Jota de Banyeres – XVI Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola

0

La Jota de Banyeres” ballada pels pobles de la serra de Mariola, durant el XVI Aplec de les Danses dels Pobles de la Serra de Mariola, celebrat a Castalla l’11 de juny de 2022.

LLETRA JOTA DE BANYERES

Esta és la jota que ballen
en el poble de banyeres
este grupo els la balla
per a que vostés la coneguen.

Alça l’aleta polleta
No em picaràs pollastret
que les xiques d’este poble
tenen el geni curtet.

Banyeres poble industrial
Terra no hi ha de tant bona
banyada de bones herbes
de la serra Mariola.

Alça l’aleta polleta
No em picaràs pollastret
que les xiques d’este poble
tenen el geni curtet.

En Banyeres naix un riu
en la font de la coveta
pasa pel Molí l’Ombria
i pel Molí de l’Espenta.

Alça l’aleta polleta
No em picaràs pollastret
que les xiques d’este poble
tenen el geni curtet.

Bona nit tinguem senyores
que mosatros mon anem
si el ha agradat lo que hem fet
demà en la nit tornarem.

VARIACIONS

Algunes estrofes es canten d’altra forma. Ací uns quants versos que poden cantar-se en la Jota de Banyeres:

Anda chiquilla palante,
Mira que guapa que vas,
Ese vestido que llevas alguno lo pagará,
si lo paga o no lo paga,
a mí lo mismo me da,
anda chiquilla palante mira que guapa vas.


Alça la cama i no em xafes
la canyeta de pescar
el cabasset dels enredros
i el barret de festejar.

Ai Pepiqueta “guapeta”
no et cases amb llaurador
que vindrà la segadeta
i et moriràs de calor.

De Banyeres vaig al Salze
i del Salze a Beneixama
i de Beneixama al Camp
per Biar me’n torne a casa.


Ai Pepiqueta “guapetá’
que et picarà el pollastret
ta mare no vol que et cases
amb un home xicotet

La Jota del Castellut -XVI Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola

0

Els pobles participants del XVI Aplec de les Danses dels Pobles de la Serra de Mariola ballen la popular JOTA DEL CASTELLUT a la Plaça Major de Castalla.

L’Aplec és una jornada de germanor on participen els pobles que estan a l’abast geogràfic de la serra de Mariola, i on cadascun d’ells fa una mostra de la seua dansada tradicional.

LLETRA JOTA DEL CASTELLUT

Per carrer de les tronetes
quantes voltes l’he passat!
i les hauré de passar,
castelluda meua,
si no me’n vaig de soldat.

A la mar que te’n vages
no em dones pena
Deixa’m farina i oli
Diners i llenya.

Mare de la Soledat
Que estàs en el “camarí
Prega per estat ciutat
I fes que ploga en Onil

Cap a tu i cap a mi,
que el llençol és estret
que no diga ta mare que per mi passes fred

A la porta de ta casa
hi ha una xarca i no ha plogut
són llàgrimes del teu nòvio
castelluda meua
que diu que no l’has volgut

Ja voràs, ja voràs,
quin gustet li trobaràs,
quan el tingues que passar
agarrà del meu braç.

Al cantar la despedida
les llàgrimes m’han caigut,
perquè és molt trist de deixar,
castelluda meua,
la jota del castellut.

Castalla és una festa durant el XVI Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola

0

Els 11 pobles participants feren un bon “sarau” pels carrers de Castalla.

Castalla visqué el proppassat 11 de juny una gran festa de música i dansa pels carrers de la localitat. Balladors i colles de dolçainers vinguts d’Alcoi, Agres, Banyeres de Mariola, Beneixama, Beniarrés, Bocairent, Cocentaina, Muro d’Alcoi, Penàguila, Planes i Castalla feren una bona mostra de la música i les danses tradicionals de cadascun dels seus municipis.

El poble de les rondalles començà la festa amb una cercavila des del Parc Municipal, i posteriorment començà l’Aplec de Danses dels Pobles de la Mariola amb les dansades pròpies de cadascun dels 11 pobles, des del Convent de Sant Francesc.

Finalment, i una vegada arribats a la Plaça Major, tots els participants ballaren la Jota de Banyeres de Mariola, poble que organitzà l’Aplec l’any 2019, i la popular Jota del Castellut. Un moment per al record, que quedarà gravat en la memòria dels castelluts i castelludes. Ben ballat!

La festa finalitzà amb un sopar de germanor al Parc Municipal i un sarau popular fins ben entrada la nit. Esperem amb ganes el pròxim Aplec de les Danses dels Pobles de la Serra de Mariola!

Podeu veure el vídeo de la Jota del Castellut al següent enllaç.

Participa al Verkami de Marco Pompero

0

“Deu” serà el segon disc de Marco Pompero, un treball que inclou els EPs publicats entre 2021 i 2022.

Marco Pompero llança una campanya de micromecenatge per tal de fer realitat DEU, el seu nou treball discogràfic. Un LP format per deu cançons amb un clar tall filosòfic com “Res” , “Niu” o “Llum”, que ja poguérem escoltar als seus EPs “Quatre”, “Tres”, “Dos” i “U”.

Marcos Porras a la guitarra, Andreu Vidal, baixista, i Dani Serra, a la bateria tenen com a objectiu en aquest “DEU” trobar la plenitud vital de l’ésser humà a cop de guitarra, rock alternatiu i grunge. Un treball realitzat amb la intenció d’apropar-nos a la dignitat humana per deu vies diferents, tal com indica el grup.

“DEU” compta amb la producció de Blai Antoni Bañó; Jordi Arques amb el disseny del disc i fotografies; Rafa Gisbert aka “Cato” de la gravació i edició dels vídeos en directe; Fambuena Ediciones de la maquetació a mà dels vinils i edita La Fera Col·lectiu Cultural.

Podeu participar al verkami de DEU mitjançant diferents recompenses: el disc DEU en edició CD o vinil, entrades per als concerts d’Alcoi i València, samarretes i totebags i fins i tot amb un concert elèctric i acústic del grup.

Participa en el verkami de DEU de Marco Pompero al següent enllaç.

La cultura popular s’aplega al Barranc de l’Infern

L’Aplec del Tren dels Anglesos és una gran festa amb les actuacions de Pep Gimeno Botifarra i Hilari Alonso, muixerangues, danses i dolçainers.

La XVII Ruta a Peu pel Barranc de l’Infern es recordarà molts anys. Un aplec memorable, organitzat per l’ Associació Tren Alcoi-Gandia, amb la participació del millor i més representatiu de la cultural valenciana de les comarques de Diània: La Xafigà, La Colla Fa Ressol, Pep Gimeno Botifarra, Hilari Alonso, Miquel Pérez, La Muixeranga de La Safor i un bon grapat de balladors de les comarques.

El també anomenat Aplec del Tren dels Anglesos començava a les 9 del matí de l’1 de maig, una jornada ben reivindicativa de lluites socials. També un dia primaveral ideal per a fer una passejada per la Via Verda del Riu Serpis, un riu que bramava aigua de forma ensordidora. Per moments semblava que el Tren dels Anglesos avançava a tota màquina pel Barranc de l’Infern.

Botifarra durant la XVII Ruta a Peu pel Barranc de l'Infern
Foto: Eduard Garcia (Biar Digital)

Després de 6 quilòmetres des de Vilallonga i 6 des de L’Orxa, els dos pobles s’uniren a ritme de dolçaina i tabal (de La Xafigà i la Colla Fa Ressol) al bell mig de la Fàbrica de la Llum. La festa començà: Danses, muixerangues i l’actuació de Pep Gimeno Botifarra, Hilari Alonso i Miquel Pérez amenitzaren l’esmorzar popular. Escoltarem el Fandango d’Onil, La Jota de Xàtiva o la Granaïna de Montaverner i també un duel improvisat entre Hilari i Botifarra ben divertit. L’actuació finalitzà amb la Malaguenya de Barxeta, la cançó que acompanya el videoresum que hem preparat en Diània Televisió.

La festa continuà amb el dinar organitzat pels Quintos de L’Orxa

A continuació, podeu veure un àlbum col·laboratiu amb fotos enviades pels participants.

FOTOS XVII RUTA A PEU PEL BARRANC DE L’INFERN

Cactus i Botifarra canten al País Valencià en ‘Cendres’

El grup ha estrenat el videoclip de “Cendres” durant la Diada del 25 d’abril.

Cactus presenta nou videoclip per la Diada del 25 d’abril amb la cançó “Cendres“. Un tema reivindicatiu que pertany a “Mode Avió“, el seu tercer disc, estrenat fa unes setmanes. A “Mode Avió” podem escoltar himnes festius, hip-hop i electrònica i compta amb les col·laboracions de Pep Gimeno “Botifarra”, The Tyets, Dupla i Bounce Twice.

Durant “Cendres“, Cactus revisita la Malaguenya de Barxeta a ritme de música d’arrel valenciana, un toc de balkan i el hip-hop característic marca de la casa. Al vídeo contemplem una bona representació gràfica de la millor cultura popular valenciana i els nostres pobles i paisatges més representatius. També es deixen veure alguns dels nostres personatges més il·lustres com Ovidi Montllor, Estellés, Enric Valor o el mateix Pep Gimeno Botifarra, que canta la popular tornada “allà on renaix de les cendres, el meu País Valencià“. Aixó sí, amb autotune.

Les animacions són obra d’ Edmon, artista malagueny que ha fet dissenys per a El País, La Fira del Llibre de València o que creà la portada del disc “Extraordinari” d’ ElDemuro. La cançó ha estat produïda per Mark Dasousa als Atomic Studio d’Ondara.

Podeu escoltar “Mode Avió” a totes les plataformes d’streaming o comprar-lo a la botiga de Cactus.

LLETRA CACTUS – CENDRES

…Allà on renaixen les cendres.
Allà on renaixen les cendres
del meu País Valencià.

Cal un opressor per ser oprimit.
No serà Goliath qui mate David.
Ens han socarrat, però estem ací,
seguim escampant el verí, pimentó farcit.
Re-sis-tim! Brollant de cendres,
terra de rica cultura, de faves tendres,
d’olor a pólvora, bon beure, bon menjar,
d’arròs en taula de dilluns a divendres.
Les caniques pillant pols, el trinquet en runa,
l’esmorzar amb aigua-sal, entrepà i fortuna.
Herbero de Bocairent o de Beneixama,
oli d’oliva pa fregir com si mos sobrara.
Al meu poble sempre es fa la millor paella,
es parla el millor valencià, la millor recepta.
Ens volgueren fer fora, però som la prova de què no!

I en Atzeneta d’Albaida,
i en Atzeneta d’Albaida.
Allà on renaixen les cendres.
Allà on renaixen les cendres
del meu País Valencià.

Pa’ un dia que neva, pa’ un dia que cau,
la penya s’escaqueja no hi ha qui vaja a currar
Que si ara em pica, que si ara em cou,
m’agafe una mona i ací et trenque l’ou.
Mirant a València ens foten Alacant,
mirant cap a dalt ens foten per avall.
La lluna estarà, la lluna estarà per sempre.
La Mediterrània ens banya l’ànima,
cada nit de l’any hi ha un cel il·luminat,
castells a cada vila en terra la meitat.

I en Atzeneta d’Albaida,
i en Atzeneta d’Albaida.
Allà on renaixen les cendres.
Allà on renaixen les cendres
del meu País Valencià.

Millena ben viva i combativa amb el Travafest 2022

La primera edició del Travafest amb calçotada popular fou un èxit.

El Travafest de Millena es reinventa després de la pandèmia i renaix de les cendres amb una exitosa calçotada popular que aplegà centenars de persones d’arreu de les comarques i que penjà el cartell d'”entrades esgotades”. Fou tanta la demanda, que per a les pròximes edicions es vol ampliar l’aforament.

El Col·lectiu Cultural “La Rabosa” organitzà un tardeo musical que començà amb el grup Suite Rumba, que ens delectà amb éxits del rock i el pop nacional, però amb el toc rumbero. Festa assegurada per iniciar un dia que seria memorable.

Tot i que es trobaren a faltar mostres de cultura popular com danses, pilota valenciana o la tradicional fireta de productes artesans, aquesta edició del Travafest fou un encert, i la calçotada el fil conductor d’un dia per al record. Una calçotada que comptà amb opció vegana i que omplí de gom a gom la Plaça de l’Om de Millena.

Millena ben viva i combativa amb el Travafest 2022

Seguidament, el grup La Trocamba Matanusca encengué l’espurna de la festa popular amb el seu balkan gipsy de bancal. El grup de la Vall d’Albaida organitzà una autèntica bacanal musical amb cançons com “Adobat” , “Boruca” o “A pic i Pala”.

Vinguts des de Califòrnia, el grup Bacora aterrà en Milleneta per presentar el seu darrer disc, “Antifans”. Temes com “Go Home”, “Alacant”, “Poble Apitxat” o la versió de “Millonària” de Rosalia convertiren la Plaça de l’Olm en una orgia punk-rock en valencià.

Finalment, i mentre queia la nit, DJ Mateu delectà als assistents amb una sessió de música “de la terreta” que ens feu ballar fins a esgotar les últimes forces. Un Travafest memorable que esperem que torne en 2023!

Música, ràbia i amor, la ‘Causa’ de Xavi Sarrià

0

“Causa” és el segon disc de Xavi Sarrià, on col·laboren, entre d’altres, Pep Gimeno Botifarra.

Causa” (2022) és el nou disc de l’exlíder d’Obrint Pas, Xavi Sarrià. Un disc amb 10 noves cançons farcides de lluita, tendresa i festa; de música, ràbia i amor. El relleu d’ “Amb l’esperança entre les dents” (2017) cavalca a ritme d’ska, rock i reggae, sense deixar de banda la música tradicional valenciana.

Xavi Sarrià s’envolta de col·laboracions de luxe com les de Pep Gimeno Botifarra, Rafel Arnal, Sandra Monfort, Anna Millo o Ahmed Touzani. Un sarau valencià combatiu que canta a cançons com “Balansiya“, “La Nit Ferida” o “La Cantaora“, els temes més folk del disc.

“i a la merda tot si encara somrius”

Però en “Causa” també trobem el vessant més personal de Xavi Sarrià , que ens rapeja les seues pors i alegries en cançons com “Metròpolis” o “Autodefensa“. Dues crítiques a la societat actual i dues de les cançons més potents del disc. En elles ens parla dels problemes més actuals com la hiperconnexió a les xarxes socials. Ens convida a apagar la pantalla i connectar amb la realitat i amb les persones que ens envolten.

També ens retrobem amb la música d’Obrint Pas en cançons com “Un foc que creix“, amb vents i dolçaina i referències a les muntanyes valencianes; “Presagi“, un reggae que podria estar al disc “Benvinguts al Paradís” i que compta amb la col·laboració d’Anna Millo, o en “Música, ràbia i amor“, on Xavi ens desperta sentiments de nostàlgia, tendresa i ganes de viure, com ja ho feu en “Viure” o “Si tanque els ulls”. Un autèntic canó per als directes.

“Causa” s’obri amb el senzill homònim, on col·labora la rapera Elane i clou amb “No s’apaguen les estreles“, la cançó que inspirà tot el disc i que ja s’ha convertit en tot un himne. Cal lluitar per la “Causa” i esperem gaudir-la ben prompte als directes!

entre tant soroll, una veu em contesta

apaga la pantalla, escolta com batega

Música, ràbia i amor, la 'Causa' de Xavi Sarrià

“Causa” cançó a cançó

CAUSA

La història del plat de fang com a metàfora de les lluites dels nostres iaios i iaies, les històries de la nostra gent humil i treballadora. Recordar quina és la nostra causa entre la confusió i les crisis del món actual. Que venim de lluny i ens tenim a prop.

LA NIT FERIDA

La resistència llauradora morisca com a metàfora de les nostres lluites actuals. De com seguim amagats a les nostres coves, furtius, clandestins, batallant per un demà millor.

UN FOC QUE CREIX

Tornar al poble. Retrobar-te amb la teua gent. Tocar mare amb el teu paisatge. Cantar junts les cançons que expliquen qui som a les nostres festes.

PRESAGI

El foc com a metàfora de la nostra ràbia en un món que s ’ enfonsa. Lluitar pel que creus entre la impotència de les crisis socials que ens colpegen.

LA CANTAORA

La història d ’ una jove que troba en la música el seu motiu vital. Però també és una cançó d’època. La d ’ una jove cantaora, obrera i de poble que s ’ ajunta amb les seues companyes per plantar cara a l’ amo. Comença amb una cançó popular de les obreres del calçat de Vall d ’ Uixó.

MÚSICA, RÀBIA I AMOR

La música com al motor de les nostres vides. Com ens ha ajudat a sobreviure des que érem adolescents fins ara. Com em vaig cosir dos ales per escapar del meu món en flames de quan era xicotet. Història de com vaig començar a fer cançons, els primers assajos, els primers concerts.

METRÒPOLIS

Com lluitem per escapar de la gran bola de neu de les xarxes socials, egoisme, ansietat, desfici, marrons, estrés, pressió, aparentar… I com sobrevivim ja no per viure en plenitud sinó per plantar cara a la seua violència.

BALANSIYA

A partir d ’ una festa en un alqueria, un sarau, s ’ explica la història oculta de la nostra música. El tresor andalusí mestís, màgic, desconegut. El de tanta gent desposseïda i perseguida que va haver d ’ amagar les seus arrels i la seua cultura popular. Com a sobreviscut fins als nostres dies eixe cant del dolor i l ’ emoció expressat en el cant de batre i en altres cançons populars. I com, quan ens trobem per a cantar junts, estem cantant eixe llegat mil·lenari sense saber-ho: les cançons del mil colors de les nostres tantes arrels tan desconegudes com mestisses i profundes.

AUTODEFENSA

És la cançó més personal. Parle de com he après a acceptar els meus traumes i com han marcat la meua manera de ser amb les pors i les inseguretats. I a deixar-me anar com sóc i com això m ’ ajuda viure. I apagar més la pantalla i escoltar la vida que tenim al nostre entorn.

NO S’APAGUEN LES ESTRELES

La cançó d’on va nàixer el disc. La necessitat de refer el nostre fil de la història popular, el que no se’ns ha explicat, el de la gent de baix. En temps de crisi i confusió, un cant a la perseverança de la nostra gent

Participa en el Concurs de Fotografia Micològica d’ASOMA

0

Pots enviar les teues fotografies fins al 23 de setembre de 2022.

Ibi et convida a participar en un concurs on els fongs i bolets són els protagonistes, i en el que pot participar tot el món, sense límit d’edat, sexe o nacionalitat.

El Concurs de Fotografia Micològica 2022 serà gratuït i podràs enviar fins a 3 fotografies originals sobre el món dels bolets i fongs silvestres. El primer premi serà de 200 euros, i el guanyador es farà públic el 16 d’octubre de 2022, amb una entrega de premis el 20 de novembre a la Fàbrica Rico d’Ibi. Participa!

El Concurs de Fotografia Micològica ha estat organitzat per L’Associació Micològica Alacantina (ASOMA) amb la col·laboració del Museu de la Biodiversitat d’Ibi, el Jardí Botànic de l’Estació Biològica de Torretes, l’Ajuntament d’Ibi i el Centre Iberoamericà de la Biodiversitat (CIBIO) de la UA.

BASES DEL CONCURS DE FOTOGRAFIA MICOLÒGICA 2022

  1. Es tracta d’un concurs obert, hi poden participar totes les persones que ho desitgen, sense límit d’edat, sexe o nacionalitat.
  2. La inscripció serà gratuïta.
  3. El tema de les fotografies versarà sobre el món de la micologia (bolets silvestres).
  4. Totes les imatges han de ser originals.
  5. Les fotografies presentades en aquest concurs no hauran estat premiades a cap altre concurs, ni publicades a cap document escrit (llibre, revista, etc.).
  6. Les fotografies es presentaran en color o en blanc i negre. La tècnica serà digital. Els treballs es presentaran amb una resolució de 300 ppp i 3508 px al costat major.
  7. Cada autor podrà presentar un màxim de tres fotografies, podent obtenir com a màxim un premi. Els treballs hauran de ser remesos en format JPEG, abans de les 00:00 hores del 23 de setembre de 2022, a la següent adreça de correu electrònic: museo.bio@ibi.es
  8. Al correu electrònic on s’envien els treballs presentats, s’ha d’incloure la informació següent: Nom i cognoms de l’autor. – Adreça i Telèfon. – Títol de la/les obra/es. – Nom de l’espècie (si es coneix).
  9. Els socis han de fer constar la seua condició de tal.
  10. Les imatges guanyadores passaran a ser propietat de l’Organització.
  11. Els participants autoritzen l’Organització a la impressió, així com la difusió a qualsevol mitjà que tinga a veure amb aquest concurs o per a la promoció de futures edicions, fent constar el seu nom.
  12. Hi haurà un Jurat d’admissió i un altre de classificació, designats tots dos per ASOMA, i estaran formats per experts relacionats amb el món de la fotografia i la micologia.
  13. El veredicte del Jurat serà inapel·lable i el fet de participar en aquest concurs suposa l’acceptació d’aquestes bases.
  14. Categories i premis: 1. General (per a socis i no socis): -1° premi: 200 € – 2° premi:100 € 2. Associats (només per a socis): -1° premi: Dues invitacions per al Taller Gastronòmic i detall. – 2n premi: Dues invitacions per al Taller Gastronòmic.
  15. El veredicte del Jurat es farà públic el 16 d’octubre del 2022 a les 12.00h al Museu de la Biodiversitat d’Ibi.
  16. El lliurament de premis s’efectuarà el 20 de novembre del 2022 a la Planta de la Fàbrica Rico d’Ibi.
  17. Les fotografies estaran exposades al Museu de la Biodiversitat d’Ibi des del 14 d’octubre fins al 13 de novembre del 2022.
  18. Cap premi no es declararà desert.

Auxili sembra 8 nous himnes al seu ‘Guaret’

0

El grup d’Ontinyent torna als escenaris després d’un descans de 2 anys.

Auxili presenta el seu particular “Guaret“. Un disc que han deixat reposar durant dos anys, com un autèntic guaret, per a que germinen algunes de les seues millors cançons. Una collita d’himnes que els consolida com un dels grups capdavanters del territori de llengua catalana.

Guaret” comença com un suau plugim que esdevé tempesta amb l’atronadora i dolça veu de Maria Bertomeu (La Maria). Un cant de batre que posa els pèls de punta, amb un poderós missatge “que el pou s’ompliga de pau, que la terra tinga una treva“. Cant tradicional valencià 2.0 amb l’inconfusible toc d’Auxili.

I després de la temporada de collites, arriba la festa. “Diga-li!” és un himne que omplirà de cants les places dels nostres pobles durant la pròxima gira. Un reggae a mode de bàndol popular per anunciar a crits que les feines del camp han finalitzat i comencen les saturnals. Seguidament, “El Vici” continua la festa amb una metàfora entre les relacions personals i l’herba. Una cançó pausada, d’amor als vicis, amb un punt d’enyorança i tendresa.

Auxili Guaret 2022

Però aquest “Guaret” té poc repòs. “Música i Manta” és un dancehall barrejat amb mambo per deixar clar que Auxili no abandona els seus principis ni el seu compromís amb la llengua i la cultura del nostre país. Una cançó ben ballable que compta amb la col·laboració de les catalanes Tribade, i que serà una autèntica festa en directe.

Jo vull celebrar que som ara i ací, que vinguen tronades” també és tota una declaració de principis. “Valentes jugades” és un funky-reggae que, sens dubte, prendrà forma d’himne als seus directes. Cançó de braços enlaire i cants de victòria i guitarres per apostar per la continuïtat d’un projecte de vida com el d’Auxili.

Ska i rocksteady per llaurar una de les seues cançons amb més estima del disc. “La Brúixola” és un bonic homenatge a les germanes d’alguns dels membres del grup. Referents combatius, feministes i de vida que enlluernen aquesta cançó, també amb les seues veus. “Podria haver-me vençut, però tinc una germana que em senyala el nord”.

I la festa no pot acabar si no ho fem amb un bon àpat. Una “Moussaka” ben divertida amb la col·laboració de Los Chikos del Maiz, on rostim els rics en una autèntica “Cena de los idiotas”, film de Francis Veber que ha servit d’inspiració per a aquesta bacanal festivalera. “Moussaka d’idiotes, per a tots i per a totes!“.

I ara sí. Auxili trau la rella i prepara el terreny per a uns anys de guaret compositiu amb “Parèntesi“. Una de les cançons més boniques que ha fet mai el grup, tanca amb calma, dolçor i tendresa aquest quart disc dels d’Ontinyent. Esperem amb ganes una nova collita.

GUARET COMENTAT PER AUXILI

GUARET


És la introducció del disc, una representació musical del que significa tot el concepte de Guaret, un poema en forma de cant de batre(
cant tradicional a la terra i a la sembra), escrit per Marc Guardiola i cantat per Maria Bertomeu (una de les veus més joves del cant tradicional valencià). Tot sobre una base progressiva d’elements electrònics i reggae, que acaba rebentant en una melodia de metalls cent per cent auxiliana i una tornada melòdica molt descriptiva amb una lletra que barreja el concepte del GUARET del camp i el nostre GUARET musical. Un tema amb molta força per començar el disc.


DIGA-LI!


És la nostra carta de presentació en esta tornada als escenaris, una lletra escrita a mode bàndol popular, per anunciar-hi a tothom que venim de nou per fer ballar, cantar i despertar alguna consciència. Un base reggae amb pegada amb una tornada potent per contar-li a la gent que estem famolencs i aganats per reprendre la nostra manera d’entendre la vida, la música A la primera estrofa deixem clar el concepte (GUARET) del disc una vegada més: “Mala herba, mai mor, creix silent i trau la flor, per molt que la tallen rebrota dins del cor”. Al videoclip que l’acompanya també li vam voler fer una picada d’ullet al concepte guaret (mitjançant les neveres i eixe procés de descongelació)- Repòs, silenci, espera i represa.


EL VICI


Una de les primeres cançons que vam fer al baixar dels escenaris, amb un tempo molt pausat però amb un toc d’electrònica que et fa que la base t’arribe a l’interior del coret. Una lletra que amaga metàfores i paral·lelismes amb el mal hàbit que tenim molts membres de la banda amb el fum i l’herba, però que sembla que parle d’una relació “tòxica”, de dependència emocional. Una cançó d’amor, d’amor als nostres vicis. També ,com no, el nostre vici son els concerts i les cançons, i en aquest Guaret em trobat a faltar a molta gent i molts moments que a la cançó també intentem representar.


MÚSICA I MANTA


És una de les cançons més personals del disc, una barreja musical de Dancehall amb Mambo, una fusió molt ballable que amb un reforç electrònic es un autèntic canó. Una lletra trista però a la vegada motivadora en la que intentem explicar tot allò al que renunciem per fer música crítica i en valencià. Les coses que deixem a banda per tenir un grup compromès entre amics. Sabem que fent altres estils o altres lletres en altra llengua, tal vegada podríem arribar a més gent o a altres esferes artístiques. Però som feliços fent la nostra música i les nostres lletres i així volem seguir. En la cançó comptem amb la col·laboració de les Tribade, un dels grups de rap feminista i combatiu més sincers i reals que coneguem. Una connexió realment interesant que teníem ganes de fer i que ens ha quedat d’allò més original. Pensem que es una de les cançons més festives del disc.


VALENTES JUGADES


És un dels temes més orgànics del disc, hem obert una mica el nostre ventall estilístic, una fusió de funky-reggae molt agradable que surt d’un rift de guitarra i que l’acompanya una lletra ben bonica. Hem volgut fer-li una segona part a la nostra cançó “Si tu vols” de darrer disc Tresors. En “Si tu vols”, els membres de la banda ens preguntàvem entre nosaltres si volíem continuar en este projecte musical i de vida. Ara en aquesta segona part “Valentes jugades” ens confirmem que anem a jugar-se-la pel del costat que anem a saltar a la piscina sense saber si hi ha aigua però que anem amb tot per continuar gaudint d’Auxili i les nostres cançons. De vegades val la pena jugar-se-la i apostar-ho tot pels teus.


LA BRÚIXOLA


No volem deixar de banda les nostres arrels estilístiques, volíem recuperar eixe ska i rocksteady dels nostres inicis que també ens representa i que a cada disc deixem la nostra pinzellada. Una melodia de metalls molt alegre que ve acompanyada d’una lletra molt interessant. I es que més de 4 membres del grup tenim germanes majors, referents feministes i de vida a les que volíem dedicar un apartat en este disc, ja que sense elles no seriem com som. Al tema han col·laborat totes elles cantant una tornada i a la lletra apareixen els seus noms d’una manera poètica. Molta estima en poc més de tres minuts de cançó.


MOUSSAKA


Possiblement, el tema més festiu i desenfrenat del disc, una lletra completament irònica on fem referència a la peli i obra de teatre. “La cena de los idiotas” (Ja en la intro del tema sona un fragment de la pel·li), però en aquest sopar assistim els pobres i ens riem dels rics (al contrari de la pel·li). No sols que ens riguem d’ells sinó que preparem un sopar amb la seua carn. En concret una Mussaca, un menjar grec per recalcar l’etimologia grega de la paraula idiota (persona que no mira pel bé social i el benestar col·lectiu). Com bé diu la tornada “Mussaca d’idiotes pa tots i pa totes”. Per si no n’hi hagués prou, hem pogut comptar amb una col·laboració de luxe en el tema, LosChikos del Maíz. Una cançó festivalera i combativa per posar del revés els festivals.


PARÈNTESI


L’última cançó del disc, tornem a fer referència al concepte general, el Guaret és un bran parèntesi, un temps mort. Ens semblava genial poder acabar el disc tancant este parèntesi i acabant el guaret, tornar als escenaris i reprendre la nostra vida com a grup. Un reggae del coret cent per cent Auxili amb una lletra molt sincera i bonica, escrita a mitjan confinament, que parla del poble, del pare i de la mare, de casa. I de com els hem trobat a faltar en esta llarga pandèmia. Com no, també parla de tots i totes els nostres seguidors i seguidores i de les ganes que tenim de retrobar-se amb ells i elles. Una de les cançons més boniques que mai hem fet i que al videoclip que l’acompanya hem intentat reflectir eixa enyorança familiar i casolana. Tanquem el parèntesi i s’acaba el Guaret.

Arsènic ens porta el seu ‘Últim Anhel’ amb La Fúmiga

0

L’Últim Anhel és un dels tres temes de l’EP del mateix nom.

Arsènic completa l’ “Últim Anhel“, el seu darrer EP que inclou tres noves cançons: La Senda, Pols i Bora i aquest l’Últim Anhel. El grup de Xàbia compta amb la col·laboració de La Fúmiga en aquest nou senzill, que s’estrenarà aquesta vesprada a les huit de la nit.

L’Últim Anhel parla del món interior de les persones i la seua lluita interna amb nosaltres mateixa, els problemes mentals i les seues contradiccions.

Per al videoclip amb comptat amb l’empresa deniera Pacífic Films, amb la direcció de Cristian J. Costa.

LLETRA L’ÚLTIM ANHEL DE ARSÈNIC

Esmola el ganivet explota la reixa
Tot per dins s’enlaira menys la ràbia i la incertesa
Agafar respiració i onejar la cresta
Qui no coneix la mort a qualsevol sant li resa

Males sensacions que tornen cap a casa
Bones sensacions es veuen des de la distancia
Aprendre les lliçons i viure en ignorància
Mil i pico relacions i que siguen totes fal·làcia

Cauen tots els murs
Sols sobra temps per omplir de llàgrimes els fulls
I rebentar les cadenes

Des de dins l’infern
Esclata la fera dins de mi
Defensant la seua llar
I diuen que mai pararà
I mai pararà

Cau la nit i senc com s’esborren les petjades dins de mi
Retronant crits en el cel

Vaig a resistir, contra el monstre que m’intenta conquerir
Desitjant l’últim anhel

Llançar un crit al vent o pegar un tir al aire
Pensar en el present i veure el futur ben agre

Encendre’s mentalment i desitjar que s’apague
Sentinr per dins calent i que siga el cor qui mane

Tinc un exercit que mai més recolzará la guerra
Per molt més que alçe el vol sempre tinc els peus a terra

Tinc una flota de vaixells que els agrada la serra
Nadar contracorrent del mar d’estigmes que ens aterra

Cauen tots els murs
I sols sobra temps per omplir de llàgrimes els fulls
I rebentar les cadenes

Des de dins l’infern
Esclata la fera dins de mi
Defensant la seua llar
I diuen que mai pararà
I mai pararà

Cau la nit i senc com s’esborren les petjades dins de mi
Retronant crits en el cel

Vaig a resistir, contra el monstre que m’intenta conquerir
Desitjant l’últim anhel

Soc un mar de dubtes
Tinc massa preguntes
Respostes abruptes d’un infern totalment buit

Perquè seguir i no fugir
Si no crec jo qui creurà en mi
Què faig ací

Desperte fort
D’un bon malson
Que em recorda tot allò
Que tu em vas dir

I que tot passarà
Que tot s’arreglarà
Si no és hui ja ho deixem per a demà

No m’espera ningú
El camí serà dur
La ferida que tancarà amb la llum

Buscant una manera
Lluitant contra l’espera
I que tot passarà
Que tot s’arreglarà
Si no és hui serà demà

Cau la nit i senc com s’esborren les petjades dins de mi
Retronant crits en el cel

Vaig a resistir, contra el monstre que m’intenta conquerir
Desitjant l’últim anhel

Cau la nit i senc com s’esborren les petjades dins de mi
Retronant crits en el cel

Fart ja de fugir, d’aquell monstre que m’intenta conquerir
Desitjant l’últim anhel

Al-Azraq cavalca de nou en format novel·la gràfica

0

La Casa de Cultura d’Alcoi, plena de gom a gom durant la presentació d’Al-Azraq, el Malson de Jaume I.

Just Sellés i Daniel Olmo presentaren, el proppassat divendres 25 de març, la novel·la gràfica “Al-Azraq, el Malson de Jaume I” . Una presentació dinàmica on s’explicà qui és el visir Al-Azraq, el procés de creació de la novel·la i la recreació dels paisatges i se signaren els primers exemplars entre el nombrós públic assistent a la Casa de Cultura d’Alcoi.

També gaudirem de valent durant la projecció de l’audiovisual que acompanyarà totes les presentacions d’aquesta novel·la gràfica. Un vídeo colpidor sobre la batalla d’Alcoi en la qual trobà la mort el visir al-Azraq. Durant l’audiovisual podem veure imatges de la novel·la acompanyades de la potent veu de Joan Femenia (entre d’altres) amb música lliure de Sergo Wind.

Al-Azraq, el malson de Jaume I és una adaptació gràfica de la novel·la històrica “Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquesta de la Muntanya“. En ella ens endinsarem en els darrers anys d’al-Àndalus oriental, els escenaris de la Muntanya on musulmans i cristians dirimiren les seues diferències. Una adaptació gràfica , amb més de 400 pàgines, de la mà de  l’il·lustrador alcoià Daniel Olmo i l’escriptor beniarresí Just Sellés.

Just Sellés ens convidà a la commemoració del 750 aniversari de la mort d’Al-Azraq dins d’uns anys, el 5 de maig de 2026.

Just Sellés emplaçà a les institucions alcoianes a commemorar la mort del visir Al-Azraq dins d’uns anys, el 5 de maig de 2026. “El Blau” caigué en combat en Alcoi un 5 de maig de 1276, durant l’anomenat “lo desbarat de La Canal“. Una batalla entre els cristians i les tropes andalusines del visir, que acabà amb una amarga derrota cristiana.

L’escriptor aprofità per a convidar als assistents a un homenatge que es realitzarà aquest dia al castell de Benissili per rememorar el 750 aniversari de la mort del visir Al-Azraq. Vindràs?