ÚLTIMS ARTICLES

El Calendari dels Brillants 2025, recentment editat, tornarà a les llibreries habituals a partir del 22 de novembre

0

Fidel a la seua cita anual ja està de nou entre nosaltres el “Calendari dels Brillants” que amb aquest número corresponent a l’any 2025 aconsegueix la seua 38 edició. Aquesta veterana publicació dirigida pel benisser Joan Josep Cardona Ivars i editada per la MACMA és fidel al contingut tradicional que la distingeix des del primer número de l’any 1988.

En aquesta edició es compta amb la participació de: Joan Josep Cardona Ivars (editor i coordinador), Salvador Bolufer Femenia, Francesc Banyuls Llopis, Joan Josep Ortuño Aroca, Guillem Gilabert, Maria Teresa Puigcerver, Baptista Banyuls Perez, Jaume Buigues Vila, Josep Xavier Esplugues i Pellicer, Pepa Guardiola Chorro, Vicent Lluís Ibáñez Roselló, Rosa Seser i Pérez, Jaume Doménech, Josep Bernabeu-Mestre, Elvira Cambrils Miralles, Josep Ferrer Ausina, Verònica Zaragoza Gómez, Irene Ballester Buigues, José Luis Luri i Joan Ivars Cervera. Pel que respecta a totes les il·lustracions, tant les interiors com la portada, són obra de Ramon Pérez Carrió.

La portada, tot i que reinventada des de l’any passat, conserva les referències llunars i de les estacions, així com la figura central de l’astrònom o mag, entranyable personatge que sempre ha estat representat en els calendaris tradicionals i que simbolitza la saviesa i el pronòstic. Cal recordar que el llibre és un almanac literari que juntament amb l’apartat del calendari tradicional, recorda i actualitza als vells almanacs del segle XIX.

I què trobarem per al 2025 en el nostre almanac particular fet 100% a la Marina? Doncs com sempre el llibre compta la Declaració d’intencions, les cartes encreuades i altres textos de Joan Josep Cardona Ivars, així com l’aportació poètica en forma de predicció satírica sota la signatura de Salvador Bolufer Femenia.

A continuació es troba el calendari pròpiament dit, amb les festes assenyalades, les llunes i les eixides i postes de sol, cada mes va acompanyat d’un article dels de les escriptores que hi col·laboren habitualment.

I per tancar la publicació l’altre apartat que és tot un clàssic de l’almanac: les dades astronòmiques, les prediccions meteorològiques anuals, dotories del mes, recordatori de bones pràctiques al camp, a la muntanya, al jardí, a la casa i a la mar. I per acabar, com a novetat en aquesta part del llibre, aquest any s’inclouen totes les festes anuals de la comarca, les efemèrides de la comarca des de 1242 i 1937 i recordatori dels Jocs de la infància mes a mes. En definitiva, un llegat del patrimoni immaterial i sabers populars lligats a la cultura agrícola, popular i a les arrels de les llars de la Marina Alta.

Els exemplars del Calendari dels Brillants 2025 es podran adquirir a partir del 22 de novembre a llibreries habituals, tot i que ja es poden reservar als següents punts oficials: El Verger (Llibreria Cabrera), Dénia (Llibreria Públics), Benissa (Llibreria Puríssima, Llibreria Macavi i Llibreria Teresa), Pego (Llibreria Capritx i Papereria Isabel), Alcoi (Llibreria Detroit), Xàbia (Llibreria Colon), Ondara (Llibreria Dilatando Mentes i seu de la MACMA), Gandia (Ambra Llibres), València (Llibreria Fan Set València), Pedreguer (Llibreria Llopis), Teulada Moraira (Llibreria Moll), Gata de Gorgos (Llibreria Font) i Calp (Llibreria J. Vázquez).

El CEIP Real Blanc de Cocentaina publica un vídeo amb dibuixos sobre els efectes de la DANA en suport a les víctimes

0

Els alumnes i les alumnes del col·legi contestà, en representació de la resta de centres de la localitat, ha dut a terme una iniciativa solidària que pretén acostar la tragèdia als més menuts i fer-los partícips.

Des del primer moment, el poble de Cocentaina s’ha bolcat amb les víctimes de la DANA, siga portant aliments, roba o material de neteja al Centre Social Real Blanc, punt de recollida de tota l’ajuda al municipi contestà; acudint de manera voluntària als pobles afectats o, des de l’Ajuntament, enviant tota classe d’ajut, incloent-hi diferents agents de la Policia Local.

No obstant això, els més menuts de Cocentaina, els alumnes d’infantil i primària, també han volgut sumar-se a tanta solidaritat amb un altre tipus d’iniciativa. Els xiquets i les xiquetes d’infantil i primària del CEIP Real Blanc, de la mà del professorat, han conegut els efectes que aquesta tragèdia ha tingut per al poble valencià i ho han volgut plasmar sobre paper amb dibuixos i missatges de suport.

Una sèrie de dibuixos que, per tal de poder arribar el més lluny possible, s’han inclòs en un audiovisual que, a més a més, va acompanyat d’una locució dels alumnes i les alumnes de sisé de primària. Sota el lema «el poble salva el poble», han llançat aquest vídeo a les xarxes socials amb l’esperança que, almenys, puga traure un somriure a aquelles persones que ho han perdut tot.

Segons Josep Mompó Úbeda, director del CEIP Real Blanc, «el vídeo naix com una iniciativa de l’escola per fer a l’alumnat partícip. No volíem privar els xiquets i les xiquetes de col·laborar i tampoc volíem defugir la realitat. De fet, tots els alumnes es van mostrar des del primer moment superparticipatius i s’involucraren molt, tant els més menuts d’infantil com els més majors de primària. A més a més, vull agrair la gran tasca del mestre de música, Josep Rico, pel que fa a la realització d’aquest vídeo. El més important és donar alegria, pau i esperança».

En paraules de Berta Iñíguez, regidora d’Educació, «el gest i l’acció, en forma de vídeo, de l’alumnat del Real Blanc en representació de tots els xiquets i xiquetes de Cocentaina, diu molt d’ells. El que pretén aquesta iniciativa és donar suport i ànims a tota la gent que ha patit i està patint les conseqüències de la terrible DANA. El fet que tots els xiquets i les xiquetes coneguen el que està passant és important perquè, després, ixen coses tan boniques i solidàries com aquesta. Per aquest motiu, esperem que aquest vídeo arribe a les víctimes d’aquest desastre i els done una mica de força per a continuar endavant».

La Maria dedica “Món Vetlatori” als afectats per la DANA en La Revuelta de TVE

0

La Maria, una jove artista valenciana amb gran talent però encara poc coneguda, està revolucionant la música contemporània amb la seua fusió de tradició i innovació. Invitada aquest dilluns a La Revuelta de David Broncano, va oferir una emotiva actuació amb la cançó “Mon Vetlatori (Romanç 4: de mort)”, una peça inclosa en el seu disc L’Assumpció. Amb el seu estil únic, que descriu com a “música tradicional del segle XXI”, La Maria ha dedicat la interpretació a les víctimes i afectats per la DANA a València, expressant el seu suport a través de la música en un moment difícil.

María Bertomeu, coneguda artísticament com La Maria, ha estat reconeguda com una de les promeses de la música valenciana. Amb formació en cant valencià i una gran habilitat per a tocar instruments com el saxofon, la guitarra, el guitarró i percussions tradicionals, ha guanyat diversos premis als Ovidi 2023 i als Carles Santos 2023, destacant-se com a artista revelació i per la seua cançó “Mon Vetlatori”.

Seguint el camí d’artistes com Tanxugueiras, Rodrigo Cuevas o Karmento, La Maria està revitalitzant el cant valencià, adaptant-lo a sons contemporanis i creant un pont entre el passat i el futur de la música tradicional de la seua terra.

65 Aniversari del Grup de Danses i Cançons de Castalla

0

Actuació completa pel 65è Aniversari del Grup de Danses i Cançons de Castalla, l’any 2013. Repertori:

  1. Jota Rodà (03:28)
  2. Xafat de Crevillent (08:20)
  3. El Trompot d’Ibi (13:17)
  4. Jota de Xixona (18:23)
  5. L’U de Biar (24:06)
  6. Pedreguera de Benissa (28:15 )
  7. La Sandinga de Xixona (32:24)
  8. El Amor es como el vino (35:06)
  9. Fandango Rodat (39:59)
  10. Bolero Estrela (43:11)
  11. La Colivenca (48:03)
  12. La Jota de Tibi (52:48)
  13. La Jota del Castellut (01:01:55)

Sons d’Embat despleguen les veles amb “Un vent manxaire”

El disc de debut del grup és un autèntic embat musical amb l’acordió diatònic com a protagonista.

Sons d’Embat, el grup capitanejat per Pau Barberà (La Trocamba Matanusca, Tashkenti), ha publicat el seu disc-EP de debut ‘Un vent manxaire’, una celebració de la diversitat musical peninsular i mediterrània, amb una col·lecció de sis cançons que destaquen per l’ús de l’acordió diatònic i una fusió de gèneres com el flamenc i la música celta. A “Un vent manxaire” podem trobar l’arranjament del cant dels angelets o el ball de gegants d’Ontinyent, cants i ritmes festius de la comarca de Sanabria a Castella i Lleó o fandangos d’influència euskalduna.

‘Un vent manxaire’ és una oda a la riquesa musical de les terres ibèriques i mediterrànies, teixint l’essència de la música popular valenciana i basca amb una reminiscència cèltica. Amb l’acordió diatònic com a protagonista indiscutible, l’àlbum presenta una fusió d’elements sonors que destaquen les dinàmiques rítmiques de les percussions ibèriques i les melodies amb flautes ètniques.

Cada cançó del disc relata una història pròpia, amb una profunditat vinculada a les arrels i les experiències del grup, des de la majestuositat de l’obertura ‘Poema a l’embat’, fins a l’energia contagiosa de ‘Ball de gegants d’Ontinyent’ o el virtuosisme melòdic de ‘L’Albiztur’. ‘L’Embat’ és una oda a la força impredictible de la natura, mentre que ‘Romanga pel nord’ suposa una incendiària interpretació i un punt culminant per als oients. A més, el disc inclou “Mareta Mareta”, una interpretació emotiva d’una cançó de bressol popular valenciana, transformada en un clam a la llibertat a través d’una nova adaptació de la lletra, mostrant el compromís del grup amb temes socials rellevants.

El projecte va començar a gravar-se a l’hivern del 2020 i, després d’una pausa durant la pandèmia, va concloure a principis de 2024. El disc ha estat editat per Gola Seca i compta amb la col·laboració de diversos artistes com Gustau Garcia, Aitor Sáez de Jáuregui, Marc Vall, Jaume Gozálbez, Rafa Gisbert, Sandra Monfort, Clara Fiol, Selma Bruna i Jaume Cuartero. La producció, composició i arranjaments han estat a càrrec de Pau Barberà, amb la col·laboració de Toni Fort (ZOO) en la cançó ‘Mareta’, que compta amb la lletra de Sandra Monfort (Marala).

El disc, editat per Gola Seca, inclou les col·laboracions del bateria Gustau Garcia, les percussions d’Aitor Sáez de Jáuregui i Marc Vall, la dolçaina i tarota de Jaume Gozálbez, la gaita búlgara de Rafa Gisbert, la veu i guitarra de Sandra Monfort, la veu i els cors de Clara Fiol i Selma Bruna i la gralla, tarota i sac de Jaume Cuartero. ‘Un vent manxaire’ està produït, compost i arranjat per Pau Barberà, gravat per Yon (White Trash Studio) Aniol Bestit (The Sound of Wood) i Cato (Estudis14), mentre que Toni Fort està a càrrec de la producció i composició de ‘Mareta’. El disseny artístic és d’Helga Ambak i el disseny web de Nicolau Duran.

Sons Embat

¿Qui són Sons d’Embat?

Sons d’Embat és un grup musical de folk tradicional enfocat en l’exploració, la reinterpretació de cançons d’arrel i l’autocreació. Està format per tres músics diànics com són Pau Barberà a l’acordió diatònic, Berta Íñiguez d’Herba Negra a les veus, coneguda també per col·laborar amb Andreu Valor, i Toni Fort (flautes i saxo soprano), membre de ZOO. Sons d’Embat el completen Uri Català (violoncel, amb funció de baix), Jordi Ortolà (bateria) i Abraham Lojo (guitarra). Ara com ara, 6 músics provinents del País Valencià, Catalunya i Andalusia defenen aquest projecte caracteritzat pel seu variat repertori musical que explora la riquesa musical i cultural de la península Ibèrica, des del nord fins al sud.

Travafest 2023 – Anem a tot!

Videoresum del Travafest 2023 de Millena amb la cançó “Anem a tot” de Jazzwoman, inclosa en el seu àlbum Atlantis.

Un vídeo que resumeix en 2 minuts l’ambient de festa i germanor que es viu a Millena cada primavera, amb cultura popular, música en directe, calçotada i molt més. Sens dubte, el col·lectiu La Rabosa fa una feina espectacular per continuar mantenint el poble viu. En l’edició 2023 tocaren la Xaranga Bon Rotllo, Awakate, Jazzwoman, Vaire i Rude Peli Selecter.

El Travafest 2024 serà el pròxim 6 d’abril. Més informació al següent enllaç.

Les danses: la manifestació més antiga del patrimoni immaterial valencià

Les danses: la manifestació més antiga del patrimoni immaterial valencià” és una xarrada a càrrec de Fermín Pardo Pardo, etnomusicòleg i filàntrop que ha anat conformant, des de la dècada dels anys setanta, el major arxiu sonor i audiovisual de música i dansa tradicional valenciana.

La xarrada fou el 13 de març al Casal de la Joventut de Cocentaina.

Xarrada a càrrec de Fermín Pardo Pardo, etnomusicòleg i filàntrop, ha anat conformant des de la dècada dels 70 el major arxiu sonor i audiovisual de música i dansa tradicional valenciana.

La superfície que ocuparà a Ibi la macroplanta KENERJONA II equival a 168 camps de futbol

KENERJONA I i KENERJONA II afecten directament el terme de la Foia de Castalla, posant en perill diferents indrets protegits segons Ecologistes en Acció.

La tanca que envoltarà la planta fotovoltaica d’Ibi, KENERJONA II, ocuparà una superfície de 120,42 Ha, l’equivalent a més de 168 camps de futbol. Un altre projecte de les mateixes dimensions, KENERJONA I, està projectat en el terme municipal de Castalla, confrontant amb la planta d’Ibi. A més, les torres de transport de l’energia creuaran tot el terme municipal de Tibi, recorrent fins al seu destí una distància de 19,383 km.

Ecologistes en Acció del País Valencià ha presentat al·legacions contra el projecte fotovoltaic Kenerjona I i la seva infraestructura d’evacuació a Castalla, afectant zones protegides i diversos espais naturals com la ZEPA Riu Montnegre i el Paratge Natural Municipal Bec de l’Àguila. Aquestes al·legacions argumenten que el projecte i la seva línia d’alta tensió no compleixen amb els criteris de protecció d’hàbitats naturals, impactant negativament en la biodiversitat i el paisatge local. A més, critiquen el fraccionament del projecte com una irregularitat legal per evitar la supervisió adequada.

Els veïns de Tibi, les associacions Natura i Gent de Castalla, la Colla Ecologista “La Carrasca” d’Alcoi, El Teix, Amics de les Muntanyes i l’Ateneu Popular La Gavarnera es posicionen a favor de les energies renovables, però d’una forma racional i sostenible. Totes aquestes entitats presentaran al·legacions a aquests macroprojectes.

Per a més detalls, pots consultar la notícia completa a través d’aquest enllaç: Ecologistes en Acció del País Valencià presenta al·legacions contra el projecte fotovoltaic Kenerjona I.

El cor de Diània a ‘Dies de Cirera i Alegria’, el nou senzill de Josep Nadal

0

L’excantant de La Gossa Sorda rescata també el brillant i alegre so de les dolçaines.

Dies de Cirera i Alegria” és el segon senzill de Pep de la Tona, el projecte musical del cantant de La Gossa Sorda Josep Nadal, estrenat el dia 28 de febrer a la nit.

La cançó ens porta als paisatges muntanyosos de l’interior de Diània, concretament als paratges de la Vall de Gallinera, la Vall de Laguar i la Vall d’Ebo i ens parla de les esperances i il·lusions de la gent que s’ha quedat a viure al poble. Forma part del primer disc de Pep de la Tona que es publicarà al mes d’abril.

El segon senzill de Pep de La Tona, “Dies de Cirera i Alegria” ha estat gravat a Atomic Studio d’Ondara i produït per Mark Dasousa. Les imatges han estat enregistrades per Anmorsígol i Maria Estrada.

La Comarcal recupera l’havanera “Mos ve el Tren”.

0

La Rondalla La Comarcal, amb les veus d’Hilari Alonso i Rebeca Martín, ens canten “Mos ve el Tren”, una havanera recopilada l’any 1923 pels germans Joaquin i Just Sansalvador i Cortés de Cocentaina (el Comtat), en la seua versió original.

La música és d’origen desconegut i la lletra s’atribueix al versaire contestà Jaume Ferrer. “Mos ve el Tren” parla de l’alegria del poble en veure el nou ferrocarril Alcoi-Xàtiva, inaugurat l’any 1904 i es menciona la Penya el Frare d’Agres, per on passava la línia del ferrocarril Muro-Agres.

LLETRA MOS VE EL TREN

Mos ve ja el tren, pel Frare d’Agres
els fadrins que festegen, tot són monaes.
Quan el tren farà: pit! pit!
la locomotora: fà! fà!
i el vapor pega un bramit
que mos deixa amedrantats.
A les xiques que aprecie i adore, com si foren flors de maig I abril
per què van a la Plana per vore, per vore l’estrena del ferrocarril.

La Raíz torna als escenaris

El grup de Gandia elegeix volar en un panorama musical farcit d’aturades.

La Raíz tornarà a encendre el món i els escenaris altra vegada aquest 2024. El grup de Gandia (La Safor, Diània) va anunciar ahir, 7 de febrer de 2024, el seu esperat retorn als escenaris. Després de sis anys de silenci i especulació, la banda va trencar la seua pausa amb un anunci a les xarxes socials que ha deixat eufòrics a fans i seguidors.

La Raíz, coneguda per la seua fusió única de rock, reggae i ska, juntament amb lletres compromeses social i políticament, ha estat una de les formacions més influents i estimades del panorama musical al País Valencià. El seu comiat en 2018, després d’un concert apoteòsic a València davant de 20.000 persones, va marcar un abans i un després en l’escena musical valenciana i estatal.

L’anunci del seu retorn no solament ha sigut una sorpresa per als seus seguidors, sinó que també promet marcar un nou capítol en la història de la banda. La Raíz ha deixat clar que aquest retorn no és un simple retrobament, sinó una nova etapa on pretenen “encendre el món una altra vegada”, tal com van prometre al seu comiat.

Tot i que encara no s’han revelat detalls sobre dates de concerts o llançaments de nous temes, l’expectativa és alta. El que sí que és segur és que La Raíz està de tornada i està llesta per fer història una vegada més.

Amb el seu retorn, La Raíz no solament reviu la nostàlgia dels seus anys daurats, sinó que també obri la porta a noves possibilitats musicals i creatives. Gandia i Diània esperem amb ànsia els pròxims capítols d’aquesta banda que va deixar una gran empremta arreu de les comarques.

Andreu Valor estrena Verkami per al nou disc “A mamar tots els versos”

Andreu Valor presenta “A mamar tots els versos” en Verkami: un homenatge a Estellés i la cultura valenciana

Aprofitant l'”Any Estellés“, que commemora el centenari del naixement del poeta de Burjassot, Andreu Valor presenta a Verkami un disc que promet ser un homenatge profund i sentit a l’obra d’un dels poetes i escriptors més emblemàtics i influents dels Països Catalans. “A mamar tots els versos” constarà d’onze temes, cadascun d’ells una adaptació musical d’un poema d’Estellés, seleccionats amb cura i devoció per part de Valor.

El disc, que busca reivindicar la figura d’Estellés i la llengua catalana davant els intents d’invisibilització per part de certs sectors polítics, és també un crit a favor de la persistència dels projectes culturals. A través de la música, Andreu Valor i els seus col·laboradors, Blai A. Vañó i Hèctor Tirado, proposen una nova manera d’entendre l’obra d’Estellés, amb arranjaments moderns i la inclusió d’un quartet de cordes que promet deixar una empremta inoblidable en l’oient.

No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer -és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
És el desig del teu cos vora el meu.
Un fosc desig, vagament, de fer dany.
O bé el desig simplement impossible.
Torne al començ, ple de pena i de fúria:
no he desitjat mai cap cos com el teu.
L’odi, també; perquè és odi, també.
No vull seguir. A mamar, tots els versos!

La poesia d’Estellés que dona nom al disc.
Estellés a mamar tots els versos

El projecte de Verkami no és només una crida a la participació econòmica, sinó també un gest de compromís amb la cultura i la comunitat. En paraules d’Andreu Valor, el micromecenatge es presenta com una alternativa romàntica i col·lectiva davant les adversitats econòmiques que afronta la indústria musical, permetent compartir l’amor i la dedicació per la música amb aquells que realment l’aprecien.

A mamar tots els versos” no serà només un disc, sinó també un espectacle viu, amb una nova escenografia i una dinàmica que promet fer d’Estellés un element central, no només a través dels seus poemes sinó com a part activa de l’experiència musical.

Andreu Valor i el seu equip fan una crida a tots aquells que valoren la cultura, la música i la poesia a sumar-se al projecte a través de Verkami. Entre les recompenses, els mecenes trobaran no només el seu agraïment etern, sinó també la satisfacció de formar part d’un projecte que busca fer front a les adversitats amb art, poesia i comunitat. Per a més informació i per a fer les vostres aportacions, visiteu el projecte “A mamar tots els versos” en Verkami.