Un any més, Castalla i els seus ballaors han dedicat tot un cap de setmana a les danses més tradicionals del poble. Indubtablement, la festa és ben viva, ja que cadascuna de les jornades ha comptat amb una assistència de públic molt notable.
Passats trenta-tres anys des de la seua recuperació, la celebració anual d’un esdeveniment dedicat a les danses de Castalla s’ha consolidat gràcies al treball incansable de la comissió organitzadora. No debades, i amb el pas de cada edició, són més les castelludes i els castelluts que s’animen i decideixen aprendre les passes d’una tradició molt nostra.
Aquest cap de setmana ha comptat amb cercaviles, dansades i, per descomptat, sopars de germanor. A més a més, cal destacar la gran participació en els assajos que es realitzen durant la setmana prèvia. Com cada nit de ball, els reis i reines de les danses obriren la dansà, on també participaren les tradicionals carasses. Els reis d’aquesta edició, Sonia i Roberto, i Tono i Maria ja han llegat el càrrec de cara al 2017: Sole i Felipe, i Charli i Mercedes seran els protagonistes d’una festa que gira al voltant del so de la dolçaina i el tabal.
Anna Ballester ens conta la popular rondalla d’Enric Valor «Les velletes de la Penya Roja» a la Plaça de l’Església de Penàguila.
«Hi havia una volta una caseta habitada en la mateixa carena de la Penya Roja. Ara, tal caseta encara es veu com un puntet blanquinós damunt la colossal muntanya; però està derrocada, amb les parets mig tombades pels vents, nevades i pluges, i amb la teulada desfeta.
La Penya Roja és un pic molt gros i enlairat i de ben dificultós accés, puix que es troba voltat de cingles torbadors i de barrancs negres i aspres, i moltes vegades roman hores i dies i fins setmanes i tot, dins els espessos núvols que pugen carregats d’aigua des del Mediterrani.
Tanmateix, malgrat ser tan esquerp i feréstec el cim, fa molts segles vivien en la caseta, bastida en un punt que planejava, dues velletes, germanes, que no tenien més béns que aquell mal recés, unes cabres blanques, un boc de llargues barbes i unes pomeres que creixien pels voltants. Bona part de l’any, feien formatge amb la llet de les cabres i venien els cabrits que criaven, per la tardor i l’hivern, arreplegaven les pomes i les guardaven en cistelles, entre palla, per vendre-les als senyors i vilatans de Tibi, un poblet tranquil i clar que hi ha en les arrels de la serra, de la banda de ponent. Els estius els passaven prou bé en aquelles altures; però els hiverns, amb la terra coberta sovint de neu o matacabres, i les primaveres, amb les seues tempestes i llamps, les tenien, ara que s’havien fet velles, una mica acovardides.
Aquestes dues velletes, altre temps joves –és clar–, tenien noms de flor: a l’una li deien Margarida; a l’altra, Rosella.
Margarida sempre havia estat bastant lletja; en canvi, Rosella, de jove, havia tingut una careta tan bonica com la d’una princesa de rondalla, els seus cabells havien estat negríssims, les seues galtes vermelles i la seua boqueta havia lluït unes dentetes com la mateixa neu i un somrís tan enciser com un raig de sol.»
La Gossa Sorda en directe al Festiniu 2014, durant la gira de presentació del disc «La Polseguera«.
00:00 De cara a la paret
3:33 Respira
8:01 Babaloco
11:00 La nostra sort
15:21 El Pecat Original
20:06 Esbarzers
24:47 Cassalla Paradise
29:23 Camals Mullats
34:52 Fa tres anys
40:38 Senyor pirotècnic
45:40 Cavallers
47:14 Entre canuts
50:58 Falsos i absurds
55:56 Diuen
1:00:09 Quina calitja
1:05:15 La Polseguera
1:10:46 Batiste Ceba
1:16:21 Farem Saó
Nota: Per problemes tècnics falta la primera cançó, AIRE.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Cinc de la matinada no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella, tu davant i jo darrere
València banyada, camals mullats. València banyada.
Pel carrer de Cavallers dalt d’una bicicleta vella
recorríem la distància i guardava l’equilibri
fregant-te amb les galtes l’esquena.
Camals mullats, fregant-te l’esquena.
Carrer de la Pau, Parterre, Glorieta,
semàfor de Jutjats,
frenada en sec i el dos a terra
somrius i et bese .
A la dreta govern militar
hi ha un tio amb metralleta
que ens mira molt mal.
Ja saps que passa.
T’estime, t’estimo, t’estim.
Poetes de la nit que fan que parlen les parets
a la València de Blanquita i Estellés.
I hem fet música, mètrica , sàtira.
Per canviar els teus desitjos
Per matar els teus silencis
Finestres, balcons que no esperen Benet
a la València de la FAI i de Basset.
I a cada barri se sent rebombori,
unim les nostres forces
come together everibody
He retrobat l’espurna
a l’altra cara de la lluna
amb els veïns del Cabanyal
i les veïnes deportades
de La Punta, l’espurna,
l’altra cara de la lluna.
I Obrirem una altra porta evidenciant la mentida T’estime, t’estimo, t’estim Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata T’estime, t’estimo, t’estim Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen T’estime, t’estimo, t’estim. Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases
Murs de la metròpoli són de carbó,
les línies del metro la nostra presó spray i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li és igual per on surti el sol,
sap que si aixeco el cap només hi veig pols.
El barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
però cadascú amb el seu entorn
xarxa d’afinitats dinamitant els ciments del món.
Joventut i experiència referents potents
des de Sants fins a València.
I Obrirem una altra porta evidenciant la mentida T’estime, t’estimo, t’estim Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata T’estime, t’estimo, t’estim Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen T’estime, t’estimo, t’estim. Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases
No hi ha tanta diferència
la ciutat té barrots de ferro,
Barna, Sants, València
porten les seves credencials
La Gossa Sorda, Pirat’s Sound Sistema.
Heu sentit l’olor a podrit
de traïció bellesa morta i violència
o és que algú ha dit el nom de València.
En l’aire barreja de fem i salobre
i sota terra la mort,
la mort al metro dels pobres.
I Obrirem una altra porta evidenciant la mentida T’estime, t’estimo, t’estim Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata T’estime, t’estimo, t’estim Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen T’estime, t’estimo, t’estim. Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases
Cinc de la matinada,
no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella,
camals mullats…
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Fragment del II Premi Valor, atorgat al Patronat del Tractat d’Almisrà, on els més menuts feren una representació del popular Tractat d’Almisrà, que enguany fa 40 anys.
El «ENSEMBLE CASA MEDITERRÁNEO«, dirigit per Ignacio García-Vidal, interpreta la cançó popular napolitana «Funiculí funiculá»durant el SENT-ME COCENTAINA 2016.
Pepa García-Macià – soprano
Javier Rubio -baríton
El concert d’estiu de la colla El Sogall s’inclou dins dels actes de celebració pel seu 25 aniversari. El grup commemorà al ritme de la millor música tradicional els vint-i-cinc anys de treball per recuperar el so de la dolçaina i el tabal a la localitat.
El concert començà amb el pasdoble «Olga», de José Rafael Pascual Vilaplana, dedicat a la fallera de la comissió de Benirredrà de Gandia. Tot seguit sonà, en estrena absoluta, «Fulls d’àlbum», l’obra encarregada al compositor Ramón Garcia i Soler amb motiu del 25 aniversari de la colla. La peça reflectia les diferents etapes i moments viscuts pel grup en el transcurs dels anys compresos entre 1991 i 2016. Dividida en tres moviments, «Remembrances» evocava el naixement del Sogall, caracteritzat pel divertiment, la fraternitat i el seu creixement i consolidació com a grup; «Plany», que significa plor o lament, estava dedicada al dolçainer Vicent Pérez Estruch i al tabaleter Paco Guill Rico; finalment «Ballarugues», la darrera part, transmetia un caràcter ben dansable, que representa l’obertura a un nou temps.
La segona part del concert començà al ritme de la tradicional «Jota del castellut», arranjada per a dolçaines i percussió i dirigida per a l’ocasió per Kiko Juan Rodríguez, l’encarregat d’adaptar la peça. Seguidament, sonà «Cavalló», un pas masero del compositor contestà Iñaki Lecumberri, creat l’any 2014 per a la capitania dels Maseros de Castalla on es poden reconéixer diverses melodies de la música popular castelluda.
Per a les dues darreres peces, la collà comptà amb la col·laboració de la secció de metalls de l’Agrupació Musical Santa Cecília de la localitat. Així doncs, sonà el pas masero «De Quiroga a Sèneca-Autobusos», del compositor de la Canyada Miguel Ángel Mas Mataix, arranjat i dirigit per Jordi Sempere Azorín. Finalment, i com a cloenda, els músics interpretaren la marxa mora «Quirbilyân», de Pascual Vilaplana. L’estructura i la forma de l’obra, sota el títol de la denominació àrab de la ciutat de Crevillent, reten homenatge a la primera incursió del compositor en l’àmbit de la música festera.
Amb aquest concert, la colla El Sogall pren unes setmanes de descans abans de continuar amb els assajos per al Certamen de Colles «Ciutat d’Ontinyent», que tindrà lloc a la capital de la Vall d’Albaida el pròxim mes d’octubre, i per a la gravació d’un CD on quede enregistrada la gran qualitat que ha assolit el grup després de 25 anys de dignificació de la dolçaina i el tabal.
This content is provided by YouTube. It is blocked until you allow it.
Loading it allows YouTube on this site.
Bocairent celebra les festes de Sant Agustí del 22 al 28 d’agost. Els actes giren al voltant de les seues conegudes danses, on es conserven diversos rituals d’interés, com la importància de la figura del cap de dansa, paper exercit la primera nit per la clavariessa major i les següents per una dona casada, i la Treta de Dansa, protagonitzada pels majorals, seguint el ritme marcat pel tabal i la dolçaina.
Les dansades de Bocairent són un patrimoni cabdal dins de la música tradicional i formen un dels repertoris més característics i originals que encara hui s’interpreten amb la xirimita. En elles es troben tonades per ballar en rogle, en cadena i tonades que no es ballen. Destaca entre elles la dansada del Tio Pep, cançó popular valenciana coneguda arreu del País Valencià i dels Països Catalans.
En el transcurs de les dansades, els cabolos, els nans bocairentins, interpretaran la seua interessant dansa. Aquestes figures desfilen en esquadres en la Diana i solemnement en la processó que, junt amb el novenari i una sèrie d’actes culturals i lúdics, com són les exposicions i el correfoc, completen el programa de festeigs.
La passió per la música, la literatura i la fotografia es reuniren anit a la plaça de Carrícola. L’escriptor Just Sellés, acompanyat pel cantautor Andreu Valor, presentaren en un acte conjunt els seus respectius treballs artístics.
L’escriptor i el músic cantautor han emprés una «mini-gira» per alguns pobles de les nostres comarques per tal de presentar els seus treballs culturals i artístics. Valor va transmetre la seua música, versos cantats i escrits amb molt sentiment i estima. Sellés, per la seua banda, continua enarborant l’estendard de la mitja lluna, el corresponent al visir Al-Azraq, arreu de la Muntanya. Per arribar molt més directament als oients, el de Beniarrés presentà un llibre fotogràfic i documental que mostra la bellesa paisatgística del territori diànic que tant estimaren els nostres avantpassats, i que cal preservar en l’actualitat.
L’acte, dividit en dues parts, va constar d’un concert- recopilatori amb alguns dels temes més emblemàtics del músic contestà, com ara «Ací em pariren», «No sé odiar però vull» o «Teories contràries»; també, de la presentació del llibre «Al-Azraq, el visir que somiava la Muntaya». Finalment, i com a cloenda, va tindre lloc un sopar «de baix braç» que va transcórrer amb molt d’èxit i amb una molt notable participació de les veïnes i els veïns provinents de tota la comarca.
Aquesta cita literària, musical i fotogràfica passarà també pels pobles de Potries, el pròxim diumenge 21 d’agost, i el Verger, el dijous 25 d’agost.
Utilitzem cookies per optimitzar la teva experiència i analitzar el trànsit. Les pots acceptar, rebutjar o personalitzar la teva elecció en qualsevol moment.
'/%3E%3Cpath%20fill='%23b2b2b2'%20d='M241%20382q0%2016%2017%2026%2017%2011%2042%2011t42-11q16-11%2017-26V269H241'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M241%20379q0%2014%208%2023%209%209%2021%209%2014%200%2021-9%209-9%209-23V269h-59'/%3E%3Cpath%20d='M241%20339v-70h59v110q0%2014-9%2023l-6%205v-68h-15v72q-8%200-14-4v-68zm59%2040c0%2022%2015%2032%2029%2032%2021%200%2030-18%2030-32v-40h-59'/%3E%3Cpath%20fill='%239f7e00'%20d='M266%20277v5h2v12h-3v-5h2v-5h-9v5h2v5h-4v9h3v18h-5v10h34v-10h-5v-18h3v-9h-4v-5h2v-5h-9v5h2v5h-3v-12h2v-5zm42%20101q0%2010%206%2017%206%206%2015%207%2010-1%2016-7%206-7%206-17v-29h-43'/%3E%3Ccircle%20fill='%230044ad'%20cx='329.5'%20cy='372'%20r='6'/%3E%3Cellipse%20fill='%230044ad'%20cx='300'%20cy='340'%20rx='16'%20ry='21'/%3E%3C/svg%3E){kind=small}
![Festes de Sant Agustí a Bocairent 2015 [Fragment]](https://www.diania.tv/wp-content/uploads/2016/08/587774711_640.jpg "Festes de Sant Agustí a Bocairent 2015 [Fragment]")
