El ‘Projecte Diània’ planteja la revalorització de l’entorn i la producció d’oli d’oliva autòcton

0

S’enceta el «Projecte Diània», un projecte que naix a Beniarrés i planteja la revalorització dels pobles de la comarca del Comtat davant de l’abandó massiu de la seua població. Mitjançant aquesta iniciativa es produirà una varietat autòctona d’oli d’oliva verge amb moltíssima qualitat i personalitat.

El Projecte Diània naix amb l’objectiu de revertir l’abandó massiu de la població dels municipis del Comtat, dotant d’activitat i vitalitat el paisatge i les zones rurals pròpies, ben vàlides per «llaurar-se un futur digne». Així, es posa en marxa la producció de l’oli «Diània», una varietat local d’oli d’oliva verge extra elaborat a través de l’agricultura ecològica.

Tot i que la producció d’oli esdevé l’eix central del projecte, aquest pretén abastar molts més àmbits com, per exemple, la recuperació i utilització dels terrenys abandonats de la zona, la seua reforestació amb arbres i arbustos autòctons per afavorir la biodiversitat, o la reconstrucció dels marges de pedra seca caiguts a causa del desús. Així doncs, el Projecte Diània barreja ecologisme, cultura, productes de qualitat, biodiversitat i regeneració de la natura per tal d’aconseguir una muntanya viva i ben acurada.

El 'Projecte Diània' planteja la revalorització de l'entorn i la producció d'oli d'oliva ecològic autòcton

Els germans Mario i Gabri inicien un projecte de crowdfunding amb la plataforma Verkami per tal d’aconseguir el finançament necessari i embotellar l’oli amb les mesures sanitàries adequades.

L’objectiu econòmic del micromecenatge està fixat als 6.000 €, a aconseguir en un termini de 40 dies. Les recompenses per als mecenes són ben diverses, i van des dels 5 € fins als 150 €.  Podem trobar llaunes d’oli, dinars i, fins i tot, visites guiades per la comarca.

Podeu participar en el Projecte Diània fent click al següent enllaç!!!

 

Carrícola acull el Mercat de Pasqua i l’exposició ‘Biodivers 2015’ amb una gran afluència de visitants

0

La Plaça de Carrícola acull el Mercat de Pasqua

Carrícola, a la Vall d’Albaida, ha acollit durant quatre dies el Mercat de Pasqua, unes jornades repletes de tallers, artesania, actuacions en directe i productes ecològics i de proximitat. A més, fou possible visitar la II edició de «Biodivers Carrícola», amb noves obres escultòriques.

Els visitants que s’acostaren a Carrícola durant les vacances de pasqua gaudiren d’un bon grapat d’activitats a l’aire lliure, com conta-contes o tallers i demostracions per als més menuts, com per exemple el de mandales fetes amb vímet, a càrrec de l’artista de Bèlgida Maria Soler,  o el de globoflèxia, impartit per José Garcia, vingut des d’Albaida. També pogueren comprar productes ecològics, com fruites, verdures i llegums, a les paradetes del mercat, a banda de degustar «mojitos» i d’altres begudes d’elaboració casolana.

Taller de mandales de vímet a càrrec de Maria Soler

La II edició de «Biodivers Carrícola», inaugurada fa aproximadament una setmana, fou també un dels focus d’interés turístic més ressenyables durant la visita al municipi. 38 artistes han ubicat noves escultures i pintures al voltant dels 3 possibles itineraris a realitzar: en primer lloc, podem trobar composicions a la ruta per la serra, per tal de pujar al Castell de Carrícola; en segon, visitant els «camins de l’aigua» que voregen el bell paratge de les arcades i, finalment, les instal·lades al circuit urbà. L’afluència de visitants fou tot un èxit, ja que moltes famílies i colles d’amics d’arreu de les comarques decidiren gaudir d’un entorn rural ben encantador a l’ombria del Benicadell durant els dies de festa.

El Castell de Carrícola rep una gran afluència de visitants durant la jornada de diumenge

Cal destacar que les noves obres estan confeccionades exclusivament amb materials naturals i, per descomptat, es troben arrelades a la cultura, els costums i la geografia del País Valencià. De camí al castell, per exemple, trobarem pintures amb representacions de les veus més característiques del territori, com la de l’alcoià Ovidi Montllor o l’emblemàtic cantautor Raimon. També descobrirem escultures relacionades amb les nostres plantes, com figueres geomètriques i quadres explicatius al voltant de la jardineria autòctona.

Pintura on es reflecteis el rostre d'Ovidi Montllor, de camí al castell de Carrícola

El mercat, a les vesprades, va comptar amb les actuacions musicals de diversos artistes, com Ruben i Marc, que interpretaren Pop-Rock en directe, el cantautor Xus Garcia, o l’animador-músic- «figura mundial» Toni de l’Hostal. Aquest últim amenitzà la jornada de diumenge amb temes com «La Paella», una versió en un anglés característic del «Tio Pep»  o la interpretació en clau de ranxera de «La manta al cuello».

Toni de l'Hostal omple de gom a gom la plaça de CarrícolaEn breus podreu gaudir d’un vídeo- resum amb la ruta escultòrica i les activitats del Mercat de Pasqua!!

 

 

 

Agrupació Musical Santa Cecília – El Passeig (Lusa Monllor)

“El Passeig“, marxa de processó de Lusa Monllor interpretada per l’Agrupació Musical Santa Cecília de Castalla al concert del Mig Any Fester, el 7 de març de 2014.

Obra dedicada a les dones festeres de Castalla, especialment a les que treballen per la festa: Sonsoles i Mari, presidentes de l’Agrupació de Comparses,  Neus i Dolores que han sigut alcaldesses de festes,  i Pepi, Marisol i Mila, presidentes d’algunes comparses del poble.

Agrupació Musical Santa Cecília – El Passeig (Lusa Monllor)

La colla d’Algemesí – Suite Serrat-Machado (Antoni de la Asunción Andrés)

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

La Colla d’Algemesí interpreta aquesta «Suite Serrat-Machado» amb les populars poesies «La Saeta»  i «Cantares» d’Antonio Machado, musicades pel cantautor català Joan Manuel Serrat, i arranjades per Antoni de la Asunción Andrés.  Fou el passat 28 de març al XIV Aplec de Dolçainers i Tabaleters organitzat per El Sogall de Castalla.

La colla d'Algemesí - Suite Serrat-Machado (Antoni de la Asunción Andrés)

Serrat i Al Tall posen les notes al XIV Aplec de Dolçainers i Tabaleters d’El Sogall de Castalla

0

La Colla d'Algemesí durant la seua actuació

La Colla de dolçaines i tabals El Sogall de Castalla, junt amb la Colla d’Algemesí, protagonitzaren el XIV Aplec de Dolçainers i Tabaleters celebrat a la capital de la Foia, una cita que reflecteix la qualitat i la gran varietat de composicions fetes per als instruments més tradicionals de la cultura popular valenciana.

El recital començà amb un petit homenatge i silenci dedicat als músics castelluts Vicent Pérez Estruch i Paco Gill Rico, així com als seus familiars assistents al concert.

La Colla d’Algemesí, sota la direcció del conegut compositor Antoni de la Asunción Andrés, foren els encarregats d’encetar el concert amb 4 peces molt dinàmiques. La Colla, nascuda l’any 2000, dóna vida a composicions que van des dels ritmes folklòrics més tradicionals, com els pasdobles o les marxes festeres, fins a arribar a les tendències més innovadores i els arranjaments més originals.

Dolçainers de la Colla d'Algemesí durant el XIV Aplec de Dolçainers i Tabaleters de Castalla

Començaren amb «Jesu dolçainer», un pasdoble dedicat a José Antonio Sahuquillo pels seus anys de dedicació i estima a la dolçaina. Seguidament, tocaren «Arrapacalders», un arranjament d’Antoni de la Asunción Andrés per a ser interpretat per una gran colla de dolçaines i percussió. Aquesta obra barrejava diversos temes i estils, pertanyents al repertori del músic Joan Blasco. Continuaren amb «Suite Serrat-Machado», un arranjament de cançons molt conegudes del cantautor Joan Manuel Serrat, com La Saeta i Cantares, amb lletra del poeta Antonio Machado.

La Colla d’Algemesí va cloure la primera part de l’espectacle amb «Dibuixos», un popurri de sintonies de sèries de dibuixos animats de la televisió, com Don Quixot i Sancho Panza, Heidi, l’Abella Maia, o els personatges de la Warner Bros. Aquesta composició, de nou d’Antonio de la Asunción Andrés, forma part de l’espectacle «Dolç TV».

Membre de la percussió de la Colla el Sogall de Castalla

La colla amfitriona, El Sogall, donà pas a la segona part de l’Aplec. Aquesta petita família de dolçainers i tabaleters treballa des dels anys 90 per tal de mantenir viu el so del nostre folklore més característic i identitari.

Sota la direcció de Jordi Sempere Azorín, la Colla interpretà «Dolça memòria», un pasdoble del murer José Rafael Pascual Vilaplana, en memòria de Chelo Pellicer. A continuació sonà «Borumballa», una marxa cristiana del compositor Adam Bernabeu Garcia dedicada als seus fillols Gorka i Roser.

El Sogall fa sonar "Al Tall per sempre" per finalitzar el concert

Finalment, El Sogall finalitzà la seua actuació amb la rapsòdia «Al Tall per sempre», una obra on conflueixen temes del genuí grup de música en valencià Al Tall. Saül Gómez i Soler barreja de forma molt adient cançons tan populars de la formació, com ho són «Lladres», «La cançó de la llum», «El tio canya», «A Miquel Grau», «No en volem cap» o «El cant dels Maulets».

 

Daniel Climent: «Botànica Festiva»

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«Botànica Festiva» és una xerrada de Daniel Climent que gira entorn a la relació entre les nostres plantes i les festivitats valencianes. Per què els rams per Diumenge de Rams? Per què mengem un ou en pasqua? Que passa amb la falaguera la nit de Sant Joan? Quina relació hi ha entre els noms dels mesos i les flors? Aquestes preguntes i moltes curiositats més, de la mà de Daniel Climent a Benilloba, el passat 22 de març de 2015.

Daniel Climent presenta: Botànica Festiva

El Sogall – Dolça Memòria (José Rafael Pascual Vilaplana)

«Dolça Memòria«, pasdoble de José Rafael Pascual Vilaplana en memòria de Chelo Pellicer, interpretat per la colla El Sogall al XIV Aplec de Dolçainers i Tabaleters de Castalla, el passat dissabte 28 de març.

Informació per al «I Certamen Gran Colla de Dolçainers i Percussió Ciutat de Castalla» , amb un primer premi de 900€.

El Sogall - Dolça Memòria (José Rafael Pascual Vilaplana)

Just Sellés enalteix el visir Al-Azraq durant la presentació de la seua segona novel·la a Castalla

0

Just Sellés Al Azraq La Muntanya Castalla

Just I.Sellés va presentar la seua segona novel·la, “Al-Azraq, El Blau”, el passat divendres a la capital de la Foia de Castalla, a l’Auditori municipal de la localitat. L’acte fou organitzat pel Centre Cultural Castellut.

L’acte començà amb l’actuació del cantautor valencià Vicent Savall, vingut des de La Safor. Savall ens delectà amb la interpretació de tres temes del seu repertori, un dedicat a l’etnobotànic Joan Pellicer, d’altre a la figura del visir Al-Azraq i, per últim, al poeta Vicent Andrés Estellés, amb motiu del 22 aniversari de la seua mort.

Vicent Savall durant la seua actuació
Vicent Savall durant la seua actuació

Just I. Sellés, mitjançant les presentacions, pretén fer rellevant el visir Al-Azraq, una personalitat quasi desconeguda a la seua pròpia terra i lloc d’origen. El beniarresí, sempre cenyit a la història, va esclarir i desmentir alguns mites al voltant d’aquesta important figura contextualitzada a mitjan segle XIII. “El blau” no tenia els ulls blaus, ni tampoc era nascut de mare cristiana i, si així ho era, possiblement són fets que mai no es podran contrastar amb documentació històrica.

Just, per tal de conéixer a fons la personalitat de l’insigne Visir, es va integrar per complet durant 5 anys a l’entorn d’Al-Azraq, un món format per paratges bells i encisadors. Per apropar-se a la seua identitat, l’autor va viure durant algunes setmanes als diferents castells on ho va fer el visir de La Muntanya molts segles enrere, per posar-se en la seua pell. Com a testimoni de l’aventura, i de l’encant de La Muntanya valenciana, va recollir en un audiovisual imatges realment espectaculars, relat de vivències inoblidables.

Sellés proposà al públic un exercici d’empatia, basat a l’intercanvi de papers
Sellés proposà al públic un exercici d’empatia, basat a l’intercanvi de papers

Sellés proposà al públic un exercici d’empatia, basat a l’intercanvi de papers: els assistents, per uns instants, s’haurien de situar en la pell de la població musulmana-valenciana del segle XIII. La història, tal com la coneixem, va fer un gir abismal: Jaume I “El Conqueridor”, ara ocupava el paper del “Tirà”, del gos que es dedicava a expulsar els habitants de les seues llars.

Finalment, l’autor de la novel·la signà alguns exemplars al nombrós públic assistent.

Ensemble de Dolçaina i Percussió Ciutat de València – Medievalitats (Pau de Luis Alba)

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«Medievalitats«, obra de Pau de Luis Alba guanyadora del primer premi a la Innovació al «III Concurs de Composió per a dolçaina i percussió ciutat d’Algemesí 2001», interpretada per l’Ensemble de Dolçaina i Percussió de la ciutat de València. Fou el passat 7 de març al XI Festival de Colles organitzat per la Colla Mal Passet de Cocentaina.

Ensemble de dolçaina i percussió ciutat de València - Medievalitats (Pau de Luis Alba)

Andreu Valor amb Borja Penalba – Que tinguem sort (en viu a Dénia)

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

«Que tinguem sort«,  un dels himnes de Lluís Llach, interpretat per  Andreu Valor, Josep Bas, Carles Carbonell, Berta Íñiguez i Borja Penalba  a les instal·lacions Baleària Port de Dénia el passat 21 de febrer.

 

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l’harmonia del seu cant.

Que tinguis sort
i que trobis el que t’ha mancat
en mi.

Si em dius «et vull»,
que el sol faci el dia molt més llarg,
i així, robar
temps al temps d’un rellotge aturat.

Que tinguem sort,
que trobem tot el que ens va mancar
ahir.

I així pren tot el fruit que et pugui donar
el camí que, a poc a poc, escrius per a demà.
Què demà mancarà el fruit de cada pas;
per això, malgrat la boira, cal caminar.

Si véns amb mi,
no demanis un camí planer,
ni estels d’argent,
ni un demà ple de promeses, sols
un poc de sort,
i que la vida ens doni un camí
ben llarg.

Andreu Valor amb Borja Penalba - Que tinguem sort (en viu a Dénia)

Daniel Climent: De Sant Antoni i el Dimoni als Beatles i l’LSD

This content is blocked

This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.

Loading it allows YouTube on this site.

Que tindran en comú Sant Antoni, el dimoni, el sègol, The Beatles,la dietilamida de l’àcid lisèrgic (coneguda com a LSD)  i Lucy, la mare ancestral de la humanitat, amb 3,5 milions d’anys? Daniel Climent ens ho explica pels carrers de Benilloba dins la jornada  «Botànica Festiva«, el passat diumenge 22 de març de 2015.

Daniel Climent Sant Antoni Dimoni The Beatles LSD Lucy

Daniel Climent enllaça natura i cultura a la jornada ‘Botànica Festiva’ de Benilloba

0

Daniel Climent Etnobotanica Benilloba 2

El passat diumenge, l’alacantí Daniel Climent, expert en Ciències de la Natura, oferí una jornada etnobotànica a Benilloba, on s’exposaren els vincles latents que hi ha entre les plantes autòctones, la cultura i les festivitats més tradicionals al territori.

Climent, acompanyat per un nombrós grup de veïnes i veïns de Benilloba, emprengué una ruta pels carrers del poble, i aportà els seus coneixements al voltant de la iconografia i els atributs dels Sants que apareixen als taulells i les escultures religioses. Les explicacions resultaren molt plurals i diverses, ja que durant la jornada s’analitzà el significat d’atributs tan dissemblants com ho són, per exemple, els animals i el foc que s’adjudiquen a Sant Antoni Abat o «del porquet», fins al sentit de les fogueres que se celebren per Sant Josep o Sant Joan arreu de les nostres comarques, tot i que també a molts altres països, passant inclús pel descobriment de la substància de l’LSD.

Daniel Climent enllaça natura i cultura a la jornada ‘Botànica Festiva’ de Benilloba
Daniel Climent explica la iconografia d’un taulell a Benilloba

Seguidament, els assistents es reuniren a l’església per gaudir amb la «Botànica Festiva», una xarrada-presentació on Daniel Climent exposà la correlació entre relats mitològics, les festes populars que commemorem any rere any, i les diferents espècies vegetals que les caracteritzen, bé siguen plantes, flors o fruits.

Daniel Climent enllaça natura i cultura a la jornada ‘Botànica Festiva’ de Benilloba
Nombrós públic durant la xarrada «Botànica Festiva» a l’església de Benilloba

Així doncs, existeix l’enllaç entre la Murta i les palmes amb la Setmana Santa, les roses per Sant Jordi el 23 d’abril, les macetes d’alfàbegues (plantades, cultivades i portades exclusivament per dones) amb motiu de l’Assumpció d’agost, els codonys amb «l’estiuet de Sant Miquel» a setembre, les flors lluminoses, com els crisantems, i les castanyes per Tots Sants,  i l’espart i l’espígol per confeccionar les aixames o els fatxos i, així, commemorar el solstici d’hivern al desembre.