ÚLTIMS ARTICLES

La Comarcal recupera l’havanera “Mos ve el Tren”.

0

La Rondalla La Comarcal, amb les veus d’Hilari Alonso i Rebeca Martín, ens canten “Mos ve el Tren”, una havanera recopilada l’any 1923 pels germans Joaquin i Just Sansalvador i Cortés de Cocentaina (el Comtat), en la seua versió original.

La música és d’origen desconegut i la lletra s’atribueix al versaire contestà Jaume Ferrer. “Mos ve el Tren” parla de l’alegria del poble en veure el nou ferrocarril Alcoi-Xàtiva, inaugurat l’any 1904 i es menciona la Penya el Frare d’Agres, per on passava la línia del ferrocarril Muro-Agres.

LLETRA MOS VE EL TREN

Mos ve ja el tren, pel Frare d’Agres
els fadrins que festegen, tot són monaes.
Quan el tren farà: pit! pit!
la locomotora: fà! fà!
i el vapor pega un bramit
que mos deixa amedrantats.
A les xiques que aprecie i adore, com si foren flors de maig I abril
per què van a la Plana per vore, per vore l’estrena del ferrocarril.

La Raíz torna als escenaris

El grup de Gandia elegeix volar en un panorama musical farcit d’aturades.

La Raíz tornarà a encendre el món i els escenaris altra vegada aquest 2024. El grup de Gandia (La Safor, Diània) va anunciar ahir, 7 de febrer de 2024, el seu esperat retorn als escenaris. Després de sis anys de silenci i especulació, la banda va trencar la seua pausa amb un anunci a les xarxes socials que ha deixat eufòrics a fans i seguidors.

La Raíz, coneguda per la seua fusió única de rock, reggae i ska, juntament amb lletres compromeses social i políticament, ha estat una de les formacions més influents i estimades del panorama musical al País Valencià. El seu comiat en 2018, després d’un concert apoteòsic a València davant de 20.000 persones, va marcar un abans i un després en l’escena musical valenciana i estatal.

L’anunci del seu retorn no solament ha sigut una sorpresa per als seus seguidors, sinó que també promet marcar un nou capítol en la història de la banda. La Raíz ha deixat clar que aquest retorn no és un simple retrobament, sinó una nova etapa on pretenen “encendre el món una altra vegada”, tal com van prometre al seu comiat.

Tot i que encara no s’han revelat detalls sobre dates de concerts o llançaments de nous temes, l’expectativa és alta. El que sí que és segur és que La Raíz està de tornada i està llesta per fer història una vegada més.

Amb el seu retorn, La Raíz no solament reviu la nostàlgia dels seus anys daurats, sinó que també obri la porta a noves possibilitats musicals i creatives. Gandia i Diània esperem amb ànsia els pròxims capítols d’aquesta banda que va deixar una gran empremta arreu de les comarques.

Andreu Valor estrena Verkami per al nou disc “A mamar tots els versos”

Andreu Valor presenta “A mamar tots els versos” en Verkami: un homenatge a Estellés i la cultura valenciana

Aprofitant l'”Any Estellés“, que commemora el centenari del naixement del poeta de Burjassot, Andreu Valor presenta a Verkami un disc que promet ser un homenatge profund i sentit a l’obra d’un dels poetes i escriptors més emblemàtics i influents dels Països Catalans. “A mamar tots els versos” constarà d’onze temes, cadascun d’ells una adaptació musical d’un poema d’Estellés, seleccionats amb cura i devoció per part de Valor.

El disc, que busca reivindicar la figura d’Estellés i la llengua catalana davant els intents d’invisibilització per part de certs sectors polítics, és també un crit a favor de la persistència dels projectes culturals. A través de la música, Andreu Valor i els seus col·laboradors, Blai A. Vañó i Hèctor Tirado, proposen una nova manera d’entendre l’obra d’Estellés, amb arranjaments moderns i la inclusió d’un quartet de cordes que promet deixar una empremta inoblidable en l’oient.

No he desitjat mai cap cos com el teu.
Mai no he sentit un desig com aquest.
Mai no el podré satisfer -és ben cert.
Però no en puc desistir, oblidar-te.
És el desig de la teua nuesa.
És el desig del teu cos vora el meu.
Un fosc desig, vagament, de fer dany.
O bé el desig simplement impossible.
Torne al començ, ple de pena i de fúria:
no he desitjat mai cap cos com el teu.
L’odi, també; perquè és odi, també.
No vull seguir. A mamar, tots els versos!

La poesia d’Estellés que dona nom al disc.
Estellés a mamar tots els versos

El projecte de Verkami no és només una crida a la participació econòmica, sinó també un gest de compromís amb la cultura i la comunitat. En paraules d’Andreu Valor, el micromecenatge es presenta com una alternativa romàntica i col·lectiva davant les adversitats econòmiques que afronta la indústria musical, permetent compartir l’amor i la dedicació per la música amb aquells que realment l’aprecien.

A mamar tots els versos” no serà només un disc, sinó també un espectacle viu, amb una nova escenografia i una dinàmica que promet fer d’Estellés un element central, no només a través dels seus poemes sinó com a part activa de l’experiència musical.

Andreu Valor i el seu equip fan una crida a tots aquells que valoren la cultura, la música i la poesia a sumar-se al projecte a través de Verkami. Entre les recompenses, els mecenes trobaran no només el seu agraïment etern, sinó també la satisfacció de formar part d’un projecte que busca fer front a les adversitats amb art, poesia i comunitat. Per a més informació i per a fer les vostres aportacions, visiteu el projecte “A mamar tots els versos” en Verkami.

ZOO s’acomiaden amb un emotiu i sincer “Epíleg”

He sigut feliç“, amb aquesta frase colpidora anunciava ZOO el seu comiat “d’amagades” el passat 30 de desembre, abans d’actuar al Festivern 2023-24 i mitjançant alguns grafitis per Tavernes de la Valldigna. I uns dies després, el 7 de gener, el grup ens deia un escuet “Adéu” a les xarxes socials i la tristesa i la incertesa es propagava entre tots els seus seguidors. Ara arriba el seu “Epíleg” final amb una nova cançó i videoclip on ens conten aquests 10 anys de vida i amb 10 concerts de comiat arreu de l’estat.

Una dècada carregada d’èxits i tres discos que ja formen part de la història de la música cantada en valencià i que culminen amb aquest emotiu i sincer “Epíleg”. Segons Panxo, el projecte musical havia arribat al seu punt culminant i no volien “fer algo pitjor“. En declaracions a À Punt, Panxo comenta sobre un possible retorn futur: “No sé si hi ha possibilitat que torne Zoo ni vull pensar-ho. Ja ho veurem d’ací a uns anys. Per sort, no depenem de ningú”.

La seua darrera actuació serà al seu benvolgut País Diània durant el Pirata Beach Festival de Gandia, la ciutat que els va veure nàixer, el pròxim mes de juliol. Podeu veure tots els concerts que falten al seu lloc web oficial.

LLETRA “EPÍLEG” de ZOO

I si el pas del temps es sols perversió
tu saps de mi massa, jo no sé qui soc
o què som, jo vaig escapar d’un zoo
I què puta és la guerra i quina pau el bosc,
estava jo dormint al meu cau era 2013
va aparèixer Panxo amb ritmes lletres,
somnis esgarrats en bolses, ens llancem al riu al 2014,
Estiu, que bonic sentir-se viu, gràcies a Dasousa i l’amor dels meus
benvingut Marcos, benvingut Arnau
tot això ara és vostre, tot això ara és teu
va vindre Hector, ell: tan Galàn, tan distret,
ja va fins al sostre la furgoneta,
molta més passió que excel·lència als concerts
moltes samarretes amb la meua jeta
en un any ha canviat el plan
segon album, queda poc saldo s’ho passen mal
sonaran més himnes? eixiran les nòmines?
por, suor i llàgrimes, tot això és Raval
ja estava Natxet: tan Ciscar, tan Ki Sap, tan discret,
em falta algo i no sé què és
toquen a la porta i alegria, era Pollet, com venia
com elefant en catxarreria
la maquina “engrasada”, les factures pagaes
s’allarguen les ressaques, no guanyen pa empastraes
respecten als curreles, ignoren als tolais
excepte en aquell poble que acaben a galtaes
fi del primer cicle, m’he deixat tants noms, com diria..
la perruqueria, ells saben qui son,
molt de jaleo, de deshonrats i faranduleo.
algu va a pensar en fer cançons

I think you shout for me when I am talking you
I’m trying to forget In roma
and I am playing music, singing far from you, don’t spect respect the wolf is over…

Dos zero Dos zero, any de paró i ve pandèmia,
la que vam lliurar no té ni nom,
què previsors que vam ser guardant llenya
i què inexplicable tindre tanta sort,
va ser estranya, fecunda, bohèmia,
poca pirotècnia, molta diversió,
si he posar nota a este període d’incerteses i angúnia
jo li done un punt: d’inflexió
de tobogans i d’ironies, de llepolies
si fores jo també ho faries, menys tonteries
ovacions i trofeus, la gent en peu al coliseum,
donant-se la pau i en harmonia
i la ideologia: que va ser d’això?
ells t’ho contarien però no vull jo
pujar a un altar, castigar, demanar perdó,
no arribarà el dia, no soc religiós.
Bojos del goig i la paraula: en peu!
rojos i ateus, caiga qui caiga, veus?
filòsofs d’afters hours i de sobretaula
els meus, estil, agitació i propaganda
en la samarreta corbella i martell,
i altres conviccions que em van donar treball,
va ser tan bonico deixar-se la pell
però una faena per a sempre mai
i “aspai”, busqueu-nos al sud
on no seguim les modes i ens currem el discurs,
de causes comuns, la nostra zona l’escenari, pintamones,
el llit, el parc i el diccionari, la barra i el vermouth,
i hem deixat un rastre de verí, de mares a fills, podeu traure pit, i amics: no
patiu per mi
que vaig tindre sort i bona vida,
missió complida, xé, què he sigut feliç

I think you shout for me when I am talking you
I’m trying to forget In roma
and I am playing music, singing far from you, don’t spect respect the wolf is over…

Festes d’Hivern d’Ibi 2022 (2) – Els Tapats

Les Mucarasses, Carasses i Tapats són elements característics de les danses populars que es representen en diverses localitats de Diània, com ara Onil, Castalla, Ibi o Petrer.

Aquests estrambòtics personatges van disfressats amb roba vella i la cara tapada amb una coixinera o tela, i participen de la dansa molestant als balladors i balladores o simplement fent bromes entre el públic. En Ibi, com s’organitza un concurs al millor tapat, sovint participen amb robes velles però molt elaborades, que sorprenen el públic per la seva qualitat o originalitat.

L’Ateneu Popular “La Gavarnera” d’Ibi organitza les Festes Calentes d’Hivern, on es fa una llegumà popular, taller de balls populars i un taller de tapats, on després està l’opció de participar en la dansa. Aquestes imatges són de l’edició 2022 de les Festes Calentes d’Hivern.

Festes d’Hivern d’Ibi 2022 (1) – Els Enfarinats

El Dia dels Enfarinats és el dia més popular de les Festes d’Hivern D’Ibi, se celebra cada 28 de desembre.

Un acte ben popular arreu del món, on es produeix una autèntica batalla campal, tradicionalment a la Plaça de l’Esglèsia (al vídeo, al Carrer de les Eres per obres en l’Església!) amb farina, ous i coets. Els Enfarinats i l’Oposició prenen el poder absolut de la població i les veïnes i veïns d’Ibi, així com els visitants, hauran de respectar la Justícia Nova.

I qui no vulga pols, que no vaja a l’era!

Vídeo realitzat amb “Be Yourself”, cançó de Prozak Soup inclosa al seu darrer disc, “Ciborgputi”.

Rondalla ‘La Comarcal’ – Nadala de Benidorm

0

La Rondalla ‘La Comarcal’ felicita el Nadal amb aquesta “Nadala de Benidorm“. El grup, que celebra el seu cinquè aniversari, ha enregistrat aquest videoclip al bonic i acollidor poble de Turballos.

El grup ha volgut enviar-nos un missatge a totes i tots “En esta època tan especial, volem enviar-los els nostres millors desitjos de pau, amor i alegria. Que la màgia de Nadal òmpliga les seues llars i els seus cors, i que l’any vinent estiga ple d’unió, esperança i molta felicitat. Bones festes.”.

Josep Nadal de La Gossa Sorda estrena nou projecte i senzill amb Pep de la Tona

“Caminem la Nit” és el primer avançament d’un disc que veurà la llum a la primavera.

Torna La Gossa Sorda! Si fa uns dies escoltàvem sorpresos i emocionats el retorn d’Àlex Seguí amb Paradigma Mort, ara ho fa Josep Nadal amb aquest nou projecte anomenat Pep De La Tona i “Caminem La Nit“. Huit anys des de la seua última activitat amb La Gossa Sorda, el lletrista i cantant torna a la palestra. Durant aquests anys, Nadal va ser diputat a les Corts Valencianes, una etapa que el va mantenir allunyat del món de la música.

Amb el projecte Pep De La Tona, Nadal s’associa amb músics com Héctor Peropadre i la cantant i teclista Cate Giorgi. Aquesta nova iniciativa musical compta amb la col·laboració de companys de la zona de Pego, incloent-hi membres de La Gossa Sorda, Smoking Souls, Aspencat i Malifeta entre d’altres.

Caminem La Nit” reflexiona sobre les lluites col·lectives dins d’una societat caracteritzada per un intens individualisme. Aquesta cançó marca el tònic del que serà el seu nou disc, que es llançarà a la primavera amb Maldito Records. També està prevista una gira de presentació del disc amb el suport de Suport Produccions.

Àlex Seguí (La Gossa Sorda) estrena ‘Paradigma Mort’

També participa Joan Marc Pérez, teclista de La Gossa Sorda.

Àlex Seguí presenta “Paradigma Mort“, un avançament del seu nou projecte que “anirà mostrant-se amb calma”. En paraules de Seguí, “una reflexió musicada, una de tantes que publicaré a partir d’ara”. A la cançó també participa altre membre de La Gossa Sorda, Joan Marc Pérez, als teclats.

El cantant dedica “Paradigma Mort” als qui no deixen mai de buscar respostes i introdueix la cançó amb unes frases colpidores: “Quan el sistema d’idees sobre el que t’havies construit, comença a fer aigües. Quan la màscara que t’havies fabricat per a enfrontar la realitat, comença a clevillar-se.”

El videoclip de “Paradigma Mort” ha estat realitzat per Marc Mayor, conegut per dirigir videoclips com “Diga-li” d’Auxili, “Líquid” d’Smoking Souls o “En busca del fuego” de Ciudad Jara entre d’altres.

LLETRA “PARADIGMA DE MORT” D’ÀLEX SEGUÍ

Hem caigut al parany,
com pot ser mai això?
Algú ha canviat les guies,
ens hem torbat jugant.

Hem caigut al parany,
la gàbia encara es mou,
ànimes lliures lluiten,
volen alçar el vol.

Vàreu assenyalar les dianes possibles,
vàrem seguir el rastre que deixaven les molles,
les normes del joc podien ser transformades,
un camí complex però sincer, si apostes.

Contingència i foc al cor,
contingència i foc al cor.

Faig foc,
jugue i al clot,
inspiració en un paradigma mort.
Faig foc,
jugue i al clot,
això què val?

Inspiracions en l’engany filantrop,
inspiracions en l’engany.

Hem caigut al parany
d’un art equidistant,
d’un món que es desmorona
però tu vols el teu tros.

Vàreu senyalar les dianes possibles,
vàrem mitificar el que llegíem als llibres,
les normes del joc podien ser transformades,
un galimaties del que mai t’escapes.

Contingència i foc al cor,
contingència i foc al cor

Faig foc,
jugue i al clot,
inspiració en un paradigma mort.
Faig foc,
jugue i al clot,
això què val?

Faig foc,
jugue i al clot,
inspiracions en l’engany filantrop.
Faig foc,
jugue i al clot,
posa-li el preu.

Xavi Sarrià ens convida a un sarau valencià amb “Balansiya”

0

Participen algunes de les veus més destacades de la cançó tradicional valenciana com La Maria, Botifarra, Noelia Llorens Titana, Xiomara Abello i Rafel Arnal.

Xavi Sarrià sorprèn amb un autèntic sarau valencià envoltat de les millors veus de la música tradicional valenciana al seu nou videoclip. “Balansiya” és una festa reivindicativa on ressonen algunes de les melodies més emblemàtiques de la nostra tradició musical. És un tribut a la vitalitat de la música popular valenciana, a la riquesa mestissa i diversa que ens defineix, però també és una resposta sonora als intents de silenciament i als discursos d’odi que encara ens amenacen com a poble.

I si d’alguna cosa entenem les valencianes i valencians és de música. Som la terra amb més músics per metre quadrat del planeta. La música no és només el so que ens fa bategar el cor, sinó també el testimoni dels nostres orígens, festes i identitat. La nostra música narra les històries d’opressió i marginació, així com de resistència i lluita. I malgrat els esforços per esborrar els nostres records, “pintarem les penes d’alegria i cantarem cançons de mil colors“.

El videoclip ha estat realitzat per Icònic Films, sota la direcció de Pam Bondia i enregistrat en una alqueria pròxima a l’antic camí de Benimaclet, que malgrat el pas del temps i l’urbanisme depredador, manté la seva essència. Aquesta obra es veurà acompanyada d’un documental del mateix nom dirigit per David Segarra i produït per Tourmalet, previst per aquesta tardor. En aquest documental, s’explorarà més profundament el llegat de Balansiya, amb entrevistes a personalitats destacades com Vicent Torrent, la Maria, Noèlia Llorens la Titana i Xavi Sarrià.

LLETRA BALANSIYA – XAVI SARRIÀ

Una alqueria

estreles i flors

abraça l’aurora

un país de cançons

els joves dansen

la lluna ha mudat

no plores mare

que el cel està albat

ha mort la innocència

ens l’han arrancat

ja no hem de mentir

per dir la veritat

la nostra alegria

no ens la dona el vi

és l’emoció pura

que ens batega al pit

La teua presència

és com una oració

pregue morir

si no visc no amb amor

tot l’univers està dins de tu

naveguen les barques

com rajos de llum

pels oceans

d’aigües sensorials

al centre de tot

on brolla qui soc

un camp magnètic

sense coordenades

melodies nues

de cançons sagrades

Palmes, postisses

guitarra i dolor

no et posem cara

però et sentim al cor

gemecs sense esquema

art de resistència

veus esguerrades

d’exili interior

negra és l’esperança

que es perd però se sent

verda és la mort

que no vol fer el dol

ara ho entenc i no puc callar

se m’eriça la pell

quan t’escolte cantar

Una sandinga,

una seguidilla

una malaguenya

una granaïna

la llavor germina

plora i s’extasia

quan s’obri en canal

la nostra ferida

redades, presons

expulsions i matances

no han pogut callar

l’emoció amb què cantes

et perseguiren

però tu et camuflares

prenyares per sempre

les nostres entranyes

A les nits de l’alqueria

hi ha llaüts i guitarrons

pintant les penes d’alegria

amb cançons de mil colors

Les cantarem tota la nit

no oblidarem

que ens van ferir

que la música és la sang

la festa i la tradició

del nostre País Valencià

A les nits de l’alqueria

a la lluna de Balansiya

Les nostres festes

seguirem cantant

amb la resiliència

que vam heretar

canviaren les lletres

per negar qui eren

i sobreviure

a les seues fogueres

memòria amputada

versos mutilats

queda un dolor íntim

que no hem oblidat

van cremar els llibres

però guardem al pit

la biblioteca

dels nostres sentits

No parle d’altres

parle de nosaltres

les arrels profundes

que ens van ocultar

negres jueves

morisques gitanes

filles prohibides

de Balansiya

els teus melismes

són recitacions

la pena perviu

a les nostres cançons

et perseguiren

però tu et camuflares

prenyares per sempre

les nostres entranyes

El Diluvi tanca una etapa amb ‘La Mentida’

‘La mentida’ formarà part de l’EP amb el que El Diluvi s’acomiadarà temporalment dels escenaris.

El Diluvi torna a sorprendre amb un nou senzill i videoclip, en aquest cas amb “La Mentida“, una cançó amb ritmes molt ballables i sons electrònics, però sense renunciar al seu so característic de “mestissatge mediterrani”. Una “Mentida” que reflexiona sobre qui som i com ens mostrem a la resta.

A banda de “La Mentida”, el nou EP, que sortirà durant l’últim trimestre de 2023, estarà format per ‘El primer ball’, ‘Espere’, ‘A fer la mà’, ‘Terra que no oblida’ i alguna sorpresa més.

“Ens queden tres mesos intensos de concerts i abans d’emprendre aquesta recta final prèvia a la nostra aturada, volíem regalar al nostre públic una nova peça que se suma als temes que hem llançat enguany i que donaran forma a un EP especial per nosaltres”, expliquen El Diluvi sobre aquesta nova cançó,

La mentida’ ha estat enregistrada als estudis Can Pardaler d’Artés, amb producció del seu incondicional David Rosell. Per aquest nou llançament, El Diluvi ha tornat a comptar amb el disseny gràfic d’Helga Ambak per la portada del senzill i la fotografia de Lluck Tomàs per les noves imatges del grup. El vídeo que acompanya a aquesta nova cançó i que s’estrena el dimarts 3 d’octubre a xarxes socials, es va rodar just abans de la parada temporal de la banda i ha estat dirigit per Cris Centeno i gravat junt a Borja V. Salom i Kaimer Dolmos a Moixent, a la comarca de la Costera, un indret que sovint s’anomena “la Toscana valenciana”. Al videoclip podem veure una ‘sobretaula’ on la gent del grup juga una partida de cartes on s’inicia una batalla de mentides col·lectiva en què s’eliminen mútuament, fins que un acaba sol i vençut. És en aquest moment quan s’adona que no és vencedor, sinó la víctima de la mentida.

Lletra La mentida d’El Diluvi

Jo soc víctima de la mentida,
tinc por de la mentida,
angoixa i fatiga.

Víctima de la mentida,
jo soc víctima de la mentida,
tinc por de per vida.

Ho sé, ho vull i deixe que m’enganye.
Potser contar-ho tot, només espere alliberar-me.
Angoixa i fatiga, tinc por de la mentida.
No puc tornar enrere, mai diré la veritat.

Potser, potser ho vaig dir…
Ho vaig dir i era mentida
i ara busque noves frases
improvisades i falses.

Jo soc víctima de la mentida,
tinc por de la mentida,
angoixa i fatiga.

Víctima de la mentida,
jo soc víctima de la mentida,
tinc por de per vida.

Ho sé, ho vull i deixe que m’enganye.
Les cartes ja no lliguen però no sé retirar-me.
La sort ja està triada, perduda la jugada.
No puc tornar enrere, mai diré la veritat.

Captiu del meu silenci, ocultant tota evidència,
vaig creant realitats sense ninguna prudència.
Que senzilla si la tria fora no fer la comèdia…

Jo soc víctima de la mentida,
tinc por de la mentida,
angoixa i fatiga.

Víctima de la mentida,
jo soc víctima de la mentida,
tinc por de per vida.

La Maria canta l’himne antifranquista “Gall Roig, Gall Negre”

La cantant d’Oliva revisita l’himne antifranquista “Gall roig, gall negre” d’una forma terriblement actual al seu nou senzill i videoclip.

Després del seu brutal àlbum debut L’Assumpció, La Maria presentarà aquest dijous, el 28 de setembre, el seu “Gall roig, gall negre”, una antològica versió en valencià de la mítica peça de Chicho Sanchez Ferlosio, acompanyada d’un videoclip dels estudis Tourmalet. El “Gall roig, gall negre” de La Maria, amb nous arranjaments diferents dels que ja porta en directe, se’ns presenta terriblement actual -tant pel treball musical com pel contingut del vídeo- i ho fa en una adaptació al valencià de la mateixa artista “per sentir-la més encara”, com diu ella.

Gall roig, gall negre” és una versió del clàssic amb els músics que l’acompanyen al directe, ara a l’estudi, i sota la producció, altra volta, de Tono Hurtado per aconseguir encapsular tota la força, cruesa i potència que La Maria desplega en els seus concerts, en una nova versió, d’estudi, si es podia, encara més dura. La Maria, els músics i Tono Hurtado han facturat a temps, just a temps, un himne per la resistència on la veu de l’artista, les percussions i els instruments orgànics, la distorsió i la presència de sintetitzadors porten a un altre nivell el mític himne antifranquista.

La Maria continua la gira de presentació en directe de L’Assumpció amb una tardor farcida de dates que acabarà -ni més ni menys- amb un concert a València, al desembre, amb els detalls encara per descobrir-se. Abans, però, cantarà a Quart de Poblet, la Fira Mediterrània de Manresa, el Trovam, Ontinyent, i Pedreguer, entre d’altres.