngel: Hi ha fotografies de principis del segle XX de quan es ballava a la plaça de l’església, balls folklòrics, també de Moros i Cristians. Reflecteix un esperit més content del que hi ha hui en dia, un esperit on la gent era molt de carrer, on es coneixien tots… una dels millors costums que es tenia era passar-ho bé i no tancar les portes de casa. És l’esperit que hem buscat a l’hora de fer el llibre.
Els masos són les cases de la cultura de fa un segle. La gent feia festa quan podia i s’ajuntaven a tocar, a fer rondalles….
Miquel: Primerament, ens agrada molt el valencià. També tenim certa capacitat, tenim els estudis pertinents i sempre ens ha agradat. També tenim una base de paraules que apleguen ja a 50.000. Ens basem en 50.000 possibles paraules que parlem. Fem una radiografia dels masos. Els masos són les cases de la cultura de fa un segle. La gent feia festa quan podia i s’ajuntaven a tocar, a fer rondalles…. hem intentat fer una radiografia de tot el possible per acabar fent una base de paraules, escorcollant qualsevol concepte.
Àngel: Una dels que més ens ha marcat és, quan algú està perdent el temps, li diuen: «perquè no et pegues patades a l’espinella?» o «perquè no te’n vas a mamar a un peçó de carro?«. En lloc de dir-te «ves-te’n a fer la mà o a perdre el temps». També hi ha expressions molt boniques, com «la lluneta» dels dits de la mà, una expressió quasi literària. Tot té una expressió i totes acaben marcant.
Miquel: Hi ha molts refranys, moltes dites i moltes comparances. Abans la gent comparava amb coses de la natura: roig com un perdigot, eres un fava, un bleda, un bajoca, estàs tendre, van a donar-te carabasses….
Àngel: Eixa en va marcar a mi molt. Quan una persona anava a «festejar», si no li entrava bé al sogre (sobretot a la sogra)… si durant el sopar et posaven algun plat amb carabassa, era perquè ho entenguera.
Miquel: Ja podia ser sopa de carabassa o qualsevol cosa… si hi havia carabassa és que no t’acceptaven.
Àngel: Pensem que sí. Hem tingut la sort que han col·laborat més empreses i han compartit més famílies. Porta huit pàgines més al mateix preu. Creiem que a la gent li agrada, té enyorança del passat, però sobretot de compartir tradicions i creiem que el llibre funcionarà bé.
Miquel: Si pensarem massa les coses, al final ens quedaríem a casa i no faríem res.
Miquel: Hem volgut fer una part bessona a la primera. Potser perquè som bessons, clar. Considerem que és un bon producte, i la gent també ho ha considerat, ja que no queda cap exemplar de la primera part. És un llibre en valencià i fer una segona part és intentar que la gent mantinga eixe esperit.
Miquel: Jo pense que tots som fills d’un poble. Si el teu poble t’agrada i creus que les arrels que té les pots desenvolupar i pots aportar alguna cosa, fes-ho. Perquè sempre serà tard per a dir «si haguera tingut temps…». Hem de recuperar i refermar les coses que tenim.
Diari digital i productora audiovisual on la cultura, la gent, les festes i tot allò que gira al voltant dels pobles de Diània | La Muntanya, són els protagonistes.
Tot el contingut de Diània Televisió, excepte si s'indica el contrari, està subjecte a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
