Èxit de participació en la ruta guiada a Polop Alt on Iberdrola pretén instal·lar una macroplanta solar

0

50 persones participen en l’excursió guiada a Polop Alt, organitzada La Carrasca-Ecologistes en Acció.

Aquest diumenge ha tingut lloc una excursió guiada a la partida alcoiana de Polop Alt organitzada per la Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció. L’activitat ha comptat amb la participació d’unes 50 persones que, al llarg d’un recorregut de 7 km, han pogut conéixer de primera mà el paisatge i els valors ambientals de la zona, i també el valor patrimonial dels seus masos: l’Alqueria Vella, l’Alqueria Nova, l’Alquerieta, Don Pedro, la Menora Nova, el Xocolater, etc.

La partida de Polop Alt, situada a l’extrem de ponent del terme municipal d’Alcoi, és un espai agroforestal amb una alta qualitat ambiental i paisatgística. Es troba entre els dos parcs naturals que té Alcoi -la serra de Mariola i el Carrascal de la Font Roja- i abraçada per la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i el Lloc d’Importància Comunitària (LIC) de les serres de Mariola i el Carrascal de la Font Roja, que formen part de la Xarxa europea Natura 2000.

Powered by Wikiloc

La qualitat del paisatge agrícola de la Vall de Polop és molt alta, tal com ho reconeixen diversos estudis. Forma part del Paisatge de Rellevància Regional Serres de l’Interior d’Alacant, Mariola, el Maigmó i la Penya Roja, que té entre els seus objectius “conservar els valuosos paisatges agroforestals situats als voltants del barranc del Troncal, al peu del carrascar de la Font Roja”. A pesar d’això, no gaudeix de cap protecció urbanística, ja que gran part dels terrenys agraris de la partida estan qualificats de sòl no urbanitzable comú; és més, el Pla General Estructural d’Alcoi, actualment en tramitació, redueix els terrenys d’aquesta partida que tenien la qualificació de sòl no urbanitzable protegit.

Aquesta circumstància fa que cada cert temps s’hi plantegen actuacions que podrien posar en perill la seua conservació. Membres de l’organització han donat a conéixer la informació disponible sobre el projecte d’Iberdrola d’instal·lació a Polop Alt d’una macroplanta solar fotovoltaica que, segons sembla, ocuparia unes 275 hectàrees de superfície. A l’impacte ambiental i paisatgístic directe de la implantació de les plaques solars, caldria afegir el que tindria la línia d’evacuació de l’energia produïda.

Ruta Fotovoltaiques Polop Alt
Un moment de la ruta guiada a Polop Alt on s’explica l’abast de les macroplantes fotovoltàiques.

El geògraf Enric Moltó Mantero ha explicat el gran valor ecològic i paisatgístic del mosaic agroforestal, que alberga una alta biodiversitat, que a més en aquesta zona actua com a connector ambiental entre la serra de Mariola i el Carrascal de la Font Roja i les serres de la Foia de Castalla. Així mateix, ha destacat l’absurditat de destruir unes terres agrícoles que segueixen cultivant-se “de manera pràcticament heroica”.

Anna Faus, coordinadora dels voluntaris que participen en el projecte de reintroducció del xoriguer petit, ha exposat quin és el treball que un grup d’unes 20 persones realitza des de fa 4 anys per a fer possible que es consolide la presència d’aquesta espècie al nostre territori.

Per acabar, Àlvar Seguí Llopis (exguarda forestal i molt bon coneixedor de la nostra fauna) ha descrit als participants les característiques del xoriguer petit i la vinculació d’aquesta espècie a les zones de cultiu de cereals, on pot trobar el seu aliment: principalment d’insectes i petits rosegadors.

La Carrasca-Ecologistes en Acció valora molt positivament la realització d’aquesta excursió, amb la qual ha pogut donar a conéixer la importància d’una zona del municipi d’Alcoi que en general és molt ignorada.

Text: Ecologistes en Acció La Carrasca

Feliu Ventura revisita “Història d’un Sofà” amb Ovidi4

La “Història d’un sofà” continua al Principal de València amb una exquisida adaptació amb Mireia Vives, David Caño, Borja Penalba i David Fernàndez.

Feliu Ventura torna a seure al seu mític sofà onze anys després, i aquesta vegada amb convidats de luxe. La seua clàssica cançó del disc “Música i Lletra”, aquesta vegada enregistrada en directe al Teatre Principal de València, inclou una corprenedora introducció de Mireia Vives, un nostàlgic i brillant poema de David Caño, i les guitarres de Borja Penalba i David Fernàndez.

“Història d’un Sofà” en paraules de Feliu Ventura,”parla del país de la infantesa a través d’un objecte domèstic, que ha enregistrat molts moments de les nostres vides. És la cerca del mateix lloc al món. Fer pujar als Davids, a Mire i a Borja en aquest sofà no és un artifici, ells han format part de molts dels moments vitals registrats en la història d’aquest sofà.

Feliu Ventura Historia Sofa Ovidi 4
Feliu Ventura, Foto de Xepo WS

La “Història d’un Sofà” dels Ovidi4

Els components de l’extinta formació Ovidi4, que va rodar quasi deu anys arreu dels Països Catalans, també la defensen com una peça única, d’un caràcter atemporal. Una cançó que, com explica Borja Penalba, productor d’aquesta, està feta “de la manera més crua, tendra i íntima possible” i que “ens dóna pau“. Mireia Vives en destaca que “hi ha cançons que arriben per a quedar-se i esdevenen la banda sonora dels moments més bonics de la teua vida”. David fernàndez esgrimeix que “el sofà d’en Feliu és la utopia, el bon lloc, on encara ens ho podem dir tot per poder tornar a començar un altre cop, de les cendres de cada Xàtiva del món. I una lliçoneta feta divisa: que per anar lluny a vegades només cal anar més a prop”.

La poesia que es recita a “Història d’un Sofà” és ‘Des de la platja d’en Goixa’ de David Caño. El poeta i rapsode en desgrana el significat: “La platja d’en Goixa també es coneix popularment com La platja dels morts. El nom és degut al fet que fins al 1900 Portbou no va tenir cementiri i hi deixaven els difunts, que arribaven per mar [els corrents hi portaven sovint ofegats], per ser enterrats a Colera. Escriure un poema des d’allà, un vespre qualsevol d’hivern, per fer balanç de tots aquests anys, d’una vida… [és] una mica com en el sofà d’en Feliu, vam veure que el vers ens duia al mateix lloc: Algú, sol, mirant cap endins des de la solitud d’alguna cosa que comença”.

L’espectacle va ser pensat com una celebració de l’amistat i el tancament de gira del darrer disc de Feliu Ventura, “Convocatòria”, i per això el cantautor va posar un sofà a l’escenari del Teatre Principal pels seus imprescindibles. Si el llibre-disc “Convocatòria” era una assemblea oberta amb textos de diversos pensadors i amics, entre ells alguns dels presents al concert, la trobada al Principal va ser la fi de festa a la cuina, de matinada. Una celebració per cantar a l’amor i al demà, i retrobar-nos a través dels himnes xicotets, domèstics i assemblearis de Feliu Ventura, però també de les veus que ell admira i estima.

Nou disc en directe el 2 de desembre

El disc en directe “Feliu Ventura, Amics i Referents” s’enregistrà al Teatre Principal de València el desembre passat. El nou vinil presenta una selecció molt acurada de cançons del cantautor re-versionades amb les col·laboracions del directe; i el disc digital tindrà quasi tot l’espectacle íntegre, editat i remasteritzat. El treball es presenta com recull antològic de Feliu Ventura, amb cançons que no havien estat enregistrades abans i peces versionades amb les veus de: Pep Gimeno “Botifarra”, Carles Caselles, Sandra Monfort, Miquel Gil, Xiomara Abello, Cor de L’Eliana, i també, els Ovidi4. El disc digital sortirà a totes les plataformes el 2 de desembre, i el vinil ja està disponible en precomanda.

Escolta ‘Brunzit d’Amor’, la nova adaptació de Verdcel a ritme de grunge i flamenc

Estrenem en exclusiva ‘Brunzit d’amor (La reina mora)’ un batec grunge amb ànima flamenca que completen el viatge vital del disc Verdsions.

Verdcel continuen la presentació de “Verdsions” amb la publicació d’un nou senzill, estrenat en exclusiva a Diània Televisió. “Brunzit d’amor” és una adaptació creativa i sorprenent de la cançó ‘Love Buzz‘ de la banda neerlandesa Shocking Blue. De segur que els coneixeu pel seu mega-hit Venus.

Brunzit d’Amor” és un tema que també versionaren Nirvana al seu àlbum ‘Bleach’ de 1989, i és la referència que pren l’alcoià Alfons Olmo per a portar-la al seu terreny. Nirvana fou un dels grups més inspiradors i fonamentals de la seua adolescència i a Verdsions podeu trobar dues adaptacions de la banda amb tota l’essència de Verdcel. L’altra, “Alguna cosa en el camí” (Something in the Way, de l’Àlbum Nevermind), la podeu trobar a l’edició física de l’àlbum.

La verdSió que presentem hui estira el fil d’aroma flamenc original, recreant-se, i aprofita la pulsació “grunge” de la interpretació que en va fer la banda de Seattle. “Brunzit d’Amor” està produïda amb Toni Medialdea i la col·laboració a les veus de Tànit Navarro. Es presenta amb un videoclip psicodèlic de la mà de Laura Vaughan a la direcció i la càmera d’Albert de la Rosa, que podeu gaudir a partir d’avui.

Verdcel Love Buzz Nirvana

Aquest viatge sonor continua al llibre-disc Verdsions, amb adaptacions en català de grups mítics com Smashing Pumpkins, Depeche Mode o Los Planetas. Un àlbum que ve acompanyat d’una novel·la fragmentada que narra la vinculació de les cançons en la vida d’Alfons Olmo, i poderosament enriquit amb il·lustracions de Daniel Olmo i fotografies de Juan Miguel Morales. Tota una banda sonora vital amb 13 versions que ja podeu escoltar a totes les plataformes digitals. També podeu aconseguir el llibre-disc en format físic amb 6 cançons més, en llibreries i tendes de discos o en la botiga de Verdcel.

Lletra de Brunzit d’Amor (La Reina Mora)

Em creuràs si et dic que tu m’has captivat el cor?
No m’enganyes quan et faça mal, si us plau,
no és el que et pot semblar.

Sents l’amor meu brunzir?
Sents el cor meu vibrar?
Sents l’amor meu brunzir?
Sents el cor meu vibrar?

Et necessite, pluja al desert,
ets la reina del meu cor.
Em fa mal no tindre’t a prop,
estén ales i a volar.

Sents l’amor meu brunzir?
Sents el cor meu vibrar?
Sents l’amor meu brunzir?
Sents el cor meu vibrar?

La Maria evoluciona el cant valencià amb “Món vetlatori”

La cantant d’Oliva ens presenta el primer senzill del seu esperat debut discogràfic.

La Maria continua revolucionant el cant valencià amb “Món Vetlatori” un any després de la popularització de la versió d’ “Arranquen vinyes“. Una cançó que es feu ràpidament viral a les xarxes socials valencianes i que impactà per la seua hipnòtica interpretació vocal.

Maria Bertomeu ens delecta ara amb “Món Vetlatori“, el primer avançament del pròxim disc d’estudi produït per Tono Hurtado i amb la discogràfica Propaganda pel Fet. Un treball on gaudirem de 5 peces pròpies, una revisió d’ “Arranquem Vinyes”, i dues sorpreses en forma de pròleg i epíleg en homenatge a les seues iaies, de nom també Maria. Les cançons del seu debut discogràfic estan inspirades en estructures del cant valencià i motius de la música tradicional. Una coherència folklòrica, la qual evoluciona, convertit-se en la inconfusible i irresistible proposta que La Maria rega amb una veu hipnòtica.

Món Vetlatori’ és una cançó que narra el soterrament d’una Maria xiqueta, jove, que en viure la viralització d’una cançó pròpia i patir una allau de crítiques de tota mena, en alguns casos al límit de l’assetjament, li toca madurar de forma ràpida. Empoderar-se davant del seu projecte i defensar-lo com millor sap, cantant. A ‘Món Vetlatori’ Maria es recrea, es pareix, s’afirma.

La Maria Mon Vetlatori

Jove però alhora inclassificable sota els paràmetres de la corrua de trets definitoris generacionals, La Maria trenca els motlles artístics que sovint atribuïm al cant d’estil valencià. Amb formació musical ancorada a l’escola de música d’Oliva des dels sis anys i amb l’especialitat de Cant Valencià pel Conservatori Professional de Catarroja José Manuel Izquierdo, amb Xavier de Bétera com a mestre. La Maria ens brinda amb aquest primer senzill una oportunitat única de desfer-nos dels clixés del fet tradicional valencià tal com l’hem entés fins ara. Alhora, ens obre la porta a esperar amb delit el seu debut discogràfic complet i s’inscriu en una nova fornada d’artistes que arreu dels Països Catalans assumeix la tradició com la millor eina d’avui dia per la innovació, i per convertir la música tradicional, de nou, en la més popular de les nostres músiques.

LLETRA MÓN VETLATORI LA MARIA

A la plaça ploren que t’han vist marxar
A la plaça parlen que t’han vist cantar

No

Al cel t’han demanat
Al cel t’han demanat

Amb flors li han vestit
els cabells rulls i rissats
que moria per albirar
que moria per albirar

El cel dibuixa núvols
que volen plorar
i vinyes assaonar
i vinyes assaonar

Hi ha estrelles al cel
que ploren esperant
esperant el teu compàs
esperant el teu compàs

A la plaça ploren que t’han vist somiar

Espinetes al cor
Espinetes al cor

Nota de premsa de Laia Gordi, modificada pe Jordi Juan (Diània Televisió).

Diània Televisió celebra el seu 10é aniversari

Un 26 d’octubre de 2012 naixia el projecte cultural Diània Televisió.

Diània Televisió, el projecte cultural i audiovisual del territori diànic, compleix 10 anys. Una aventura que s’iniciava un 26 d’octubre de 2012, data on comprarem el domini “diania.tv” i començarem a publicar en aquest lloc web. La nostra primera publicació a Twitter fou aquest bonic Tuit, un 5 de novembre de 2012:

Primer Tuit de Diània TV

10 anys i 2.900 publicacions després, continuem amb noves propostes culturals per a, com diu el nostre primer Tuit, contar històries mentre escrivim la nostra pròpia.

El nostre primer vídeo publicat a Youtube fou la xerrada de Ricardo Almenar. Uns mesos després obríem el compte de Vimeo i pujàvem aquest anunci d’El Diluvi per al seu espectacle “No me’n vaig, sóc qui torna”. El fragment amb Paco Muñoz es feu viral poc després i ja forma part dels acudits dels valencians:

—Yo el valenciano lo entiendo, pero no lo hablo…

—Xè mira, com el meu gos!

¿Com i per què nasqué Diània Televisió?

Com a resposta a l’enèsima crisi econòmica del capitalisme, i després d’uns anys participant en altres projectes com Fes Xarxa, o diversos blogs personals, ens endinsàvem en els boscos de Diània la dolça tardor de 2012. Ho férem completament enamorats d’aquest concepte, d’aquest país: Diània. Tot, mentre llegíem i rellegíem el llibre “Meravelles de Dània” de Joan Pellicer. Fou una autèntica sageta de Sant Dionís directa al cor, que tindríem clavada per sempre més.

Començaments Diània Televisió
Començarem amb un portàtil amb Linux, una videocàmera Canon i un micro ZOOM H1

També engegarem aquest projecte gràcies a la inspiració familiar (creadora de la televisió local castelluda Movitel als anys huitanta) i ben acompanyats de la música d‘El Diluvi. De fet, durant el mes de novembre de 2012 publicarem “Als Companys”, el primer videoclip oficial del grup. Foren les primeres gravacions que realitzarem i publicarem en aquest lloc web.

També restaurarem i recuperarem el vídeo Ovidi Montllor a Castalla per al Centre Cultural Castellut (entre altres). . que fou tot un èxit! Ja supera les 20.000 reproduccions.

Diània Televisió celebra el seu 10é aniversari
Gravació de la xerrada de Ricardo Almenar, amb un trípode de fusta, en l’Ametlla de Palla de Carrícola

Visitarem pobles encisadors com Carrícola, durant un esdeveniment organitzat per l’Ametlla de Palla o enregistrarem la presentació de la novel·la eròtica “Somiant amb Aleixa” de Mercè Climent.

Durant aquests breus, però intensos mesos de vida de 2012, també gaudirem dels directes de Miquel Gil, Andreu Valor i Bertomeu, i participarem en l’homenatge a Joan Fuster del Centre Cultural Castellut, entre moltes altres coses.

També visitarem les Festes d’Hivern d’Ibi (amb les Festes Calentes d’Hivern!) i el Sopar d’Hivern al Tio Cuc d’Alacant, enregistrats la darrera setmana de 2012. Les festes populars del territori diànic sempre han tingut un pes significatiu, també les més “underground”.

Fins i tot, Edicions Bullent es feia ressó del nostre projecte. Sens dubte, un bon començament per a un projecte com Diània Televisió!

El futur de Diània Televisió

I soles conteu la història de Diània de l’any 2012?Farem un vídeo d’aquests 10 anys, encara que ens hem vist aclaparats per tant material audiovisual. En total, guardem en la nostra col·lecció uns 20 TB! Sí, sí, tera bytes!

Hauríem de fer una sèrie inacabable de publicacions i vídeos per contar aquests 10 anys de Diània Televisió. 10 anys on hem conegut infinitat de persones i associacions que continuen defenent la cultura i tradicions del nostre país. 10 anys on hem viscut mil i una aventures. 10 anys on, definitivament, hem contat infinitat d’històries, mentre escrivíem la rondalla de la nostra vida. Una vida de conte! Esperem que siguen moltes més històries, i si és amb vosaltres, infinitament millor. Ens acompanyeu?

Botifarra i Hilari Alonso – Jota de Xàtiva

0

La “Jota de Xàtiva” fou una de les cançons que cantaren Pep Gimeno “Botifarra” i Hilari Alonso, amb l’acompanyament a la guitarra de Miquel Pérez, durant la Ruta a Peu pel Barranc de l’Infern 2022

Una jota “socarrà” al Barranc de l’Infern. Ben Ballat!

LLETRA JOTA DE XÀTIVA

Dos alcaldes es barallen
per un hortet que tinc jo
per a fer xalets de luxe
i plantar-me un camp de golf.

Vés tranquil·leta filleta,
no em picarà pollastret,
que la terreta dels iaios
no la vendré a un foraster.

Ma mare m’envia a escola
per a aprendre valencià,
i ara que ja sé parlar-lo
ningú me’l deixa parlar.

La de la panxa pelà
ja no la vorem més.
S’ha fet nòvio a Mallorca
i parlen per internet.

L’ofici de cantaor:
passar gana i tindre set.
Apague el mòbil senyora
i destape’m el vinet.

A ton pare l’han vist
en el barranc de l’assut
amb les cames obertes
i pelant un tramús (o ensenyant la “palput”).

Diània celebra la Diada del Nou d’Octubre 2022

Diània celebra un nou d’octubre amb total normalitat amb infinitat de festes i cultura popular.

Les comarques de Diània preparen activitats per la diada del Nou d’Octubre de 2022. Festes, fires, esport, música al carrer, danses, correfocs, piloTa valenciana i cultura popular per celebrar que som un poble.

Podeu visitar “Onil es Mostra“, “Gata al Carrer“, les festes d’Albaida, l’Ateneu Popular La Gavarnera i la seua festa reggae antifeixista, aprofitar els darrers dies de la Ruta de Contacontes de l’Alcoià-Comtat, visitar el Monestir de Santa Maria de la Valldigna durant l’encontre de gastronomia monàstica… infinitat d’activitats per aprofitar aquestos dies de primavera d’hivern amb amics i família.

La Fúmiga ha tret una versió de simfònica de “Llavors”, enregistrada a Ondara (Diània) per celebrar la Diada del País Valencià.

9 d’Octubre i Jaume I

Què celebrem cada 9 d’octubre? Aquesta data commemora l’entrada a la ciutat de València de Jaume I i les tropes cristianes, l’any 1238. Segons alguns historiadors, aquesta data seria el primer pas del naixement del poble valencià. Tot i aixó, som valencians també pels qui van ser expulsats de la nostra terra i l’enorme quantitat de cultura i saber popular que ens deixaren com a valuosa herència a perpetuïtat. No cregueu?

El dia dels enamorats

També se celebra Sant Dionís, el dia dels enamorats valencians. Les parelles es regalen un mocador (La mocadorà) per al coll amb dolços de massapà cru embolicats, de diferents formes i colors, que representen fruites i hortalisses. Aquestes, envolten dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador.

Diada del Nou d’Octubre a Diània

Els municipis de Diània preparen la seua propia Diada del Nou d’Octubre de 2022. Sovint hi ha la tradicional lectura del manifest o discurs institucional, la flama del Correllengua i activitats de tota mena, on podem trobar les tradicions valencians més arrelades (correfocs, danses, paelles, pilota valenciana…) i altres més modernes que complementen l’oferta cultural.

Diània Televiisó hem tractat de fer un recull d’activitats arreu de les comarques de l’AlcoiàEl ComtatLa Costera, La Foia de Xixona, La Vall d’Albaida, La Marina Alta, La Marina Baixa i La Safor. Baixa al carrer i participa!

Turballos celebra les Festes en honor a Sant Francesc de Paula

0

Vídeo-resum de les Festes de Turballos, el diumenge 18 de setembre de 2022.

Turballos celebra les festes patronals en honor de Sant Francesc de Paula amb fireta, jocs populars, dolços, dinar de germanor, muixerangues, missa i processó. Sarau i danses a la plaça com a colofó a les Festes de Turballos 2022 a càrrec del Grup de Danses Baladre de Muro.

Música: La Jota de Muro, en directe a la plaça de Turballos.

Grup de Danses Baladre – La Jota del Castellut (Turballos 2022)

0

El Grup de Danses Baladre de Muro ens balla i canta La Jota del Castellut durant les festes patronals de Turballos, la vesprada del 18 de setembre de 2022.

La feliç i fèrtil vila de Turballos celebra cada any les festes patronals en honor a Sant Francesc de Paula al mes de setembre amb desfilades, fireta, danses, dinar popular, rutes… uns dies de germanor i festa on tothom està convidat.

Publiquen 57 noves rutes urbanes per descobrir la Marina Alta

0

En total ja es poden realitzar més de 200 rutes publicades al perfil de Wikiloc de la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta.

La MACMA presentà aquesta setmana noves rutes urbanes per enamorar-se dels pobles de la Marina Alta. Una iniciativa per descobrir el patrimoni cultural i històric d’aquesta comarca de Diània, farcida de valls i banyada per la mar nostra. Una proposta que, en paraules de Núria Gómez Bolufer, tècnica de patrimoni cultural de l’entitat, “vol reivindicar un perfil de visitant que busque aquest tipus d’experiències, més enllà del sol i platja habitual“.

Aquestes rutes, que discorren o bé per nuclis urbans o per camins agrícoles asfaltats, inclouen diferents propostes per a tots els gustos i condicions físiques. Rutes urbanes i passejades pensades per a persones amb mobilitat reduïda o famílies amb xiquets menuts i carros.

Entre les rutes urbanes que podem realitzar per la Marina Alta trobem passejos de fins a 13 km per a visitar els riuraus de Pedreguer, Ondara o Jesús Pobre; la popular ruta “Pels Carrers de la Memòria” a Alpatró o passejades més curtes per les cases senyorials del Ràfol d’Almúnia o el Centre Històric de Dénia.

Podeu consultar les 57 noves rutes urbanes al perfil de Wikiloc de la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta. Practica esport per les nostres comarques, sempre respectat el patrimoni cultural, natural i arquitectònic!

SOS Cireres: Ajuda als productors de cirera de Diània

0

Avança la teua compra de cireres de 2023 i dona suport als productors de cirera de Diània.

Les cooperatives agrícoles de cireres, juntament amb Tesoro del Mediterraneo, han iniciat una campanya per tal de fer costat a la producció de cireres a les nostres comarques, a conseqüència de la nefasta producció d’enguany.

Les pluges torrencials d’aquesta primavera han acabat amb el 99% de la producció de cireres. Així, les cooperatives Cerezas de la Montaña de Alicante, la Cooperativa Agrícola de Planes, Cerezas Montaña de Alicante Coop. V i la Cooperativa Agrícola V. San Jaime Apóstol de Benimarfull, tenen, irònicament, l’aigua al coll.

Com pots ajudar? La campanya SOS Cireres permet col·laborar de dues formes. O bé avançant la teua compra de cireres de 2023, o anar més enllà i apadrinar un cirerer.

Si vols comprar cireres, pots fer-ho des de 6 € el kilogram. Els diners es lliuraran a les cooperatives, i rebràs a casa la compra de la collita de 2023. Si vols ajudar encara més, pots apadrinar un cirerer des de 60 € l’any: l’arbre portarà el nom que vulgues, amb una etiqueta identificativa; estarà geolocalitzat i rebràs fotos i vídeos de l’arbre durant la floració i recol·lecció. A més a més, tindràs dret a 10 KG de cireres a partir de la collita de 2023.

La campanya SOS Cireres no únicament donarà suport als agricultors. Aquestes són un pilar econòmic de les nostres valls d’interior, i amb la teua col·laboració també ajudaràs a mantenir els nostres pobles vius: serveis mínims, paisatges, treball i turisme sostenible.

ZOO colpeja amb “Panya”, una sàtira del nacionalisme espanyol

El grup valencià ZOO sorprén amb un nou videoclip: “Panya”, i aquest ve carregat amb una crítica -que barreja la ironia i l’humor-, a l’actual nacionalisme espanyol i a la simbologia que l’envolta. Una “Panya” que no ens apanya, que deien Obrint Pas fa vint-i-dos anys a “Trencant el silenci”, i que continua tan vigent com aleshores.

Panxo i Arnau, caracteritzats com el “Quixot” i “Sancho Panza”, fan un recorregut pels trets més casposos de l’imaginari espanyolista: camps de golf, xalets de luxe i molins gegants que cal enderrocar.  Una “Panya” amanida amb hip-hop marca de la casa, música electrònica, tocs àrabs i ritmes ballables a lo KRS-ONE (i també amb accent dels “senyors d’Europa”). Sons que ja formen part de la sonoritat més ZOOlógica.

Mafiosillos de puro i copa,
senyorets de misa i burdel,
militars repartint estopa.
Defensors de l’euro i l’otan,
el panal de la rica miel:
armament, formigó, i farlopa.

PANYA ZOO 2022
PANYA ZOO 2022

El videoclip de “Panya” ha estat dirigit per Pau Berga (qui va dirigir també Llepolies)i l’ha produït la productora Crema. S’ha enregistrat en paratges com els molins d’Alublas, el camp de golf Oliva Nova, xalets de luxe a Xàbia i el cabaret “El Quijote” a la carretera de Pedreguer.

Aquesta “Panya” acaba amb una frase ben colpidora “Tan bonica com eres Espanya, i tan lletja que t’estan fent“. El videoclip ha estat en tendències a Youtube i ja supera les 100.000 visites.

Zoo continua la gira de “Llepolies” arreu de l’estat. Una gira que culminarà amb dos concerts històrics al Wizink Center de Madrid i al Palau Sant Jordi. Un èxit per a la música cantada en la nostra llengua.

LLETRA “PANYA” DE ZOO

Panya siempre bien: toros y placer; Real Madrid: ganador de copa.
Yo querer hacer aquí un gran hotel junto al mar. Destrozad las rocas.
Mr Marshall: bé. How are you, my friend? Portavions al cel, it’s ok!
Mira que estem mel, que bé que ho passem, deixa-ho estar que ara això no toca.

Parador dels senyors d’Europa,
caciquillos vinguts a més,
molt de trepa pasant la mopa.

Barra lliure per a fer l’idiota,
mal negoci per als cambrers,
bon negoci “pa” culo-boca.

Panya más Panya que nunca,
Panya al congrés, Panya al banc,
Panya a totes les escoles,
Panya als cossos policials,
Panya des de la prehistòria,
Panya a l’epoca feudal,
Panya als carrers i a les grades,
Panya afilant el punyal.

Mafiosillos de puro i copa,
senyorets de misa i burdel,
militars repartint estopa.

Defensors de l’euro i la otan,
el panal de la rica miel:
armament, formigó, i farlopa.

Panya más Panya que nunca,
Panya al congrés, Panya al banc,
Panya a totes les escoles,
Panya als cossos policials,
Panya des de la prehistòria,
Panya a l’epoca feudal,
Panya als carrers i a les grades,
Panya afilant el punyal.

La plaça està “abarrotá”,
feixistes amb la mà alçada,
Van amb la pitera unflada,
La verge corre espantada.
Jo em defenc amb pistoletes d’aigua,
Carregades amb por i aiguardent,
Tan bonica com eres espanya
I tan lleja que t’estan fent.