Les jornades «Centre Històric Viu!» van cloure el passat dissabte, després de tota una setmana repleta d’activitats, xarrades, tallers i, per descomptat, moltes propostes per tal de revitalitzar el Centre Històric de Castalla d’una forma participativa.
Dimarts al taller de mobilitat per al CHC
Durant l’acte de dimarts s’analitzaren les opcions de mobilitat i trànsit per als vianants en els Centres Històrics en general, i es va impartir el taller corresponent al disseny d’una estratègia aplicable al barri vell de Castalla, a càrrec de l’equip de MonoDestudio. Dijous, Juan José Moya, arquitecte independent i especialista en reparació d’estructures i edificis, reflexionà al voltant del valor històric i social dels cascs antics, i quines són les seues perspectives de futur.
Dijous tingué lloc la xerrada de Juan José Moya Salom sobre Rehabilitació
La sessió de divendres, a càrrec de Fernando Díaz, doctor en Ciències Polítiques i Sociologia, i Ana Méndez, arquitecta i urbanista per l‘Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid (ETSAM), tractà les vessants sociològiques, així com exemples pràctics relatius a remodelacions d’espais degradats a altres ciutats. A Madrid, per exemple, diversos col·lectius, amb la supervisió d’arquitectes professionals, decidiren ocupar solars abandonats per crear projectes molt creatius, actius i útils a la vida diària.
Divendres escoltarem dues xerrades a càrrec de Fernando Díaz i Ana Méndez
El dissabte, Soledad Rico i Sonia Torres, estudiants d’Arquitectura, junt amb Javier Esquiva, pertanyent al col·lectiu Huerta Bizarra, exposaren amb una xarrada-taller les seues propostes aplicades al Centre Històric de Castalla específicament. Aquestes consisteixen en la possibilitat de realitzar activitats variades als espais públics del barri vell, tot amb la col·laboració d’empreses i associacions representatives del poble.
Organitzats en grups, els assistents a les jornades van idear propostes com concerts, cinema a l’aire lliure, cursos fotogràfics o activitats esportives (atletisme, zumba), ofertes molt atractives amb l’estiu ben a prop. D’aquesta manera, s’aconseguiria mobilitzar a les formacions musicals locals, esportives o culturals, així com els serveis i empreses especialistes a proporcionar les instal·lacions necessàries per a cada activitat. Posteriorment, cada plantejament quedarà reflectit en «postals» fotogràfiques, on els mateixos creadors escenificaran les seues propostes.
Dijous tingué lloc la xerrada de Juan José Moya Salom sobre Rehabilitació
Dimarts al taller de mobilitat per al CHC
Divendres escoltarem dues xerrades a càrrec de Fernando Díaz i Ana Méndez
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
«Màlaga-Doctor Montoro» és una de les peces que sonà en l’homenatge de La Xafigà a Joan Martínez i Martínez. Composada per Antoni de la Asunción Andrés per a la falla del mateix nom, era el lloc on anaven cada any ell i Joan a tocar per falles.
Un any més la festa va omplir el barri del Raval de Cocentaina de música, balls i crítiques sobre l’actualitat.
La festa començava a les 9 del matí, on els més menuts foren els protagonistes. Xiquets vinguts de les escoles i instituts de Cocentaina (o algunes poblacions properes com Alcoi) , passaren un matí alegre i primaveral amb xocolate i dolços per a totes i tots.
Rita Barberà fou un dels personatges més criticats
Els alumnes d’ESO dels instituts de Cocentaina exposaren els seus nanos a la plaça Sant Isidre fins a les sis de la vesprada. El «caloret» de Rita Barberà, les retallades del ministre Wert o el maltractament animal foren alguns dels missatges reivindicatius que es pogueren llegir.
A partir de les set de la vesprada hi hagué danses populars a càrrec dels més menuts pels carrers del Raval, acompanyats al so de la dolçaina i els tabals de la Colla Mal Passet de Cocentaina. Com a colofó a una jornada alegre i festiva per a totes les edats, hi hagué un castell de focs artificials.
Els Nanos, una tradició que es realitza a mitjan quaresma a Cocentaina
Rita Barberà fou un dels personatges més criticats
“Menorah”, ballet moro estrenat el passat dissabte al XI Festival de Colles organitzat pel Mal Passet de Cocentaina. Francisco Valor Llorens l’ha composat per a la Filà Judios, amb motiu de la capitania de 2015 de les festes de Moros i Cristians d’Alcoi. La peça recorda els ritmes sensuals de la dansa del ventre i la música sefardí, amb el so peculiar del flautí, que fou interpretat a la gala per la solista Bea Calabuig Calvo.
Francesc Gisbert oferí una xerrada al voltant de la festa dels Nanos de Cocentaina
El passat diumenge se celebrà a Cocentaina la III Dansà dels Nanos, amb xarrades, homenatges i de més actes previs que contextualitzen la festa popular dels Nanos, una tradició que tindrà lloc demà, el tercer dimecres de quaresma, a la capital del Comtat.
La jornada començà amb una xarrada a càrrec de l’escriptor Francesc Gisbert i Vicent Santamaria, membre de l’Associació Cultural «El Guaret», on explicaven els orígens satírics i crítics d’aquesta festa, així com les versemblances amb celebracions similars a altres municipis, sota denominacions diferents, com «El Vell i la Vella», a Xixona, o «Els Monots» a Elx. Gisbert i Santamaria destacaren la tasca humil i desinteressada de les dones del barri del Raval, transmissores i conservadores de la festa dels Nanos a Cocentaina.
Un dels actes fou un taller d’iniciació als balls populars
Seguidament, la Plaça Sant Miquel acollí els tallers de dansa: els d’iniciació, adreçats a tots aquells interessats a aprendre a ballar, i els de perfeccionament, dirigits a les balladores i balladors ja experimentats.
Emotiu homenatge a la ballaora Emilieta
Tot seguit, els organitzadors de la jornada, on s’inclou a la Colla Mal Passet, El Guaret i tots els grups de danses de Cocentaina, van retre homenatge a Emilia Ferrando Pla. «Emilieta La Carbonera» ha treballat de valent durant molts anys per tal de difondre la dansa al poble i, com a agraïment, totes aquelles balladores que han aprés els ritmes més tradicionals de les comarques gràcies als sabers populars d’aquesta dona treballadora, l’obsequiaren amb flors com a mostra d’estima.
Dinar de faixeta amenitzat amb la música del Mal Passet i la Rondalla de Cocentaina
Al voltant de les 12h del migdia començà la Dansà Plana i Popular arreu del Raval, on totes les balladores i balladors, locals i pertanyents a municipis propers, dansaren a ritme de dolçaina i tabal. Finalment, tots els assistents gaudiren amb un dinar popular «de faixeta», acompanyats pel posterior sarau a càrrec de la rondalla de Cocentaina.
Dinar de faixeta amenitzat amb la música del Mal Passet i la Rondalla de Cocentaina
Emotiu homenatge a la ballaora Emilieta
Un dels actes fou un taller d’iniciació als balls populars
Francesc Gisbert oferí una xerrada al voltant de la festa dels Nanos de Cocentaina
l’Ensemble de Dolçaina i Percussió de la Ciutat de València
La Colla de Dolçaines i Tabals Mal Passet, junt amb l’Ensemble de Dolçaina i Percussió de la Ciutat de València protagonitzaren l’onzé Festival de Colles a Cocentaina, una cita que, any rere any, reflecteix la qualitat de la música d’arrel valenciana. A més, la colla contestana atorgà el VII Reconeixement «Passet a Passet» a Al Tall, pels més de 35 anys de trajectòria dalt dels escenaris.
L’Ensemble, sota la direcció de Fernando Cantó Salinas, foren els encarregats d’encetar la vetlada musical amb 3 peces magistrals. Aquesta formació va nàixer per iniciativa de l’Escola de música tradicional de la ciutat de València, amb la finalitat d’estudiar, fomentar i innovar a l’àmbit de la cultura i la música tradicional valenciana. Tot i la seua joventut, l’Ensemble està format per músics veterans que avalen la qualitat i el prestigi de cada so a les composicions.
Començaren amb «Dolça memòria», un pasdoble del murer José Rafael Pascual Vilaplana, en memòria de Chelo Pellicer. Seguidament, interpretaren «Medievalitats», una peça de Pau Luis de Alba que aconseguí el 1r premi a la innovació al «III Concurs de Composició per a dolçaina i percussió Ciutat d’Algemesí», l’any 2001.
Finalment, l’Ensemble va cloure la primera part de l’espectacle amb «Germanies», de nou del mestre Pascual Vilaplana. L’obra, mitjançant els moviments de «la crida, la pregària i la contenda», representa la sublevació dels llauradors en contra dels senyors feudals a la comarca del Comtat durant el segle XVII.
La colla Mal Passet de Cocentaina
La colla amfitriona, el Mal Passet de Cocentaina, donà pas a la segona part del festival, una cita què, junt amb el concert estiuenc de música festera previ als Moros i Cristians de la capital del Comtat, deixa palès el compromís de la formació amb totes les tradicions locals.
Sota la direcció de Francisco Valor Llorens, la colla interpretà el seu pasdoble «Sant i faener», compost per encàrrec del grup dolçainer El Rebuigd’Alcoi. Aquesta emotiva peça, que trenca amb els esquemes del pasdoble tradicional, comptà amb dues parts diferenciades: una rítmica i dinàmica, i d’altra característica per una melodia melancòlica.
Estrena del Ballet Moro Menorah, amb el flautí com a instrument destacat
A continuació sonà «Menorah», un ballet moro que s’estrenava per primera vegada el passat dissabte. Francisco Valor Llorens l’ha compost per a la Filà Judios d’Alcoi, amb motiu de la capitania de 2015 de les festes de Moros i Cristians més espectaculars de les comarques. «Menorah», que recorda els ritmes sensuals de la dansa del ventre i la música sefardí, compta amb el so peculiar del flautí, que fou interpretat a la gala per la solista Bea Calabuig Calvo.
En tercer lloc, el Mal Passet interpretà «Dolçaines d’Argent», composta per José Rafael Pascual Vilaplana en commemoració del 25 aniversari de la colla La Degollà d’Alcoi. A aquesta peça, tan sols interpretada en dues ocasions, sonen barrejades diverses cançons populars alcoianes.
Els amfitrions finalitzaren la segona part del concert amb «Una almàssera de cine», una suite del compositor ontinyentí Saül Gómez i Soler. L’obra esdevé homenatge a la família López Cabrera d’El Verger, promotors al municipi de la música, el cinema i el teatre de principis del segle XX. La composició, estructurada en 5 seccions, inclou diferents estils musicals que la família López Cabrera emprava per a acompanyar imatges del cinema mut o les obres teatrals.
El moment més esperat de la nit fou el guardó al grup Al Tall per la seua difusió de la música tradicional valenciana
Amb els dos concerts finalitzats, arribà el moment d’atorgar el VII Reconeixement «Passet a passet», un guardó que reconeix a les persones i entitats musicals que han treballat per dignificar la música tradicional valenciana. En aquesta ocasió, Al Tall, el grup de folk en valencià pioner en l’ús de la dolçaina, foren els homenatjats. ManoloMiralles i Vicent Torrent, membres fundadors, arreplegaren en representació d’un grup determinant en la tasca «per despertar la consciència d’un poble, el poble valencià». Ambdues personalitats recordaren emocionats els inicis al món de la música, i com després de 35 anys de trajectòria, observen què la decisió d’incorporar la dolçaina a les seues composicions suposà una amplíssima repercussió respecte a la nostra cultura musical.
Finalment, les colles de dolçaines i tabals interpretaren en conjunt dues últimes obres: en primer lloc, l’obertura «Esclat de festa», un potent arranjament per part de Carles Santos Ventura i José Rafael Pascual Vilaplana; en segon, per accentuar, més si cap, el renom del grup guardonat, «Al Tall per sempre», una rapsòdia on conflueixen emblemàtics temes de la formació. Saül Gómez i Soler barreja de forma molt adient cançons tan populars d’Al Tall, com ho són «Lladres», «La cançó de la llum», «El tio canya», «A Miquel Grau», «No en volem cap» o «El cant dels Maulets».
El passat dilluns s’iniciaren les jornades «Centre Històric Viu!» a la Casa de Cultura de Castalla. La primera sessió va constar de la presentació oficial de les activitats que es desenvoluparan al llarg de la setmana, i d’un primer taller on s’indicaren pautes per tal d’aprendre a activar espais de forma col·lectiva.
L’objectiu de les jornades és apropar la realitat del Centre Històric de Castalla als seus veïns: conéixer les seues necessitats i carències i, posteriorment, intervenir en la seua millora. Les sessions, com ja s’ha estat anunciant les setmanes anteriors, comptaran amb la participació i assessorament de professionals com arquitectes, urbanistes i sociòlegs especialistes en la metodologia participativa. La finalitat és arribar a un intercanvi de sabers entre els tècnics experts i, per descomptat, els veïns que coneixen la realitat i el dia a dia al Centre Històric.
Gema Jover i Jordi Quiñonero, pertanyents a l’equip MonoDestudio, donaren pas a la primera sessió de formació i al posterior taller: «Com aprendre entre tots a activar espais urbans degradats». La ciutadania ha de formar d’aquests espais, ocupar-los i fer-los útils. S’han d’activar i atorgar-los d’identitat relativa a cada poble. Les accions a realitzar són ben àmplies: serveis de proximitat, mercats, concerts de música… és a dir, crear i facilitar espais per a la interacció, coordinació i intercanvi de propostes.
Actualment el Centre Històric de Castalla compta amb terrasses, emblemàtiques places entre carrers, carrers estrets, de vianants i interconnectats entre sí, així com d’altres que rodegen l’entorn del Castell; a més, existeixen elements d’un alt valor cultural, com la casa de l’escriptor Enric Valor. És de vital importància estimular tot aquest potencial urbanístic i social que fan que Castalla siga un poble únic.
Hui dimarts, de nou a les 19.30h de la vesprada a la Casa de Cultura, s’analitzaran les opcions de mobilitat i trànsit per als vianants en els Centres Històrics, a més del posterior disseny d’una estratègia aplicable a Castalla en aquest sentit.
El moviment BDS a l’Estat d’Israel naix el 2005 ambuna crida llançada per més de 170 organitzacions de la societat civil palestinaa la comunitat internacionaldemanant-li que pressione fins que Israel complisca amb el dret internacional i els principis universals dels drets humans. La iniciativa palestina de BDS s’inspira en la campanya similar que es va aplicar contra el règim d’apartheid sud-africà, i que va contribuir decisivament a la caiguda d’aquell racisme d’Estat, s’organitza des de nombrosos territoris arreu del món (com el País Valencià) i s’aplica en diversos àmbits: econòmic, institucional, sindical, cultural-esportiu i acadèmic.
Actualment, el BDS té el suport d’un gran nombre d’organitzacions polítiques i socials, administracions, col·lectius, sindicats, institucions acadèmiques i ONGs. També, de personalitats com el científicStephen Hawking, el premi Nobel Desmond Tutu o Stéphane Hessel, participant de la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans i supervivent del camp nazi de Buchenwald. Tampoc s’ha d’oblidar que el passat estiu més de 300 jueves i jueus supervivents de l’Holocaust calificaren els bombardejos massius sobre Gaza com un «genocidi» i demanaren el boicot a Israel. Com Nelson Mandela, Mahatma Gandhi també va impulsar campanyes de boicot (en aquest cas als britànics).
La campanya de BDS està tenint un enorme creixement i aconsegueix èxits cada setmana: empreses que deixen d’invertir a Israel, administracions que cancel·len contractes amb entitats israelianes, institucions acadèmiques que tallen vincles, artistes que no actuen a l’Estat d’Israel, construït sobre l’etnocidi del poble palestí, o esdeveniments esportius amb participació israleiana que s’anulen. El passat 2014, una exitosa campanya de BDSva aconseguir que Jerusalem no fóra una seu de l’Eurocopa 2020.
Aquest partit no s’ha de celebrar perquè viola la crida al BDS que han fet els i les palestines (que segons les Nacions Unides pateixen un règim de colonització, apartheid i neteja ètnica), nombroses figures públiques mundials de la pau, dels drets humans o de la ciència i supervivents de l’Holocaust nazi. Vulguen els seus protagonistes o no, aquest partit, com altres esdeveniments culturals i esportius, és utilitzat per Israel per «netejar» la seua imatge i els seus crims. Aquesta estratègia de «normalització» es ben antiga i ben coneguda. I gràcies a que Israel continua sent un soci preferencial de la Unió Europea, a que distints cossos policials de l’Estat espanyol s’entrenen a Israel o reben entrenament israelià, a que es continua venent i comprant armes i altres productes, a que es continuent tenent contractes acadèmics, a que Israel continua participant en competicions esportives, en Eurovision o en altres àmbits internacionals, Israel va poder massacrar a més de 2.000 persones el passat estiu a Gaza (incloent més de 500 xiquetes i xiquets). Reiterem, gràcies a aquests lligams, a aquestes complicitats com la que tindria la ciutat d´’Alcoi, Israel pot continuar sent un Estat d’apartheid i neteja ètnica que assassina impunement milers de persones.
A més a més, l’Estat terrorista d’Israel porta a terme una política específica de repressió dels futbolistes joves palestins. Entre el menors d’edat que Israel segresta cada dia (2-3 de mitjana, sense cap garantia judicial), es troben joves futbolistes com els que poden anar a jugar a Alcoi. Alguns només estan segrestats unes hores, a altres mai els deixen ni els deixaran eixir de la Palestina ocupada per jugar un partit. Eljugadorde la selecció nacionalpalestinaMahmoud Sarsak, va estar detingutdurant tresanys sensecàrrecsni judici. Després de 101diesde vagade fam, que gairebéli costa lavida, i una granprotestainternacionalambel suportd’importantsfigures comEricCantona, FrédéricKanouté, AbouDiabyoLilianThuram, va aconseguir que lesautoritatsisraelianeslialliberessin. Recentment Israel ha prohibit viatjar a Sameh Marabah, futbolista de la selecció palestina, a la Copa Asiàtica que s’està disputant a Austràlia. Altres joves futbolistes palestins mai no podran tornar a jugar a futbol, com Jawhar Nasser Jawhar (19 anys) i Adam Abd al-Raouf Halabiya (17 anys), que foren disparats en els peus al gener de 2014, quan tornaven des de l’estadi Faisal al-Husseini d’un entrenament. Adam va ser disparat una vegada en cada peu, Jawhar deu vegades. Després de ser traslladats al hospital, reberen la notícia de que mai més podrien tornar a jugar al futbol. Tampoc ho faran mai Ahmad Muhammad al-Qatar i Uday Caber, futbolistes palestins de Gaza de 19 anys. Foren assassinats per Israel el passat estiu, com també va ser-ho la llegenda del futbol palestí Ahed Zaqout, sepultat sota les bombes israelianes mentre dormía a la seua casa de Gaza.
Les instal·lacions esportives palestines han estat blanc habitual d’atacs militars israelians. Segons la FIFA, «el 70% de les infraestructures esportives de Gaza van quedar destruïdes» durant els 52 dies d’atacs de l’estiu de 2014. El 2012, la seu del Comitè Nacional Paralímpic i l’Estadi Nacional de Gaza van ser destruïts sota artilleria israeliana; i al novembre de 2014 soldats armats van dur a terme una batuda en les oficines centrals de la Federació de Futbol de Palestina prop de Ramallah. Els patis escolars, parcs infantils i llocs d’esbarjo tampoc s’han lliurat d’aquesta violència, com demostra l’impune assassinat a quatre nens de la familia Baker que jugaven a futbol en una platja de Gaza.
Als darrers anys, Alcoi ha tornat a ser un referent en la lluita pels drets humans del poble palestí. Aquest estiu l’Ajuntament d’Alcoi va signar una Declaració Institucional de suport al poble palestí i de condemna a les agressions constants de l’Estat criminal d’Israel. Un dels acords assolits, per totes les forces polítiques, insta a trencar totes les relacions amb Israel fins que no acaten les resolucions de l’ONU.
Si se celebra aquest partit, qui dóna suport triarà posar-se del costat dels assassins, dels opressors, de l’apartheid i de la neteja ètnica. Encara està a temps de posar-se del lloc dels drets humans, de la justícia, de la llibertat i de la pau.
Francesc Anyó, acompanyat de Borja Penalba a l’acordió, interpreten «Cançó de la Rosa de Paper» de Vicent Andrés Estelles. És una de les poesies musicades al seu espectacle «Nit d’Estellés a Valor: de mà en mà» que tingué lloc a la Casa de Cultura de Castalla el passat 31 de gener.
Ella tenia una rosa
una rosa de paper,
d’un paper vell de diari,
d’un diari groc del temps.
I ella tenia una rosa,
una rosa de paper.
Va morir qualsevol dia
i l’enterraren després.
Però al carrer on vivia
però en el poble on visqué,
les mans de la gent passaven
una rosa de paper.
Fins que un dia d’aquells dies
va manar l’Ajuntament
que fos cremada la rosa
perquè allò ja estava bé.
Varen regirar les cases:
la rosa no aparegué.
Va haver-hi interrogatoris;
ningú no en sabia res.
Però com una consigna,
circula secretament
de mà en mà, per tot el poble,
una rosa de paper.
Andreu Valor, acompanyat de Josep Bas, Carles Carbonell, Berta Íñiguez i Borja Penalba a la guitarra, finalitzen el concert a les instal.lacions de Baleària Port a Dénia amb el seu himne «Història d’un amor alternatiu«.
Pantalons bossuts, pírcing al nas, rastes al cap,
al casal fomenta com canviar les coses.
Abandona la ruïna que li aporta el seu sofà,
sap aprofitar el màxim de les hores.
Ella hippy, tendra…no es perd cap concert d’ska.
Només té temps per a pensar que la rescaten!
Ha canviat l’enginyeria per aprendre català,
pregona la llibertat de tot un poble!
Han creuat mirades però mai no s’han atrevit
a canviar alguns versets i unes cassalles.
Ell espera perquè arribe una data especial
i ha pensat que el 9 d’octubre és entranyable.
Sepulcral silenci, respecte d’enamorats.
A ulls externs de radicals els dictaminen,
per obviar algunes normes, per no creure en majestats
perquè continuant igual no poden viure.
I sols volen fugir de la misèria,
D’una hipnòtica condemna capital.
La coherència els ha ensenyat l’alternativa a tanta angoixa
Per no seguir el camí dels afectats!
Per Sant Agustí ell comença a manifestar,
punys en alt perquè creu en un país lliure!
Però no pot evitar alçar la vista per cercar
a eixa criatura que el seu cor ocupe.
Ella no ha dormit tres nits pensant que hui el veurà,
s’ha arreglat més que mai en la seua vida.
I anit va escriure una nota sense aconseguir signar
amb desig perquè sospite qui l’estima!
Muixerangues i càntics per clamar.
I ara al «Terra» perquè la nit és llarga.
Refugiat de la resta ell repassa amb ansietat
una història que siga com la somiada.
Mitjanit, aigua a cànters i ací està,
ben mullada, no troba la vergonya.
Ell l’abriga amb la senyera, ha subornat l’obscuritat
per confessar-li que el seu cor fa temps que és d’ella!
Diumenge 8 de març Cocentaina celebra la Dansà dels nanos, acte previ al dia que toca penjar-los, dimecres 11 de març, just a la meitat de la Quaresma. Els nanos de Cocentaina són uns “perots” de vora un metre, cosits i confeccionats a mà, que es deixen al carrer amb uns cartells de protesta. Els nanos representen, per tant, una persona i un missatge. El costum s’ha conservat a Cocentaina, gràcies al veïnat del Raval, sobretot, les dones, que any rere any mantenen viva la tradició de forma admirable.
Però, per què hi ha nanos? Durant el segle XVIII pren embranzida un nou model festiu, el de les falles: fer ninots per a després cremar-los a mitjan Quaresma. La Quaresma era una època de privacions, imposades per l’església. Els nanos, com el Carnestoltes, era una forma de suavitzar la repressió de la resta de l’any. Durant un breu interval de llibertat es permetien actes censurables en qualsevol altre moment. I quin acte encarna millor la llibertat que el dret a la queixa i a la protesta?
El model festiu i reivindicatiu s’havia estés pertot Europa, encara que els ninots no sempre eren cremats. A Mutxamel, per exemple, el costum es conserva amb el nom de «El vell i la vella»; a Xixona, «els Monots»; a Elx, penjaven uns Nanos pel matí fins últimes hores de la vesprada, «les Velles de la Serra». També a Llíria i Picassent col·locaven uns Ninots de nit, per a preservar l’anonimat dels responsables.
La festa es coneix amb noms i variants diverses, com «la Vella Serra». A Mallorca era costum fer un ninot que evocava una iaia amb set cames, tantes com setmanes dura la Quaresma. Enmig d’un gran ambient festiu, s’alçava un cadafal a la plaça i serraven el ninot entre rialles i riotes.
Fet i fet, les falles combinen dues pràctiques rituals presents arreu d’Europa, que remeten a temps ancestrals: encendre fogueres la vespra d’una festivitat i cremar ninots al·lusius a conductes o actituds dignes de crítica. Durant gran part del segle XIX, encara serà freqüent trobar ninots més o menys artesanals penjats en camins o finestres, per després cremar-los o no. Aquells ninots primitius presentaven una estructura similar: un escenari o cadafal recreava una escena de la vida quotidiana, amb un parell de figures i algun cartell amb versos o explicacions de caràcter humorístic o satíric.
Francesc Jover arreplega la notícia dels “perots” d’Alcoi, en el seu excel·lent llibre sobre El manco Calderon i el seu temps. Parla de la setmana dels Perots: “A Alcoi, curiosament, quan va arribar a meitat quaresma l’any 1883, El Serpis qualificà això de col·locar mogigangas a les finestres de costum ridícul. Consideraven que eren costums de pobles menys cultes i importants, i a més, quedava malament alguns innocents encara s’alegren d’aquestes tradicions impròpies d’una societat culta i civilitzada. Tanmateix, vull entendre que, en el fons, a qui desagradava el costum era al sector representat pel diari. Les postures dels Perots eren irreverents i denunciaven alguna actuació impopular, socialment polèmica, d’un burgés o cacic del moment. Era la crítica al poder la que molestava”. Una festa que no estaria de més recuperar, pel seu caràcter reivindicatiu, en uns temps en què tantes coses tenim per a lluitar.
L’Associació cultural «El Guaret» de Cocentaina està decidida a mantindre viva la flama dels Nanos, com tot allò relacionat amb el nostre patrimoni cultural, que, fins ara, ha sostingut el veïnat, amb la col·laboració de centres educatius, particulars i artistes. Volem expressar el nostre reconeixement i admiració per la faenada que implica, any rere any, fer els nanos. Una faena desinteressada en favor del manteniment de la cultura i la identitat d’un poble.
Amb l’objectiu de popularitzar la festa entre els joves i retre homenatge a les veïnes del raval, autèntics motors de la conservació dels nanos, s’ha organitzat la III Dansà dels nanos. Hi haurà una xarrada sobre la festa, danses populars i un dinar de germanor. A més a més, durant la jornada, el filmarà el documental “La festa dels nanos de Cocentaina”.
Els nanos de Cocentaina són un exemple de la necessitat de conservar la tradició i fer-la evolucionar. Una necessitat que requereix de la implicació de les generacions més joves, per a perpetuar-se al llarg del temps.
Francesc Gisbert Coordinadora pel Valencià Alcoià-Comtat
El concert solidari amb el poble saharahui complia cinc anys el passat dissabte a l’Escarabat d’Or de Castalla. El ballet d’Isabel Bellot, la música a càrrec de la Kolla d’Alterne i Percussió (KAP), i dels grups Badok, Pena Kapital, Malson i Libertad Kondicional posaren les notes a una nit de festa per una bona causa.
Vora les 10 de la nit s’inicià un passacarrers des de la cerveseria OtherTime, amb un recorregut arreu del poble fins a arribar a l’Escarabat d’Or, tot gràcies a la participació de la Kolla d’Alterne i Percussió de Banyeres de Mariola i el ballet d’Isabel Bellot. Acompanyades al ritme d’una enèrgica batucada, les ballarines lluïen la bandera saharahui com a maquillatge.
Kolla d’Alterne i Percussió de Banyeres de Mariola
El concert començà vora les 12h de la nit, just després de celebrar els cinc anys de lluita i suport al Sàhara amb un pastís d’aniversari.Badok, aplegats des d’Alfafara, actuaren els primers: amb les seues cançons escalfaren els motors d’una vetllada musical on el rock, el punk i l’ska foren els estils predominants.
Seguidament, Pena Kapital, joves vinguts des de Banyeres de Mariola, posaren cap per avall l’Escarabat d’Or amb versions contundents de grups com La Polla Records o Obrint Pas.
Malson en un moment de la seua actuació on va sonar algun dels seus nous temes
Malson presentà el nou CD, Vigília, per primera vegada en concert. Amb aquest treball, situen dalt dels escenaris una proposta musical que trenca per complet amb l’homogeneïtat estilística que regna a l’àmbit de la música en valencià actual.
Finalment, Libertad Kondizional van cloure l’acte amb una successió de temes propis i alguna versió del rock més combatiu de l’estat.
La cinquena edició del concert solidari amb el poble saharahui, organitzat pel delegat de l’Associació Dajla, Cecilio Cárceles, ha aconseguit recaptar vora 300€ , els quals aniran destinats íntegrament a l’associació per tal d’aportar recursos bàsics i seguir lluitant per l’autonomia del Sàhara Occidental.
El Ballet d’Isabel Bellot
Kolla d’Alterne i Percussió de Banyeres de Mariola
Malson en un moment de la seua actuació on va sonar algun dels seus nous temes
Utilitzem cookies per optimitzar la teva experiència i analitzar el trànsit. Les pots acceptar, rebutjar o personalitzar la teva elecció en qualsevol moment.
'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
![[Opinió] Per què no s’ha de celebrar el partit Israel – Suècia del 25 de març a Alcoi](https://www.diania.tv/wp-content/uploads/2015/03/Gaza-Material-esportiu-2-768x510.jpg "[Opinió] Per què no s’ha de celebrar el partit Israel – Suècia del 25 de març a Alcoi")
