El grup valencià presenta el segon avançament del seu esperat disc per a 2026. Una peça que fusiona pop, reggaeton i dancehall per a cantar-li a la “santa paciència” i a l’amistat que ens salva en la foscor.
“Quan es fa de nit, el cap no para.” Però a vegades, el fum s’escampa i els dimonis personals baixen del llit per a deixar pas a la calma. Aquesta és la premissa de “De Nit”, el nou senzill de Malifeta que ens prepara el terreny per a l’àlbum que veurà la llum el 2026. Després de l’energia de “Brega”, la banda ens convida ara a una introspecció més serena des d’un balcó on la “malhòstia” i les tristors es transmuten en un altar de complicitat.
L’evolució del projecte, que va nàixer el 2020 durant el confinament amb temes com «Xinxeta» o «Coenta», arriba ara a una maduresa sonora on el pop s’entrellaça amb ritmes de reggaeton i dancehall. La formació actual, que combina el carisma d’Arnau Giménez i Mireia Matoses amb el talent de Toni Fort, Marco Úbeda, Hèctor Galán, Manu Pardo i Ana Rajadel, consolida així una identitat col·lectiva que ja va penjar el cartell de sold out a la sala 16 Toneladas el passat novembre.
Un univers visual de somni sota la batuta d’Helga Ambak
Per a aquesta estrena, Malifeta ha tornat a confiar en un equip creatiu de primer nivell per a crear una atmosfera hipnòtica. El videoclip, dirigit per Helga Ambak, aconsegueix capturar eixa transició de la inquietud a la pau. El treball destaca per unes animacions i grafismes cuidats d’Albert Val, recolzats per la fotografia, l’edició i el color de Héctor Pinos.
La producció, liderada per Ana Rajadel, i el suport de l’Ajuntament de Gandia en la realització, subratllen el caràcter arrelat i la potència visual d’aquesta nova etapa. Amb “De Nit”, Malifeta no només estrena una cançó, sinó que basteix un refugi on, si la persona adequada està ací, la nit deixa de fer por.
Lletra “De Nit” Malifeta
T’has papat totes les foscoretes
Les paraules que comencen per mal
“malixia”, malura, “malhòstia”,
Tristors sense justificant
Has sembrat tot un camp de violetes
Al taüt que he plantat al sofà
Una vela a la santa paciència,
Un altar ple d’amor i amistat,
Pensava que els fantasmes
Només ballaven per a mi,
Que cada glop era un glop de verí
Que no n’hi havia cura per a eixe bac,
Que estava prop el final del camí,
I ara estic al balcó, fumant, bevent,
Potser més tranquil,
Potser més content,
El cap no para però sé que sí
Quan es fa de nit,
Que bonic si estàs ací,
Ecampes el fum amb la mà
I fas baixar els fantasmes del llit.
Si erem els dos un desastre natural
Si eres tu la meua platja tropical
Glop d’aigua fresca, font de la marjal
Rapapampam, rapapampam…
Autor
