Bocairent, una de les viles més boniques de tot el país per clam popular, és el primer poble de tota Diània on es celebren Moros i Cristians. Enguany les festes cauen cap de setmana, i cap allà que anàrem, ja que les bocairentines i bocairentins ens acullen com a casa. Provem l’elixir de la Mariola, l’herbero, el licor més preat de les nostres comarques, perquè falta ens fa!, ja que les temperatures es mouen al voltant del zero… Però amb unes bones mantes i l’alegria de la música i la festa, els carrers s’escalfen per gaudir d’una de les festes més boniques de Moros i Cristians de tot el territori. Vítol al patró Sant Blai! L’any que ve més!
Els Moros i Cristians de Bocairent enceten la temporada festera a les Comarques Centrals Valencianes
Les Festes de Moros i Cristians de Bocairent començaren el passat divendres amb la desfilada de “La Nit de les Caixes”, un acte on es rememora la curació del poble d’una epidèmia gràcies a Sant Blai, i la seua proclamació com a patró de la vila.
Durant aquesta retreta, els festers, acompanyats per fanals i les tradicionals mantes per combatre el fred, desfilaren des de la Plaça de l’Ajuntament per gaudir al final del trajecte amb un espectacular Castell de focs artificials.

L’endemà al matí tingué lloc l’Arranc de les bandes de música, on sonà l’Himne de Bocairent sota la direcció de José Francisco Bernat Belda.
De vesprada, a partir de les 16.30h, començà l’Entrada, l’acte més multitudinari d’unes festes declarades com a Interés Turístic Nacional. Les tropes Mores i Cristianes, com cada any, van iniciar la desfilada al carrer de la Batalla de Lepant, on més de 80 esquadres lluïren espectaculars tratges i maquillatges. Més de 60 bandes de música aplegades d’arreu de les comarques marcaren el ritme d’una jornada on els capitans de cada filà són el centre d’atenció de totes les mirades.

Durant més de 5h tot un seguici de cavalleria, camells i dromedaris, falconeria, ballets i carrosses acompanyaren els màxims representants de les filaes: Mariola Molina Beneyto, dels Espanyoletos; Mª del Carmen Gutiérrez Vicedo al capdavant dels Granaders; Natxo Cortés Francés amb els Contrabandistes; Lurdes Palao Belda, com a representant de Terç de Suavos; Amparo Vañó Beneyto, capitana dels Estudiants: Ramón Micó Colomer, capità als Moros Vells; Lucía Alarte Beneyto, amb els Marrocs; Armando Calvo Vidal, representant dels Moros Marins; i per últim Pedro García Ferre, al capdavant dels Mosqueters.
Font: santblai.org
En breus us oferirem un vídeo-resum amb els millors moments
Llocnou, Canals, Moixent i Genovés s’imposen al 12è campionat de raspall de la Mancomunitat
Aielo de Malferit acollí el 12è campionat de raspall de la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida amb una bona resposta dels aficionats, que ompliren les graderies a les finals del diumenge.
La primera partida de la 3ª categoria ha enfrontat a Canals i Llocnou d’en Fenollet. Els canalins, liderats per Càrpio de la població veïna de Genovés, han escalfat el trinquet i han aconseguit una victòria amb un contundent 30-10.
Seguidament, es feu un homenatge a Raül Rodríguez, pilotaire que lamentablement ens deixava el passat 5 d’octubre durant una partida d’aquest campionat. Després d’un minut de silenci, l’organització ha entregat una placa al seu germà Cristobal, jugador de l’equip de Llocnou d’en Fenollet.
Després d’aquest emotiu reconeixement, començava la partida de la màxima categoria disputada entre Bèlgida i Llocnou. Els dos primers jocs han estat molt igualats per als dos equips, entregant-se els jugadors al màxim. Després la partida ha estat molt disputada amb una primera remuntada per part de l’equip de Bèlgida (15-20), però que finalment han pogut controlar els de Llocnou, que s’han imposat al marcador amb una victòria final 30-20.
Finalment, s’ha realitzat l’entrega dels trofeus a tots els equips participants a les finals del torneig.
Font: Pilotaveu.
Aires des Barranc d’Algendar de Ferreries – Sant Antoni i el Dimoni
El grup menorquí de folk Aires des Barranc d’Algendar, de la població de Ferreries, ens fan una mostra dels seus balls a la Fireta de Sant Antoni de Muro amb «Sant Antoni i el Dimoni«.
Borja Penalba i Francesc Anyó – Oh Calcuta
Francesc Anyó recita la poesia «Oh Calcuta» de Vicent Andrés Estellés amb un excel·lent acompanyament musical de Borja Penalba a la guitarra. Fou a la Casa de Cultura de Castalla, durant l’espectacle «Estellés i Valor: De Mà en Mà«, el passat 31 de gener.
¿tu no has estat mai a calcuta?
no. jo tampoc.
però hauria estat molt agradable d’haver estat a calcuta
una vegada
aquell dia
haver recorregut els seus carrers
haver jagut amb l’esposa d’aquell militar anglès
sempre tan desficiosa
i recordar-ho ara tot
per exemple
aquest vespre inútil de diumenge
ací
com som ara on som ara
exactament damunt aquest mateix llit desfet
l’un al costat de l’altre
nus
com ara
després d’haver fet l’amor i d’haver-lo tornat a fer
i recordar calcuta
i dir
¿tu no has estat mai a calcuta?
oh sí
¿et recordes?
sí
i podríem parlar tots dos de calcuta,
i no com ara,
que no podem parlar de calcuta,
tu no has estat mai a calcuta,
jo no he estat mai a calcuta,
¿com podrem parlar, doncs de calcuta?
¿què podrem fer?
¿realment, no has estat mai a calcuta?
almenys en tindràs l’enyor de calcuta
com jo
ara
mentre davalla molt peresosament el cap-al-tard
i som nus
tu i jo
escampats damunt el llit
tu del costat dret
donant-me l’esquena
la infame rodonor del cul
jo boca amunt
mirant el cel mirant calcuta
fumant molt lentament
mentre calcuta es desenvolupa com un fum
i no dic calcuta
però evoque calcuta
car jo he estat a calcuta
una vegada
i fou allí on et vaig trobar
¿o potser no vares ésser tu?
¿tu no has estat mai a calcuta?
m’agradaria avui parlar amb alguna persona que
hagués estat a calcuta
com jo
que mai no he estat a calcuta.
Pau Alabajos – Assumiràs la veu d’un poble
Pau Alabajos diu “Assumiràs la veu d’un poble” una de les poesies que s’inclou a l’obra “Mural del País Valencià” de Vicent Andrés Estellés. Acompanyat de Vicent Colom al piano, Alabajos recita una de les poesies més interpretades del poeta valencià durant els actes del 9 d’octubre a Alcoi.
Assumiràs la veu d’un poble,
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
i tu estaràs despert per tots.
No t’han parit per a dormir:
et pariren per a vetllar
en la llarga nit del teu poble.
Tu seràs la paraula viva,
la paraula viva i amarga.
Ja no existiran les paraules,
sinó l’home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
Deixaràs de comptar les síl.labes,
de fer-te el nus de la corbata:
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
vida amunt i nacions amunt,
una enaltida condició.
No tot serà, però, silenci.
Car diràs la paraula justa,
la diràs en el moment just.
No diràs la teua paraula
amb voluntat d’antologia,
car la diràs honestament,
iradament, sense pensar
en ninguna posteritat,
com no siga la del teu poble.
Potser et maten o potser
se’n riguen, potser et delaten;
tot això son banalitats.
Allò que val és la consciència
de no ser res sino s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.
La poesia d’Estellés reviu a la Casa de Cultura de Castalla de la mà de Borja Penalba i Francesc Anyó
El passat dissabte, el guitarrista i cantant Borja Penalba i l’actor Francesc Anyó oferiren l’espectacle poètic-musical «Estellés: de mà en mà» a la Casa de Cultura de Castalla. Penalba i Anyó proposen una escena senzilla i acollidora, sense artificis, on els versos d’Estellés reviuen i fan vibrar als amants de la poesia.
Ambdós artistes desenvoluparen un espectacle molt complet format per poemes, cançons i anècdotes amb personatges importants en la vida i trajectòria del gran Estellés. En aquest sentit, la representació a Castalla assolí el títol «Nit d’Estellés a Valor: de mà en mà», en homenatge i menció al patriarca de les lletres valencianes, Enric Valor. Anyó i Penalba dedicaren el recital a Valor i Estellés, però també a figures tan representatives de la nostra cultura literària i musical com ho foren Joan Fuster i Ovidi Montllor. Així mateix, cal destacar la interpretació del poema «M’aclame a tu», un dels més populars del poeta de Burjassot, que sonà de nou al mateix escenari on l’Ovidi anuncià la seua mort, el 27 de març de 1993. La veu i l’entonació de Francesc Anyó, junt amb els sons impecables de la guitarra de Borja Penalba crearen un ambient commovedor, i nostàlgic alhora.

Durant el recital, sonaren poemes i cançons d’amor, lluita i reivindicació, com «País Petit», «Cançó sense nom» o «Què volen aquesta gent?», amb els quals personalitats amb la força de Lluís Llach, o Maria del Mar Bonet foren simbòlicament presents al llarg de tota la vetllada. També sonà un breu fragment de «I walk on the wild side», del cantant nord-americà Lou Reed, qui optà per donar a conéixer la poesia d’Estellés a la Universitat de Berkeley de Califòrnia l’any 2007.

Els versos de Vicent Andrés Estellés romangueren plenament vius mitjançant la narració i interpretació d’alguns dels seus distingits poemes, com «La Rosa de paper» , «Assumiràs la veu d’un poble» o «Res no m’agrada tant», amb degustació del pimentó inclosa. Francesc Anyó i Borja Penalba «perpetren, diuen, riuen, canten, ploren i mengen Estellés» amb la posada en escena però, sobretot, gaudeixen amb la lírica d’un dels poetes valencians més importants del segle XX.

L’espectacle finalitzà amb «Els Amants», una peça impregnada d’emoció i passió dedicada a la seua dona Isabel, a qui estimava «brusca i salvatgement», «del matí a la nit».
«No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en son parits ben pocs»
Recentment, Onada Edicions ha editat en format llibre-disc una antologia incorporada a la Col·lecció Imprescindibles de l’editorial, a càrrec de Francesc Anyó i Borja Penalba arran de l’èxit de l’espectacle.
Borja Penalba i Francesc Anyó – M’aclame a tu
Francesc Anyó i Borja Penalba interpreten «M’aclame a tu» a l’espectacle «D’Estellés a Valor, de mà en mà«, a l’escenari de la Casa de Cultura de Castalla. Aquesta és una de les poesies més populars de Vicent Andrés Estellés, interpretada, entre altres, per Ovidi Montllor al seu disc «4-02-42» de l’any 1980. Fou interpretada dues vegades per Ovidi Montllor en aquest mateix escenari , el dia que Estellés va marxar per vacances (27 de març de 1993).
Ovidi Montllor – M’aclame a tu (a la Casa de Cultura de Castalla)
M’aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna,
mare de pols, segrestada esperança.Mentre el gran foc o la ferocitat
seguix camins, segueix foscos camins,
m’agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.El cair camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum,
sempre, a la nit, il·luminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!Seràs el rent que fa pujar el pa,
seràs el solc i seràs la collita,
seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l’amor i la ferocitat.Seràs la clau que obre tots els panys,
seràs la llum, la llum il.limitada,
seràs confí on l’aurora comença,
seràs forment, escala il·luminada!Seràs l’ocell i seràs la bandera,
l’himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l’emblema que puja.Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.
Juantxo Skalari & La Rude Band – Skalari Rude Klub
Juantxo Skalari & La Rude Band ens canten un dels seus majors himnes al Castalla Rock Festival el passat mes d’octubre. «Skalari Rude Klub» és una cançó del seu disc amb Skalariak, «Está en la kalle» de l’any 2001, i amb el pas dels anys ha esdevingut una cançó emblemàtica entre la gent que li agrada l’ska i el punk a tot l’estat espanyol.
¡Está en la calle!
Skalari Rude Klub.
Lo baila el skin,
Skalari Rude Klub.
Hasta se mueve el punk,
Skalari Rude Klub.
Yo lo bailo así,
dime qué es lo que haces tú.Skalari Rude Klub,
lo baila el skin,
Skalari Rude Klub,
hasta se mueve el punk,
Skalari Rude Klub,
yo me muevo así.
Todos unidos en el klub.No somos héroes,no somos bandidos
y no queremos que nos traten como escoria.
Vivimos tras esta música escondidos,
escaqueando en lo duro de la vida.
Aún así tampoco ha sido fácil
descubrir a la gente
el auténtico espíritu,
color,ska,agitación de
¡Skalari Rude Klub!Skalari Rude Klub,
lo baila el skin,
Skalari Rude Klub,
hasta se mueve el punk,
Skalari Rude Klub,
yo lo bailo así,
dime qué es lo que haces tú.Skalari Rude Klub,
lo baila el skin,
Skalari Rude Klub,
hasta se mueve el punk,
Skalari Rude Klub,
yo me muevo así,
todos unidos en el klub.Algunos dicen que este ritmo es facilón,
que lo que hacemos no tiene ningún mérito.
Pregunta a los jamaicanos Rude boys
si fácil era echar maderos de sus guetos.
Pero aquí tampoco ha sido fácil,
escuchar esta música
con el auténtico espíritu,
color,ska,agitación de
¡Skalari Rude Klub!
Pep Gimeno Botifarra – Romanç de Sant Vicent Ferrer (Fireta de Muro 2015)
Pep Gimeno Botifarra ens canta el Romanç de Sant Vicent Ferrer, arreplegat al poble de Torrella a Vicent «El Moreno«. Fou dins de l’espectacle «Romanços de Cego», a l’edició 2015 de la Fireta de Muro, el passat 18 de gener.
A la verge del Roser
demane favor i ajuda
per a que em done poder
per a parlar en finura
del gran Sant Vicent Ferrer.Esta vida tan pasmosa
que mai es podrà explicar
siguent tant dificultosa
i m’hauran de perdonar
si els falte en alguna cosa.Està Constança prenyada
Açò si que és cas pasmós
dins del ventre una vesprada
es sentí lladrar a un gos
i es quedà tota assustada.Per fi vingué un sabedor
i a sa mare li digué:
no tinga ningun temor
que lo que tindrà vosté
serà un gran predicador.Naixqué Vicent i es crià
sempre en lo temor de Déu
i tot lo que predicà
diu: fills meus temeu a Déu
mireu que el juí vindrà
quan menos es pensareu.Un xiquet molt xicotet
en una gran febra estava
de dolor molt desinquiet
Sant Vicent li preguntava
qué tens o qué vols xiquet?El xiquet respongué agust
sobre dos mesos tenia,
estic mal i vull salut
i el sant en molta eficàcia
se’l deixà en gran quietud.Dona cames als tullits
i memòria als estudiants
I consola als afligits
A les justícies concòrdia
I als seus bons devots, la glòria.
La Xafigà amb La Unió Musical de Muro i Natalija Karklelyte – Bekirent Fanfàrria
La Xafigà interpreten l’obra «Bekirent Fanfàrria«, de José Rafael Pascual Vilaplana, amb la col·laboració de la soprano Natalija Karklelyte i la secció de metalls de la Unió Musical de Muro. Fou al concert en homenatge a Joan Martínez i Martínez, el passat mes d’octubre. Aquesta peça l’estrenaren l’any 1995 al paratge de Les Covetes dels Moros de Bocairent, a la 5a Diada Musical de la Vall d’Albaida.



















