El cantant de Smoking Souls publica una cançó lluminosa que serveix com a tret d’eixida per a la seua gira d’estiu, amb parada aquest dissabte al Beneixama Rock.

Carles Caselles, reconegut per ser la veu i ànima de la formació pegolina Smoking Souls, ha presentat oficialment «SALUT!!», el nou senzill del seu projecte Romàntic Dimoni. La cançó, que ja es troba disponible en totes les plataformes digitals, es planteja com una celebració de la vida, un agraïment a la terra i un cant a la resistència col·lectiva davant l’individualisme actual.

Amb un so més desenfadat, directe i lluminós, la composició construeix una litúrgia quotidiana on cada vers és una alça de copes per la dignitat social, la cultura i l’afecte mutu. A la lletra, el músic reivindica el treball de la terra, el dret a un habitatge digne i la memòria compartida, fent referències explícites a la poesia de Joan Vinyoli i Miquel Martí i Pol. El tema ve acompanyat d’una peça audiovisual dirigida per Clàudia Marconell que reforça el caràcter festiu i pròxim de la proposta.

Aquest llançament marca el punt d’inici d’un nou bloc de concerts per tot el territori. La primera oportunitat per a gaudir d’aquest nou directe serà aquest mateix dissabte, 25 de juliol al Beneixama Rock 2026.

Lletra «Salut- Romàntic Dimoni».

La vida, salut.
El créixer, salut.
La pau sense guerra, salut.
A tu que treballes la terra, salut.

La casa, salut.
Ningú sense casa, salut.
Un gest solidari, salut.
Somriure a la mort a diari, salut.

Escriure, salut.
El llibre i ser lliure salut.
Vinyoli i Miquel Martí i Pol, salut.
Els versos que vénen del sol, salut.

El tacte, salut.
El sexe i l’afecte salut.
Em cantes, salut.
La meua expressió quan t’escolte, salut.

La perillosa costum de seguir esperant, que arribe un bon any.
I saber que ens espera, una treva de seda, al teu tacte una droga.

La festa. salut
a tu i al comando, salut. un comando
Converses amb gent estimada
La nostra primera vegada, salut.

Memòries, salut.
Les nostres comèdies, salut.
La mar i la mare, salut.
A setembre la treva declare, salut.

Silenci, salut.
L’amor del més feble, salut.
Viatger sense or ni rellotge, salut.
Qui no necessita equipatge, salut.

Cultura, salut.
Qui pensa i et cura, salut.
Qui sembra, recull.
De fruita un amor que l’acull.

A tu que m’escoltes, salut.

Després del camí emprés amb el seu darrer disc, BREGA, la banda Malifeta ha llançat per sorpresa el videoclip de «Dinamita», un nou senzill totalment independent que arriba com una autèntica declaració de guerra als patrons clàssics de la música urbana. El grup sorprén amb una producció sincopada i elèctrica que trenca amb les estructures còmodes i llança un repte directe i ple d’ironia als seus seguidors per als pròxims directes: «Si pilleu el ritme, el dia del concert teniu barra lliure». Una jugada mestra d’humor musical que detona qualsevol esquema previsible i que posa a prova l’oïda de l’audiència abans d’arribar a la barra del bar.

Si pilleu el ritme,
El dia del concert teniu barra lliure
Tot és una merda però encara hem de viure
Algun somriure

Un trencaclosques mutant a contratemps

El «rovellet de l’ou» d’aquest llançament imprevist és la seua raresa instrumental. Coproduït per Toni Fort (pxllt) i cuinat als White Trash Estudio per Yon Mikel García, «Dinamita» és un experiment de reggaeton mutant i funk sintètic que camina del revés, obligant l’oient a buscar un compàs ocult. D’ací la conya de la lletra: amb un ritme tan trencat, la banda sap que oferir barra lliure a qui no perda el pas és jugar sobre segur.

Lluny de la comoditat comercial, Malifeta llança aquest senzill per a sacsejar ments i peus. Una descàrrega contra els de dalt cuinada amb sàtira, suc de cicuta i fulletes de baladre, en un mosaic identitari que viatja des de Negu Gorriak o Bola de Drac fins a la sonoritat de les marxes mores.

Tinc una fulleta de baladre “pa” vostés
Suc de cicuta “pa” eixos senyorets

Factura visual de trinxera i autogestionada

L’apartat audiovisual, dirigit pel mateix col·lectiu de Malifeta, aconsegueix traslladar a la pantalla eixa atmosfera tancada de funeral elèctric que demana la cançó. Amb Héctor Pinos al capdavant de la direcció de fotografia (DOP), l’edició i el color, i Ana Rajadel en la producció, el videoclip reforça el caràcter nocturn i contundent de la peça.

El treball es completa amb l’acurada faena de Julio Cebolla (foto fixa), Alfredo Qop (maquillatge), Ruth Peiró (perruqueria) i una coreografia elèctrica signada per Paula Caselles; un equip cohesionat per a un llançament bomba que detona els motles i recorda que, malgrat tot, encara queden somriures i queviures al rebost de la resistència cultural.

LLETRA MALIFETA DINAMITA

La meua ofrena
flor de cementeri,
Festa al purgatori,
La por a la cadena,
L’ofrena,
Mandanga de sepeli,
Sermó d’obituari,
l’humor i la burrera,
Tinc una fulleta de baladre “pa” vostés
Suc de cicuta “pa” eixos senyorets
Un niu de rates que vos rosega els peus,
Farem una cordà al saló dels vostres hereus.

Tire la fletxa, que talla l’aire i encén la metxa. .

Portem la dinamita.
Si s’ha de volar el palau ,aiaiaiai
I una llengua metralleta,
Que no pot parar de disparar.
Ratatata…

Rafaga de versos
“Pa” tu Una caixeta amb focs artificials,
Un trosset de brossa espacial
Dos dobermans negres, Negu Gorriak.
una fotocopia, bola de drac.
La meua vida, les meues hores,
Pel.lis “pa” que rigues i pel.lis “pa” que plores,
Llibres “pa” q ràbies i t’enamores.
Si ho fas de mi altra volta
Confeti , marxes mores.

Jo el sucre, tu el pebre negre,
Pots hipnotitzar-me amb una corda d’estendre
Pots cuinar tataki amb els meus budells
Mone a follar-mos els cervells.

Tire la fletxa, que talla l’aire i encén la metxa. .

Portem la dinamita.
Si s’ha de volar el palau ,aiaiaiai
I una llengua metralleta,
Que no pot parar de disparar.
Ratatata….

Si pilleu el ritme,
El dia del concert teniu barra lliure
Tot és una merda però encara hem de viure
Algun somriure
quedà en el rebost algún queviure
i somriure.

El grup de l’Alcoià i el Comtat llança el segon avançament del seu pròxim disc: un còctel de pop urbà, tequila de mango i eixe capritxo del destí que ens fa ballar.

Si hi ha un grup que sap com activar el mode festa amb només un acoblament de guitarra o una base rítmica, eixe és Cactus. La formació torna a la càrrega amb «Un besito ràndom», el seu segon avançament de l’esperat nou disc que veurà la llum sota el segell de Delirics i Gazpatxo Festcultura. La cançó no demana permís: entra directa per a convertir-se en la banda sonora d’eixes nits on «tots els gats són pardos» i qualsevol mirada pot acabar en un desig demanat amb els ulls tancats.

Un viatge poliglota a ritme de ‘tequila de mango’

«Un besito ràndom» és una celebració de l’espontaneïtat. Amb una producció musical impecable de Mark Dayle i la direcció de Mario Sancho, Cactus ha teixit una peça de pop urbà on el català es barreja amb el francés, l’italià i l’anglés en una tornada hipnòtica: «Beso, Bacio, Bisou, Kiss». La lletra ens parla d’eixes trobades inesperades, d’eixe moment on el món es para com un colibrí i només importa la persona que tens davant a la pista de ball.

La cançó respira eixe aire fresc de les nits d’estiu, amb referències tan nostres com el «tequila de mango» i eixos «llavis vermells» que brillen sota els estels. És un tema que fuig de complicacions per a abraçar el plaer del moment etern, eixe on la música sona tan fort que no importa si és un somni o realitat.

Estètica i color per a «quemar la pista»

L’apartat visual no es queda enrere. El videoclip, dirigit per R. Solves, trasllada eixa energia a la pantalla amb una direcció de fotografia acurada i un disseny d’art signat per Helga Ambak. Amb la col·laboració d’una llarga llista de figurants i un equip tècnic de primer nivell, Cactus demostra que es troba en un moment de maduresa creativa total, cuidant cada detall des del vestuari fins a l’edició ràpida i colorista que demana un tema d’aquestes característiques.

Cactus ja ens ha avisat: «mia more, mon cheri», la pista està cremant. Amb aquest segon avançament, el grup confirma que el seu pròxim treball serà una de les peces clau del panorama musical valencià d’aquest 2026. Prepareu-vos, perquè el «besito ràndom» ens trobarà a tots ballant.

LLETRA UN BESITO RÀNDOM DE CACTUS

Jo no esperava,
no sabia,
no podia saber,
que em trobaria,
i provaria,
hui un besito dels teus.
Una mirada que brillava
com un milió d’estels
i em demanava
que provara
eixos llavis vermells.

Com un capritxo del destí vas venir a mi
la vida és així, bonjour se la vi.
El món és va parar ahí com un colibrí
jo m’arrime a tu, tu t’arrimes a mi

Un besito ràndom.
La pista quemando,
Convida’m a algo
i els dos apoyem,
No sé si estava somiant-ho.
Un tequila de mango.
Un temazo sonando,
el moment és etern.

Beso, Bacio, Bisou, Kiss
tots els gats son pardos quan es fa de nit
Beso, Bacio, Bisou , Kiss
mia more, mon cheri
tanca els ullets i demana un desig.

Com un capritxo del destí vas venir a mi
la vida és així, bonjour se la vi.
El món és va parar ahí com un colibrí
jo m’arrime a tu, tu t’arrimes a mi

Un besito ràndom.
La pista quemando,
Convida’m a algo
i els dos apoyem,
No sé si estava somiant-ho.
Un tequila de mango.
Un temazo sonando,
el moment és etern.

La banda d’Alzira retorna el seu himne «Mediterrània» a la col·lectivitat en un exercici de germanor sense precedents que reuneix tota una generació de músics.

Tot va començar davant la línia blava d’Altea, entre les seues cases blanques i eixa llum tan nostra de Diània. Allí va nàixer «Mediterrània» i allí es va plantar la llavor d’una cançó que, set anys després, ha deixat de pertànyer a La Fúmiga per a passar a ser, definitivament, patrimoni de tots. Aquest 22 de març, el grup ha lliurat el seu «final de pel·lícula» amb una versió multitudinària on la banda es dilueix per a deixar pas a una abraçada de germanor amb mig centenar d’artistes.

Una xarxa de complicitats i retorns

Aquest llançament no és només una reedició; és un acte de pura germanor. La llista de col·laboradors és un mosaic de la nostra música actual: des del pop de The Tyets, Mushkaa o Figa Flawas, fins a la tradició de Pep Gimeno «Botifarra». En aquest viatge de tornada a les arrels, també hi ha lloc per a la memòria: la tornada de Kiko Tur i Ivan Gosp (Aspencat) posa el punt d’emoció per als qui han crescut amb ells, mentre que la veu de Flora Sempere (El Diluvi) recupera eixe fil conductor que ja existia en la gravació original.

El projecte, produït per Genís Trani, aconsegueix que noms tan diversos com Sandra Monfort, Miki Núñez, Els Catarres, Tesa o Nebulossa s’agermanen sota un mateix crit. És la prova que la música feta ací ha aconseguit trencar fronteres i estils per a reconèixer-se en una sola identitat: la d’un poble que canta i que sap que «si ho fem junts, crema la mar».

El llegat de la porta sense pany

El videoclip de NYAS & Agencia Bondo funciona com el tancament perfecte per a una etapa inoblidable. Amb una lletra que ja s’estudia a les escoles i es canta a totes les places —»ací ens pariren i ací estem»—, La Fúmiga ens deixa la certesa que la seua nau podrà aturar-se, però la festa continua. Han sigut deu anys de vents i alegria que ara queden guardats en aquesta versió multitudinària.

«La gent de la Mediterrània» és, en definitiva, el regust dolç d’un adéu que no fa mal, perquè és un adéu compartit. Com diuen en el seu comiat, aquest record ens emocionarà una i mil voltes, recordant-nos que casa meua sempre serà casa vostra, una porta sense pany on la música en valencià sempre trobarà on dormir.

LLETRA LA GENT DE LA MEDITERRÀNIA

Aire fresc em ve a la cara,
vent que bufa de llevant.
De gregal i tramuntana
a la pell note la sal.

Tu i jo som terra i mar,
plaer descontrolat.
I si la nau s’enfonsa,
jo em quede al teu costat.

Som força, fúria, sang,
les sendes que hem xafat.
Protagonistes d’una història que no et contaran.

Ones venen i van,
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Mediterrània és una festa,
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta,
Mediterrània el nostre crit.

Mediterrània és la tendresa
d’unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic!

Mare Terra, mare nostra,
hui m’aclame als teus encants.
Casa meua és casa vostra,
una porta sense pany.

Tu i jo seguim remant,
burlant-nos dels gegants.
Un far en la nit fosca,
la nit que ens guiarà.

La nostra lluita pren
la força que es mereix.
Fins que no caiguen les muralles
no descansarem!

Ones venen i van,
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Ones venen i van,
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Mediterrània és una festa,
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta,
Mediterrània el nostre crit.

Mediterrània és la tendresa
d’unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic!

Ací ens pariren i ací estem
i seguim, seguirem.
Contra el mar contra el vent
per si bufa ponent.

Ací ens pariren i ens tindran,
tot un poble al davant.
No han pogut ni podran,
som les cendres i el fang.

I cantarem sense parar
que mai ningú ens farà callar.
Tu vine amb mi, dona’m la mà,
que si ho fem junts, crema la mar

Ones venen i van,
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Ones venen i van,
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Mediterrània és una festa,
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta,
Mediterrània el nostre crit.

Mediterrània és la tendresa
d’unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic!