ÚLTIMS ARTICLES

Sagueta Nova homenatja les dones del folklore valencià amb la mostra ‘Aire a la balladora’ a Biar

L’associació d’estudis tradicionals Sagueta Nova va retre homenatge a les dones que han mantingut viu el folklore valencià amb la mostra de música i ball tradicional ‘Aire a la balladora’, el passat dissabte 1 d’agost a la plaça del Convent de Biar.

L’espectacle, enregistrat i publicat per Canal 3 TV Biar, és un homenatge «a totes les dones que han fet possible que hui seguim gaudint del folklore valencià», com explica la mateixa associació: les informants que van conservar les melodies i els passos, les balladores anònimes, les dones valentes i pioneres que van obrir camins abans reservats als hòmens i les mestres de ball que han transmés eixe llegat a les noves generacions. El cartell de l’acte és obra de Sergi Gómez i Juanjo Alcaide. La mostra arriba, a més, l’any en què Sagueta Nova celebra el seu 25é aniversari mantenint viu el folklore de Diània i del País Valencià.

Les veus de les dones que guarden la tradició

Durant les setmanes prèvies, Sagueta Nova va recórrer diversos pobles per a arreplegar el testimoni de dones que han estat memòria viva del ball i el cant tradicional, i algunes d’eixes veus es van poder escoltar durant la mostra. Entre elles, Fina Bornay, «la Mòbila», d’Ibi, que de menuda va viure els últims moments del ball solt als masos de la Foia de Castalla i gràcies a qui s’han pogut recuperar recentment dos balls del seu poble: l’Aragonesa i el Fandango de Dos.

De Mutxamel arribaven Pilar Blasco, «la Botja», creadora del grup de danses «Virgen de Loreto» i mestra de moltíssimes persones, i Reme Climent, «la Saora», membre del col·lectiu So de Mutxamel, on toca la guitarra, canta i exercix de vicepresidenta. Des de les comarques del nord, Consuelo Bonet, de Llucena (l’Alcalatén), gran cantadora que ha portat la música del seu poble per rondes i agrupacions folklòriques, i Consuelo Plaja, de Vilafranca (els Ports), que ha assegurat la transmissió de les passades de ball del seu poble a la generació següent. Totes dues han passat més d’una vegada per l’Aplec de Rondalles de Biar.

Completaven el homenatge Isabel Martí, nascuda a Xàtiva i hereva de la tradició dels mestres de ball de comptes de la Costera, que des de fa dècades ensenya ball tradicional valencià a la Marina Alta, i les biarudes Amalia Martínez i Asunción Sánchez, que fa anys ja havien ensenyat balls i cançons a la mateixa Sagueta Nova.

La mostra va ser la primera de dos vesprades seguides de folklore a Biar: l’endemà, diumenge 2 d’agost, la vila va acollir el Dia de la Dansa Valenciana amb un sarau obert a tothom, com ja vam avançar.

El cronista Sergi Gómez i Soler ha dedicat a la vetlada una crònica en què subratlla la cura del muntatge i la contundència de la seua tesi: que han sigut les dones, com a hereves, practicants i transmissores, les que han salvat i mantingut viva la cultura tradicional valenciana.

Romàntic Dimoni estrena nou senzill a la vostra ‘Salut’!

El cantant de Smoking Souls publica una cançó lluminosa que serveix com a tret d’eixida per a la seua gira d’estiu, amb parada aquest dissabte al Beneixama Rock.

Carles Caselles, reconegut per ser la veu i ànima de la formació pegolina Smoking Souls, ha presentat oficialment «SALUT!!», el nou senzill del seu projecte Romàntic Dimoni. La cançó, que ja es troba disponible en totes les plataformes digitals, es planteja com una celebració de la vida, un agraïment a la terra i un cant a la resistència col·lectiva davant l’individualisme actual.

Amb un so més desenfadat, directe i lluminós, la composició construeix una litúrgia quotidiana on cada vers és una alça de copes per la dignitat social, la cultura i l’afecte mutu. A la lletra, el músic reivindica el treball de la terra, el dret a un habitatge digne i la memòria compartida, fent referències explícites a la poesia de Joan Vinyoli i Miquel Martí i Pol. El tema ve acompanyat d’una peça audiovisual dirigida per Clàudia Marconell que reforça el caràcter festiu i pròxim de la proposta.

Aquest llançament marca el punt d’inici d’un nou bloc de concerts per tot el territori. La primera oportunitat per a gaudir d’aquest nou directe serà aquest mateix dissabte, 25 de juliol al Beneixama Rock 2026.

Lletra «Salut- Romàntic Dimoni».

La vida, salut.
El créixer, salut.
La pau sense guerra, salut.
A tu que treballes la terra, salut.

La casa, salut.
Ningú sense casa, salut.
Un gest solidari, salut.
Somriure a la mort a diari, salut.

Escriure, salut.
El llibre i ser lliure salut.
Vinyoli i Miquel Martí i Pol, salut.
Els versos que vénen del sol, salut.

El tacte, salut.
El sexe i l’afecte salut.
Em cantes, salut.
La meua expressió quan t’escolte, salut.

La perillosa costum de seguir esperant, que arribe un bon any.
I saber que ens espera, una treva de seda, al teu tacte una droga.

La festa. salut
a tu i al comando, salut. un comando
Converses amb gent estimada
La nostra primera vegada, salut.

Memòries, salut.
Les nostres comèdies, salut.
La mar i la mare, salut.
A setembre la treva declare, salut.

Silenci, salut.
L’amor del més feble, salut.
Viatger sense or ni rellotge, salut.
Qui no necessita equipatge, salut.

Cultura, salut.
Qui pensa i et cura, salut.
Qui sembra, recull.
De fruita un amor que l’acull.

A tu que m’escoltes, salut.

Auxili estrena ‘Tarrinetes al sol’, el seu nou tall estiuenc amb DJ Trapella

La banda d’Ontinyent Auxili ha sorprés este primer de juliol amb el llançament de «Tarrinetes al sol», una cançó directa a convertir-se en una de les bandes sonores d’este estiu. Publicat com a senzill independent, el tema trenca el silenci del grup amb una aposta molt festiva i ballable que ja compta amb el seu propi videoclip.

Per a esta ocasió, els ontinyentins s’han aliat amb DJ Trapella (Marta Riera) i han confiat en la producció de Ferran Gisbert. Junts han cuinat una fórmula que manté el segell d’Auxili però que abraça sense complexos l’electrònica i els ritmes urbans, ideal per a les carpes dels festivals en els pròxims mesos.

Gelats, platja i ADN mediterrani

Com el seu nom indica, la lletra —obra d’Esteve Tortosa— agafa les «tarrinetes» (els gelats) com a fil conductor i metàfora perfecta de la calor, el desig i el flirteig estival: «com tarrina a l’estiu, derretint-me per dins cada volta que rius».

El tema és un autèntic bombardeig de referències de la nostra cultura popular, de la gastronomia i de la vida a la Marina. Auxili cuina un imaginari fresquíssim on conviuen elements tan quotidians com la xufa d’Alboraia, la mentireta (el clàssic combinat de café-licor i llimonada fresqueta), el dolcet arremullat en el café o l’orgull de la terra («canta en català, valenciana com orxata»). Tampoc falten eixes estampes familiars tan de platja, retratades amb humor amb la «iaia» i el «iaio en l’hamaca», o el costum de quedar-se «arrupidet a la toalla».

A més, la composició llança un clar missatge de vertebració cultural i geogràfica a través d’un viatge musical de nord a sud per tot el litoral mediterrani, unint territoris i fent ballar la gent «de Morella a Granadella, de Cullera a la Calella».

Un clip rodat a la mar

El llançament ve acompanyat d’un videoclip de l’estil dancehall party que transmet eixa essència de platja i relax. Amb una idea original d’Esteve Tortosa, la realització i el muntatge han anat a càrrec de Victor Serna, mentre que la reconeguda il·lustradora Helga Ambak s’ha encarregat de la direcció d’art. En les imatges, gravades amb la col·laboració del Solé Rototom Beach, es pot vore a la banda acompanyada d’un bon grapat d’amics disfrutant de l’arena.

El senzill ja està disponible en totes les plataformes digitals (Spotify, Apple Music) i el videoclip a YouTube ja comença a sumar milers de reproduccions en les seues primeres hores de vida.

LLETRA TARRINETES AL SOL D’AUXILI

La pell vol pell!
Tarrineta o cucurutxo?

Xata, brilla com plata,
dansa com rasta,
canta en català,
valenciana com orxata.

Tu, cata de la mata
més bonica de la vall.
Yes, Babylon dance.

Xata, xocolata i nata,
panís quan esclata,
la gata que t’arrapa
i el gat que s’escapa.

Tu, cata de la mata
més bonica de la vall.

Mama, matraca de cadera,
ja tu saps, pa tu la nit sencera.
(Mera!)

Com tarrina a l’estiu,
derretint-me per dins
cada volta que rius.

Papa, palmera cocotera,
merengue pa la pena,
maraca pa la tata,
mentireta, crema.

Derretint-me per dins
com tarrina a l’estiu.

I arremullat en el teu mar,
com dolcet al café,
tu arruixant sense alé,
jo desfent-me a trossets.

Ja tu saps!
Xata, brilla com plata,
dansa com rasta,
canta en català,
valenciana com orxata.

Tu, cata de la mata
més bonica de la vall.
Yes, Babylon dance.

Xata, xocolata i nata,
panís quan esclata,
la gata que t’arrapa
i el gat que s’escapa.

Tu, cata de la mata
més bonica de la vall.
(Se la balla com pirata sense pata!)

Tata, te cante serenata,
shatta pa bullata,
gaiata pa fumata.

Gelata, fogata,
minuta, pecata,

lèxica barata
però un flow que t’atrapa.

Iaia culata, platja disparata,
iaio en l’hamaca,
ni pio ni papa, i jo…

Derretint-me per dins
com tarrina a l’estiu.

I arremullat en el teu mar,
com dolcet al café,
tu arruixant sense alé,
jo desfent-me a trossets.

Xata, brilla com plata,
dansa com rasta,
canta en català,
valenciana com orxata.

Tu, cata de la mata
més bonica de la vall.
Yes, Babylon dance.

Xata, xocolata i nata,
panís quan esclata,
la gata que t’arrapa
i el gat que s’escapa.

Tu, cata de la mata
més bonica de la vall.
Yes, Babylon dance.

Cul culinari,
mediterrani com Auxili,
(Quanti volti),
dancehall party.

Cul culinari,
arrupidet a la toalla,
xufa d’Alboraia.

Cul culinari,
mediterrani com Auxili,
dancehall party.

De Morella a Granadella,
de Cullera a la Calella!

Els Crits de la Terra – Top 10 Música en valencià / Català Estiu 2026

Estrenem «Els Crits de la Terra» amb un TOP 10 de les millors cançons que sonen a #Diània aquest estiu 2026! La millor música del nostre país, en la nostra llengua.

Quina cançó falta a la llista? T’ha sorprès alguna? Quin és el teu tema preferit d’aquest TOP 10? Deixa’l als comentaris i crida ben fort!

🎧 Escolta la llista on vulgues:

🎵 SPOTIFY

🎵 DEEZER:

https://link.deezer.com/s/33EydeTpZXLk4NJ6fwyeI

🎥 YOUTUBE:

https://youtube.com/playlist?list=PLeC22h5b0148&si=1hqxsc4EYq6cdGGg

Diània crema esta nit: tot el que has de saber de la Nit de Sant Joan 2026

0

La nit del 23 al 24 de juny, els pobles de la Marina i la Safor s’omplen de fogueres, correfocs i rituals que barregen tradició cristiana i creences molt més antigues. De Xàbia a Tavernes, un recull de celebracions per esta nit màgica.

La nit de Sant Joan és la nit del foc i de l’aigua, de les herbes i dels rituals, del misteri i de la festa. Una nit que els pobles de Diània porten milers d’anys celebrant d’una manera o altra, amb noms distints i creences canviants, però sempre amb la mateixa certesa: que eixa nit, alguna cosa passa. Alguna cosa canvia. Que les flames tenen un poder que va més enllà de la llenya que les alimenta. Que l’aigua del mar a mitjanit no és la mateixa que la de la vesprada. Que les plantes collides a l’alba del 24 de juny guarden secrets que la llum del dia no revela.

Esta nit crema Diània. I ho fa a la seua manera: amb fogueres a les portes de muralles medievals, amb aplecs que reivindiquen la llengua i la identitat, amb batucades i orquestres al passeig marítim, amb dimonis que corren pels carrers i amb gent que, passada la mitjanit, s’atansa a la vora de la mar buscant alguna cosa que no sempre sap nomenar. Ací tens un recull del que hem trobat per aquesta màgica nit.

Una festa de 5.000 anys

Fer una foguera la nit de Sant Joan no és una tradició valenciana ni tan sols mediterrània: és un gest humà d’arrel antiquíssima. Fa prop de 5.000 anys, els pobles antics ja eren conscients del solstici d’estiu —el dia més llarg de l’any— i encenien foc per donar força al sol que, a partir d’eixe moment, anava a anar perdent llum. Els antics celtes l’anomenaven Alban Heruin. Els fenicis encenien fogueres en honor d’Astarté. Fins i tot la Bíblia ho recull, en boca del profeta Jeremies, com una pràctica que cal aturar perquè la gent l’estima massa.

L’Església catòlica va trobar la solució perfecta: va triar Sant Joan Baptista, un sant marcat precisament pel foc —el seu pare va anunciar el seu naixement encenent una foguera— i per l’aigua —el baptisme de Jesús al riu Jordà. Dos elements que ja eren al cor dels ritus pagans. La festa va sobreviure, disfressada de cristiana, amb el foc i l’aigua intactes.

On i quan: la nit municipi per municipi

Xàbia celebra avui la seua Nit dels Focs, Festa d’Interés Turístic Local, amb la cremà de les fogueres a les antigues portes de la muralla a les 23:30 h, el correfocs «Nit Màgica» de Xarxa Teatre i discomòbil PachanGo! fins a les 5:00 h. Demà, mascletà, cavalcada i cremà de la Foguera Central a mitjanit. Consulta tota la programació.

Bellreguard acull enguany l’Aplec de la Safor 2026 organitzat per Joves pel Valencià, amb Muixeranga, sopar popular i revetla amb Auxili, Malifeta i Arre AK. Entrada gratuïta.

Gandia escalfa el Passeig Marítim des de les 23:00 h amb la batukada Kum Kum Trà i els grups Vés i Gita’t i 2×4, castell de focs a l’Escullera Nord a mitjanit i cremà a l’arena just després.

Oliva permet fogueres particulars a la zona urbana de la platja —del Club Nàutic fins a la posta de la Creu Roja— i tanca la nit amb els Pelitroco fins a les 2:30 h.

Xeraco habilita tres punts de foguera controlats a la platja i porta l’Orquestra Tokio Band a l’Avinguda Borrons a mitjanit, precedida del correfocs de la Penya Foc Seguit a les 23:00 h.

Tavernes de la Valldigna comença familiar amb l’espectacle Balla Balla a les 20:00 h, continua amb els Dimonis de Mislata i la batucada Vall-Tu-Kà a les 23:00 h, i es tanca amb els 4 Moons a mitjanit a La Bombonera.

Benissa celebra la nit de Sant Joan a la platja de La Fustera, amb música a càrrec dels DJ Retoret i Pepe Jorro, barra i gastronomia des de les 18:00 h. A mitjanit, la tradició: moltes persones s’acosten a la mar per mullar-se els peus i donar la benvinguda a l’estiu. I per si fora poc, el poble es troba en plenes Festes de Moros i Cristians en honor a Sant Pere, amb la gran embaixada mora i presa del castell el divendres 26 de juny.

Foc, aigua, plantes: els rituals que esta nit encara funcionen

Botar la foguera no és un joc. A Xàbia, els portadors de corones de murta recorren les fogueres de les antigues portes de la muralla i, en arribar a l’última, llancen la corona a les flames: un gest que, per tradició oral documentada per l’etnòleg Àlvar Monferrer, allibera de malalties i mala fortuna. I en molts pobles de Diània, la foguera s’alimenta de trastos vells, roba gastada, objectes que porten records que ja no cal conservar. No és negligència: és un ritu de renovació. Es crema el que sobra de l’any per fer lloc a l’estiu que comença.

Però el ritual més estés la Nit de Sant Joan és el bany. Mullar-se els peus al mar a mitjanit —com a mínim— té arrels en la creença, viva des del segle XVI en fonts valencianes, que les aigües de Sant Joan adquireixen propietats purificadores i guaridores exactament a les dotze. I per a les xiques, la tradició diu que «prendre el ros» —deixar que la pell i els cabells s’ameren de la rosada nocturna— manté la salut i la bellesa durant tot l’any.

Quan tot acabe i l’alba comence a trencar, la tradició mana collir les plantes santjoaneres. Les anomenades «plantes Santjoaneres» o flors de Sant Joan són les que florixen al voltant del solstici d’estiu. Es cullen a partir de les 12 de la nit si es volen aprofitar les seues propietats màgiques, o una vegada ix el sol si el que interessa són les propietats medicinals. El druida diànic Joan Pellicer, gràcies als coneixements de centenars de muntanyers diànics, ens explica algunes d’aquestes plantes: la carxofeta de Sant Joan, els santjoanets o el pericó groc. I tal com recull Daniel Climent, és eixa nit —quan el sol ha tingut el màxim de temps per activar el seu laboratori vital— que les plantes ofereixen el millor d’elles mateixes: l’hipèric, el romer, la ruda. Les bruixes, els curanderos i els herbolaris d’arreu sempre han sabut quan sortir a collir-les. Ara ja ho saps tu també.

Bon Sant Joan, Diània.

Sons d’Embat i El Naán ens regalen els últims rajos del sol amb ‘El Sol se va poniendo’

0

Sons d’Embat han publicat aquest 17 de juny el seu nou senzill «El sol se va poniendo», en col·laboració amb El Naán. Una cançó d’arrel, càlida i evocadora, que el grup descriu com «l’últim raig abans d’enfrontar la calma de la nit».

El tema fusiona la tradició de la música folk i de transmissió oral amb sonoritats contemporànies. L’acordió diatònic, el violoncel, la guitarra acústica, el panderu cuadráu i el saxofon conviuen amb sintetitzadors i arranjaments electrònics, creant una atmosfera mística i plena d’energia comunitària. La peça arranca de forma continguda i va guanyant intensitat fins a un final en forma de spoken word profundament poètic i tel·lúric.

La lletra, que beu de la tradició popular castellana amb l’aportació d’Héctor Castrillejo, evoca la posta de sol com a moment de transició: el dia s’endú les veritats cap a la lluna, i el nou dia les retorna transformades.

El senzill arriba com a tercer i últim avançament del nou disc previst per a la tardor. La pregunta queda a l’aire: ens espereu fins al setembre?

El videoclip ha estat enregistrat a La Cova del Xapalló i White Trash Estudio, amb la direcció artística d’Helga Ambak.

Malifeta detona la ‘Dinamita’ amb un ritme mutant i barra lliure per a qui encerte el pas

Després del camí emprés amb el seu darrer disc, BREGA, la banda Malifeta ha llançat per sorpresa el videoclip de «Dinamita», un nou senzill totalment independent que arriba com una autèntica declaració de guerra als patrons clàssics de la música urbana. El grup sorprén amb una producció sincopada i elèctrica que trenca amb les estructures còmodes i llança un repte directe i ple d’ironia als seus seguidors per als pròxims directes: «Si pilleu el ritme, el dia del concert teniu barra lliure». Una jugada mestra d’humor musical que detona qualsevol esquema previsible i que posa a prova l’oïda de l’audiència abans d’arribar a la barra del bar.

Si pilleu el ritme,
El dia del concert teniu barra lliure
Tot és una merda però encara hem de viure
Algun somriure

Un trencaclosques mutant a contratemps

El «rovellet de l’ou» d’aquest llançament imprevist és la seua raresa instrumental. Coproduït per Toni Fort (pxllt) i cuinat als White Trash Estudio per Yon Mikel García, «Dinamita» és un experiment de reggaeton mutant i funk sintètic que camina del revés, obligant l’oient a buscar un compàs ocult. D’ací la conya de la lletra: amb un ritme tan trencat, la banda sap que oferir barra lliure a qui no perda el pas és jugar sobre segur.

Lluny de la comoditat comercial, Malifeta llança aquest senzill per a sacsejar ments i peus. Una descàrrega contra els de dalt cuinada amb sàtira, suc de cicuta i fulletes de baladre, en un mosaic identitari que viatja des de Negu Gorriak o Bola de Drac fins a la sonoritat de les marxes mores.

Tinc una fulleta de baladre “pa” vostés
Suc de cicuta “pa” eixos senyorets

Factura visual de trinxera i autogestionada

L’apartat audiovisual, dirigit pel mateix col·lectiu de Malifeta, aconsegueix traslladar a la pantalla eixa atmosfera tancada de funeral elèctric que demana la cançó. Amb Héctor Pinos al capdavant de la direcció de fotografia (DOP), l’edició i el color, i Ana Rajadel en la producció, el videoclip reforça el caràcter nocturn i contundent de la peça.

El treball es completa amb l’acurada faena de Julio Cebolla (foto fixa), Alfredo Qop (maquillatge), Ruth Peiró (perruqueria) i una coreografia elèctrica signada per Paula Caselles; un equip cohesionat per a un llançament bomba que detona els motles i recorda que, malgrat tot, encara queden somriures i queviures al rebost de la resistència cultural.

LLETRA MALIFETA DINAMITA

La meua ofrena
flor de cementeri,
Festa al purgatori,
La por a la cadena,
L’ofrena,
Mandanga de sepeli,
Sermó d’obituari,
l’humor i la burrera,
Tinc una fulleta de baladre “pa” vostés
Suc de cicuta “pa” eixos senyorets
Un niu de rates que vos rosega els peus,
Farem una cordà al saló dels vostres hereus.

Tire la fletxa, que talla l’aire i encén la metxa. .

Portem la dinamita.
Si s’ha de volar el palau ,aiaiaiai
I una llengua metralleta,
Que no pot parar de disparar.
Ratatata…

Rafaga de versos
“Pa” tu Una caixeta amb focs artificials,
Un trosset de brossa espacial
Dos dobermans negres, Negu Gorriak.
una fotocopia, bola de drac.
La meua vida, les meues hores,
Pel.lis “pa” que rigues i pel.lis “pa” que plores,
Llibres “pa” q ràbies i t’enamores.
Si ho fas de mi altra volta
Confeti , marxes mores.

Jo el sucre, tu el pebre negre,
Pots hipnotitzar-me amb una corda d’estendre
Pots cuinar tataki amb els meus budells
Mone a follar-mos els cervells.

Tire la fletxa, que talla l’aire i encén la metxa. .

Portem la dinamita.
Si s’ha de volar el palau ,aiaiaiai
I una llengua metralleta,
Que no pot parar de disparar.
Ratatata….

Si pilleu el ritme,
El dia del concert teniu barra lliure
Tot és una merda però encara hem de viure
Algun somriure
quedà en el rebost algún queviure
i somriure.

Cactus encén l’estiu a Diània amb «Noche Loca en Benidorm»

0

El grup de pop electrònic i música urbana Cactus ha estrenat oficialment el videoclip de «Noche loca en Benidorm», un dels talls més descarats i corejats del seu quart àlbum d’estudi, Backstage. Amb una proposta audiovisual carregada d’ironia, llums de neó i estètica de gresca sense complexos, la banda capitanejada per David «EldeMuro» i Miquel García ret un homenatge de soca-rel a la disbauxa nocturna de Diània.

La cançó es planteja com un autèntic himne de revetla per a encetar de ple la temporada d’estiu, defugint de falsos elitismes i reivindicant que la felicitat es troba, de vegades, en els racons més tòpics de la nostra costa.

Karaokes, ‘brilli brilli’ i humor interlingüístic

El fil conductor del tema utilitza el xoc cultural i l’imaginari del turisme de masses per a fer somriure el públic. Amb versos tan directes com «Creus que estàs en Nova York, sorry cari, però no» o «don’t speak english pero bo», Cactus desmunta amb sàtira els clixés de la sofisticació cosmopolita.

A través d’un compendi de karaokes, ganes de ballar i neons, el grup dibuixa amb gràcia la fauna nocturna de la capital del turisme per excel·lència, Benidorm. A més, el duet es burla amb enginy de les barreres idiomàtiques en descriure una nit on, per culpa de l’ambient, de vegades no serveix de res ni el valencià ni el castellà, sinó el llenguatge universal de viure el moment en una festa plena de «guiris i purpurina».

«Karaokes i neons i un bailoteo dels bons. La vida mos dona una noche loca en Benidorm.»

L’esperit electro-urbà de ‘Backstage’

Aquesta «Noche loca en Benidorm» és la quarta pista de Backstage (Delirics, 2026), el darrer treball de llarga durada del grup amb el qual estan girant de valent per tot el territori. Produït per Mark Dayle, el disc consolida l’anomenat «cactus style»: una fórmula infal·lible que combina l’electrònica, els ritmes llatins i l’esperit de revetla tradicional.

Amb aquest nou llançament, els de l’Alcoià i el Comtat reafirmen el seu paper com un dels valors més divertits de l’escena musical valenciana per a capgirar les nits de concert. Una invitació clara i directa a cremar la sola de les sabates sota el mantra de «si no hi ha demà, que me quiten lo bailao».

LLETRA «NOCHE LOCA EN BENIDORM» DE CACTUS

Creus que estàs en Nova York, sorry cari, però no.
Si te quieres divertir, la vida mos dona pa una noche loca en….

Noche loca en Benidorm
hui vorem ixir el sol
Si te quieres divertir
noche loca en Benidorm.
Karaokes i neons
i un bailoteo dels bons
La vida mos dona una noche loca en Benidorm.

Gasolina en el party (yo!)
Ambientasso guapo mola mogolló
So-Sona un bon temazo estem on fire i jo (yo!)
Tengo que bailar contigo hoy
La noche està prendia
ojito que se lia
A tope d’energia perquè ens flipa la Marina
Guiris i purpurina
la party no termina
La vida ens regala una noche loca en Beni

Noche loca en Benidorm
hui vorem ixir el sol
Si te quieres divertir
noche loca en Benidorm.
Karaokes i neons
i un bailoteo dels bons
La vida mos dona una noche loca en Benidorm.

lo-lo-lo…

Creus que estàs en Nova York
I so sorry pero no (sorry honey)
Brilli brilli, xiki xiki
don’t speak english pero bo.
Tapas, toros, xe que bo
la zona guiri és super hot
No me sirve el valensiano
però el castellà tampoc

I si no hi ha demà que me quiten lo bailao…

Menyspreu a la dolçaina: una decisió incomprensible de l’Associació de Sant Jordi.

0

El passat 24 d’abril, Dia dels Músics, vaig tindre el plaer i l’orgull de participar amb les colles de dolçaina de la ciutat d’Alcoi en l’anunci de la meravellosa desfilada prèvia a la interpretació de l’himne de festes de Moros i Cristians d’Alcoi.

La sorpresa va arribar abans de començar: ens van comunicar que, en la novena base del V Certamen d’Interpretació de Música Festera d’este any, organitzat per l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi, s’establia textualment:

«…en ningún caso se utilizarán dulzainas en caso de que las hubiese»

Associació de Sant Jordi d’Alcoi

Vaig quedar descol·locat. Aquella prohibició em va indignar profundament. Com pot una entitat com l’Associació de Sant Jordi menysprear i vetar explícitament un instrument que forma part de la tradició cultural del poble valencià? Un instrument plenament integrat en totes les festes de Moros i Cristians de la Comunitat Valenciana i, especialment, en la majoria dels actes que es desenvolupen a Alcoi.

Ací, a Alcoi, la dolçaina és un instrument històricament arrelat a les festes de moros i cristians: ja la trobem en obres com «L’entrà dels moros» (1914) de Camilo Pérez Monllor; l’any 1982, Amando Blanquer Ponsoda va fer el mateix en «La Marxa del Centenari», i també José Mª Valls Satorres en «Pas als Maseros»; i més tard, «Despertat Alcoi» (1998) de Gregorio Casasempere Gisbert.

A més, és una especialitat integrada en els estudis oficials del Conservatori Professional de Música ‘Juan Cantó’ d’Alcoi. Malgrat este arrelament i este reconeixement institucional, a la ciutat hi ha quatre entitats de dolçaina actives. Per tant, la prohibició explícita de la dolçaina és encara més incomprensible i poc merescuda.

No comprenc quina lògica pot haver-hi darrere d’una prohibició tan injustificada. Però pense que els organitzadors haurien de repensar-s’ho. Perquè creure en les tradicions i la cultura d’un poble implica acceptar que una de les seues característiques bàsiques és l’evolució i la transformació, no la prohibició arbitrària.

Com a professor titular de dolçaina del Conservatori Municipal de Música ‘Joan Cantó’ d’Alcoi, em sent en deure de defensar la dignitat d’un instrument que forma part del nostre patrimoni immaterial. I no puc quedar-me en silenci davant d’una decisió que, simplement, no té sentit.


Hipòlit Agulló Ferrándiz
Abril de 2026

Cactus ja té el hit de l’estiu en català amb ‘Un besito ràndom’

El grup de l’Alcoià i el Comtat llança el segon avançament del seu pròxim disc: un còctel de pop urbà, tequila de mango i eixe capritxo del destí que ens fa ballar.

Si hi ha un grup que sap com activar el mode festa amb només un acoblament de guitarra o una base rítmica, eixe és Cactus. La formació torna a la càrrega amb «Un besito ràndom», el seu segon avançament de l’esperat nou disc que veurà la llum sota el segell de Delirics i Gazpatxo Festcultura. La cançó no demana permís: entra directa per a convertir-se en la banda sonora d’eixes nits on «tots els gats són pardos» i qualsevol mirada pot acabar en un desig demanat amb els ulls tancats.

Un viatge poliglota a ritme de ‘tequila de mango’

«Un besito ràndom» és una celebració de l’espontaneïtat. Amb una producció musical impecable de Mark Dayle i la direcció de Mario Sancho, Cactus ha teixit una peça de pop urbà on el català es barreja amb el francés, l’italià i l’anglés en una tornada hipnòtica: «Beso, Bacio, Bisou, Kiss». La lletra ens parla d’eixes trobades inesperades, d’eixe moment on el món es para com un colibrí i només importa la persona que tens davant a la pista de ball.

La cançó respira eixe aire fresc de les nits d’estiu, amb referències tan nostres com el «tequila de mango» i eixos «llavis vermells» que brillen sota els estels. És un tema que fuig de complicacions per a abraçar el plaer del moment etern, eixe on la música sona tan fort que no importa si és un somni o realitat.

Estètica i color per a «quemar la pista»

L’apartat visual no es queda enrere. El videoclip, dirigit per R. Solves, trasllada eixa energia a la pantalla amb una direcció de fotografia acurada i un disseny d’art signat per Helga Ambak. Amb la col·laboració d’una llarga llista de figurants i un equip tècnic de primer nivell, Cactus demostra que es troba en un moment de maduresa creativa total, cuidant cada detall des del vestuari fins a l’edició ràpida i colorista que demana un tema d’aquestes característiques.

Cactus ja ens ha avisat: «mia more, mon cheri», la pista està cremant. Amb aquest segon avançament, el grup confirma que el seu pròxim treball serà una de les peces clau del panorama musical valencià d’aquest 2026. Prepareu-vos, perquè el «besito ràndom» ens trobarà a tots ballant.

LLETRA UN BESITO RÀNDOM DE CACTUS

Jo no esperava,
no sabia,
no podia saber,
que em trobaria,
i provaria,
hui un besito dels teus.
Una mirada que brillava
com un milió d’estels
i em demanava
que provara
eixos llavis vermells.

Com un capritxo del destí vas venir a mi
la vida és així, bonjour se la vi.
El món és va parar ahí com un colibrí
jo m’arrime a tu, tu t’arrimes a mi

Un besito ràndom.
La pista quemando,
Convida’m a algo
i els dos apoyem,
No sé si estava somiant-ho.
Un tequila de mango.
Un temazo sonando,
el moment és etern.

Beso, Bacio, Bisou, Kiss
tots els gats son pardos quan es fa de nit
Beso, Bacio, Bisou , Kiss
mia more, mon cheri
tanca els ullets i demana un desig.

Com un capritxo del destí vas venir a mi
la vida és així, bonjour se la vi.
El món és va parar ahí com un colibrí
jo m’arrime a tu, tu t’arrimes a mi

Un besito ràndom.
La pista quemando,
Convida’m a algo
i els dos apoyem,
No sé si estava somiant-ho.
Un tequila de mango.
Un temazo sonando,
el moment és etern.

La cançó que ja era del poble: La Fúmiga segella el seu comiat amb una abraçada de 50 veus amb «La gent de la Mediterrània»

La banda d’Alzira retorna el seu himne «Mediterrània» a la col·lectivitat en un exercici de germanor sense precedents que reuneix tota una generació de músics.

Tot va començar davant la línia blava d’Altea, entre les seues cases blanques i eixa llum tan nostra de Diània. Allí va nàixer «Mediterrània» i allí es va plantar la llavor d’una cançó que, set anys després, ha deixat de pertànyer a La Fúmiga per a passar a ser, definitivament, patrimoni de tots. Aquest 22 de març, el grup ha lliurat el seu «final de pel·lícula» amb una versió multitudinària on la banda es dilueix per a deixar pas a una abraçada de germanor amb mig centenar d’artistes.

Una xarxa de complicitats i retorns

Aquest llançament no és només una reedició; és un acte de pura germanor. La llista de col·laboradors és un mosaic de la nostra música actual: des del pop de The Tyets, Mushkaa o Figa Flawas, fins a la tradició de Pep Gimeno «Botifarra». En aquest viatge de tornada a les arrels, també hi ha lloc per a la memòria: la tornada de Kiko Tur i Ivan Gosp (Aspencat) posa el punt d’emoció per als qui han crescut amb ells, mentre que la veu de Flora Sempere (El Diluvi) recupera eixe fil conductor que ja existia en la gravació original.

El projecte, produït per Genís Trani, aconsegueix que noms tan diversos com Sandra Monfort, Miki Núñez, Els Catarres, Tesa o Nebulossa s’agermanen sota un mateix crit. És la prova que la música feta ací ha aconseguit trencar fronteres i estils per a reconèixer-se en una sola identitat: la d’un poble que canta i que sap que «si ho fem junts, crema la mar».

El llegat de la porta sense pany

El videoclip de NYAS & Agencia Bondo funciona com el tancament perfecte per a una etapa inoblidable. Amb una lletra que ja s’estudia a les escoles i es canta a totes les places —»ací ens pariren i ací estem»—, La Fúmiga ens deixa la certesa que la seua nau podrà aturar-se, però la festa continua. Han sigut deu anys de vents i alegria que ara queden guardats en aquesta versió multitudinària.

«La gent de la Mediterrània» és, en definitiva, el regust dolç d’un adéu que no fa mal, perquè és un adéu compartit. Com diuen en el seu comiat, aquest record ens emocionarà una i mil voltes, recordant-nos que casa meua sempre serà casa vostra, una porta sense pany on la música en valencià sempre trobarà on dormir.

LLETRA LA GENT DE LA MEDITERRÀNIA


Aire fresc em ve a la cara,
vent que bufa de llevant.
De gregal i tramuntana
a la pell note la sal.

Tu i jo som terra i mar,
plaer descontrolat.
I si la nau s’enfonsa,
jo em quede al teu costat.

Som força, fúria, sang,
les sendes que hem xafat.
Protagonistes d’una història que no et contaran.

Ones venen i van,
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Mediterrània és una festa,
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta,
Mediterrània el nostre crit.

Mediterrània és la tendresa
d’unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic!

Mare Terra, mare nostra,
hui m’aclame als teus encants.
Casa meua és casa vostra,
una porta sense pany.

Tu i jo seguim remant,
burlant-nos dels gegants.
Un far en la nit fosca,
la nit que ens guiarà.

La nostra lluita pren
la força que es mereix.
Fins que no caiguen les muralles
no descansarem!

Ones venen i van,
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Ones venen i van,
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Mediterrània és una festa,
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta,
Mediterrània el nostre crit.

Mediterrània és la tendresa
d’unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic!

Ací ens pariren i ací estem
i seguim, seguirem.
Contra el mar contra el vent
per si bufa ponent.

Ací ens pariren i ens tindran,
tot un poble al davant.
No han pogut ni podran,
som les cendres i el fang.

I cantarem sense parar
que mai ningú ens farà callar.
Tu vine amb mi, dona’m la mà,
que si ho fem junts, crema la mar

Ones venen i van,
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Ones venen i van,
ones que van trencant.
On és la gent de la Mediterrània?

Mediterrània és una festa,
una cançó sense sentit.
Mediterrània és la tempesta,
Mediterrània el nostre crit.

Mediterrània és la tendresa
d’unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa
que ací em pariren i ací estic!

Titana presenta ‘Llum en el present’, un fandango que reivindica la memòria col·lectiva i l’arrel

0

La cantaora de Godella estrena el primer senzill del seu nou treball discogràfic, que sortirà a la llum el pròxim mes d’abril sota el segell Propaganda pel Fet!.

L’escena de la música d’arrel al País Valencià té una nova fita en el calendari. Noèlia Llorens, coneguda artísticament com a Titana, acaba de presentar “Llum en el present”, el primer avançament del seu esperat nou disc. Aquest senzill, que es defineix com un fandango, és tota una declaració d’intencions: una connexió directa entre la tradició, el territori i la força de la comunitat.

Un pont entre territoris

“Llum en el present” no és només una peça musical, sinó un espai de trobada. En aquesta ocasió, Titana s’ha envoltat de col·laboracions que reforcen el caràcter universal de la música popular. El tema compta amb la participació de Sergio Gómez Juárez (‘El Gato con Jotas’) i la violinista Ana Morenilla, tots dos procedents de Múrcia i Extremadura.

Aquesta unió subratlla la premissa del projecte: el fandango és un llenguatge compartit que traspassa accents i fronteres, recordant que la cultura popular és un patrimoni viu que uneix les persones independentment de la seua procedència.

De la intimitat a la celebració

La lletra de la cançó, escrita per Susana Díaz Tejedor, s’endinsa en la identitat de la pròpia Titana i en l’empoderament que sent en interpretar música d’arrel. Musicalment, el tema està construït com un creixement constant: s’inicia amb una guitarra íntima i recollida que, a poc a poc, va sumant capes sonores i veus fins a esclatar en una celebració col·lectiva, simulant una festa on la música és el motor d’unió.

Pel que fa a l’apartat visual, el videoclip ha estat dirigit per Helga Ambak, qui també s’encarrega de l’estètica del disc físic. L’obra visual juga amb els contrastos de llum i ombra per simbolitzar que la llum necessita de la foscor per ser visible, integrant també les joies de La Xata Merenguera. Aquestes peces, creades a Diània (Pego-Oliva), aporten un simbolisme d’emoció i memòria arrelat a la bellesa de l’entorn natural i l’energia col·lectiva que el projecte vol transmetre.

Titana: una veu referent en la renovació del folk

Noèlia Llorens (Godella, 1988) s’ha consolidat en els darrers anys com una de les veus imprescindibles de la música tradicional valenciana. La seua capacitat per recollir el llegat de la tradició oral i dotar-lo d’una expressivitat moderna i personal l’ha convertida en un referent de la renovació del folk actual. Amb aquest nou disc, editat per Propaganda pel Fet!, Titana continua explorant la memòria col·lectiva i la força emocional del cant.