Ho conta Jaume I · 1240
La més bella horta
Passa a Xàtiva
Llibre dels feits, capítols 251–262
El rei va a Xàtiva a rescatar uns cavallers presos, puja a un coll per a veure-la i decideix que la vol per a ell.
«veem la pus bella orta que anc havíem vista en vila ne en castell»
En paraules d’avui: vam veure la més bella horta que mai havíem vist en vila ni en castell
Mentre el rei és a Aragó, Pero d’Alcalà fa una cavalcada contra Xàtiva. Els moros el sorprenen a la pujada d’una costa i el fan presoner amb cinc cavallers. Jaume I crida la host i baixa cap al sud.
Abans de fer res, vol veure Xàtiva amb els seus ulls. Amb trenta cavallers puja al Coll Agut, prop del castell, i el que hi veu el deixa admirat: l’horta més bonica que ha vist mai, amb més de dos-centes algorfes, les alqueries espesses al voltant i un castell «tan noble». En aquell moment decideix que no ha vingut només pels presoners: vol Xàtiva. Però no ho diu a ningú.
La host acampa a l’alqueria de Sallent, a la vora del riu que ve d’Anna. Talen els camps i trenquen les séquies i els molins, i els de dins els tornen a refer. L’alcaid ofereix tornar els presoners. El rei li respon que ara li interessa més Xàtiva que els cavallers.
El pacte arriba al cap de pocs dies. L’alcaid li dona el castell de Castelló, torna els presoners, es declara vassall seu i jura que, si mai ha de lliurar Xàtiva, només la lliurarà a ell. «E aquí fo lo començament del pleyt», escriu el rei: aquell va ser el començament de tot.
Resumen en castellano
La huerta más bella. Jaime I acude a Xàtiva para liberar a unos caballeros presos. Al ver desde el Coll Agut «la huerta más bella» que había visto nunca, decide conquistarla. El alcaide le entrega Castelló, devuelve a los presos y se declara su vasallo.
D’on ve
Jaume I, Llibre dels feits, capítols 251–262. Edició d’Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí (Universitat de València i AVL, 2024). Llig la crònica
La cita és literal, en la llengua del segle XIII; l’episodi el contem amb paraules nostres.
Al teu poble ho recorden?
Un castell, un nom de partida, una festa o una història que ve d’aquells anys: si en saps alguna cosa, deixa-la en un comentari.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.