El Grup de Danses de la Baronia de Planes ens delectà amb una actuació al III Mercat de la Terra de Margarida, el passat 12 d’octubre.
Podem veure els balls de l’U d’Ador, La Jota de Xàtiva, el Ball de Quatre de Benigànim, la Malaguenya de Barxeta, el Dotze i U i la Jota de la Serra.
“Highlights from Chess“, interpretada per la Societat Inscructiva Musical d’Alfafara, ens transporta a la Guerra Freda, un conflicte tàctic que van mantenir els Estats Units i la Unió Soviètica des de l’any 1947 fins al 1991. Els compositors d’aquest musical són Benny Anderson i Björn Ulvaeus, coneguts per ser els dos cantants masculins del grup ABBA. La trama de l’obra gira al voltant d’un triangle amorós entre dos jugadors d’escacs, un rus i altre americà, i la mànager d’un dels dos, que s’enamora de l’altre. Durant els anys de guerra freda, els campionats d’escacs entre ambdós països foren freqüents per motius propagandístics.
«No volverán» és una cançó inèdita de Pepe Pérez «Pipo» , interpretada al Centre Històric de la localitat de Castalla, per a promocionar les seues actuacions acústiques en directe.
El pròxims 30 i 31 de gener, el músic castellut estarà actuant en aquest format a diferents llocs de Madrid, el 7 de febrer a Alacant i el 6 de març a Sant Vicent del Raspeig.
A causa de la quantitat d’informació errònia que nombroses publicacions estan difonent envers el nom «Diània» , em veig en l’obligació de realitzar el següent escrit. Primerament, dir que no tenim res en contra de la preciosa comarca de La Canal de Navarrés. De fet, sabem que hi ha una molt bona relació entre els pobles de La Costera i els d’aquest territori, i una bona mostra són les cançons que ens canta Botifarra arreplegades d’allí. També és una alegria saber que cada vegada s’escolta més el valencià en aquesta comarca històricament castellanoparlant.
Per fer un breu resum: totes les comarques que conformen el territori diànic, també formen part de les Comarques Centrals Valencianes. Però no totes les comarques de les Comarques Centrals Valencianes formen part de Diània.
Si feu una visita a la famosa Viquipèdia, diu clarament que Diània i Comarques Centrals Valencianes és el mateix. De fet, al llarg de la xarxa ho podeu trobar en nombroses publicacions. Però aixó no és cert. Cal fer-li cas al metge i etnobotànic Joan Pellicer i Bataller, autor del llibre «Meravelles de Diània» i els tres volums del Costumari Botànic, tots ells ambientats en aquest territori del qual estem parlant, i del que formem part. Pellicer va dedicar gran part de la seua vida a visitar cada poble de les nostres comarques, aconseguint informació valuosa sobre la relació de les nostres gents i el seu entorn. Qui millor que ell per a definir Diània?
Si doneu una ullada al llibre Meravelles de Diània, o al primer volum del Costumari Botànic, el metge Pellicer explica clarament quines comarques delimiten aquest territori ( La Marina Baixa i Alta, l’Alcoià, el Comtat, la Vall d’Albaida, la Costerai La Safor).
També podeu consultar el Costumari Botànic, on Pellicer analitza cada planta de les comarques al llarg de més de 750 pàgines, i mostra l’ús que li donaven els diferents pobles de la nostra terra: mai es fa referència a cap poble de la comarca de la Canal de Navarrés. De fet, el mestre de Bellreguard fa referència a pobles que actualment estan en altres comarques: Beneixama*, Xixona, La Torre de les Maçanes, Biar*… Aquests SÍ que en formen part! Com no va ser un poble diànic Biar, a les faldes de la Mariola? O Xixona (Alacantí) a la voreta de La Carrasqueta?
Podem anar més enllà: cap de les rutes, dels 9 llocs «totèmics» que componen el llibre «Meravelles de Diània», transcorre a La Canal de Navarrés.
I és que Contestània, o Les Valls, o La Muntanya, o Tugur Tudmir, o Yibal Balansiyya… és un territori que es caracteritza per la seua orografia, pel tarannà de la seua gent, pel seu idioma, per la seua cultura i les seues tradicions…. Diània és el lloc on et sents com a casa i Joan Pellicer va fer tot el possible per a difondre-ho fins a la fi dels seus dies. Va en el seu homenatge! Visca Diània!
En aquesta mateixa web podeu llegir fragments dels llibres, els quals defineixen el nostre territori i el nom d’aquest mitjà. També podeu veure el següent vídeo on Lluís Seguí, de l’Associació Amics del Buscarró (Barxeta, La Costera) ens explica detalladament «Què és Diània?»
*Biar, Beneixama, Camp de Mirra i La Canyada de Biar, tot i que l’administració valenciana els situa actualment en l’Alt Vinalopó, històrica i popularment pertanyen a l’Alcoià.
El seté número de la revista de Diània.tv és un especial sobre els esdeveniments més nadalencs de les nostres comarques. Des de la presentació «Ja Ve Nadal» de Pep Gimeno Botifarra amb la UMSC de Canals, fins a les danses dels Reis de Tibi, els Fatxos d’Onil, les Festes d’Hivern d’Ibi… Fes-li una ullada!
Les xiquetes i xiquets del grup de danses Baladre de Muro ens ballen la popular Villanera d’Ibi al XXXII Aplec de Danses de la Fireta de Sant Antoni de Muro. Fou el passat diumenge 18 de gener, juntament amb els grups Carrascar d’Alcoi i Aires d’es Barranc d’Algendar de Ferreries (Menorca).
Els integrants de la comissió de Sant Antoni de Biar organitzen cada any una gran cavalcada arreu del centre històric de la localitat i, acompanyen el Rei Pàixaro amb torxes, dolçaines i tabals. També l’acompanyen dos dansadors al capdavant durant tot el recorregut, que realitzen el ball tradicional d’aquesta celebració a ritme de les melodies de la Colla de dolçainers i tabaleters “La Bassa la Vila”.
Els veïns de Biar encenen fogueres als carrers més amples, i ofereixen vi i bunyols als personatges protagonistes. Per la seua part, El Rei Pàixaro, entre vítol i vítol a Sant Antoni, convida a tots els presents a formar part de l’emblemàtica festa popular. Tot seguit, a la Plaça del Convent, té lloc una Cordà, on tots els participants emprenen una batalla amb pólvora.
L’endemà, la celebració continua amb “La Cavallà”, on s’inclou la benedicció dels animals, així com l’arreplegà de tot un seguit de donatius dels veïns, normalment, “d’elaboració casolana”. De vesprada, totes les ofrenes gastronòmiques (coques, bunyols, tonyes, dolços…) se subhasten per aconseguir recursos i poder mantenir la festa. Enguany s’han recaptat més de 4.000 euros.
Més info:
Tothom sap que la nostra ciutat passa per un moment econòmic molt dolent, i l’Ajuntament no és cap excepció, cert és que som una de les ciutats més endeutades de la Vall d’Albaida i pot ser del País Valencià, però això no és cap excusa per a deixar els ciutadans desprotegits, no és cap excusa per deixar els professionals de la seguretat de la ciutat sense mitjans per poder desenvolupar la seua tasca en garanties.
No és possible que l’equip de govern d’Albaida estiga prorrogant pressupostos any rere any i no siguen capaços d’elaborar un pressupost propi on es mire de cara a la ciutadania i s’interesse per solventar les necessitats d’aquesta. Sembla que pressupost rere pressupost, s’improvisa per allargar una mena de transició fins que arriben les properes eleccions, tant es aix,í que podem trobar partides pressupostàries desmesurades que estan aprop del 10% de pressupost anyal, com la de despeses jurídiques que suma un total de 585.000 € i no puguen trobar la fórmula per a què la policia local puga fer la seua tasca dotant aquesta d’un vehicle amb unes mínimes condicions.
Segons diu l’ajuntament en la seua nota aclaridora “l’Ajuntament no te constància del mal estat del vehicle”, pel que pareix l’Ajuntament no s’entera de res del que passa a la nostra ciutat. Un vehicle d’emergències en 14 anys d’antiguitat no és el més adequat per al bon funcionament del cos de policia.
Esperem un canvi polític capaç de solventar els vertaders problemes de la ciutadania, canvi que cada vegada és més possible.
José Ramón Tormo
Coordinador d’EU d’Albaida
«Palau dels Milà i Aragó i la plaça Major d’Albaida, al fons l’ajuntament» by Joanbanjo – Own work. Licensed under CC BY-SA 3.0 via Wikimedia Commons.
La jornada de diumenge començà amb un tast de pastes tradicionals àrabs a la Plaça del Matzem, després de la despertà matutina per tot el poble a càrrec de la colla «La Xafigà». Poc després, les parades d’artesans i tallers participatius quedaren oberts per a tots els assistents. A la Fireta poguérem trobar embotits, formatges, herbes aromàtiques, complements manufacturats i algunes atraccions i jocs populars amb regust medieval.
Tot seguit, i a causa de certs retards als horaris de les programacions, Pep Gimeno «Botifarra» amenitzava la Placeta Molina vora les 11.30h del matí. Ho feu amb els populars «Romanços de Cegos» i, de nou, repetí actuació de vesprada.
Vora les 12.30 començava el XXXII Aplec de Danses organitzat pel grup Baladre de Muro, amb un passacarrers des de la Placeta Molina fins a l’escenari de la Plaça del Matzem. Els grups de danses Carrascal d’Alcoi, i Aires d’es Barranc d’Algendar de Ferreries (Menorca) foren els convidats de l’esdeveniment. Per la seua part, els grups de xiquets i xiquetes de l’escola de Música i Dansa Baladre també mostraren el seu aprenentatge a l’àmbit de la cultura folklòrica-tradicional.
Durant tota la jornada, el ballet d’Elena Tudela amenitzà cada racó de la Fireta amb el seu espectacle «Dansant per la Fira». Un grup de ballarines, acompanyades per música, percussió i un decorat mòbil atreien l’atenció de tots els espectadors. També mostraren el seu espectacle teatral el grup Masmorra Teatre: una exhibició amb gegants, dimonis i personatges fantàstics com a protagonistes.
De vesprada, s’inicià la tradicional Romeria en honor a Sant Antoni, des de la plaça de l’església fins l’ermita. Tota una comitiva de gent acompanyà el sant patró dels animals per tal de beneir els seus companys i companyes de dos i quatre potes.
Finalment, la rondalla La Lira de Muro feu una audició a la seu de Microvinya, situada a la Plaça de la Senyoria. La rondalla tocà un popurri de cançons, entre les quals s’incloïen la banda sonora de Memorias de África o la Vida es Bella, així com temes corresponents a bandes mítiques, com Yesterdey de The Beatles.
Pep Gimeno Botifarra, acompanyat a la guitarra del socarrat Emili Vera, interpreten «Romanç de l’Albercoquer» un dels romanços de cego que oferiren a l’edició 2015 de la Fireta de Muro, el passat 18 de gener.
La nit del 27 tenen lloc els “Bandos” dels Amantats, un acte on s’exposa de forma irònica i satírica tot allò interessant que succeeix al poble. Els Amantats recorren el carrer de Les Eres, i pregonen molt críticament qualsevol assumpte, on els veïns d’Ibi esdevenen protagonistes.
El 28 de bon matí els Enfarinats prenen el poder de la vila a l’Ajuntament, on l’alcalde dels Enfarinats imposa les lleis pròpies, estrafolàries i ben curioses, tan sols vàlides durant les Festes d’Hivern. Els Enfarinats no són els únics aspirants al poder, i durant tot el dia s’enfronten al grup de l’Oposició, enguany caracteritzats per portar uns barrets ben vistosos en homenatge a un company fester.
Vora les 10 del matí, tots junts, Enfarinats i Oposició, es dirigeixen cap a la Plaça de l’Església, recaptant pel camí els “impostos solidaris” que s’adrecen a l’Asil de Sant Joaquim. Ja a la plaça, es produeix una vertadera batalla campal, on les úniques armes per lluitar són farina, ous, i pólvora.
Per altra banda, el Grup de Casats protagonitzen les danseses durant les dues jornades de ball. També, per descomptat, pels populars Tapats, “balladors” disfressats de manera molt original, que es dediquen a entorpir els balls humorísticament.
Els dies 28 i 30, a la nit, se celebra el Ball del Virrei al pavelló del Poliesportiu Municipal. Durant aquest acte es realitzen diverses rifes amb peces de vestir relacionades amb la dansa, com capes i mantons. A més, una parella voluntària balla “La Malaguenya”, un ball on la balladora ha d’enganyar la seua parella durant tota l’actuació.
Pots adquirir els vídeos en DVD o BluRay. Posa't en contacte amb nosaltres.
Els joves festers que participen en aquestes danses es divideixen en dos grups: uns pertanyen al bàndol de la creu, i els altres al de la mitja lluna. Les danses del Regnat Cristià se celebren sempre el 6 de gener, mentre que les del Regnat Moro són el dissabte següent. El diumenge ambdós bàndols seran els protagonistes, després d’una Subhasta de Tonyes que té lloc eixe matí, i que serveix per a finançar la festa.
Un cercavila al so de la xirimita i el tabal amenitza l’arreplegada de cada balladora per la seua parella en la casa d’aquesta. Les cases de les balladores mores s’exhibeixen decorades com a vertaders temples musulmans.
La Plaça de l’Església de Tibi es converteix en l’escenari de la dansà, i acull a tot un poble implicat en la perduració dels costums propis. Tota la població s’implica i viu cada acte: la participació de tots els Tibers i Tiberes durant les Festes de Reis és ben ressenyable.
Els dos Regnats enceten el ball, però aquest es troba obert a qualsevol veí. Durant la dansà, xirimiters i tabaleters fan sonar diverses melodies: cal destacar el pasdoble que finalitza el ball. Tot i que no té nom, alguns el bategen com «El Xaramiter de Tibi«.
Diari digital i productora audiovisual on la cultura, la gent, les festes i tot allò que gira al voltant dels pobles de Diània | La Muntanya, són els protagonistes.
Tot el contingut de Diània Televisió, excepte si s'indica el contrari, està subjecte a una llicència de Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
