Diània rep més de 600.000 euros en ajudes europees LEADER a projectes per al desenvolupament rural

0

El Grup d’Acció Local Rural Muntanya d’Alacant aconsegueix subvencions per a 17 projectes a les comarques de l’Alcoià i El Comtat, La Marina Alta i La Marina Baixa i l’Alt Vinalopó, amb una inversió total que frega el milió d’euros.

El passat 4 de gener es va publicar al DOGV la resolució de concessió d’ajudes europees LEADER que ha suposat el millor resultat del Grup d’Acció Local Rural Muntanya d’Alacant  fins a la data, amb 17 projectes aprovats en el seu territori d’actuació. La quantia total de subvenció sobrepassa els 612.268 € i implica una inversió total que frega el milió d’euros.

La dotació té com a objectiu finançar a PIMES i autònoms en la creació o millora d’empreses no agrícoles i d’empreses agroalimentàries, així com de proporcionar ajudes a associacions sense ànim de lucre i ajuntaments per realitzar serveis bàsics i de renovació de poblacions. En aquest darrer apartat s’inclouen la implementació d’infraestructures energètiques, l’arribada de la banda ampla als pobles, serveis públics, infraestructures recreatives i de turisme, patrimoni natural i cultural, i transformació d’edificis.

Els 17 projectes que han aconseguit les ajudes europees van ser aprovats per la Direcció General de Desenvolupament Rural de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecológica. Una quinzena d’aquests projectes corresponen a iniciatives de caràcter no productiu presentades per entitats públiques (8 ajuntaments), així com d’altra feta per una entitat sense ànim de lucre. Un darrer projecte, en canvi, correspon a la millora d’una empresa agroalimentària.

Subvenció Vall de Gallinera

Des del GAL RMA destaquen especialment l’aposta decidida de l‘Ajuntament de la Vall de Gallinera, amb un total de 8 expedients aprovats i una subvenció total concebuda que supera els 283.000 €, amb projectes tan diversos com la Millora i Adequació dels Camins Històrics de Pedra Seca o l’habilitació dels antics habitatges dels mestres per a espais compartits de Coviling.

Més projectes i emprenedors rurals

Malgrat la incidència de la pandèmia i les restriccions derivades de l’Estat d’Alarma, en aquesta tercera convocatòria d’ajudes europees del Fons LEADER s’han batut tots els registres amb 17 projectes que superen els 600.000 euros en ajudes. La ràpida adaptació a la nova realitat digital va permetre al GAL RMA fer sessions on-line que arribaren a tots els agents del medi rural oferint-los un servei d’atenció i assessorament individual. Es va aconseguir maximitzar la difusió de la convocatòria i el nombre de projectes presentats. De fet, fructificaren les sinergies dels projectes transversals realitzats al 2019 i 2020 (Constitució de l’Associació Olis de Diània, Pedra en Sec i Candidatura SIPAM,…), així com les sinergies generades amb entitats com FADIT i els projectes ELE «Ecosistemes Locals d’Emprenedoria» i CEA «Coneix l’Essència d’Alacant”.

En la primera convocatòria de 2018 van ser 10 els expedients aprovats amb una subvenció de 278.689 euros, mentre que en la segona ronda del 2019 es van aconseguir fins a 325.227 euros en ajudes per a 11 projectes. En la convocatòria de 2020, en canvi, s’han aprovat 17 per una quantia de 612.268 euros. El GAL RMA ha compromès, fins a dia d’avui, un total de 38 sol·licituds i una subvenció acumulada de 1.216.184 euros per a projectes de desenvolupament rural al territori de la Muntanya d’Alacant, en concret a les comarques de l’Alcoià, l’Alt Vinalopó, el Comtat, la Marina Alta i la Marina Baixa.

La publicació de la IV Convocatòria del programa LEADER (2021) està prevista per a principis d’aquest any. En aquest sentit, des del Grup d’Acció Local Rural Muntanya d’Alacant es vol animar a tots els agents rurals a que presenten el seu projecte i a que participen activament en el desenvolupament de les iniciatives locals.

Amàlia Garrigós recupera una entrevista a La Gossa Sorda de l’any 2006

0

La periodista ha penjat al seu canal d’Ivoox una entrevista a Ràdio Nou on el grup presentava «Garrotades».

Seguida de l’espectacular introducció de Salvador BoluferLa Gossa Sorda presentava el seu segon disc, «Garrotades», en El Musicari de Ràdio Nou. El programa, conduït per la periodista Amàlia Garrigós, s’emeté en directe el matí del dissabte 6 de maig de 2006. El grup interpreta en acústic «Borinot«, del mateix àlbum , i «Ràdio Bemba«, del primer disc «Vigila» de 2003.

la gossa sorda
La Gossa Sorda en Altea, 2007 – Foto diania.tv

Un document sonor ben interessant, on es pot escoltar a una Gossa Sorda molt jove, amb moltes il·lusions per davant, i un país que ressorgia de les cendres. Una escena musical valenciana que estava en plena ebullició de bandes de tots els estils. El grup es popularitzà ben prompte, gràcies al boca a boca i a les primeres descàrregues de la Internet. Qui no havia escoltat «Senyor Pirotècnic» o «Batiste Ceba»?  A la primera edició del Festivern, on tocaren juntament amb Obrint Pas, Pirat’s Sound Sistema i Brams, ja crearen un exèrcit de fans que mai més es perdrien cap concert d’ells.

El mateix dia de l’entrevista era la manifestació d’ACPV pel 25 d’Abril, amb el lema «Som d’un país, som del món». Tocaren Banda Bassoti, Lax’n’Busto, Betagarri, La Gossa Sorda i uns joves Orxata Sound Sistema, guanyadors eixe any del Tirant de Rock de la Marina. Durant la manifestació, participaren membres de La Gossa Sorda i Obrint Pas amb el «Sarau Mediterrani».

la gossa sorda garrotades

Un País Valencià ben diferent de l’actual. La «rajola» i l’especulació urbanística marcaven les lletres dels grups i la vida dels valencians. Un Pla Eòlic que volia destruir les serres de la nostra Diània i una societat segrestada per les polítiques i la corrupció del Partit Popular. La censura als grups que cantaven en valencià era habitual, i escoltar a La Gossa Sorda a Ràdio Nou era un fet excepcional.

Uns anys després, la crisi econòmica sacsejà el territori, però això ja és una altra història.

 

Un perfil fals de La Gossa Sorda encén les xarxes

Tornarà el grup a fer-nos ballar el Ball de Rojos en algun moment? 2021 serà l’any del retorn que tots anhelem?  Fa uns dies, un perfil fals de La Gossa Sorda encenia les xarxes socials amb missatges ben misteriosos.  Gent d’arreu del planeta – comentaris de Mèxic i altres països- reclamaren un retorn de la banda. Nosaltres també caiguérem al parany i somiarem amb un retorn dels de Pego. La crisi social i de valors que ens ha tocat viure necessita les pinzellades del rock indecorós de Josep Nadal i els seus . Cal jugar-se la cara de  nou en defensa del territori. Ens cal La Gossa Sorda. Torneu i que continue la partida!

Si no us funciona el reproductor, podeu escoltar l’entrevista del disc «Garrotades» al següent enllaç.

Foto de Portada: concert de La Gossa Sorda i Sva-ters l’any 2006, al concert del 9 d’Ocubre a València.

ZOO estrenarà ‘Avant’ el pròxim 7 de gener

El grup de Gandia avançarà una cançó del seu pròxim disc amb l’estrena d’un nou videoclip.

ZOO estrenarà el pròxim 7 de gener a les 21 hores ‘Avant’, una de les cançons que formarà part del seu esperat nou disc. L’estrena es podrà seguir a Youtube i la cançó estarà disponible a Spotify i altres xarxes socials.

Les xarxes bullen esperant el nou àlbum del grup.  La vacuna que ens feia falta, arriba en forma de nova música en valencià.

La Cadena Ser adapta per a ràdio ‘Viatge de Nadal’ d’Enric Valor

El conte ha estat adaptat pel dramaturg Rodolf Sirera i narra la història d’un jove de la Vila Joiosa que puja a Alcoi per a vendre xocolata.

Cadena Ser València presentà el passat 24 de desembre l’adaptació per a ràdio-teatre de l’obra d’Enric Valor, «Viatge de Nadal». L’ambiciosa adaptació ha reunit diverses companyies del panorama de les arts escèniques valencianes. Adaptada per Rodolf Sirera, produïda per Daniel Tormo i dirigida per Anna Marí, compta amb la narració de Pilar Almería i, a més a més, amb les veus de Nelo Gómez i Berna Llobell.

Aquest relat curt, ambientat a primeries de 1900, conta la història d’un jove venedor de dolços de la Vila Joiosa que, la Nit de Cap d’Any, puja a Alcoi amb el seu carro per a vendre xocolata. Però no arribarà al seu destí, ja que una forta nevada el sorprén al port de la serra d’Aitana. Enric Valor ens deixa bocabadats amb la seua èpica descripció de la tempesta de neu i el combat del jove vilero per escapar de la mort.

Podeu escoltar-la a continuació:

L’Home dels Nassos torna a Ontinyent el 31 de desembre

0

Recorrerà els carrers del poble amb una enorme mascareta per a tapar tants nassos com té l ‘any.

Enguany, l’Home dels Nassos torna a Ontinyent el 31 de desembre. Arribarà amb el tren o l’autobús del matí i correrà pels carrers del poble fins que torne a fosquejar.

L’Home de les Orelles a Cocentaina, i «dels Nassos» a Ontinyent o Gandia, és un ésser d’aparença estrambòtica. Aquells que l’han vist, asseguren que té tantes orelles o nassos com dies té l’any.

Aquest 2020 no hi haurà festa de benvinguda per la Covid-19. Malgrat tot, cadascú podrà eixir amb la seua família o els seus amics i amigues a buscar-lo pels carrers del poble. Podeu preguntar a la gent gran, la que passeja o la que està a les botigues, per si l’han vist passar.  Ell també portarà mascareta o coixinera, i sent tant nassut, serà ben fàcil identificar-lo.

La Coordinadora de la Vall d’Albaida per la Defensa i Ús del Valencià estrenarà demà un audiovisual sobre l’Home dels Nassos, per tal d’ajudar-vos en la seua recerca. Estigueu atentes!

Agullent homenatja Valor amb la ruta ‘Les passes d’Enric Valor per Agullent’

0

La ruta és un passeig pels llocs més visitats per l’autor a Agullent.

L’Ajuntament d’Agullent ha volgut donar testimoni de l’estret vincle de l’escriptor Enric Valor i Vives i la seua família amb Agullent. Per aixó, s’ha creat la ruta «Les passes d’Enric Valor per Agullent» que connecta el nucli urbà amb la Font Maciana.

La ruta s’inicia al carrer Regidor R. Albert, on hui encara està instal·lat el centre de salut local i la casa del metge, i on el literat va viure i escriure a Agullent. Allí s’ha instal·lat una figura del rondallista i un plafó que indica d’on parteix l’itinerari i comenta detalls de la vida d’Enric Valor en Agullent.

El conegut escriptor va viure a Agullent dotze anys, de manera intermitent, ja que era sogre del metge del poble, en Lluís Gea.Durant eixe temps, va anar enllestint les magnífiques obres del Cicle de Cassana, i va gaudir del poble, del seu veïnat i de passeigs per diferents indrets de la Serra d’Agullent.

Agullent homenatja Valor amb la ruta 'Les passes d’Enric Valor per Agullent'

Des de la casa del metge parteix la ruta «Les passes d’Enric Valor per Agullent» que aplega fins la Font Maciana, un dels paratges de la Serra d’Agullent que formava part de les habituals passejades del conegut autor de rondalles. Allí també s’hi ha col·locat una figura, en aquest cas d’un Enric Valor assegut i amb un llibre a les mans, i un segon rètol explicatiu del pas de Valor per la localitat d’Agullent. De de la regidoria de Turisme, s’ha volgut agrair al catedràtic Emili Casanova, i a través d’ell als familiars d’Enric Valor, la cessió d’algunes de les fotografies de Valor que formen del material divulgatiu de la ruta i que donen fe de les llargues estades que passà a Agullent.

«Com a poble teníem un deute amb Enric Valor i la seua família, i calia fer visible l’estima que ens dispensà. Per això hem plantejat aquest projecte, que vol visibilitzar la presència d’Enric Valor en el nostre poble i l’orgull que ens fa sentir aquest vincle«, comenta Marisol Fernández, regidoria de Turisme.

Festivern 20-21: arriben els primers festiverners a la zona d’acampada

0

Les primeres actuacions han estat un éxit i l’herbero ja comença a escassejar.

El Festivern 20-21 crema. Els primers campistes han aplegat hui, 28 de desembre,  amb moltes ganes de festa.  Els més matiners ja han pogut gaudir d’algunes de les millors actuacions del festival.

Com és habitual, els Pomelo Televisió s’encarregaran d’immortalitzar aquesta edició, marcada significativament per la pandèmia de la Covid-19.

Les Festes d’Hivern d’Ibi, cancel·lades per la Covid-19

0

Pràcticament la totalitat d’actes, incloent danses, enfarinats i tapats, queden anul·lades per la pandèmia.

«No es podrà caminar pel sol, ni per l’ombra, ni pel carrer….»

I enguany així és. Com un pronòstic fatal, les tradicionals Festes d’Hivern d’Ibi, declarades Bé d’Interés Turístic Autonòmic en 2009, han estat suspeses  a causa del coronavirus. En 2020 no es podrà caminar pel sol, ni per l’ombra, ni pel carrer… ni n’hi haurà multes per a qui ho faça.

El Grup de Danses d’Ibi, els organitzadors de les Festes d’Hivern, celebraven aquest 2020 el seu 75 aniversari.  Unes noces de platí que no s’han pogut portar a terme degut a la pandèmia. Per a no passar un any en blanc, el grup ha decidit fer un reportatge en vídeo per repassar la seua història durant aquestos 75 anys, i que començà a enregistrar-se fa uns dies.

Les Festes d’Hivern d’Ibi comencen cada any pel  mes de desembre amb el Pregó i la presentació del llibre Enfarina’t. Seguidament se celebra Santa Llúcia amb carreres a l’ermita que porta el seu nom, on es llancen dolços i llepolies. Aquest dia es fa la proclamació dels Reis de les Danses (Casats i Fadrins). Del 27 al 30 de desembre tenen lloc els dies més característics d’aquesta festa. El dia 27 a la nit, els Amantats fan els seus bàndols, amb l’actualitat de l’any en clau satírica i a l’endemà els Enfarinats prenen el poder del poble. Tot seguit, té lloc la cruenta batalla amb l’Oposició, possiblement l’acte més popular arreu del món. No poden faltar les danses al carrer, amb els tapats, i el preciós Ball del Virrei.  Unes festes úniques, internacionals i d’obligada visita per a tots els qui estimen la cultura de les nostres comarques.

 

 

 

 

 

Botifarra enceta ‘Arrels’ la primera gira programada en 40 anys

0

El cantaor de Xàtiva aposta ben fort per la cultura amb concerts per a 2021 per tot el territori.

«La Cultura Cura«. Amb aquestes paraules ha anunciat Pep Gimeno «Botifarra» la primera gira programada després de més de 40 anys dedicats a la música. Una gira on estarà acompanyat pel guitarrista Miquel Pérez i on ens mostrarà el seu costat més íntim. Gaudirem del seu repertori musical habitual i també escoltarem cançons inèdites que Botifarra començà a  «rescatar» gravant-les amb cintes de cassette als anys 80

‘Arrels’ també és un fort reconeixement a tots els qui fan possible la cultura al nostre país: tècnics, mànagers, producció, gestors culturals, comunicació i un llarg etcètera. Un espectacle és possible gràcies a la tasca de tot aquest equip de persones.

La gira començà el passat 12 de desembre a Teulada, i continuarà fins a juny de 2021, amb un primer concert el pròxim 17 de gener a Sueca.  En breus podreu veure l’agenda completa al seu lloc web oficial. Mentrestant, Botifarra ha fet públic aquest mapa amb els pròxims concerts:

Botifarra enceta 'Arrels' la primera gira programada en 40 anys

 

La Vall de Gallinera normalitza lingüísticament el seu topònim oficial

0

El municipi, format pels pobles de Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carroja, Alpatró, Llombai i Benissili, oficialitza el seu topònim.

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua aprovà el passat 27 de novembre l’informe de la Selecció d’Onomàstica, sol·licitat per l’Ajuntament de la Vall de Gallinera, sobre el canvi del topònim oficial del municipi.

A partir d’aquest moment queda aprovat el nom oficial del municipi amb l’article «la», passant a denominar-se oficialment «la Vall de Gallinera«. Respectant el manteniment de l’article inicial davant del nom de nuclis o entitats de població que tradicionalment l’hagen conservat, i on aquest article s’escriu en minúscula.

Des del Consistori Municipal es considera que aquestes particulars accions dignifiquen la nostra llengua i territori, a més d’aconseguir la denominació correcta i adequada des del punt de vista històric i lingüístic.

La Vall de Gallinera és una de les valls més característiques de Diània. Situada a l’interior de La Marina Alta, compta amb uns 500 habitants. Entre les festivitats que s’hi celebren, podem trobar La Festa de la Cirera, La Festa de l’Oli i les Festes de Moros i Cristians de Benialí. Podem visitar llocs tan mágics com La Foradà o el Castell de Benissili , el castell del visir Al-Azraq (pots veure aquesta entrevista a Just Sellés).  Diània Televisió ens trobem actualment gravant un reportatge sobre la Vall de Gallinera, posposat per la Covid-19.

El Diluvi remata l’any amb ‘Culminació’

El grup manté viva la figura de l’Ovidi per finalitzar un any nefast socialment i cultural.

El Diluvi estrena hui ‘Culminació‘, cançó que apareix al disc «4-02-42» d’Ovidi Montllor. La banda ha volgut reivindicar la figura de l’artista alcoià, que enguany fa 25 anys que marxà per vacances.

Aquesta és la «culminació» a un any on la cultura ha patit moltíssim. La lletra expressa de certa manera aquesta situació inusual que vivim, on molts artistes han vist perillar la seua continuïtat.

La cançó ha estat produïda i enregistrada per David Rosell i el vídeoclip dirigit per Pau Berga, de lesAmants.

Em preocupa el meu cul,
senyores i senyors,
i us en demane excuses,
però m’és molt penós.

Em preocupa el meu cul.
D’un temps ençà és negat.
Se m’ha tornat gandul,
se’n diu alliberat.

Demana un vàter nou,
ha dit adéu als pets,
se’m riu dels calçotets.
Es plau en reunions
en les que parlen culs
tibats i plens d’orgull.

Em preocupa el meu cul!

Certs papers no els admet
i més si són de lletres,
I somnia en secret
honors i grans festetes.

Em preocupa el meu cul.
Em vol treure la feina,
la meua vida escull,
em trau de la mà l’eina.

Em fa seure d’esquena
i encara us diré més:
dormir a l’inrevés
Arreu em fa l’esmena
fent-me fa ajupir el cap:
que jo soc un cagat.

Em preocupa el meu cul!
Em preocupa el meu cul!
Em preocupa el meu cul!

Em tuteja i se’m riu
quan em parla del cap,
I al meu cervell li diu:
De defecar, en saps!

I és que el meu cul,
a còpia de matar la cultura,
s’ha cregut ser la pròpia,
–i sense cap mesura– diu que ell és el cultura.

Em preocupa el meu cul!
Em preocupa el meu cul!
Em preocupa el meu cul!

En els moments precisos,
concrets, que no puc dir,
em fa cantar concisos
passatges, sense respir.

De cançons i poemes
que més val no esmentar,
mentre va filant trenes
que després van a mar.

I com que la tragèdia
demostra que cultura
amb prou feines és cul;
I com que la cultura,
amb prou feines és cul,
em preocupa el meu cul.

Em preocupa el meu cul!
Em preocupa el meu cul!
Em preocupa el meu cul!

Em preocupa el meu cul,
senyores i senyors,
i us en demane excuses,
però m’és molt penós.

Cactus reivindiquen l’autoestima amb ‘Fuego’

El grup de l’Alcoià i El Comtat canten a l’auto superació en la quarta entrega de «Shots».

Cactus continuen delectant-nos amb els seus «Shots», una sèrie de cançons que començaren amb el confinament i que els ha mantingut actius des d’aleshores.

La cançó parla sobre l’acceptació i l’autoestima. Un cant a l’alliberament personal que convida a cremar tot allò tòxic. En resum «tenir la valentia de cremar el passat i renéixer de les cendres per construir-nos com a millors persones«.

El grup acaba de guanyar el premi Carles Santos al «Millor álbum de música urbana» pel seu darrer àlbum, «Roma«.

A veces me mantengo
Y otras no me tengo
Alzo mi alma al vuelo
Intento comprenderlo

La mente traicionera
Si veo tu recuerdo
Quiero salir ahí fuera
Cantarlo, prenderle fuego.

Olvidando el mal que hice
Reinventándome y creciendo
Inconsciente tu te fuiste
Piso fuerte y cojo aliento

Tengo más que claro lo que quiero
A pesar de ir en contra de los vientos
Resurgir de mis cenizas no fue fácil,
Volando como fénix, puro fuego, nunca frágil.

Mi mente me reprime,
No acabo lo que empiezo
Viendo como me exprime
Sin permitirme un tropiezo

Fuego, fuego, fuego y corashe.
Estilo Nathy, sabes que tengo la clase.
Fuego, fuego, fuego y corashe.
Puedes quedarte lo que me quitaste.
Fuego, fuego, fuego y corashe.
Estilo Nathy, sabes que tengo la clase.
Fuego, fuego, fuego y corashe.
Prendo fuego a todo lo que te dejaste.

A veces simplemente me sostengo,
Otras ya no,
Dejo caerme de este cable fino y tenso.

A veces para despegar
no hay otra que desesperar,
caer y desplegar las alas,
volar como el viento.

A veces me levanto y cojo aliento,
me escucho un momento,
atento, a lo que siento dentro.

Ya ni me conozco ni me entiendo…
Ya ni me conozco, ni siquiera lo pretendo.

Fuego, fuego, fuego y corashe!
Pon la pistola en mi mano que la dispare.
No te compares con nadie mantente fuerte.
El hombre al frente del arma vive por siempre.