La cantaora d’Oliva, Maria Bertomeu, presentà el proppassat 24 de febrer “L’Assumpció“, el seu potent debut després de l’exitós senzill ‘Mon Vetlatori’ el novembre passat, el qual va ser un èxit tant de crítica com de visites a les xarxes socials. El disc el conformen 8 peces produïdes per Tono Hurtado, on la barreja de sons orgànics i electrònics es fusionen amb el folk tradicional valencià. A través de la discogràfica Propaganda pel Fet, La Maria ens porta un treball que, com n’ha dit el crític Josep Vicent Frechina, “Aborrona. Hi ha tradició i transgressió, foscor i espurneig, serenor i espasme. Una comunió de forces antigues i modernes posades al servei del sentiment, l’emoció, el calfred que eriçona pell i memòria”.
“D’allà” obri el disc amb una veu hipnòtica i una música que arriba a la psicodèlia. Tant, que per moments sembla que La Maria pujarà a l’escenari del Woodstock i cantarà acompanyat de la guitarra de Richie Havens. Una cançó que també és un homenatge a la costa marinera de Diània, “Entre el Mondúver i el Montgó”.
Tinc muntanyes besant el mar
i tinc mars que curen mals
entre Montgó i Mondúver, jo hi visc allí respire bé.
I continuem amb l’experimentació i l’originalitat amb “Clavells i Flors“, on es permet el luxe de combinar la distorsió i l’electrònica amb el folklore. Sens dubte, La Maria evoluciona el cant valencià en aquest “L’Assumpció”… i per a bé!
Amb calma, però sense pausa, “Amodiño” ens torna a submergir en un lent èxtasi, aquesta vegada cantat en gallec. Una cançó ben dolça que donarà pas a una més fosca com és “Món Vetlatori” el quart romanç d’aquesta Assumpció. El que fou el primer avançament del disc tracta de la seua pròpia mort, metafòrica. El viatge continua pels racons del folklore més innovador amb “Sepeli“, una continuació de l’anterior cançó que narra un soterrament, el de la innocència, amb una lletra inspirada en el Misteri d’Elx. Un viatge de renaixement de les cendres, de renovació, d’innovació. El que Maria Bertomeu fa amb la nostra música popular.
Finalment, i amb una tonada més optimista, La Maria ens canta “Arranquen Vinyes“. Una cançó que es popularitzà l’any 2021 a les xarxes socials i que ha sigut la gran culpable d’aquesta Assumpció.
El disc també inclou un homenatge a les seues dues iaies, amb “La iaia del piso” i “La iaia del mar“, fragments de so que obrin aquest debut titulat L’Assumpció i que ja podeu gaudir a les plataformes digitals i comprar al següent enllaç.
Segons Josep Vicent Frechina, “La veu de la Maria, sigil·losa, trencadissa, delicadíssima, rica de besllums i subtilesa, enamora a la primera escolta, reforçada per la senzillesa de la cançó i les amables curvatures del seu traçat musical”. Sobre el disc, ha destacat que “per al seu primer enregistrament, Maria ha volgut continuar pouant en la fondària del passat, però serveix l’aigua fresquíssima en una vaixella nova guarnida amb cantells, colors i ornaments absolutament contemporanis”.
La Maria, amb formació musical ancorada a l’escola de música d’Oliva des dels sis anys i amb l’especialitat de Cant Valencià pel Conservatori José Manuel Izquierdo de Catarroja, amb Xavier de Bétera com a mestre, trenca els motlles artístics que sovint s’atribueixen al cant d’estil valencià. A través d’aquest àlbum debut, La Maria ens brinda una oportunitat única de desfer-nos dels tòpics del fet tradicional valencià tal com l’hem entès fins ara. Alhora, s’inscriu en una nova fornada d’artistes que arreu dels territoris de parla catalana assumeixen la tradició com la millor eina d’avui dia per a la innovació, i per convertir la música tradicional, de nou, en la més popular de les nostres músiques.
