Pellikana, Mugroman, Kontaminació i Tinc Ladilles tornen per la Fireta de Sant Jaume del Campello

0

Una “remember” de música en valencià que completen, com a caps de cartell, El Diluvi.

Els fanàtics de la música en valencià estan d’enhorabona, especialment aquells que ja cantaven, cridaven, botaven i ballaven fa més d’una dècada amb els grups que estimen la nostra llengua. I es que els organitzadors de la Fireta de Sant Jaume del Campello han aconseguit que tornen Pellikana, Mugroman, Tinc Ladilles i Kontaminació Akústika, 3 grups que no es troben en actiu, però que enguany actuaran a la plaça de l’església del municipi. En el cas de Mugroman, han aprofitat per fer una mini-gira estiuenca, amb la formació tradicional amb dolçainers.

El pròxim divendres 21 de juliol veurem “moltes llums” escoltarem “mil melodies” i hi haurà bona cosa de “germanor”, sens dubte. Una autèntica “nit de koncert” per al record. Pellikana no actuaven des de gener de l’any 2018, mentre que Mugroman van deixar de tocar en 2014 amb la formació clàssica (amb els dolçainers). Tinc Ladilles fa prou més de 10 anys que no actuen en directe, segons el seu guitarrista. Kontaminació Akústika feren l’últim concert en Alcosser l’agost de 2019. La Fireta de Sant Jaume és una oportunitat única de veure alguns dels grups més mítics de Diània, en un concert únic al Campello.

El Diluvi continua amb ‘A fer la mà tour’

I no s’oblidem dels caps de cartell. El Diluvi continuen amb el seu exitós “A fer la mà tour”, presentant nous senzills com “A fer la mà”, “L’últim Ball” o “Espere”, cançons que anuncien un nou disc imminent de cara al mes de setembre. Els de l’Alcoià ens delectaran amb un grapat d’èxits i de segur que col·laboraran amb altres bandes d’aquesta gran vetllada que serà la Fireta de Sant Jaume de Campello.

Rematarà aquesta nit de records i festa Macondo Punxa Discos, que de segur ens posarà encara més nostàlgics amb cançons de La Gossa Sorda, Aspencat, Obrint Pas o Orxata.

Qui són els grups que actuen a la Fireta de Sant Jaume 2023 de Campello ?

Si acabes d’arribar al món de la música cantada en valencià, potser no coneixes alguns dels grups que toquen al festival. Així que li hem preguntat a una “intel·ligència” artificial a veure què ens diu. Ens ha tocat arreglar-ho prou, però ací teniu el que ens ha dit:

Pellikana

Pellikana és un grup de música valencià que va nàixer a Castalla l’any ̶2̶0̶0̶8̶ (en realitat va nàixer l’any 2007). La seua música barreja elements de rock, ska, reggae i folk amb lletres en català que parlen de la realitat social i cultural del País Valencià.

Bé, jo afegiria més. Després d‘una maqueta publicada l’any 2008, amb un so més agressiu, continuen el seu camí musical incorporant a Flora (El Diluvi) i creant un so propi marcat pels instruments de vent, teclat i violí i la combinació de les veus de David i Flora. Han publicat 4 discos: “Titelles“, “Tardor“, “Desperta!” i “Moltes Llums“. L’any 2017 publicaren un EP anomenat “Viure’t” que fou l’última publicació de la banda abans de la seva dissolució el gener de 2018.

Podeu veure algunes cançons en directe al nostre lloc web.

Kontaminació Akústika

Kontaminacio Akustika

Millor ho fem nosaltres! Oblidem-nos de la suposada intel·ligència artificial.

Kontaminació Akústika (també anomenats Kontaminació) és un grup de Biar, pertanyent a la fornada de música en valencià d’ska-mestissatge amb vents i dolçaina tan característica dels anys 2000 i principis de 2010. El grup va traure dos discos: “Vestits amb paraules noves” i “Voraviu“, a més d’una maqueta anomenada “I això per què?

Actuaren a festivals prestigiosos com el Feslloch, el Marearock o a l’Iboga Summer Festival. Ens deixen grans cançons com “Germanor”, “Somriu” o “No puc dir el teu nom”. Esperem que tornen per sempre més!

Mugroman

Fins i tot Samantha (Cactus, OT) n’és fan i s’anima a cantar un fragment de “Ja pots Respirar”. Els de Xixona nasqueren a principis de l’any 2000, amb un so influenciat per bandes de hard rock i punk-pop, i abanderant la dolçaina. Publicaren 6 discos entre l’any 2004 i 2014, entre els que volem destacar aquell impressionant “Esclaus de la Nit“, una xicoteta joia de la nostra música des de la primera cançó fins a l’última, amb cançons ben canyeres com “Mai faran res” (on col·labora La Gossa Sorda) o “Dolents contra Dolents” (amb Tinc Ladilles) .

Després vingueren els discos “Volem més” i “Sol d’Hivern” amb un so més accessible, però amb temes de gran qualitat com “Moltes veus” o “Mil Melodies”. Cançons ben optimistes que et fan carregar ràpidament les piles.

La formació clàssica de Mugroman s’acomiadà l’any 2014, tot i que sempre han realitzat algun concert de Nadal i l’any 2021 llançaren un EP anomenat Diagrama de Venn, on alguns membres del grup exploraren noves sonoritats.

Per molts anys més de Mugroman i moltes sorpreses més. I qui sap… potser algun dia ens regalen un nou disc.

Tinc Ladilles

Finalment, els també xixonencs Tinc Ladilles. Es formaren a mitjan anys noranta. Uns autèntics pioners del rock cantat en valencià. Publicaren tres discos: “Atrapats en l’Atollader”, “A ningú que li passe” i “Puzzle Ancestral” abans de separar-se l’any 2007. Rock cru amb lletres sense censura. L’any 2020 publicaren “Encara existim” després de 17 anys de silenci, tot i que no arribaren a actuar en directe. Teniu l’oportunitat de fer-ho a la Fireta de Sant Jaume de Campello. Ens veiem allí!

La Seu Universitària de Cocentaina ret homenatge a Joan Pellicer amb un curs sobre etnobotànica

El Centre Cultural “El Teular” acollirà del 6 al 8 de juliol aquest curs on es realitzaran rutes etnobotàniques i un taller d’elaboració de begudes valencianes.

La Seu Universitària de la UA a Cocentaina ret homenatge a Joan Pellicer, considerat el naturalista valencià més rellevant, amb un curs sobre etnobotànica que tindrà lloc aquesta setmana, del 6 al 8 de juliol, integrat en el programa d’estiu Rafael Altamira de la UA.

Dirigit i coordinat pels professors de la UA José Miguel Molina i Antonio Belda, respectivament, el curs “Etnobotànica de les Plantes Valencianes: Homenatge a Joan Pellicer” estarà centrat en l’aprofitament tradicional, sostenible i comercial de plantes, abordarà projectes de recuperació etnològica i d’educació fora de l’aula, es faran dues rutes etnobotàniques i un taller d’elaboració de begudes amb plantes del territori valencià. A més, expliquen els organitzadors, es donarà a conèixer la figura de la custòdia del territori a la finca Buixcarró (Bocairent-Banyeres de Mariola), es farà una excursió pel Parc Natural de la Serra de Mariola i una visita a la Fundació Herbes del Molí.

La programació inclou ponències sobre etnobotànica i flora medicinal a les comarques valencianes, la importància de les dones en la cuina rural valenciana, la polifacètica magrana, la conservació de la flora forestal; l’etnobotànica com a recurs didàctic o principis químics bàsics en etnobotànica i altres usos tradicionals.

Joan Pellicer i Bataller va ser un etnobotànic espanyol amb formació de metge, però conegut per la seua tasca com a etnòleg i botànic, i considerat el naturalista més rellevant al País Valencià des de Cavanilles. Pellicer era un pioner i va iniciar els cursos d’Etnobotànica a la Seu de Cocentaina fa ja vint-i-cinc anys, i allí va ser on va impartir la seua última formació fa vint anys.

Podeu inscriure’s en el curs al següent enllaç.

XVI Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola 2022

0

Castalla acollí el XVI Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola l’any 2022. Una trobada de danses, germanor i cultura popular on participaren els grups de danses d’Alcoi, Agres, Banyeres de Mariola, Beneixama, Bocairent, Cocentaina, Muro d’Alcoi, Penàguila, Planes i, per descomptat, Castalla.

Tota una festa de dolçainers, tabaleters, balladores i balladors que portà l’alegria a Castalla després de dos anys de pandèmia.

Vídeo enregistrat i editat per Diània Televisió.

Vaire estrena Salvavides amb Carles Caselles d’Smoking Souls

Vaire avança un nou tema del seu pròxim disc, “Salvavides”, que sortirà després de l’estiu. Aquesta és la primera col·laboració del disc.

Amb “Salvavides”, el grup ha col·laborat amb Carles Caselles d’Smoking Souls, “amic, germà i referent”. El videoclip ha estat realitzat per Héctor Pinos.“”Salvavides” és un tema molt emotiu, dedicat “als nostres salvavides aquest últim any”. A partir de les 00:00 el podreu escoltar també en les principals plataformes digitals.

LLETRA SALVAVIDES – VAIRE (amb Carles Caselles d’Smoking Souls)

No sabeu què dur és no saber si escric per tu o per mi
Que em costa ser transparent si no és amb un paper
Ni jo ni qui escolte esta cançó sabreu que he tocat fons
Encara venent-me d’invencible
Sols escric sota la meua pell
Tu mira al futur, jo et rebusque en el meu passat

És per trobar-te a faltar, o per buscar
El meu salvavides?
Tatxam
de poc valent, no vos ho negaré
Difícil donar la cara
però no escriure aquest vers

Tracte d’enganyar-me
Però la realitat
és que la inmensitat
de la soledat
de la soledat
m’asusta
Tracte d’enganyar-te
Però la realitat
és que la inmensitat
de la soledat
de la soledat
m’asusta

És per trobar-te a faltar, o per buscar
El meu salvavides?
Tatxam
de poc valent, no vos ho negaré
Difícil donar la cara
però no escriure aquest vers

Què passa si la vida no ens inspira?
Què passa si la vida no ens inspira?
Què passa si el cor ens deixa sense raó?

La inspiració està en la vida mateixa?
O en la transparència del cor?
Què passa si la vida no ens inspira?
Què passa si el cor ens deixa sense raó?
La inspiració està en la vida mateixa?

O en la transparència del cor?
Què passa si la vida no ens inspira?
Què passa si el cor ens deixa sense raó?
La inspiració està en la vida mateixa?
O en la transparència del cor?
Què passa si la vida no ens inspira?

XVIII Ruta a Peu pel Barranc de l’Infern

0

Videoresum de la dihuitena Ruta a Peu Pel Barranc de l’Infern, aquesta vegada des de Vilallonga, acompanyats per les dolçaines i tabals de la colla Fa-Ressol.

L’Orxa i Vilallonga s’apleguen un any més a la “Fàbrica de l’Infern” en un matí memorable: muixerangues, dolçainers i tabaleters, danses populars i l’actuació d’Hilari Alonso i la Rondalla “La Comarcal” per acabar d’arrodonir un esdeveniment que s’ha consolidat com una festa reivindicativa i en clau valenciana.

Participaren en l’edició 2023: La Xafigà de Muro, Colla Dolçainers i Tabaleters Fa-Ressol, Muixeranga de la Safor, Muixeranga Penyeta Blanca de Cocentaina, Muixeranga La Vall d’Albaida, Hilari Alonso, Rondalla i Danses “La Comarcal”, així com grups de danses de diferents indrets de les comarques.

Xerrada: El “nou” projecte de polígon industrial a La Canal

La Colla Ecologista “La Carrasca” explica i analitza les conseqüències del “nou” projecte de polígon industrial d’Alcoi a l’Ateneu Popular “La Gavarnera” d’Ibi. Un projecte molt similar al presentat pel Partit Popular l’any 2010, però aquesta vegada de la mà del PSOE i al costat mateix del terme municipal d’Ibi.

El projecte de polígon industrial de La Canal és una amenaça greu a l’aqüífer del Molinar, el principal subministrament d’aigua d’Alcoi. La Colla d’Ecologistes “La Carrasca” i Salvem El Molinar porten des dels anys huitanta batallant amb especuladors que posen en perill el futur dels nostres pobles.

Botifarra i Hilari Alonso – Fandango d’Onil

0

El Fandango d’Onil, cantant per Pep Gimeno “Botifarra” i Hilari Alonso, amb l’acompanyament a la guitarra de Miquel Pérez, durant la Ruta a Peu pel Barranc de l’Infern 2022

Titana estrena una adaptació del ‘Copeo de Bocairent’

0

Noèlia Llorens ‘Titana’ ret homenatge a cantaors, danses, cabuts, tabals i dolçaines amb el seu nou senzill i videoclip, enregistrat en Bocairent, amb la col·laboració del cantaor Toni Navarro “Violí”.

Noèlia Llorens ‘Titana’ ens presenta un nou single amb videoclip: la seua adaptació del “Copeo de Bocairent” , un cant lluminós i alegre que tradicionalment es cantava en castellà, i que fou adaptat a la nostra llengua per Joan Valls l’any 1986. El senzill i videoclip és un homenatge al poble de Bocairent, a la Vall d’Albaida -“reserva de la música tradicional”, segons ‘Titana’-, i participen el cantaor Toni Navarro ‘Violí’ ,la colla de dolçainers i tabals L’Aljub; el grup de nanos, Cabolos; el de danses, Cardaors, i també l’Ajuntament.

El ‘Copeo de Bocairent’ ens sorprèn amb uns arranjaments nous de Susana Díaz Tejedor i produïts per La Moma Estudis que inclouen la força musical i simbòlica de tabals i dolçaines. Una sonoritat molt completa, alhora que festiva, que té molt de sentit en un ball tradicional.

Noèlia Llorens llançà el primer disc ‘Titana’ l’any 2022 i des d’aleshores ha rebut l’aplaudiment de la crítica i el públic: Premi del Públic Carles Santos 2022, i nominat als Premis Ovidi i al Carles Santos com a millor disc de música tradicional; Noèlia Llorens ha vingut per quedar-se i té la veu, la força i el carisma per marcar un abans i un després al món de la música tradicional valenciana. Nascuda a Godella, l’Horta Nord, en una família amb tradició cantaora, Noelia Llorens va començar a cantar en un grup de danses als nou anys i després va continuar aprenent amb diversos mestres seguint la tradició oral i de forma no reglada. Hui, és mestra d’educació especial i defensa que la música tradicional esdevinga contingut curricular a les escoles. ‘Titana’ ens canta i ens fa cantar, és veu del poble i per al poble.

LLETRA COPEO DE BOCAIRENT

Lletra de Joan Valls. Amb la col·laboració de Toni Navarro “Violí”.

El copeo vol bulla

tots a la Dansa,

balla el poble que sua

i que treballa.

Rode la bola,

canten parelles,

renovant d’entusiasme

les cobles velles.

Caramels, peladilles

i magdalenes,

tant al vell com al jove

li maten penes.

Rode la bola…

La festa no s’acaba

tot continua,

perquè alegre el copeo

de ritme puja.

Rode la bola…

La vida és una joia

i una alegria,

que alça la jovenesa

per la collita.

Rode la bola…

Lletra de: Joan Valls.

Un viatge músical als balcans amb la Ekrem Mamutovic Orkestar i La Trocamba a La Salà

0

El pròxim dijous 4 de maig tindrà lloc a La Salà la primera “València Balkan Party” amb les actuacions de la Ekrem Mamutovic Orkestar i el grup de la Vall d’Albaida La Trocamba Matanusca, un espectacle instrumental altament inflamable.

Per primera vegada a València tindrem l’oportunitat de gaudir del directe d’Ekrem Mamutovic Orkestar, una formació originària de Vranje (sud de Sèrbia) que manté el talent i la tradició de les fanfàrries i és tot un referent dins la música tradicional dels balcans. Una música que fou popularitzada fa uns anys arreu d’Europa gràcies als films d’Emir Kusturika, Goran Bregovic i les gires dels Fanfare Ciocarlia.

Descendent del llegendari Bakija Bakic, Ekrem Mamutovic prové d’una de les famílies de trompetistes més antigues conegudes a Sèrbia, i la seva banda manté el talent i la tradició de les fanfàrries amb un repertori de temes propis i tradicionals.

Nascut com aquell que diu amb una trompeta a la mà, amb onze anys ja feia concerts amb l’orquestra del seu iaio. El seu talent com a trompetista ha estat guardonat moltes vegades, destacant el premi de la trompeta d’or el 2007 i el 2010 , i amb la seva orquestra amb el premi a la millor banda de música dels Balcans 4 vegades al prestigiós festival que se celebra a Guca, on s’apleguen les millors formacions cada any, i considerat el més importat d’aquest gènere.

Aquesta banda de música tradicional típica de Sèrbia ens farà viatjar fins als Balcans, interpretant amb delicadesa, elegància i virtuosisme tant les melodies tradicionals com les seves composicions pròpies.

Per calfar l’ambient, a les 20:30 hi haurà l’actuació de la Trocamba Matanusca, que també ha organitzat l’esdeveniment aprofitant la gira del grup serbi al sud de França.

La Trocamba des del 2009 han publicat tres àlbums amb els quals han participat en festivals de folk i música de fusió d’arreu de l’estat i realitzat diverses gires internacionals amb actuacions a Portugal, Regne Unit, França, Itàlia, Suïssa, Àustria i Finlàndia.

Pau Sanchis, trompetista de la Trocamba diu que “Fa molts anys que fem fusió amb les músiques d’Europa de l’est i quan ens va sorgir la possibilitat de dur cap ací a una banda autèntica d’allí i vibrar amb la seua música, ens vàrem decidir a tirar-ho endavant.

La València Balkan Party tindrà lloc a “La Salà” de València (C/Campoamor 52, València). Les entrades es poden comprar també online i tenen un cost de 12 € anticipades i 15€ a taquilla, aforament limitat. Obertura de portes a les 20h, hi haurà sessió de música balcànica després dels concerts.

Podeu comprar les entrades al lloc web de La Trocamba Matanusca.

‘Les Cures’, la història de la Vall de Gallinera contada per les seues dones

0

El projecte Les Cures, mans invisibles que sostenen la vida reivindica el paper de les dones com a principals protagonistes del sosteniment de la vida als nostres pobles.

Les Cures a la Vall de Gallinera és un projecte que va sorgir el 2020 amb l’objectiu de fomentar la igualtat i que ha dut a terme diverses accions durant els últims anys en aquest municipi del cor de Diània. La primera acció va ser una entrevista en perspectiva de gènere a 24 dones del municipi per recollir la memòria oral sobre aquelles feines invisibilitzades que han realitzat les dones al llarg del temps, com ara les tasques domèstiques o la cura de les persones grans o menudes.

Una vegada fetes les entrevistes, l’Ajuntament va decidir visibilitzar l’antic ús que feien les dones dels llavadors. Per això, es va iniciar la recerca de fotografies antigues de dones utilitzant els diversos llavadors de la Vall de Gallinera. Aquesta recerca va acabar sent una exposició col·lectiva urbana en cadascun dels llavadors inaugurada amb motiu del 8 de Març de 2021 i que actualment encara es pot gaudir als llavadors de Benirrama, Benialí, Benissivà-Benitaia, La Carroja, Alpatró i Benissili.

A més, s’han dut a terme diverses accions durant els últims anys per fomentar la igualtat de gènere a la Vall de Gallinera. Entre elles, destaca el I Aplec de Dones de la Vall de Gallinera que va tenir lloc el passat 2022 i que va comptar amb la col·laboració de la Col·lectiva de Dones de la Foradà de la Vall de Gallinera.

Com a cloenda del projecte, es presenta en obert i en format lliure el documental “Les Cures a la Vall de Gallinera, mans invisibles que sostenen la vida”. Aquest audiovisual és una història contada a través de la mirada i les vivències de les dones, les àvies i mares, quan la Vall de Gallinera era una illa enmig de les muntanyes. El documental forma part d’un projecte més ampli dut a terme per La Naturadora i Raka Films en l’àmbit de la Marina Alta. Aquest projecte recull totes les activitats que fan possible la vida, assumint el compromís i el deute amb les nostres avantpassades.

Amb aquest treball l’Ajuntament de la Vall de Gallinera pretén mostrar tot el que elles, les dones que han sostingut les nostres vides, han transmès en cadascuna de les entrevistes perquè són clarament part del patrimoni viu del municipi.

Mariola presenta “Música a l’Habitació” el seu segon senzill

Mariola és un grup nascut al confinament i aquesta “Música en l’Habitació” és la seva segona cançó.

L’origen de Mariola està ubicat en el confinament de 2020, en el qual Isaïes Albert va posar sobre la taula idees pròpies que tenia guardades al calaix, algunes des de feia gairebé un lustre. Ell sol va gravar tots els instruments a casa amb les primeres idees i a l’estiu del mateix any va començar la producció de les demos amb el seu amic Eloy Morillo.

Després de l’estrena al novembre del tema “Torres de Quart”, Mariola estrena ara “Música a l’habitació”. Novament autoeditat 100%, es tracta d’un tema que fa honor a les dificultats i distraccions que carrega un músic a l’hora de la composició d’una cançó en temps personals convulsos. De tot allò va sorgir “Torres de Quart” i ara “Música a l’habitació”. Musicalment, té una càrrega de guitarra més evident que l’anterior estrena, inspirada ara per grups com Temples o Allah-Las.

Isaïes Albert

Tal com ocorria amb el primer tema, “Música a l’habitació” ha sigut enregistrat i mesclat als Estudis 14 de Muro d’Alcoi, amb Dani Conca a la
bateria i percussions i David Esparza al baix. Teclats, guitarres i veus han estat a càrrec del mateix Isa Albert, encarregant-se Damián Aragó de la masterització.

La cançó anirà acompanyada d’un vídeo que prompte veurà la llum i que seguirà l’estètica de l’anterior, però fent al·lusió a la temàtica d’esta
nova cançó.

La portada continua sent obra de Lúa Albert, neboda del compositor i que amb dos anys de vida ha il·lustrat amb les seues mans les cançons d’aquest peculiar projecte.

Tito Pontet presenten “La de Paco”

Tito Pontet estrenen “La de Paco”, el seu nou senzill i videoclip enregistrat a Beniarrés i produït per Mut Audiovisual.

La De Paco” tracta d’un veí de Beniarrés amant de la música, que visitava Tito Pontet al local d’assaig amb la seua boina i gaiato. L’home ens deixà la passada tardor, i aquesta cançó és un homenatge del grup.

LLETRA “LA DE PACO” DE TITO PONTET

Pengeu fanals i banderoles
i aneu també assajant els ‘pasodobles’.
Cassalla, la justa per afinar goles.
Que es trobe el carrer ‘mudaet’.
Pas a pas, passant per ací,
ningú passeja com Paco la Roja.
Pas a pas, tornant ben tranquil,
com si el món l’estiguera esperant.

Ompliu de llumetes la plaça
i aneu també assajant cada xarrada.
Vermut a la taula per si fa parada.
Que a Paco no li falte res!
Pas a pas, passant per ací,
ningú passeja com Paco la Roja.
Pas a pas, tornant ben tranquil,
com si el món continuara esperant.

Trau cassoles, que anem a improvisar
una banda pa’ anar a festejar.
Trau cassoles i fes-les repicar.

Si vols baralla amb mi, vas apanyat,
que ací vivim a l’estil Paco la Roja.
Si vols problemes, no em trobaràs,
que ací vivim amb el ‘mood’ Paco la Roja.

Camina pel carrer!
Que crema, crema!

Mocador al coll, la boina torta com el tio Canya.
Historia rere historia, conseller de cabotada.
Marca el compàs amb la vara, dels Titos a cada trobada.
Nuga’t l’espardenya, que la vida és bella.

Si vols baralla amb mi, vas apanyat,
que ací vivim a l’estil Paco la Roja.
Si vols problemes, no em trobaràs,
que ací vivim amb el ‘mood’ Paco la Roja.