Resum Danses dels Regnats Moro i Cristià a Tibi 2015

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Resum de les danses dels Regnats Moro i Cristià a Tibi, la setmana del 6 a l’11 de gener de 2015.

Les Danses de Reis a Tibi reflecteixen la batalla entre els bàndols Moro i Cristià. Durant una setmana, dos grups d’amics s’uneixen al bàndol de la creu o la mitja lluna i conviden a tot el poble a ballar a la plaça de l’església,   al so de la dolçaina i el tabal.  També recorden la cruenta batalla amb els coets «borratxos» la nit del  Pregó, i es fa una subhasta de tonyes (una per cada bàndol) , per a poder continuar, any rere any, aquesta festa que es remunta a l’any 1741.

Resum Danses dels Regnats Moro i Cristià a Tibi 2015

La Nit dels Fatxos a Onil, 24/12/2014

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Com cada any per la Nit de Nadal,  la localitat d’Onil roda els tradicionals Fatxos als seus carrers. Un costum relacionat amb les festivitats paganes per celebrar el solstici d’hivern i posar fi a l’època de la foscor.

La Nit dels Fatxos a Onil, 24/12/2014

Menuts i grans confeccionen els seus propis Fatxos artesanals setmanes prèvies a la celebració: reunits en grups d’amics, es realitzen excursions a la Serra d’Onil per tal d’arreplegar l’espart necessari, el component fonamental.

El Fatxo es divideix en dues parts: l’espart sec, anomenat la «totxa»,  que és la part que cremarà, i l’espart verd, que serà amb el que ho lligarem.

Pare i fill rodant un fatxo

Segons l’etnobotànic Daniel Climent Giner, aquesta tradició és un cant pagà al creixement del Sol. Els xiquets (que estan creixent), giren els Fatxos formant una figura solar. Aquesta tradició també forma part de la cultura en altres pobles de Diània:  Xixona, la Torre de les Maçanes, Tibi i Relleu, on s’anomenen “aixames, atxes, o maixameles”.

“La Nit de Maitines,
la Nit de Nadal,
les xiques fadrines
a missa del gall.”

“La Nit de Maitines,
la Nit de Nadal,
qui no tinga figues,
que es menge un pardal”

Música: «Ulls de Foc» a càrrec del grup Enderrocks.

Bibliografia:

Tibi balla al ritme de les danses dels Regnats Moro i Cristià

0

Tibi acollí les Danses dels Regnats Moro i Cristià  del 5 a l’11 de gener amb quatre jornades de festa i danses a la Plaça d’Espanya, protagonitzades per grups de joves de la petita població de la Foia. Aquestes festes se celebren des de fa més de 200 anys, i esdevenen patrimoni essencial de la cultura i la identitat de Tibi.

La nit del 5 la festa començà amb el Pregó del Regnat Cristià: aquest acte, així com el Pregó del Regnat Moro la nit del 10 de gener, recorda les lluites entre ambdós bàndols a la Península durant centenars d’anys.

Danses del Regnat Cristià
Danses del Regnat Cristià

El dia 6 al matí tingué lloc la Subhasta de Tonyes, també corresponent al grup cristià. Durant aquest esdeveniment es venen al millor postor, i amb ofertes molt interessants, alguns pastissos i dolços. De vesprada, els fadrins protagonistes del Regnat Cristià arreplegaren a les ballarines a ritme de xirimita i tabal arreu de tot el poble. Al voltant de les 19h, la quinta de joves donà el tret de sortida a la tradicional dansà entorn de la font de la plaça. El ball, sempre en cercle, era col·lectiu, i qualsevol en parella podia afegir-se.

El dissabte 10, les cases de les ballarines del Regnat Moro, decorades d’acord amb els costums i l’estètica morisca, esperaven l’arribada dels balladors.  El grup d’amics «Els Animals», 6 parelles de xics i xiques, ompliren d’ambient tradicional i festiu la plaça de l’església de Tibi. El rei i la reina de les danses dels dos Regnats arreplegaren donacions espontànies del públic per tal de conservar la festa.

Subhasta de Tonyes Regnat Moro
Subhasta de Tonyes del Regnat Moro

El diumenge 11 de matí es realitzà la Subhasta de Tonyes del Regnat Moro. Cal assenyalar que per cadascun dels pastissos de les parelles s’aconseguí recaptar més de 200 euros; per altra banda, per la gran tonya, oferida posteriorment a tot el poble amb xocolate, més de 300 euros. De vesprada, ambdós Regnats envoltaren de gent, germanor i festa, una vegada més, la plaça de l’església. La dansada conjunta posà punt i final a l’emblemàtica celebració.

S’inicia un Verkami per fer realitat «La pel·lícula que mai es va fer» sobre Ovidi Montllor

1

std

Aire de Cinema i Diagonal TV enceten un projecte de crowdfunding a Verkami per fer realitat un «documental ficcionat» sobre la vida de l’alcoià Ovidi Montllor. Les productores audiovisuals trien el micromecenatge com a mètode de finançament davant la impossibilitat de recaptar fons públics per al rodatge.

El projecte relata la vida d’Ovidi Montllor a través del punt de vista de l’actor català Eduard Fernández, i mitjançant entrevistes amb companys i familiars del cantautor, actor i poeta valencià. Paral·lelament , es realitzarà un fals making of, amb la col·laboració de l’actriu valenciana Rosana Pastor, per mostrar les dificultats amb què s’ha trobat la productora per dur endavant el film. La pel·lícula es va plantejar fa ja alguns anys, amb el suport de la Televisió de Catalunya, però, malauradament, amb entrebancs per part de la desapareguda Ràdio Televisió Valenciana.

Vicent Tamarit, qui dirigirà el film, treballa actualment amb el guió i la documentació necessària per tal d’il·lustrar la vida d’una de les figures més importants de la cultura moderna valenciana. Per altra banda, Carles Miralles i Albert Sagalés s’encarregaran de la producció.

L’objectiu del crowdfunding versa sobre els 30.000 euros: una de les recompenses més atractives va dirigida a les Associacions culturals interessades a oferir el documental en les seues seus. Les productores ofereixen la projecció de la pel·lícula, i l’assistència de l’equip a l’acte, per emprendre una xarrada sobre la importància de la figura de l’Ovidi.

«L’Ovidi: el making of de la pel·lícula que mai es va fer»  s’estrenarà durant l’últim trimestre de l’any. Pots ser mecenes d’aquesta iniciativa visitant la pàgina oficial del projecte!

https://www.youtube.com/watch?v=uOWlIQVYFFw

 

 

Cosins Esteve (Carlos Esteve Doménech)

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«Cosins Esteve«, obra del castellut Carlos Esteve Doménech, composada com a regal familiar per als Reis Mags i especialment dedicada als seus auelos. A l’obra intervenen Dani Rico Esteve al saxo tenor, Carlos Esteve al bombardí, Andreu Rico Esteve a la marimba i percussions, Miguel Esteve al trombó i Mireia Rico Esteve a l’oboe i el piano.

Perquè a vegades les paraules no són suficients per expressar tot el que us volem dir.
Aquesta música és per a vosaltres, perquè ens ho heu donat tot a canvi de res.
Perquè sempre ens heu ajudat a tirar endavant.
Gràcies família!

Però especialment aquesta música va dedicada per als nostres auelos.
Perquè les coses més senzilles poden convertir-se en les més importants: Sempre tindrem les coques en farina de l’auela Maria, els susodits de l’auelo Magueta o la quiniela del tio Toni.
Però tot i que estem més lluny que mai de vosaltres,
Us portem sempre dins del nostre cor.

Text: Dani Rico Esteve
Cosins Esteve (Carlos Esteve Doménech)

L’Acte Sacramental dels Reis Mags compleix 250 anys de festa i tradició a La Canyada

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Un moment de la representació

Els habitants de La Canyada representaren l’Acte Sacramental de la Vinguda i Adoració dels Reis Mags al Jesuset durant els dies 6 i 7 de gener, que comptà amb diverses escenes. Els propis veïns assumiren el paper d’actors, per donar vida a personatges històrics de la Bíblia com, per exemple, Maria, Josep, o el rei Herodes.

Aquest any se celebra el 250 aniversari de la particular Festa de Reis de La Canyada, una de les més antigues del país. Durant dos dies, el poble es reconverteix en l’antiga Jerusalem, mitjançant decorats i escenaris d’acord amb l’època. Totes les escenes transcorren en paratges naturals del poble, des dels seus carrers, com La Rambleta, fins als voltants del cementeri. Tot i assolir els canvis i adaptacions tecnològiques pròpies de l’actualitat, l’essència de la tradició queda intacta.

HerodesDurant la representació del dia 7 es realitzà “La fugida a Egipte de la Sagrada Família”, “La Degollació dels Sants Innocents”, i “Jusepe i Rebeca”, una escena pastoral amb trets de tragicomèdia. El text base d’aquesta escenificació és exclusiu de la població i de l’Acte Sacramental. 3 veïns de La Canyada el crearen fa ja 50 anys per tal de complementar les escenes dels Reis Mags, les més antigues.

Centenars de visitants acudiren a La Canyada el passat dimecres 7 de gener per gaudird’una exhibició única. El públic acompanyà en comitiva als actors d’una escena a altra, fet que els convertia en part activa de l’Acte. La segona jornada teatral finalitzà al voltant de les 14h, havent assolit un gran èxit de participació i assistència.

Bona afluència de públic

 

 

Els Reis Mags arriben a Alcoi des d’Orient amb motiu de la 130a cavalcada

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Reis Mags Orient

La passada nit del 5 de gener, com tots els anys, Ses Majestats els Reis Mags, Melcior, Gaspar i Baltasar, vinguts des d’Orient, arribaren a Alcoi per tal d’emprendre l’ampli recorregut d’una de les cavalcades més antigues al País Valencià, i amb més renom al territori Diànic.

L’acte i el trajecte començaren vora les 18h de la vesprada, des d’El Camí, fins a arribar a la Plaça de l’Ajuntament al voltant d’una hora més tard. Allà els esperava una representació del Betlem per realitzar l’espectacular adoració, un dels moments més emocionants de la nit. Els focs artificials, acompanyats per música de celebració, commogueren a la gran quantitat d’assistents a la nit alcoiana més il·lusionant de l’any. L’expectació era màxima, el públic, els participants a la cavalcada i els mitjans de comunicació quedaren admirats davant tan bonic espectacle.

Durant l’itinerari, milers de xiquetes i xiquets alcoians, tot i que també d’arreu de les comarques més properes, esperaven amb entusiasme l’arribada de Ses Majestats, i dels patges ajudants, ja que portaven els seus regals. Els patges repartiren regals a moltes llars, entrant en les cases amb l’ajuda d’escales.

Patges Reis Mags

La cavalcada va ser retransmesa al País Valencià mitjançant un ampli desplegament audiovisual i connexions en streaming. Enguany han participat al voltant de 1500 persones, entre les que figuren tots aquells integrants de les tres bandes de música de la ciutat, tots necessaris perquè la nit resultara perfecta. Cadascuna de les formacions acompanyaren la cavalcada amb nadales tradicionals. També participaren grups de Dolçaines i Tabals, com La Degollà, per tal d’ambientar les danses populars, i les desfilades de pastorets i pastoretes.

El Ball del Virrei – La Villanera d’Ibi

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«La Villanera d’Ibi«, malaguenya del poble d’Ibi ballada al popular Ball del Virrei, dins de les Festes d’Hivern 2014.

El Ball del Virrei - La Villanera d'Ibi

Botifarra, la UMSC de Canals i Hilari – Nadala del poble de Llocnou d’en Fenollet

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«La Nadala del poble de Llocnou d’en Fenollet» interpretada per Pep Gimeno Botifarra i la Unió Musical Santa Cecília de Canals, amb la col·laboració del cantaor murer, Hilari Alonso.  Fou el passat 21 de desembre a Canals, en la presentació del disc de nadales valencianes «Ja ve nadal».

Pastorets i pastoretes, a on aneu tan de matí
A fer esclata-sangs a la costera del pi
Traga l’arguinaldo senyoret pollós
Que si no me’l dóna li amussaré el gos

Pastorets i pastoretes, a on aneu tan de matí
A llavar-se les lleganyes, a la basseta del pi
Traga l’arguinaldo, que jo sé que en té
Que si no me’l dóna li arruixe el carrer

Els pastorets d’altres temps,
eren bons i eren sants
i ara són un tall de pillos,
que entren en hortes i camps.
Ja venen els reixos, per allà pel Puig
i al xiquet li porten cacau i tramús.

Que bien, que bueno será
Que el niño Jesús, ha nacido ya.

Botifarra, la UMSC de Canals i Hilari - Nadala del poble de Llocnou d'en Fenollet

La Degollà i Luar Na Lubre – O Son Do Ar (El so de l’aire)

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

La Degollà i Luar Na Lubre interpreten «O son do ar«, mític tema del grup de folk celta gallec, convidat excepcional al 25è aniverari de la colla de dolçainers i tabaleters d’Alcoi. El tema pertany al seu disc homònim de l’any 1988 i fou versionat per Mike Oldfield al disc Voyager de l’any 1996, sota el nom de «The song of the sun».

La Degollà i Luar Na Lubre - O Son Do Ar (El so de l'aire)

Onil rep l’hivern amb la tradicional Nit dels Fatxos

0

Onil rep l'hivern amb la tradicional Nit dels Fatxos

Com cada any per la Nit de Nadal,  la localitat d’Onil roda els tradicionals Fatxos als seus carrers. Un costum relacionat amb les festivitats paganes per celebrar el solstici d’hivern i posar fi a l’època de la foscor.

Menuts i grans confeccionen els seus propis Fatxos artesanals setmanes prèvies a la celebració: reunits en grups d’amics, es realitzen excursions a la serra per tal d’arreplegar l’espart necessari, el component fonamental.

Enguany, el concurs per premiar el Fatxo més gran resultà més curt del que és habitual, ja que durant la rodada, els dos artefactes presentats a la prova quedaren trencats.

Xiquet rodant un fatxo
Xiquet rodant un fatxo

Segons l’etnobotànic Daniel Climent Giner, aquesta tradició és un cant pagà al creixement del Sol. Els xiquets (que estan creixent), giren els Fatxos formant una figura solar. Aquesta tradició també forma part de la cultura de molts altres pobles a Diània:  Xixona, la Torre de les Maçanes, Tibi o Relleu, on s’anomenen “aixames, atxes, o maixameles”.

Pròximament us oferirem el vídeo de la Nit dels Fatxos 2014. 

UMSC de Canals – Pep Gimeno «Botifarra» (Àngel Vidal Pérez)

0

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«Pep Gimeno Botifarra», pasdoble de Àngel Vidal Pérez, estrenat al concert de presentació del disc «Ja Ve Nadal» de Pep Gimeno Botifarra amb la Unió Musical Santa Cecília de Canals.

UMSC de Canals - Pep Gimeno