Ho conta Jaume I · cap al 1250
Benicadell, la porta de Cocentaina
Passa a Beniatjar, Otos, Cocentaina, Alcoi, Xixona i la Vall d'Alcalà
Llibre dels feits, capítols 300–301
Els d’al-Azraq ataquen el castell del Benicadell. Si cau, ningú no podrà passar a Cocentaina ni a Alcoi.
«si Penacadell se perdia, lo port de Cocentayna se perdria»
En paraules d’avui: si es perdia Penacadell, es perdria el port de Cocentaina
Els musulmans que s’han quedat al regne fan d’al-Azraq el seu capitost. Arriba missatge a València: ataquen Penacadell, el castell del Benicadell, i hi fan algarades sovint. El rei ho veu clar: si cau, es perdrà el port de Cocentaina, i ningú no gosarà anar a Cocentaina, ni a Alcoi, ni cap a Xixona o Alacant.
Els seus no volen que hi vaja en persona. Els moros venen de guanyar una batalla, on han desfet tres mil cristians, i la muntanya no és terra per a cavalls armats. Si el rei hi anava i ho perdia, no hi hauria remei. Ell accepta, i hi envia els nobles.
Els sarraïns tenien dos puigs, un a cada banda de la penya. Els cristians prenen el més pròxim, i allí mor Abenbazol, el millor home d’al-Azraq, de qui el rei diu que «de valor valia plus que ell». De nit, els altres abandonen el segon puig i es recullen a Alcalà, a la terra d’al-Azraq. La guerra durarà encara tres o quatre anys més.
Resumen en castellano
Benicadell, la puerta de Cocentaina. Los de al-Azraq atacan el castillo de Penacadell (el Benicadell, entre Beniatjar y Otos). Si cae, se pierde el paso a Cocentaina y Alcoi. Los cristianos lo defienden y muere Abenbazol, el mejor hombre de al-Azraq.
D’on ve
Jaume I, Llibre dels feits, capítols 300–301. Edició d’Antoni Ferrando i Vicent Josep Escartí (Universitat de València i AVL, 2024). Llig la crònica
La cita és literal, en la llengua del segle XIII; l’episodi el contem amb paraules nostres.
Al teu poble ho recorden?
Un castell, un nom de partida, una festa o una història que ve d’aquells anys: si en saps alguna cosa, deixa-la en un comentari.
Obri la conversa
Encara no hi ha cap comentari. Una opinió, un record o una dada que falta: Diània la fem entre totes i tots.