This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
La Gossa Sorda interpreta «LA NOSTRA SORT» durant el Festiniu 2014 a l’Alqueria d’Asnar, durant la gira de presentació del disc «La Polseguera«.
La nostra història són les cases de fantasmes
que quedaren estancades en la ruïna i la vergonya
El nostre rostre és una història inacabada
d’uns amants que pretenien compartir la seua història.
La nostra por és una sala d’hospital,
les retallades decidint la teua sort
Els nostre rostre és una història inacabada
d’uns amants que pretenien compartir la seua història.
La nostra vida quotidiana és una càrrega pesada
que arrastrem i suportem amb elegància
El nostre límit és una arma carregada
que ens apunta per l’espatlla retallant-nos l’esperança.
La nostra pena és una pena d’esperar,
pels detinguts d’aquella vaga general.
El nostre límit és una arma carregada
que ens apunta per l’espatlla i amenaça en disparar.
I que la sort que ens acomanya sigua líguida com l’aigua De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força Jo te la cante sang i foc i carn, som la voluntat de canvi senzillament…
Els nostre llavis es clivellen solitaris com les terres
arrassades per l’oblid i la sequera
La nostra espera són les nits que no dormíem
esperant en la penombra el naixement d’alguna estrella.
La nostra por és una escola sense cor,
les retallades decidint la teua sort.
La nostra espera són les nits que no dormíem
esperant en la penombra el naixement d’un altre món
Les nostres hores s’alimenten de la ràbia
que habitem a les vesprades de la misèria compartida.
La nostra força beu de l’aigua de l’aixeta,
de l’extensa polseguera que dissipa la mentida.
El nostre joc és una xarxa d’unitat
que protegisca les persones que estimem
La nostra força beu de l’aigua de l’aixeta
de l’extensa polsegurea que rebenta pels carrers.
I que la sort que ens acomanya sigua líguida com l’aigua De tots els versos que hem escrit ara renaix la nostra força Jo te la cante sang i foc i carn, som la voluntat de canvi senzillament…
El cor és una bomba, que sempre porte dins, l’afine amb les idees, el cap, el cos, els dits
De l’autogestió naix l’èxit: les primeres Festes Populars i Alternatives de Castalla (FPA) han deixat empremta, i això és un fet. Per primera vegada un projecte festiu organitzat «des de la base» ha aconseguit implicar un segment molt ampli dels joves que reclamen un espai d’oci alternatiu i lliure d’agressions a la capital de la Foia.
Potser la imatge més representativa de les primeres Festes Populars i Alternatives de Castallasiga la d’un parc municipal ple, alegre i combatiu. Un parc assumit per tots els assistents com a un espai col·lectiu, on l’oci estava creat per i per a tots. Tot i això, no és l’única estampa que ens queda després d’una jornada amb una repercussió «que durarà anys»: músics, organitzadors, col·lectius i colles d’amics dansant en cercavila, cuinant, dinant i sopant en germanor i gaudint del talent dels artistes de les nostres comarques. També, però, fent propostes, i plantejant diferents punts de vista d’allò que haurien de ser i aportar aquestes festes de cara als pròxims anys. Perquè l’essència de les FPA Castalla és clara: construir des de la inclusió i l’horitzontalitat.
Correbars a les Festes Populars i Alternatives de Castalla
Així doncs, cal ressenyar la gran afluència i participació d’un públic molt heterogeni en cadascun dels actes de les FPA Castalla, des de l’assemblea fins al colofó dels concerts a la nit, passant pel concurs «intergalàctic» de paelles, el correbars i el concert vespertí.
La Xaranga el Xolgori amenitzà l’anomenat «correbars», una activitat on la música i la implicació dels negocis hostalers locals resulta imprescindible per a la seua realització. En aquesta ocasió, el bar M’agrada i el Cau assumiren el repte d’abastir a tots aquells participants que, amb bon humor i una actitud festiva, reclamaren la necessitat d’adquirir productes per al consum amb preus populars i justos. Per descomptat, la tradicional «mentireta» fou una de les grans protagonistes de la vesprada. El grup de versions Tres Tristes Tigres posà les notes al capvespre amb cançons com ara Camins, de Sopa de Cabra o el clàssic Hallelujah de Leonard Cohen. Fet i fet, els de Castalla feren la prèvia musical d’una nit que s’intuïa inoblidable.
Tres Tristes Tigres amenitzaren la vesprada de les Festes Populars i Alternatives de Castalla
Després del sopar popular, el grup Skakeados, procedent d’Ibi (Alcoià), pujà a l’escenari per oferir el millor so punk i ska amb les seues cançons. Sens dubte, el seu ritme frenètic posà cap per avall cada indret del parc. Tot seguit, el Diluvi, que també han col·laborat estretament amb l’organització sota l’Associació Cultural «La Llagrimeta», oferí un concert ben especial, perquè les actuacions amb el caliu de casa desprenen una energia inexplicable. Com fan habitualment, cantaren a l’Ovidi, a Maria Mercè Marçal o Joan Pau Giné, però també cantaren a les dones lluitadores, a la gent treballadora i a la feina ben feta que dóna lloc al naixement d’aquesta mena d’iniciatives. Finalment,la Trocamba Matanusca posà el punt i final al cicle de concerts amb la seua particular barreja d’estils: el folk d’Europa de l’est, els ritmes balkan, klezmer i gypsy. Els d’Ontinyent, en contacte directe amb el públic des de dalt i baix de l’escenari, crearen un ambient realment festiu, ballable i participatiu. Com a cloenda de la nit, els DJs Macondo i Abaexo DJ continuaren amb la música fins ben entrada la matinada.
La Trocamba Matanusca actuà a les Festes Populars i Alternatives de Castalla
Davant l’indubtable èxit de convocatòria, esperem ja la pròxima edició de les Festes Populars i Alternatives de Castalla, un esdeveniment que ha demostrat ser una veritable alternativa a l’oci mercantlitzat per crear-ne un de més lliure, respectuós amb la diversitat, amb totes les persones i amb l’entorn. També, però, amb els animals, per deixar palés que no cal utilitzar cap ésser viu com a excusa per divertir-se i fer festa.
Benilloba continua les seues festes de Moros i Cristians amb una radiant entrada del bàndol Moro i Cristià pels carrers de la vila.
El bàndol cristià encetava l’Entrà amb les seues bellíssimes capitanes damunt d’una carrossa, seguides del seu exèrcit dels «Cristians de la Palmera», que delectaren als assistents, vinguts d’arreu de les comarques.
Per la seua part, el bàndol moro, format per les filaes «Moros del Arrabal» i «Moros del Castell«, comptà amb un ballet exòtic que acompanyà als capitans de la mitja lluna, engalanats i a cavall, i seguits del seu esplendorós exèrcit.
La festa continua hui amb la processó a Sant Joaquim, dimecres amb les ambaixades, i el dijous amb el Dia dels Xiquets. Al següent enllaç podeu veure tots els actes dels Moros i Cristians de Benilloba.
El XIII Concert de Festes fou a benefici de l’Associació Pro Persones amb Discapacitat Intel·lectual d’Alcoi (ASPROMIN), i comptà amb la col·laboració d’alguns membres del grup de metalls.
El concert començava al Palau Comtal de Cocentaina amb “Fanfàrria Mudèjar”, l’estrena absoluta de la nit, del director i compositor contestà Francisco Valor Llorens. Aquesta peça, que acompanyarà al boato del capità moro dels mudèjars durant les pròximes festes, incloïa uns emotius versos que Hipòlit Soriano dedica a son pare en l’any de capitania. Tot seguit, es presentà com a nou membre del Mal Passet a Andreu Garrido Pérez, dolçainer que passà a formar part de la colla.
Els dolçainers i tabaleters continuaren amb “Bons amics”, un pasdoble de caràcter clàssic i dianer dedicat al dolçainer Paco de Domingo. El compositor, Toni Lloret, es trobava entre el públic per gaudir amb la interpretació de la colla. A continuació sonà “Al-Sahagui”, un ballet moro de Francisco Valor que s’interpretava en concert per primera vegada. Extret de la marxa mora “Ben Al-Sahagui”, la colla aprofità l’obra per a felicitar a la filà Guàrdia Jalifiana “Sahorins” pel seu 75 aniversari, així com els 100 anys dels Kabileños. Sens dubte, dues efemèrides de la festa contestana.
La marxa cristiana “Bellaguarda”, del compositor Ferran Ferrando, fou l’obra obligada al I Certamen per a Gran Colla Vila d’Altea l’any 2003. La peça fa referència a un antic barri d’Altea emparentat amb torres de vigilància costaneres per a la protecció del poble, i va estar encarregada per l’associació de Moros i Cristians de Sant Blai d’Altea amb motiu del 25 aniversari de les festes.
El concert continuà amb la coneguda marxa mora “Alí-Gea-bà-Spyros”, de Vicent Pérez Esteban “Coleto”. Aquest clàssic de la música festera, estrenat en 1998, fou composat per a un amic de l’autor de la filà Tuareg d’Albaida. L’arranjament per a colla, però, s’estrenà amb motiu del 25 aniversari de la colla La Degollà d’Alcoi.
Per finalitzar amb la primera part del concert, sonà “Saguittarie”, una marxa cristiana de l’ontinyentí Saül Gómez Soler. L’obra, una proposta arriscada dins de la música festera per a dolçaina, fugia de les sonoritats tradicionals, i presentà un treball musical molt complex i tècnic. La marxa contenia, fins i tot, una part cantada, entonada pels mateixos músics de la colla, que aprofitaren per a felicitar a la filà Contestanos pel seu retorn actiu a la festa.
Per encetar la segona part, s’incorporà a l’escenari el grup de metalls, que participà amb la colla per tal de fer més rica i completa cada peça interpretada. L’espectacle continuà amb “Curro Jiménez”, un ballet arranjat per Antón García Abril que arranja la famosa sintonia de la mítica sèrie de televisió. L’obra va ser estrenada a Alcoi per a la capitania Contrabandista. A Cocentaina, però, va estar dedicada per a Àlvaro Reig, el “bandoler” abanderat contrabandista per a aquestes festes.
La nit continuà al Palau Comtal amb “Foscor”, un ballet de Saül Gómez Soler que va rebre el primer premi del concurs de composició de música festera López Cabrera del Verger, en la modalitat de Ballet o Fanfàrria per a colla i grup de metalls. Aquest tipus de concursos, sens dubte, juguen un paper crucial per a la creació i proliferació d’obres escrites per a dolçaina.
A continuació sonà “Marco Polo”, un ballet moro de Loreena Mckennit, arranjat per a l’ocasió pels contestans Hipòlit Agulló i Francisco Valor, que han adaptat la peça per a dolçaina, metalls i percussió. La colla compartí la peça amb Paco Soriano, el capità de la mitja lluna que pertany a la filà Mudèjars. Per descomptat, també dedicaren una composició al capità cristià, Alexis Agulló. “Als Xacals”, de Jaume Blai Santonja, és ja tot un clàssic del repertori fester per a dolçaina i metalls.
El concert continuà amb el ballet moro “El Bou de foc”, de Rubén Penadés Silvestre, qui també estava present entre el públic assistent. L’obra aconseguí el primer premi i menció especial La Xafigà al IXé Concurs de Composició Poble de Muro. No debades, es tracta d’una composició amb un altíssim nivell musical, tot un repte per als dolçainers de la colla. En aquesta ocasió, els músics dedicaren l’obra a la Federació Junta de Festes, encapçalada per Pepa Prats, que enguany conclou el seu trienni al capdavant de l’organització a la Junta de Festes.
Per finalitzar amb el concert, sonà “Quirbilyân”, del compositor José Rafael Pascual-Vilaplana, qui dirigirà l’himne de festes el pròxim divendres. “Quirbilyân”, que fa referència a la denominació àrab de la ciutat de Crevillent, ret homenatge a la primera incursió del compositor murer al món de la música festera. L’obra va estar dedicada a David Jabaloyes, l’abanderat moro de la filà Bequeteros per a les pròximes festes.
Com no podia ser d’altra forma, el “Visca la Festa”, l’himne de les festes de Cocentaina, va cloure l’edició número tretze del concert previ a les festes de la capital del Comtat que, any rere any, ofereix la Colla Mal Passet per obrir boca i encendre l’esperit i la devoció pròpia d’aquestes dates.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
«ANDREA» pasdoble del compositor ontinyentí Saül Gómez Soler, interpretat per la Colla Mal Passet durant el XII Festival de Colles. Dedicat a la bellea del foc de la Foguera Passeig de Gómiz d’Alacant de l’any 2013.
El retorn dels villeners Maniática fou un dels moments àlgids de la novena edició del Beneixama Rock, que arribà carregada del millor i més contundent punk, rock i metall amb segell autòcton.
Libertad Kondizional encetà la nit de concerts amb la presentació d’alguns temes que formaran part del nou treball discogràfic, que s’enregistrarà el pròxim mes de setembre. Amb un so acurat, amé i ben potent, els de Banyeres van combatre les altes temperatures al ritme del millor punk-rock de la Mariola. Malgrat tot, no podien faltar grans hits al seu repertori, com el mític «Bob es punky», corejat a una veu per cadascun dels assistents.
A continuació, Gàtaca feu sonar el seu característic metall valencià dalt de l’escenari. Sens dubte, el vestuari i l’escenografia perfilaren l’ambientació i el caràcter tèrbol que transmeten les seues notes a la perfecció. Amb la veu desgarrada i els sons més extrems com a principal tret distintiu, els d’Ontinyent també interpretaren melodies inèdites al llarg d’una nit farcida d’energia, en la que no faltaren cançons com «El show de la foscor» o «Màxima pena«.
Fet i fet, arribà el torn d’Inèrcia, que continua presentant amb molt d’èxit el seu darrer treball «Sendes salvatges». Temes com «Doble o res», «L’horitzó» o «Cop d’ull» foren algunes de les cançons que sonaren durant la seua intensa actuació, que finalitzà amb el seu himne «El secret», cantat per tots els assistents.
Fuckop Family, que continuen amb la gira de celebració del XV aniversari, oferiren la seua particular fusió de gèneres com ara el reggae, funk o rap amb d’altres més frenètics, com el hardcore, el metall o el punk. Així, sonaren grans èxits de la banda, com ara «La cultura del odio», «No me toques los balones» o «Levante corruption». Tots ells, per descomptat, amb un fort component de crítica social.
Un dels moments més esperats de la nit fou l’actuació de Maniática. Els de Villena passaren pel Beneixama Rock després del seu retorn als escenaris el passat 2015 disposats a posar en peu a tot el recinte. Després de trenta anys de trajectòria musical, les seues lletres continuen lligades a la realitat, implicades en diferents causes i injustícies: des del suport als afectats per la crisi econòmica o les guerres, passant per la reivindicació de la memòria i la justícia històrica. El públic, naturalment, s’entregà per complet en escoltar, de nou i en viu, grans himnes com «Color de corazón», «Whisky compadre» o «Eres libre», una adaptació lliure en castellà de «Redemption song», de Bob Marley.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Daniel Andreu i Josep Andreu Martínez interpreten la cançó «AL-AZRAQ» al cim del castell de Benissili. Fou durant la segona vetllada en homenatge al visir Al-Azraq el passat 18 de juny.
AL-AZRAQ
Gallinera, torne a tu, ets la terra que més vull. Gallinera, torne a tu, ets la mare dels meus ulls.
Torne al timó i a la pebrella,
al vol seré de l’orandella.
Torne al timó i a la pebrella,
al vol seré de l’orandella.
Quede per sempre en al-Qal’à,
a l’ombra de la Foradà.
Gallinera, torne a tu (…)
Ací m’espera La Muntanya,
la Mariola em fa companya.
Ací m’espera La Muntanya,
la Mariola em fa companya.
La immensa Aitana està present,
el Puig Campana s’alça al vent.
Gallinera, torne a tu (…)
Etern gaudisc del meu castell,
a l’esguard del Benicadell.
Etern gaudisc del meu castell,
a l’esguard del Benicadell.
Ací els amics venen i em canten,
lligen versos, sopen i escampen.
Gallinera, torne a tu (…)
Vine amb mi, lluita i desferra,
defensem junts la nostra terra.
Vine amb mi, lluita i desferra,
defensem junts la nostra terra.
Torne a casa, sóc el Blau,
per sempre ací descanse en pau.
Just I. Sellés En memòria de l’insigne visir de La Muntanya Vall de Perputxent, 5 de maig de 2016
L’acte de lliurament del premi va comptar amb les intervencions de Vicent Brotons, professor del departament de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant, i Francesc Gisbert, escriptor i president de la coordinadora. Gisbert va explicar la història dels premis, que porten el nom de l’escriptor Enric Valor, i que busquen reconéixer la trajectòria de persones individuals o col·lectius en favor de la llengua i la cultura. Brotons, per la seua banda, recordà la significació històrica del Tractat, així com de la representació que es realitza a la localitat d’El Camp de Mirra anualment. Ambdós lloaren els quaranta anys de trajectòria i arrelament d’un acte que recorda un dels episodis més significatius de la història dels valencians a les comarques adjacents.
També assistiren autoritats dels ajuntaments de Biar i Camp de Mirra, com ara l’alcalde, Julio Sanjuán, els regidors de Biar Joan Lluis Escoda i Asun Gregori, o la regidora de cultura de Camp de Mirra, Mª Nieves Vázquez. El premi fou recollit per Romà Francés, el president del Patronat del Tractat d’Almirra i l’actor que dóna vida al rei Jaume I. Francés va destacar la necessitat d’enfortir els lligams entre tots els pobles que integren la comarca de l’Alcoià, i ressenyà l’esforç i la perseverança de tot un col·lectiu que ha treballat per conservar el patrimoni cultural del Camp de Mirra amb recursos propis.
Per a l’ocasió, els alumnes de l’escola Mare de Déu de Gràcia de Biar van escenificar una adaptació de la representació teatral de Salvador Domènech. L’essència, però, resultà intacta: els «joves» monarques Jaume I el Conqueridor i l’Infant Alfons de Castella signaren el pacte que establia la primera frontera entre els Regnes de Castella i de València al segle XIII.
Sis municipis de la Vall d’Albaida posen en marxa el circuit de concerts «Rock a la Vall» per potenciar la música en valencià a la comarca.
La localitat d’Otos encetà el cicle de concerts amb l’anomenat «Rabos Rock», una vetllada que comptà amb les actuacions de Sva-Ters, els ontinyentins d’Atzkukak i Seguirem, un tribut a Obrint Pas. El pròxim, però, tindrà lloc a Agullent el pròxim dissabte 30 de juliol, dins del projecte de «nit jove» que promou la regidoria de joventut del consistori municipal. Hi actuaran els grups VaDeBo, des de València, i Neuròtics, des d’Albaida.
Tots els concerts, que compten amb el suport del Programa de Projectes Culturals Intermunicipals de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, seran amb entrada gratuïta.
L’Olleria, Quatretonda, Salem i Albaida són la resta de poblacions que acolliran els concerts durant els pròxims mesos, fins al 30 de setembre. La cita a l’Olleria serà el pròxim 20 d’agost, amb la Trocamba Matanusca i Philantròpic; Auxili i Extraviats tocaran a Quatretonda el 5 de setembre; Sva-Ters i la Trocamba faran doblet a Salem, el pròxim 9 de setembre; finalment, Tardor i Neuròtics clouran el cicle d’actuacions a Albaida el 30 de setembre.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Mini-Resum amb imatges del SENT-ME Cocentaina 2016, celebrat de 11 al 16 de juliol.
Música: «Himne a l’Alegria» , obra interpretada per l’Orquestra del SENT-ME.
El passat dissabte va cloure el Simposi Encontre de Noves Tendències en Música i Educació (SENT-ME) a la vila comtal de Cocentaina. Durant la trobada, professionals de la música i joves estudiants reflexionaren sobre la formació tècnica i humanística dels músics, i el seu paper en l’actualitat.
Recomanats pels professors de música, amics, coneguts o antics alumnes, tot un seguit de joves estudiants i interessats en l’àmbit de la música simfònica s’han donat cita a Cocentaina (Comtat) per gaudir de l’experiència SENT-ME durant una setmana. Procedents dels arxipèlags Canari i Balear, Catalunya, Múrcia, València o Alacant entre d’altres, els alumnes han tingut l’oportunitat de participar en activitats ben diverses i adquirir coneixements tècnics i humanístics per créixer com a músics, però també com a persones. No debades, la superació, el respecte, la reflexió i la convivència han estat els pilars fonamentals d’un festival-curs musical molt innovador.
Una de les audicions dels alumnes del SENT-ME
Durant la vesprada de dilluns els participants del SENT-ME varen conéixer la plantilla de professors que, durant els pròxims dies, contribuirien al seu enriquiment musical i personal. Al capdavant de l’equip, Ignacio García Vidal, organitzador del simposi, director d’orquestra, musicòleg i Doctor en Didàctica de la Direcció Musical, va estar l’encarregat de les classes de direcció musical. El contestà Jaume Llinares i l’albanés Darling Dyle assumiren la formació dels joves violins del SENT-ME; Francisco Serra, procedent del conservatori de Villena, la de les violes; Verónica Rubio i l’andalús Bruno Reyes, donaren les classes de violoncel i contrabaix respectivament. La formació dels alumnes amb instruments de vent fusta fou a càrrec de Pablo Sagredo, al capdavant de les flautes, Cayetano Castaño, amb els oboès, Eduardo Bernabeu, amb els clarinets i, finalment, Airam Déniz amb els saxos. Pel que fa al vent metall, Jesús Sánchez, Josep Olcina i Jaume Gavilán abordaren l’aprenentatge de les trompes, trompetes i trombons. Cal destacar, a més, l’especialitat d’ensenyament en música de cambra, a càrrec de la violinista internacional Anna Korpalska. Com no podia ser d’altra forma, aquest simposi també contemplà un espai per als alumnes més menuts, amb edats compreses entre els 4 i 8 anys. El «SENT-MET» va estar coordinat per Elena Huidobro, professora de piano i titulada superior en Pedagogia Musical, qui assegurà que la música esdevé fonamental per al desenvolupament personal i l’aprenentatge en la infància.
Darling Dyle i Anna Korpalska, professors de violí i música de cambra al SENT-ME
Així les coses, l’Orquestra de Professors feu gala del seu talent al concert inaugural del SENT-ME, que va tindre lloc a l’escenari del Palau Comtal de Cocentaina la nit de dilluns. Tots junts, i amb la col·laboració de Rob Rowley amb les narracions, interpretaren una selecció del cèlebre «Sueño de una noche de verano» de Mendelssohn, una composició inspirada als textos literaris de William Shakespeare.
L’endemà, després de l’inici oficial de les classes, els alumnes van participar al primer «encontre» amb la cantaora flamenca Rocío Bazán, artista convidada al SENT-ME. Els encontres van il·lustrar a la perfecció el caràcter de fòrum de debat i reflexió que assoleix el simposi, tot al voltant de la professió del músic al segle XXI. Dimecres i dijous els encontres versaren sobre la pedagogia musical i els seus mètodes, amb Elena Huidobro, i sobre la possibilitat de ser solista d’una orquestra simfònica professional, amb les experiències personals dels solistes (i professors) Pablo Sagredo, Cayetano Castaño, Eduardo Bernabeu, Jaume Gavilán i Darling Dyle. L’interés, el talent i la implicació dels joves instrumentistes amb l’activitat deixà palés que la qualitat en la música simfònica és, i continuarà sent durant molts anys, una realitat.
Un instant en la representació del Amor Brujo, de Manuel de Falla
Fet i fet, l’Orquestra Simfònica de la Regió de Múrcia, junt amb la ja esmentada cantaora flamenca Rocío Bazán, interpretaren i protagonitzaren el cèlebre «Amor Brujo» de Manuel de Falla en la seua primera versió (1915), un dels «plats forts» en la programació del SENT-ME. Sens dubte, i atenent a l’èxit d’assistència, una de les composicions més conegudes de tot el repertori de la història de la música espanyola, que reflecteix el misticisme de la cultura gitana mitjançant cançons i danses populars.
El concert nocturn de la nit de dimecres va estar protagonitzat per la música de l’Ensemble Casa Mediterráneo, que interpretà tot un seguit de «Canciones del Mediterráneo». Sota la direcció de Ignacio García Vidal, i amb Pepa García i Javier Rubio com a soprano i baríton, feren un recorregut per la geografia, l’art, la música, els diferents idiomes i cultures de la Mediterrània.
Javier Rubio i Pepa García, baríton i soprano de l’Ensemble Casa Mediterráneo. Al centre, Ignacio García Vidal, director
Dijous i divendres arribà el torn per a les actuacions dels alumnes del SENT-ME, que traslladaren la màgia i la il·lusió a diferents indrets de Cocentaina, com ara la Torreta de Sant Jaume o la plaça del Centre Cultural El Teular. Dividits per famílies instrumentals, els estudiants interpretaren breus peces de música clàssica per fer gala de la instrucció i progrés assolit durant tota una setmana de música i germanor. Potser fou en aquest moment en què la participació de les veïnes i veïns de Cocentaina, així com la col·laboració del consistori municipal es manifestà amb més nitidesa. Senzillesa, intimitat i qualitat musical s’entrellaçaren a la perfecció amb el so de cada melodia que, sense el posterior i més sincer aplaudiment, hagués quedat mancat de sentit. Cal destacar, a més, el debut dels alumnes més menuts del SENT-MET. Amb l’alegria que els caracteritza, demostraren que el seu camí a recórrer en l’àmbit musical serà llarg i fructífer.
Els menuts del SENT-MET actuen al Teular de Cocentaina
Els nervis, la satisfacció, tot i que també la nostàlgia, foren els sentiments predominants durant l’última jornada del SENT-ME. Nervis pel concert de clausura, de nou, al pati d’armes del Palau Comtal. Potser, una oportunitat única per gaudir amb el talent d’aquestes noves promeses i dels solistes de les orquestres més reputades de tot l’estat. Satisfacció, per l’experiència viscuda; i nostàlgia, per deixar enrere una setmana inoblidable.
Al concert sonaren composicions de Beethoven, Telemann, Prokofiev, Weber i Prokofiev. Cal destacar, a més, la interpretació d’algunes obres inspirades als textos literaris de Cervantes i Shakespeare, amb motiu del 400 aniversari de la seua mort. En aquest sentit, l’Orquestra Simfònica del SENT-ME feu sonar «Coriolano», l’obertura de Beethoven basada en la tragèdia de l’escriptor anglés. També, però, «Montescos y Capuletos», inclosa al ballet «Romeo y Julieta». A més a més, representaren la «Suite Don Quixote», del compositor barroc alemnà Georg Philipp Telemann. A banda, alguns alumnes i professors tingueren l’oportunitat de debutar com a solistes o directors d’algunes peces. És el cas de la mallorquina Joana Maria Albors, clarinet solista al «Concertino para clarinete y orquesta» del compositor romàntic alemà Carl Maria von Weber.
Fer finalitzar el SENT-ME, tots junts interpretaren l’il·lustre i emocionant Himne de l’Alegria. Tal com expressà el director Ignacio García Vidal, malgrat les adversitats d’un món que cada dia està més boig, sempre queda un resquici de llum i esperança, d’il·lusió i de progrés. I aquest, sens dubte, és la música.
Joan Borja ens conta»I QUEIXALETS TAMBÉ!» al mateix llavador on transcorre la popular rondalla de l’escriptor castellut Enric Valor. Fou durant la III Trobada de Contacontes a Penàguila, el 22 de maig de 2016, organtizada per la Coordinadora pel Valencià de l’Alcoià i El Comtat.
I QUEIXALETS TAMBÉ!
Això va anar i era un cas que va passar en la vila de Penàguila. Un cas gros i esgarrifador, per cert.
Cal dir-vos de bestreta, que aquesta vila és un racó de món. Un bell racó, això sí, enmig d’intricades, ombrienques i encinglerades muntanyes. De vora el poble, davalla una costera vorejada d’oms gegantins i frondosos, i al capdavall hi ha una font abudantíssima, que trona pels seus vint-i-tants canonets de bronze. I el llavador, on fan les dones la bugada. De dia, hi ha grans rastres de dones llavant; però les nits, d’ençà que ve la tardor, soledat i misteri; sols la remor de l’aigua i l’udol del vent en els oms de la baixada.
— No aneu de nit a llavar a la font! — aconsellen les mares a les filles.
Perquè una volta, quan era joveneta, una nit de desembre que hi havia més d’un pam de neu gelada i relliscosa, Toneta la de les Alcoies no va creure sa mare i va voler anar-hi a rentar una flassada i un llençol.
Eren les deu de la nit; tot era fosc com la gola de llop, i, quan va eixir del poble, encara queia alguna volveta de neu. A l’arribar al primer om de la baixada, li semblà que, entremig de la fressa que feia el vent en les branques despullades, sentia gemegar un infant.
—Això és un xiquet que plora per ací! —va dir-se tota estranyada.
—Eeeeeh, Eeeeeh! —s’oïa en la fosca.
Sí que plorava un criançó, i ben prop.
Davall a pleret entre els oms. Se’l va sentir a la vora.
—Eeeeh, eeeeh!
A l’esmortida claredat d’un fanal d’oli penjat a mitjan costera, va entreveure, a la soca d’un dels oms, una coseta blanca. Toneta deixà la bugada en terra i agafà l’abandonat.
— Pobret, pobret! Quina mala ànima et deu haver deixat per ací? Si açò encara no té un any, i tot solet damunt la neu!
Ella es compadia de tot car de l’infant , i ja pensava d’endur-se’l a sa casa.
En això, seguint avall cap a la font amb el xiquet en braç i la bugada en l’altre, va arribar davall del fanal d’oli penjat a mitja costera, i, com que el petit plorava, li va veure blanquejar dins la boqueta.
— Oh, si te dentetes! —exclama admirada la fadrina.
— I queixalets també!! —retrucà el xiquet amb una veuarra d’home granat, ronca i formidable. I obrint una gran bocassa, li mostrà dos queixals llargs i grandots, mig corcats, corbats com els de un porc senglar. Així quedà, amb la boca oberta i mirant la Toneta amb uns ulls diabòlics plens d’impudícia i de maldat.
— Aiii!
La xica, esborronada i mig morta de por i de fàstic, el deixà caure en terra, i es sentí una gran tamborinada. El xiquet havia desaparegut, i en l’aire quedà una forta sentor de socarrim.
Però Toneta era coratjosa —i desobedient també!—. Ressonaven encara en les seues orelles com qui diu les paraules de sa mare: «No vages de nit a la font!» Però cà!…
Això que, malgrat l’encontre amb el diabòlic criaçó, va seguir la costera avall i arribà a la vora de la font. Un altre esmortit fanal d’oli enllumenava el safareig. Ella s’hi va posar a llavar de pressa de pressa, tota temerosa, però dominant-se la por.
I de sobte, sense haver-la sentida arribar abans, va veure al seu costat una dona endolada, alta, flaca, molt flaca, que es va posar a plorar furiosament. Duia al cap un negre mocador, molt caigut a la cara; els seus vestits eren vells i espentolats i llavava en silenci, vinga, vinga, sense girar-se.
A poc a poc, Toneta, que la guaitava de reüll, anava perdent serenitat. Minuts després, tremolava ja tota.
Qui era aquella dona? No la coneixia per la figura; semblava forastera.
—Escolte, bona dona— digué Toneta sense poder estar-se’n.
La vellarda no va respondre, com si no l’hages oïda.
—Quin fred que fa aquesta nit!— que va prosseguir Toneta.
Res, la dona alta acotava el cap i llavava tota furient.
—Escolte, escolte, bona dona! Sap que m’ha passat venint?
La dona alta tampoc no responia a açò, vinga de fer sabonera amb unes mans llargues i sarmentoses! Toneta tremolava cada volta més; els seus peus, damunt la neu, se li gelaven, i alhora sentia una estranya suor que li corria per tot el cos.
—Escolte, escolte— cridava ja anguniosa —He trobat un xiquet, un xiquet lletgíssim. No tenia encara un any i ja parlava… i m’ha mostrat uns queixalots!…
La dona alta, per fi, es va girar, i en la seua cara, tota d’ossos, la fadrina va veure uns ulls horribles, com a brases. Aleshores, li parlà l’endolada amb una veu que gelava la sang:
—Són com aquestos?— preguntà.
I es quedà mirant-la amb la boca esbarrallada, i li mostrava dos queixalots llargs, horrorosos, com els del xiquet!
Així com si tota la neu de la serra se li n’entràs en el pit, Toneta va sentir una terrible gelor que la corglaçava; el vell fanal començà a enfosquir-se-li, i una tela negra ho va tapar tot.
Quan retornà, era a casa seua gitada al seu llit i voltada de tota la família. Encara tenia febre. Unes dones matineres l’havien trobada feta un gel, mig colgada en la neu, a la vora dels safareig de la font.
Utilitzem cookies per optimitzar la teva experiència i analitzar el trànsit. Les pots acceptar, rebutjar o personalitzar la teva elecció en qualsevol moment.
'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
Per la seua part, el bàndol moro, format per les filaes «Moros del Arrabal» i «Moros del Castell«, comptà amb un ballet exòtic que acompanyà als capitans de la mitja lluna, engalanats i a cavall, i seguits del seu esplendorós exèrcit.
Fuckop Family
