La mostra proposa una aproximació a l’obra del metge i etnobotànic a través de fotografies, objectes i documentació provinents del seu arxiu personal i de les col·leccions del museu.
L’exposició s’inaugurarà al Museu Valencià d’Etnologia el pròxim dimecres 10 de maig sota el títol “Joan Pellicer, la saviesa de les nostres plantes”. La institució pretén posar en valor la notable aportació del mestre Joan Pellicer al coneixement de l’etnobotànica valenciana, just quan es compleix el desè aniversari de la seua mort.
La mostra, que romandrà oberta al públic del 10 de maig al 17 de setembre, compta amb documentació, fotografies, publicacions i objectes de l’arxiu personal de Joan Pellicer, completats amb materials del Museu Valencià d’Etnologia i alguns préstecs de la Biblioteca Valenciana i del Jardí Botànic de la Universitat de València. Al pati del Centre Cultural la Beneficència (adjacent al museu) s’ha creat un “Hort Joan Pellicer”, amb la col·laboració del Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana, que exhibeix una selecció de plantes estudiades per l’etnobotànic.
Al voltant de la mostra s’ha organitzat un programa d’activitats complementàries, format per dues excursions a llocs vinculats a la figura de Joan Pellicer; una taula rodona amb experts sobre la seua obra; la presentació del llibre Diari de Sotaia, un original treball de Joan Pellicer que resultava inèdit; i un programa de visites guiades a l’exposició.
Joan Pellicer va ser una figura singular en la recerca etnològica valenciana. Nascut el 1947 a Bellreguard (la Safor), aquest metge i etnobotànic va desenvolupar durant més de trenta anys una intensa investigació dels usos tradicionals de les plantes en la societat valenciana. Va centrar el seu treball a les comarques centrals, territori que ell anomenava Diània, entrevistant centenars de pastors, agricultors i persones enteses en plantes amb l’objectiu de preservar els coneixements populars sobre fitoteràpia i altres usos de les plantes.
Va divulgar els resultats del seu treball a través de xarrades, cursos i programes televisius, com l’extensa col·laboració a l’espai ‘Medi Ambient’ de l’antiga Punt 2 (RTVV). Va publicar diverses obres de divulgació, entre les quals destaquen els tres volums del Costumari Botànic (Edicions del Bullent). La seua tasca divulgadora i la seua original personalitat el varen convertir en un personatge popular i estimat. No obstant això, va ser relativament ignorat pel món acadèmic. Aquest fet permet reflexionar sobre la desigual dialèctica entre sabers “oficials” i “etnosabers” en el món actual.
- Diputació de València
- Museu Valencià d’Etnologia
Autor
