El debut de La Maria: L’Assumpció, una ascensió per renàixer

La cantaora d’Oliva, Maria Bertomeu, presentà el proppassat 24 de febrer “L’Assumpció“, el seu potent debut després de l’exitós senzill ‘Mon Vetlatori’ el novembre passat, el qual va ser un èxit tant de crítica com de visites a les xarxes socials. El disc el conformen 8 peces produïdes per Tono Hurtado, on la barreja de sons orgànics i electrònics es fusionen amb el folk tradicional valencià. A través de la discogràfica Propaganda pel Fet, La Maria ens porta un treball que, com n’ha dit el crític Josep Vicent Frechina, “Aborrona. Hi ha tradició i transgressió, foscor i espurneig, serenor i espasme. Una comunió de forces antigues i modernes posades al servei del sentiment, l’emoció, el calfred que eriçona pell i memòria”.

D’allà” obri el disc amb una veu hipnòtica i una música que arriba a la psicodèlia. Tant, que per moments sembla que La Maria pujarà a l’escenari del Woodstock i cantarà acompanyat de la guitarra de Richie Havens. Una cançó que també és un homenatge a la costa marinera de Diània, “Entre el Mondúver i el Montgó”.

Tinc muntanyes besant el mar
i tinc mars que curen mals
entre Montgó i Mondúver, jo hi visc allí respire bé.

I continuem amb l’experimentació i l’originalitat amb “Clavells i Flors“, on es permet el luxe de combinar la distorsió i l’electrònica amb el folklore. Sens dubte, La Maria evoluciona el cant valencià en aquest “L’Assumpció”… i per a bé!

Amb calma, però sense pausa, “Amodiño” ens torna a submergir en un lent èxtasi, aquesta vegada cantat en gallec. Una cançó ben dolça que donarà pas a una més fosca com és “Món Vetlatori” el quart romanç d’aquesta Assumpció. El que fou el primer avançament del disc tracta de la seua pròpia mort, metafòrica. El viatge continua pels racons del folklore més innovador amb “Sepeli“, una continuació de l’anterior cançó que narra un soterrament, el de la innocència, amb una lletra inspirada en el Misteri d’Elx. Un viatge de renaixement de les cendres, de renovació, d’innovació. El que Maria Bertomeu fa amb la nostra música popular.

Finalment, i amb una tonada més optimista, La Maria ens canta “Arranquen Vinyes“. Una cançó que es popularitzà l’any 2021 a les xarxes socials i que ha sigut la gran culpable d’aquesta Assumpció.

El disc també inclou un homenatge a les seues dues iaies, amb “La iaia del piso” i “La iaia del mar“, fragments de so que obrin aquest debut titulat L’Assumpció i que ja podeu gaudir a les plataformes digitals i comprar al següent enllaç.

Segons Josep Vicent Frechina, “La veu de la Maria, sigil·losa, trencadissa, delicadíssima, rica de besllums i subtilesa, enamora a la primera escolta, reforçada per la senzillesa de la cançó i les amables curvatures del seu traçat musical”. Sobre el disc, ha destacat que “per al seu primer enregistrament, Maria ha volgut continuar pouant en la fondària del passat, però serveix l’aigua fresquíssima en una vaixella nova guarnida amb cantells, colors i ornaments absolutament contemporanis”.

La Maria, amb formació musical ancorada a l’escola de música d’Oliva des dels sis anys i amb l’especialitat de Cant Valencià pel Conservatori José Manuel Izquierdo de Catarroja, amb Xavier de Bétera com a mestre, trenca els motlles artístics que sovint s’atribueixen al cant d’estil valencià. A través d’aquest àlbum debut, La Maria ens brinda una oportunitat única de desfer-nos dels tòpics del fet tradicional valencià tal com l’hem entès fins ara. Alhora, s’inscriu en una nova fornada d’artistes que arreu dels territoris de parla catalana assumeixen la tradició com la millor eina d’avui dia per a la innovació, i per convertir la música tradicional, de nou, en la més popular de les nostres músiques.

National Geographic inclou Altea i Bocairent entre els 20 pobles més bonics d’Espanya

0

La llista presenta un total de 100 municipis, amb una selecció editorial dels vint millors que inclou Altea i Bocairent.

Els pobles de Diània són notícia, i no és per a menys. Bocairent i Altea tornen a destacar entre les llistes dels pobles més bonics d’arreu del planeta. Aquesta vegada amb la prestigiosa revista National Geographic, que ha confeccionat una acurada selecció dels pobles més bonics d’Espanya, amb un “top 20” de les localitats més destacades. Entre elles estan els 2 únics pobles de Diània de la llista.

D’Altea destaquen el seu tarannà mediterrani i pescador, així com l’església de la Mare de Déu del Consol amb les seues dues cúpules. També la seua geografia, on remarquen les serres que s’albiren des del municipi: Bèrnia, Aitana, Puigcampana, l’Albir, el Morró de Toix i el Penyal d’Ifac. Sens dubte, un dels destins més sol·licitats de Diània.

Per altra banda, de Bocairent ressalten el seu entramat urbà, “farcit de carrerons i cases enfilades”, així com les ermites de Sant Joan Baptista, la Mare de Déu dels Desemparats i d’Agost. Per descomptat les Covetes dels Moros, excavades a la roca, i també el passat tèxtil del municipi. Sens dubte, una de les joies de la corona de tot el País Valencià.

Pobles bonics National Geographic

Podeu veure el llista complet al lloc web de National Geographic.

Actualització

No sabem quins criteris editorials segueix el National Geographic, però actualment la llista triada “sota criteris editorials“, ha estat modificada. Tanmateix, podeu consultar la llista inicial en WebArchive, on continuen estant Bocairent i Altea entre els vint millors.

Colomet balla ‘Com la Dua Lipa’ al seu nou videoclip

La cantant de Bèlgida canta sobre el despit al seu nou senzill “Com la Dua Lipa”.

Colomet està sacsejant el panorama musical valencià, i així ho demostra la seua recent col·laboració amb Cactus en “Moné!” , així com els seus potents senzills “Per Tu”, “Massa Benimaclet” o “DxVida”, la seua carta de presentació durant el mes de maig de 2020.

Paloma ApariciColomet” ens presenta ara una nova cançó sobre un tema de total actualitat: el despit. I el presenta durant el dia de Sant Valentí, amb un videoclip dirigit per Omar Hachemi. “Com la Dua Lipa” parla de la relació d’amor fugaç entre dues dones i els pensaments d’una d’elles en trencar-se la relació. La tornada de la cançó fa referència a Dua Lipa, una cantant britànica de pop amb ideologia feminista que es caracteritza pels seus balls sensuals.

A continuació podeu llegir la lletra de “Com Dua Lipa” de Colomet.

Lletra Colomet “Com la Dua Lipa”

El sentit va saber-me llevar
va vindre vestida d’electricitat
jo tenia fam
mai havia vist cap peça igual

Xiqueta que prompte te’n vas
ja no sóc jo qui t’ha de buscar
jo volia més,
tu volies parar

I ara no em queda energia
en el fons sabia
que algo tan perfecte
molt no em duraria
veig fotos en insta
com ens tocàvem
partíem la pista

Ara em penja el cor d’un fil de pita
el meu nom ja no estarà a la llista
balles com la Dua Lipa
(tens el control portes el show)

El meu cor el va atropellar
no li ho tinc en compte sé perdonar
em faig la valenta quan la veig passar
ja no em saluda quan hi ha gent davant

Jo li diria
que està tot bé
la besaria amb dos copes més ,
que no vull rancor
que ens fem un café
que encara no entenc el que ens estem fent
que tot aquest mal es cura amb el temps
que tot aquest temps no ens hem fet bé

Ara em penja el cor d’un fil de pita
el meu nom ja no estarà a la llista
balles com la Dua Lipa
( tens el control portes el show )

No faig més que pensar-te
totes les nits somiar-te
és una putada ben gran
jo no vull passar-ho mal
es fa insuportable
veure’t i no parlar-te
bebè ,
és una tortura perderte

Ara em penja el cor d’un fil de pita
el meu nom ja no estarà a la llista
balles com la Dua Lipa
( tens el control portes el show )

No faig més que pensar-te
totes les nits somiar-te
és una putada ben gran

“Mone!” amb Cactus i Colomet

Cactus s’ajunten amb Colomet per fer ballar el panorama musical del País Valencià. Una col·laboració que feia falta i ja la tenim ací amb el senzill “Mone!“.

Els de l’Alcoià i El Comtat no saben on acabaran, però de segur que ben alt. El seu disc “Mode Avió” ha fet ballar a la valenciana fins i tot a Pep Gimeno Botifarra. Des del seu primer disc homònim de 2018, Cactus no han deixat de tocar arreu del territori. Nosaltres, definitivament, ens n’anem amb ells! Mone!

I qui és Colomet? Paloma Aparici és una cantant de Bèlgida que somiava en fer “perrear” les comarques, cantant en valencià, i el seu somni ja s’ha complit. La seua barreja de trap, pop i reggaeton és addictiva i encisadora. De Colomet podeu escoltar també els senzills com “DxVida”, “Per Tu” o “Masa Benimaclet”, que ja acumulen un bon grapat de reproduccions a Spotify, Youtube i altres plataformes digitals.

La trobareu cantant, juntament amb Cactus, al festival XocoRock 2023 de Bocairent. Podeu comprar les entrades a l’enllaç! Mone!

LLETRA “MONE!” DE CACTUS I COLOMET

No sabem
ni on ni com acabarem,
però tu vine-te’n amb mi
i a poc a poc farem camí.
(Farem camí caminant-lo)

Hi ha tantes coses que
ens queden per saber
i com que anem tan lluny,
per això avancem lent.
M’està cridant, m’està buscant,
m’estira fort, no sé ni on vaig.
Ens queda tant, el dia és llarg,
Tot un futur per començar.

Vull sumar amb tu tots els moments que encara ens queden
Arriba la nit I amb tu les hores és que volen
Han volat com un colomet
Arrima’t a mi quan bufe el vent.

Piri-piri-pi!
Queda molta cosa per saber,
anem lluny per això avancem lent.
Dis-me nena on acabarem.
Farem camí caminant-lo!
Tanta cosa que queda per fer,
farem tot el que tenim pendent.
Dis-me nena com acabarem.
Este foc està matant-nos!

No sabem
ni on ni com acabarem,
però tu vine-te’n amb mi
i a poc a poc farem camí.
(Farem camí caminant-lo)

Hi ha tantes coses que
ens queden per saber
i com que anem tan lluny,
per això avancem lent.
M’està cridant, m’està buscant,
m’estira fort, no sé ni on vaig.
Ens queda tant, el dia és llarg,
Tot un futur per començar.

Som els carrers i les places,
Un banquet, unes pipes salades.
Memòries d’estiu de ma vida,
no hi ha lliçó si no hi ha ferida, (i saps que)
No hi ha temps perdut.
Som el que hem viscut.
Tu eres part de tot.
Jo soc part de tu.

(Yo!)
El que és passat és passat, (oh-oh!)
hui estem ací igual demà no (oh!)
Mira endavant, no hi ha camí,
farem camí caminat-lo.
Anar anant, ni un pas en fals,
de tant en tant dubtaràs. Jo,
tampoc no sé viure nano,
també estic improvisant-ho.

No sabem
ni on ni com acabarem,
però tu vine-te’n amb mi
i a poc a poc farem camí.
(Farem camí caminant-lo)

Hi ha tantes coses que
ens queden per saber
i com que anem tan lluny,
per això avancem lent.
estira tan fort que
no se on acabarem.

No sabem (no sabem)
ni on ni com acabarem, (acabarem)
però tu vine-te’n amb mi, (tu vine-te’n amb mi, tu i jo farem camí)
i a poc a poc farem camí. (tu vine-te’n amb mi, tu i jo farem camí)

El Diluvi estrenen ‘A fer la mà’ amb Doctor Prats

Un any després de “Present” ens fan ballar amb un nou senzill que parla de tornar a començar.

El Diluvi ha presentat hui “A fer la mà“, un nou regal que estrenen un any després del seu exitós disc “Present“. La cançó compta amb la col·laboració del grup terrassenc Doctor Prats, que aporta la frescor i vitalitat de la banda catalana.

A fer la mà” és una cançó que continua amb la sonoritat del grup de l’Alcoià, amb elements electrònics i pop que conviden a ballar. Tot, sense perdre l’essència mediterrània d’El Diluvi, i amb una lletra que ens parla de retrobar-nos a nosaltres mateixa i enviar-ho tot “a fer la mà“.

En paraules del grup, “a fer la mà no vol ser una crítica cap a ningú, sinó un trencament amb un mateix i amb una forma de viure, una manera d’enviar-ho tot ben lluny i tornar a començar, resumida amb una expressió tan valenciana com aquesta”.

La cançó ha estat produïda per David Rosell (Brams) i enregistrada als estudis Can Pardaler d’Artés. El disseny gràfic ha estat realitzat per Helga Ambak i la fotografia per Lluc Tomàs. El vídeo s’estrenarà el pròxim 29 de gener.

Xirimiters i Tabaleters de Sant Agustí – Les danses de Sant Agustí

Les danses de Sant Agustí són un patrimoni cabdal de la música tradicional.

Les danses de Sant Agustí són unes festes que es celebren a Bocairent del 22 al 28 d’agost. Giren al voltant de les danses que durant segles han conservat els seus ritus, música i indumentària tradicional.

Les dansades de Bocairent són un patrimoni cabdal de la música tradicional arreu del País Valencià.  El seu repertori, un dels més complets i característics actualment per a xirimita i tabal, inclou tonades per ballar en rogle, en cadena, i tonades que no es ballen.  Cal destacar la dansada “El Tio Pep“, coneguda arreu del territori. Foren transcrites per Joan Martínez i Martínez, qui rellevà a el Tio Puxero , el dolçainer que les interpretava fins aleshores.

Totes aquestes tonades van ser recollides a la fonoteca de materials editada per l’Institut Valencià de la Música i dirigida per Vicent Torrent, investigador i fundador del grup Al Tall. Martínez les va interpretar en el disc d’aquesta col·lecció, així com en el disc “La Serra i la Vall” del grup de danses Cardaors de Bocairent.

El vídeo fou enregistrat per Diània Televisió durant el concert en homenatge a Joan Martínez i Martínez que organitzà La Xafigà el 18 d’octubre de 2014. Recuperat i remasteritzat el 10 de gener de 2023, després de deixar-nos el dolçainer Francesc Miquel Rico Vañó “Quico“, un músic clau en la conservació d’aquestes danses.

Pep Botifarra i Emili Vera – El tio Ximo Feliu

0

Pep Gimeno Botifarra i Emili Vera interpreten “El Tio Ximo Feliu” durant la Fira de Tots Sants 2014 de Cocentaina.

LLETRA EL TIO XIMO FELIU

El tio Ximo Feliu té dos perdigots
diuen que té molts oficis i n’acaba pocs.
També diuen que té una haca que molt flaca està
que li mostra les garrofes i les torna al sac

Si l’haca flaca arriba a morir
Tots els de casa van a patir
Crompe-li garrofes en els seus diners
I a la seua filla no li crompe res.

El tio Ximo Feliu té dos perdigots
diuen que té molts diners i se’n gasta pocs
També diuen que té una filla que molt lletja és
que li crompra moltes coses i no sap lluir res

Si l’haca flaca arriba a morir
Tots els de casa van a patir
Crompe-li garrofes en els seus diners
I a la seua filla no li crompe res.

Odi – Sona el Crit de la Memòria (Festiniu 2014)

Vídeo inèdit del grup Odi interpretant “Sona el crit de la memòria” durant el Festiniu 2014 de l’Alqueria d’Asnar.

Lletra Sona el Crit de la Memòria

Avui escric una cançó
que va directa al món
amb missatge carregat
en busca de veritat

Avui jo també he pensat
en tot el que està passant
i en antigues realitats
que en un temps s’han oblidat

Però ja ens hem adonat
de gent que vol amagar
i amb la seua falsedat
ens intenta involucrar

Però mai ens callaran
mai ens podran silenciar
i el dret a reivindicar
el mal de la societat

So de ràbia so impacient
so d’ànima descarnada
cruel melodia improvisada
sobre els acords de la ment

So d’inici so inquietant
i de falsa realitat
que ataca sense pietat
diguem clar no hem oblidat.

Temps passats
temps de crueltat
que la memòria ha marcat
no oblidem no perdonem
les injustícies del passat

Aquells trets que van matar
i a la força silenciar
a les grans masses de gent
quan cridaven llibertat

Repressions autoritats solidaritat
s’han units ja tots els pobles
la revolta popular

Des d’ahir avui i demà
sempre hem cridat ben clar
antic crit de resistència
per ací no passaran

So de ràbia so impacient
so d’ànima descarnada
cruel melodia improvisada
sobre els acords de la ment

So d’inici so inquietant
i de falsa realitat
que ataca sense pietat
diguem clar no hem oblidat.

Botifarra ens regala el disc ‘Ja ve l’Aire’

0

El disc ‘Ja ve l’aire’ és un recull de cançons “de fer faena”, que compta amb les col·laboracions de Noelia Llorens ‘Titana’, Maria Arnal, Carmen París i Judit Neddermann.

Pep Gimeno ‘Botifarra’ estrena disc i ens porta nous aires musicals, aquesta vegada en clau femenina. ‘Ja ve l’aire’, és un recull de cançons de treball, on podem gaudir de les veus de Maria Arnal, Noelia Llorens ’Titana’, Carmen París i Judit Neddermann. El disc sencer de ‘Ja Ve L’Aire’ el podeu escoltar des de hui a Youtube i prompte a la resta de plataformes digitals, mentre que la versió física de “Ja Ve L’Aire” la podeu adquirir al lloc web oficial de Pep Gimeno Botifarra.  

“Ja ve L’aire” inclou 11 temes (entre ells el senzill homònim estrenat fa un mes) que recuperen les melodies tradicionals i les cançons de magatzem i de treball. No obstant això, tant la música com les lletres s’han arranjat i revisitat (algunes amb l’aportació de Feliu Ventura) per aportar a “Ja Ve L’Aire” d’una sonoritat contemporània i d’actualitat. Tot, sense pedrer els fonaments de la cançó d’arrel tradicional valenciana.

“Que tots ens hem de morir és llei que a ningú s’escapa: tots som com un catxerulo que volant, a l’aire, només per un fil s’aguanta.”

El desé disc d’estiudi de Pep Gimeno ‘Botifarra’ s’estrenarà el pròxim divendres 13 de gener a la Sala Simfònica del Palau de les Arts de València. Un concert excepcional que s’emmarca en el cicle de músiques valencianes, que per primera vegada acollirà aquest l’auditori. Les entrades per a la presentació de “Ja ve l’Aire” s’han venut en un temps rècord i estan pràcticament exhaurides.

La il.lustradora Belén Segarra és l’autora del grafisme que acompanya el nou disc, mentre que les fotografies, realitzades en diferents indrets de Xàtiva, han anat a càrrec de Claudia Marconell. 

Per aquest nou llançament discogràfic i la gira que l’acompanyarà, Pep Gimeno ‘Botifarra’ s’envolta d’una nova banda, composada per Tóbal Rentero, Jordi Pastor, Robert Moreno, Miquel Pérez i Martina Sabariego. El cantautor xativí Feliu Ventura també ha tingut una important participació en la gènesi del nou disc com a lletrista. L’àlbum és una edició d’El Mico Entertainment i s’ha enregistrat entre Catarroja i Riba-roja, produït per la Moma Estudis.

Pep Gimeno ‘Botifarra’

Josep Gimeno i Montell, conegut pel nom artístic de Pep Gimeno «Botifarra» (Xàtiva, 1960) és un cantaor tradicional valencià reconegut per la seua tasca de recopilació i conservació de la cultura musical valenciana. Des de 1976 ha dut a terme una important tasca de posada en valor i adaptació de cançons de la tradició oral valenciana. Des del 2006, quan va gravar el seu primer disc en solitari ‘Si em pose a cantar cançons’, que va ser guardonat amb el Premi Ovidi 2007 al millor disc de folk, ha publicat 9 discos, sol o amb col·laboracions d’altres artistes, com Ahmed Touzani, Pau Cháfer o Quico el Cèlio, i ha rebut un bon nombre de reconeixements, com ara el Premi Enderrock, la Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural, la Medalla d’Honor del Consell Valencià de Cultura o el Premi 9 d’Octubre de l’Ajuntament de Xàtiva. ‘Ja ve l’aire’ serà el seu desé disc d’estudi, editat per El Mico Entertainment.

Aspencat – La Distància (en viu al Festival Diània)

Vídeo inèdit d’Aspencat interpretant “La Distància” al Festival Diània, juntament amb Àlex Seguí.

LLETRA “LA DISTÀNCIA” D’ASPENCAT.

Diari de viatge amb l’horitzó de 4 parets
Llarga travessia, ara sóc un estranger
Que viatja sense brúixola ni ensers
Tinc el teu amor, no em caldran diners.
Tu dius que m’esperes, jo et promet que tornaré
Un bes de despedida i una foto d’amulet,
La llibertat no abraça al foraster,
Li carrega el mort a qui no té res

Fort fort vaig fent-me fort
No m’importen els cops si m’abriga el teu cor
Fort fort, camine en la foscor
Perquè ja he perdut la por!

He creuat camins de gel
Al calor de l’esperança
He desafiat les lleis
Contra murs d’intolerància
He olorat la teua pell
Als racons del sud de l’enyorança
Només pararé un moment
Per a lluitar amb la distància!

Creix la violència a l’interior d’estos racons
No és presumpta la innocència en els carrerons
La tortura t’exprimeix el subconscient
Però tinc el teu amor, faig volar la ment
Dibuixe un nou matí, molt lluny d’aquesta gàbia
Estic en un combat i la distància és l’adversària
Per acariciar tota la nit els teus cabells,
Creuar la Mediterrània amb el primer vaixell!

Fort fort vaig fent-me fort
No m’importen els cops si m’abriga el teu cor
Fort fort, camine en la foscor
Perquè ja he perdut la por!

He creuat camins de gel
Al calor de l’esperança
He desafiat les lleis
Contra murs d’intolerància
He olorat la teua pell
Als racons del sud de l’enyorança
Només pararé un moment
Per a lluitar amb la distància!

Dona-li a la màquina, que el fum que veig
Crec que no m’agrada però hem d’eixir
La distància és el trajecte, nord, sud, est i oest
És l’adrenalina que jo compre amb tu
Ara sóm addictes a la multitud
Poesia en la distància
Nord, sud, est i oest
Retindre en la retina
La imatge del viatge
L’amor i les paraules que són armes
Crida, crida!!!

He creuat camins de gel
Al calor de l’esperança
He desafiat les lleis
Contra murs d’intolerància
He olorat la teua pell
Als racons del sud de l’enyorança
Només pararé un moment
Per a lluitar amb la distància!

Cesk Freixas i Miquel Abras – Tu, Jeunet i els trens que no hem perdut

Cesk Freixas i Miquel Abras ens canten “Tu, Jeunet i els trens que no hem perdut” al Centre Ovidi Montllor d’Alcoi, durant la seua gira “Cançons de nosaltres i el món“, el 14 de febrer de 2014.

Lletra “Tu, Jeunet i els trens que no hem perdut”

Des de la finestra d’aquest vagó que m’acull
veig com passa aquesta terra que és el trosset que més vull.
Són muntanyes de sucre el que em queda en el record; espero que siguis feliç, que et vagi bé, que ho tinguis tot.

Baixant per Santa Clara he trobat a faltar els teus ulls,
i tot el que m’explicaven de la vida, de reüll.
Però no canvio de trinxera, és més, viure per mil quimeres,
com un final de Jeunet; vull ser la mà dels qui t’esperen.

Jo també cremo la meva nau,
avui no marxo
aquí em quedo, aquí em planto.

I quan desarmis la derrota, sedueix, Rosa de Foc, encomana’m l’abraçada, banderes negres i a l’amor!
I quan les ics del calendari arribin també al trenta-u,
ja saps que a prop de l’Onyar hi haurà muralles, però no murs.

Jo també cremo la meva nau,
avui no marxo
aquí em quedo, aquí em planto.

Pep Gimeno Botifarra – Nadala Alacantina

0

Pep Gimeno “Botifarra” ens canta la “Nadala Alacantina” durant la presentació de “Ja Ve Nadal” a Canals, el 21 de desembre de 2014.

Bon Nadal!

LLETRA NADALA ALACANTINA

Obriu-mos el pastaor,
no tingueu ningun reparo,
que són festes de Nadal
i venim per l’aguinaldo.

Ai, ai, ai, obriu-mos el pastaor,
ai, ai, ai, no tingueu ningun reparo,
ai, ai, ai, que són festes de Nadal
ai, ai, ai, i venim per l’aguinaldo.

Sant Josep se’n va a fer llenya,
a fer llenya i no en troba.
I troba dos angelets
amagats en una cova.

Ai, ai, ai, obriu-mos el pastaor,
ai, ai, ai, no tingueu ningun reparo,
ai, ai, ai, que són festes de Nadal
ai, ai, ai, i venim per l’aguinaldo.

Pastorets i pastoretes
ja podeu apreparar
sabatetes i calcetes
que al ninyet hem d’acurtar.

Ai, ai, ai, obriu-mos el pastaor,
ai, ai, ai, no tingueu ningun reparo,
ai, ai, ai, que són festes de Nadal
ai, ai, ai, i venim per l’aguinaldo.